Telemedicina: 18 pistes per evitar l’excés de proves pilot

25 juny

Tino MartíTino Martí, Economista de la salut

Els serveis de telemedicina, igual que altres innovacions intenses en valor tecnològic, acostumen a funcionar bé en entorns controlats, a manera de laboratori, on les variables més determinants estan ajustades. A aquests experiments en diem pilots i són l’avantsala de l’extensió de la innovació. Els pilots solen tenir les característiques de l’efecte Hawthorne, el biaix de resultat que apareix quan l’observat és conscient de ser observat i en conseqüència adopta el millor de les seves maneres. Sota llum i taquígrafs tot funciona, però quan s’estén el projecte, fracassa. El fenomen és tan comú que les administracions sanitàries han abusat dels pilots com a mitjà d’implantació i es parla actualment de pilotitis.

 

Però, què fa que un projecte superi la fase pilot i es converteixi en habitual? I quines característiques tenen aquells projectes que fins i tot arriben a ser implantats a gran escala? Amb aquestes preguntes en ment i el suport de la Comissió Europea, es va llançar el projecte Momentum el 2012. El seu objectiu era elaborar una guia per a la implantació reeixida de telemedicina a Europa i la setmana passada va publicar la llista provisional dels 18 factors crítics d’èxit identificats mitjançant l’anàlisi de casos d’èxit de telemedicina, entesa com la relació entre professionals i pacients que no es troben al mateix lloc. Aquests factors cobreixen els següents blocs:

 

Continue reading

Es poden evitar les hospitalitzacions innecessàries?

18 juny

Jordi VarelaJordi Varela, Editor del blog “Avenços en Gestió Clínica

Diuen que el millor estalvi, en sanitat, és el de l’ingrés hospitalari evitable que no es produeix, sobretot perquè l’ús de llit d’hospital és el recurs sanitari més car de tota l’oferta sanitària; però també perquè si una persona, imaginem que gran i amb diverses patologies cròniques, es pot estalviar el tràngol de l’ingrés, la seva salut patirà menys situacions de compromís. Per aquest motiu tots els sistemes sanitaris estan molt actius intentant posar en marxa tota mena d’accions encaminades a reduir els ingressos de pacients crònics i de pacients fràgils.

La Dra. Sara Purdy, metge de família i Consultant Senior de la Universitat de Bristol, va publicar, sota l’empara de King’s Fund, a finals de 2010, una anàlisi sobre quines actuacions aconsegueixen reduir els ingressos hospitalaris innecessaris i quines no. El treball de la Dra. Purdy se centra només en accions organitzatives tipus hospitalització a domicili o gestió de casos, i no inclou, en canvi, situacions estrictament clíniques com l’impacte d’un nou fàrmac per a l’asma. Continue reading

Com es fa efectiva la participació? Èxits, beneficis i riscos

11 juny

Marta MillaretMarta Millaret, Unitat de Comunicació i Documentació, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)

Una consideració atenta i no ingènua sobre qui participa, per què ho fa i des d’on ho fa, és necessària per continuar l’anàlisi sobre la participació de la ciutadania en polítiques de salut. Anem una mica més enllà. L’informe del 2012 del Belgian Health Care Knowledge Centre i l’informe de l’Australian Commission on Safety and Quality in Healthcare de 2010, tracten aquestes qüestions. Aquest article publicat a la revista The Milbank Quarterly i aquest article publicat a la revista Health Policy també aporten llum i ombres a la qüestió. Veiem-ho en termes d’èxits, beneficis i riscos.

i(Image courtesy of nonicknamephoto at FreeDigitalPhotos.net) Continue reading

Participació: la quadratura del cercle de l’heterogeneïtat

4 juny

Marta MillaretMarta Millaret, Unitat de Comunicació i Documentació, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)

Més enllà del tòpic que diu que l’important és participar, els temps actuals suggereixen un debat a fons de les qüestions, les controvèrsies i els reptes que els nous models participatius, amb la promesa de la participació a l’horitzó, posen damunt de la taula en molts diversos àmbits, no només en salut.

Què vol dir participar?

Corria l’any 1969, quan amb l’article A ladder of citizen participation, Arnstein presentava vuit nivells, de menys a més participació.

foto

Font: Vancouver Community Network Continue reading