juny de 2015 – AQuAS Blog

Telemedicina: 18 pistas para evitar el exceso de pruebas piloto

25 juny

Tino Martí, Economista de la salud

Los servicios de telemedicina, al igual que otras innovaciones intensas en valor tecnológico, acostumbran a funcionar bien en entornos controlados, a modo de laboratorio, donde las variables más determinantes están ajustadas. A estos experimentos les llamamos pilotos y son la antesala de la extensión de la innovación. Los pilotos suelen tener las características del efecto Hawthorne, el sesgo de resultado que aparece cuando lo observado es consciente de ser observado y en consecuencia adopta el mejor de sus modos. Bajo luz y taquígrafos todo funciona, pero cuando se extiende el proyecto, fracasa. El fenómeno es tan común que las administraciones sanitarias han abusado de los pilotos como medio de implantación y se habla actualmente de pilotitis.

Pero, ¿qué hace que un proyecto supere la fase piloto y se convierta en habitual? ¿Y qué características tienen aquellos proyectos que incluso llegan a ser implantados a gran escala? Con estas preguntas en mente y el soporte de la Comisión Europea, se lanzó el proyecto Momentum en 2012. Su objetivo era elaborar una guía para la implantación exitosa de telemedicina en Europa y la semana pasada publicó la lista provisional de los 18 factores críticos de éxito identificados mediante el análisis de casos de éxito de telemedicina, entendida como la relación entre profesionales y pacientes que no se hallan en el mismo lugar. Estos factores cubren los siguientes bloques: Continue reading →

Telemedicine: 18 ways to prevent excess pilots

25 juny

Tino Martí, Health economist

Telemedicine services, like any other high value technological innovations tend to work well in controlled environments, such as a laboratory, where the most decisive variables are preset. These experiments are called ‘pilots’ and lead up to the spread of innovation. Pilots often present Hawthorne effect features, such as the result bias displayed when the observed is conscious of being observed and adopts the best behaviour accordingly. Under the spotlight, everything works well, but when the project expands, it often fails. The phenomenon is so common that the health authorities have abused the pilots as a means of implementation and currently there’s a lot of talk on pilotitis.

But what makes a project to exceed the pilot phase and become habitual? And what are the features of the projects that reach a large scale implementation? With these questions in mind and relying on the European Commission’s support, the Momentum project was launched in 2012. Its aim was to develop a guide to the successful implementation of telemedicine in Europe and last week they published the provisional list of 18 critical success factors identified by analyzing cases of success in telemedicine, understood as the relationship between professionals and patients who are not in the same place. These factors cover the following blocks: Continue reading →

Telemedicina: 18 pistes per evitar l’excés de proves pilot

25 juny

Tino Martí, Economista de la salut

Els serveis de telemedicina, igual que altres innovacions intenses en valor tecnològic, acostumen a funcionar bé en entorns controlats, a manera de laboratori, on les variables més determinants estan ajustades. A aquests experiments en diem pilots i són l’avantsala de l’extensió de la innovació. Els pilots solen tenir les característiques de l’efecte Hawthorne, el biaix de resultat que apareix quan l’observat és conscient de ser observat i en conseqüència adopta el millor de les seves maneres. Sota llum i taquígrafs tot funciona, però quan s’estén el projecte, fracassa. El fenomen és tan comú que les administracions sanitàries han abusat dels pilots com a mitjà d’implantació i es parla actualment de pilotitis.

Però, què fa que un projecte superi la fase pilot i es converteixi en habitual? I quines característiques tenen aquells projectes que fins i tot arriben a ser implantats a gran escala? Amb aquestes preguntes en ment i el suport de la Comissió Europea, es va llançar el projecte Momentum el 2012. El seu objectiu era elaborar una guia per a la implantació reeixida de telemedicina a Europa i la setmana passada va publicar la llista provisional dels 18 factors crítics d’èxit identificats mitjançant l’anàlisi de casos d’èxit de telemedicina, entesa com la relació entre professionals i pacients que no es troben al mateix lloc. Aquests factors cobreixen els següents blocs:

Continue reading →

Can unnecessary hospitalizations be avoided?

18 juny

Jordi Varela, Editor of the blog “Advances in Clinical Management“

It is said that the best savings in health is in avoidable hospitalisation that doesn’t occur, especially since the use of a hospital bed is the most expensive health resource of all the health offers, but also because if one person, let’s imagine an elderly one with several chronic conditions, can avoid being admitted in hospital, his/her health will suffer less compromising situations. For this reason, all health systems are very active in trying to launch all kinds of measures to reduce the admission of chronic and frail patients.

Dr. Sara Purdy, family physician and Senior Consultant at the University of Bristol, published under the auspices of the King’s Fund, in late 2010, an analysis of what actions reduce the unnecessary hospital admissions and which ones do not. The work of Dr. Purdy is focused only on organisational actions such as home hospitalisation or case management, and, in contrast, does not include strictly clinical factors such as the impact of a new drug for asthma conditions.

Continue reading →

¿Se pueden evitar las hospitalizaciones innecesarias?

