Els temes que es comenten en el blog AQuAS sovint incorporen enllaços a informes, articles, webs i llibres. Tenim tendència a citar articles i informes recents.
El blog és un espai des d’on presentar a grans trets idees i temes que després el lector pot aprofundir segons els seus interessos -professionals i personals-, temps disponible i entusiasme.
Avui presentem un recull dels llibres dels quals n’hem dit alguna cosa en els darrers 12 mesos.
Vinay Prasad (Universidad de Oregon) y Adam Cifu (Universidad de Chicago), autores de Ending Medical Reversal: Improving Outcomes, Saving Lives (Johns Hopkins University Press, 2015), señalan 146 prácticas clínicas que se deberían dejar de hacer porque se ha demostrado que no consiguen aquello que prometían. La lista de estas prácticas afecta todo el abanico de la actividad sanitaria pero haciendo una lectura detallada se observa que hay cuatro especialidades significadas: cardiología, ginecología, ortopedia y medicina familiar.
El debate, que contará con la moderación de Sandra García Armesto, directora del Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud, tiene por objeto, no sólo conocer de primera mano el trabajo de Vinay Prasad, sinó también saber qué pensamos sobre estas prácticas los especialistas relacionados y cuál es el impacto en nuestro entorno, en tantos aspectos diferenciado de los Estados Unidos.
Por otro lado, Prasad y Cifu, en el libro, hacen una propuesta para modificar de forma significativa los programas formativos de las facultades de medicina, con la finalidad de formar nuevos médicos más exigentes con el rigor científico, más críticos con las prácticas de escaso valor, más sensibles a las necesidades de los pacientes y más orientados a la evaluación de los resultados. La fórmula propuesta es muy sencilla: las ciencias clínicas deberían de ser la prioridad, mientras que las básicas (como las entendemos hoy) deberían ser complementarias.
No se trata de estudiar modelos para después comprobarlos (sistema actual), sinó de hacerlo al revés: a partir de los aprendizajes de la clínica se deberían revisar (o aceptar) las teorías.
Dada la transcendencia de la propuesta, hemos creído oportuno organizar, en el mismo marco de la Jornada, un segundo debate moderado por Xavier Bayona, contando con tres autoridades académicas en la formación de médicos: Francesc Cardellach (Universidad de Barcelona), Ramon Pujol (Universidad de Vic) y Milagros García Barbero, presidenta de la Sociedad Española de Educación Médica, además de invitar, lógicamente, a Vinay Prasad a añadirse.
Se adjunta programa de la Jornada, con el claro propósito de animar a todos los lectores de este blog a inscribirse, ya que si tenemos la oportunidad de escuchar y preguntar a Vinay Prasad, y a todos los ponentes invitados, se trata de una oportunidad que no deberíamos dejar escapar.
Entrada elaborada por Jordi Varela (@gesclinvarela), presidente de la Sección de Gestión Clínica de la Sociedad Catalana de Gestión Sanitaria.
Vinay Prasad (Universitat d’Oregon) i Adam Cifu (Universitat de Chicago), autors d’Ending Medical Reversal: Improving Outcomes, Saving Lives (Johns Hopkins University Press, 2015), assenyalen 146 pràctiques clíniques que s’haurien de deixar de fer perquè s’ha demostrat que no aconsegueixen allò que prometien. La llista d’aquestes pràctiques afecta tot el ventall de l’activitat sanitària, però, fent-hi una lectura detallada, s’ha observat que hi ha quatre especialitats significades: cardiologia, ginecologia, ortopèdia i medicina familiar.
El debat, que comptarà amb la moderació de Sandra García Armesto, directora del Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud, té per objecte, no només conèixer de primera mà el treball de Vinay Prasad, sinó saber també què en pensen d’aquestes pràctiques els especialistes relacionats i quin és l’impacte en el nostre entorn, en tants aspectes diferenciat del d’Estats Units.
Per altra banda, Prasad i Cifu, en el llibre, fan una proposta per modificar de manera significativa els programes formatius de les facultats de medicina, amb la finalitat de formar uns nous metges més exigents amb el rigor científic, més crítics amb les pràctiques d’escàs valor, més sensibles a les necessitats dels pacients i més orientats a l’avaluació dels resultats. La fórmula proposada és ben senzilla: les ciències clíniques haurien de ser la prioritat, mentre que les bàsiques (com les entenem avui) haurien de ser complementàries.
No es tracta d’estudiar models per després comprovar-los (sistema actual), sinó de fer-ho al revés: a partir dels aprenentatges de la clínica s’haurien de revisar (o acceptar) les teories.
Donada la transcendència de la proposta, hem cregut oportú organitzar, en el mateix marc de la Jornada, un segon debat moderat per Xavier Bayona, comptant amb tres autoritats acadèmiques en la formació de metges: Francesc Cardellach (Universitat de Barcelona), Ramon Pujol (Universitat de Vic) i Milagros García Barbero, presidenta de la Sociedad Española de Educación Médica, a més, lògicament, d’invitar a Vinay Prasad a afegir-s’hi.
S’adjunta programa de la Jornada, amb el clar propòsit d’animar a tots els lectors d’aquest blog a inscriure-s’hi, ja que si tenim l’oportunitat d’escoltar i preguntar a Vinay Prasad, i a tots els ponents convidats, no l’hauríem de deixar escapar.
Entrada elaborada per Jordi Varela (@gesclinvarela), president de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