18 juny

Jordi Varela, Editor del blog “Avances en Gestión Clínica“

Dicen que el mejor ahorro, en sanidad, es el del ingreso hospitalario evitable que no se produce, sobre todo porque el uso de cama de hospital es el recurso sanitario más caro de toda la oferta sanitaria, pero también porque si una persona, imaginemos que mayor y con varias patologías crónicas, se puede ahorrar el trance del ingreso, su salud sufrirá menos situaciones de compromiso. Por este motivo todos los sistemas sanitarios están muy activos intentando poner en marcha todo tipo de acciones encaminadas a reducir los ingresos de pacientes crónicos y de pacientes frágiles.

La Dra. Sara Purdy, médico de familia y Consultant Senior de la Universidad de Bristol, publicó, bajo el amparo de King’s Fund, a finales de 2010, un análisis sobre qué actuaciones consiguen reducir los ingresos hospitalarios innecesarios y cuáles no. El trabajo de la Dra. Purdy se centra sólo en acciones organizativas tipo hospitalización a domicilio o gestión de casos, y no incluye, en cambio, situaciones estrictamente clínicas como el impacto de un nuevo fármaco para el asma. Continue reading →

Es poden evitar les hospitalitzacions innecessàries?

18 juny

Jordi Varela, Editor del blog “Avenços en Gestió Clínica“

Diuen que el millor estalvi, en sanitat, és el de l’ingrés hospitalari evitable que no es produeix, sobretot perquè l’ús de llit d’hospital és el recurs sanitari més car de tota l’oferta sanitària; però també perquè si una persona, imaginem que gran i amb diverses patologies cròniques, es pot estalviar el tràngol de l’ingrés, la seva salut patirà menys situacions de compromís. Per aquest motiu tots els sistemes sanitaris estan molt actius intentant posar en marxa tota mena d’accions encaminades a reduir els ingressos de pacients crònics i de pacients fràgils.

La Dra. Sara Purdy, metge de família i Consultant Senior de la Universitat de Bristol, va publicar, sota l’empara de King’s Fund, a finals de 2010, una anàlisi sobre quines actuacions aconsegueixen reduir els ingressos hospitalaris innecessaris i quines no. El treball de la Dra. Purdy se centra només en accions organitzatives tipus hospitalització a domicili o gestió de casos, i no inclou, en canvi, situacions estrictament clíniques com l’impacte d’un nou fàrmac per a l’asma. Continue reading →

¿Cómo se hace efectiva la participación? Éxitos, beneficios y riesgos

11 juny

Marta Millaret, Unidad de Comunicación y Documentación, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)

Una consideración atenta y no ingenua sobre quién participa, por qué lo hace y desde dónde lo hace, es necesaria para continuar el análisis sobre la participación de la ciudadanía en políticas de salud. Vamos un poco más allá. El informe de 2012 del Belgian Health Care Knowledge Centre y el informe de la Australian Commission on Safety and Quality in Healthcare de 2010, tratan estas cuestiones. Este artículo publicado en la revista The Milbank Quarterly y este artículo publicado en la revista Health Policy también aportan luz y sombras en la cuestión. Veamos esto en términos de éxitos, beneficios y riesgos.

(Image courtesy of nonicknamephoto at FreeDigitalPhotos.net)
Continue reading →

Com es fa efectiva la participació? Èxits, beneficis i riscos

11 juny

Marta Millaret, Unitat de Comunicació i Documentació, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)

Una consideració atenta i no ingènua sobre qui participa, per què ho fa i des d’on ho fa, és necessària per continuar l’anàlisi sobre la participació de la ciutadania en polítiques de salut. Anem una mica més enllà. L’informe del 2012 del Belgian Health Care Knowledge Centre i l’informe de l’Australian Commission on Safety and Quality in Healthcare de 2010, tracten aquestes qüestions. Aquest article publicat a la revista The Milbank Quarterly i aquest article publicat a la revista Health Policy també aporten llum i ombres a la qüestió. Veiem-ho en termes d’èxits, beneficis i riscos.

(Image courtesy of nonicknamephoto at FreeDigitalPhotos.net) Continue reading →

How does participation become effective? Successes, benefits and risks

11 juny

Marta Millaret, Communication and Documentation Unit, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)

To continue the analysis of the participation of citizens in health policies, a careful and wise consideration of who participates, for what reasons and from which location, is required. Let’s go a little further: The 2012 report from the Belgian Health Care Knowledge Centre and the report from the Australian Commission on Safety and Quality in Healthcare, 2010, deal with these issues. An article published in “The Milbank Quarterly” magazine and another one published in the “Health Policy” journal also shed light and shadows on the issue. Let’s see it in terms of successes, benefits and risks.

(Image courtesy of nonicknamephoto at FreeDigitalPhotos.net) Continue reading →

Participació: la quadratura del cercle de l’heterogeneïtat

4 juny

Marta Millaret, Unitat de Comunicació i Documentació, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)

Més enllà del tòpic que diu que l’important és participar, els temps actuals suggereixen un debat a fons de les qüestions, les controvèrsies i els reptes que els nous models participatius, amb la promesa de la participació a l’horitzó, posen damunt de la taula en molts diversos àmbits, no només en salut.

Què vol dir participar?

Corria l’any 1969, quan amb l’article A ladder of citizen participation, Arnstein presentava vuit nivells, de menys a més participació.

foto

Font: Vancouver Community Network Continue reading →