Wishing you all a Joyous Festive Season from the AQuAS blog

29 des.
nadal-2016-marta-millaret
Marta Millaret

From the blog AQUAS we hope you are having a good festive season and would like to thank you for reading and following us.

We publish weekly in Catalan, Spanish and English on subjects related to the projects that are being carried out at AQuAS and we also publish contributions from guest authors. The editorial line of the blog includes a focus on assessment from different points of view and areas of the health system.

Along these lines, we have dealt with healthcare and quality results presented by the different agents who make up the healthcare system, the whole range of observatories of the Catalan Health System (including that which deals with the effects of the economic crisis on the health of the population and innovation), qualitative research, integrated care, the assessment of mHealth, inequalities in health, patient involvement, doctor-patient communication, shared decisions, patient and citizen preferences, variations in medical practice, the prevention of low-value clinical practices, the impact of research, information and communications technology, data analysis in research, tools for the visualisation of data, innovation and health management, the gender perspective in science, statistical issues, clinical safety with electronic prescriptions, chronicity (not forgetting chronicity in children), the effects of air pollution in health and current topics.

blog-aquas

The most read articles in 2016 have been:

However, we have published many more texts, 51 posts to be precise, without counting this one, with the aim of sharing knowledge and generating a space for reflection, open and useful for everyone.

Thank you very much, a joyous festive season and see you in the new year!

Post written by Marta Millaret (@MartaMillaret), blog AQuAS editor.

nadal-2016-aquas-bicicleta

 

Felices fiestas desde el blog AQuAS

29 des.
nadal-2016-marta-millaret
Marta Millaret

Desde el blog AQUAS deseamos que estéis pasando unas felices fiestas y os queremos dar las gracias por leernos y seguirnos.

Semanalmente publicamos en catalán, castellano e inglés sobre temas relacionados con los proyectos que llevamos a cabo en AQuAS y también contamos con colaboraciones de autores invitados. La línea editorial del blog incluye la evaluación desde diferentes puntos de vista y áreas del sistema de salud.

De este modo, hemos tratado resultados en salud y calidad alcanzados por los diferentes agentes que integran el sistema sanitario, el conjunto de observatorios del sistema de salud de Cataluña (incluyendo el que analiza los efectos de la crisis en la salud de la población y el de innovación), investigación cualitativa, atención integrada, evaluación de mHealth, desigualdades en salud, participación de pacientes, comunicación médico-paciente, decisiones compartidas, preferencias de pacientes y ciudadanía, variaciones de la práctica médica, prevención de prácticas clínicas de poco valor, impacto de la investigación, tecnologías de la información y la comunicación, analítica de datos en investigación, herramientas de visualización de datos, innovación y gestión sanitaria, la perspectiva de género en la ciencia, cuestiones de estadística, seguridad clínica en la receta electrónica, cronicidad (sin olvidar la cronicidad infantil), los efectos de la contaminación atmosférica en la salud y temas de actualidad.

blog-aquas

Los artículos más leídos del 2016 han sido:

Pero hemos publicado muchos más textos -exactamente 51 posts sin contar éste- con el objectivo de compartir conocimiento y generar un espacio de reflexión plural y útil para todos.

Muchísimas gracias, felices fiestas y ¡hasta el año que viene!

Post elaborado por Marta Millaret (@MartaMillaret), editora del blog AQuAS.

nadal-2016-aquas-bicicleta

 

Bones festes des del blog AQuAS

29 des.
nadal-2016-marta-millaret
Marta Millaret

Des del blog AQuAS desitgem que estigueu passant unes bones festes i us volem donar les gràcies per llegir-nos i seguir-nos.

Setmanalment publiquem en català, castellà i anglès sobre temes relacionats amb els projectes que duem a terme a AQuAS i també comptem amb col·laboracions d’autors convidats. La línia editorial del blog inclou l’avaluació des de diferents punts de vista i àrees del sistema de salut.

Així, hem tractat resultats en salut i qualitat assolits pels diferents agents que integren el sistema sanitari, el conjunt d’observatoris del sistema de salut de Catalunya (incloent el que analitza els efectes de la crisi en la salut de la població i el d’innovació), recerca qualitativa, atenció integrada, avaluació d’mHealth, desigualtats en salut, participació de pacients, comunicació metge-pacient, decisions compartides, preferències dels pacients i de la ciutadania, variacions de la pràctica mèdica, prevenció de pràctiques clíniques de poc valor, impacte de la recerca, tecnologies de la informació i de la comunicació, analítica de dades en recerca, eines de visualització de dades, innovació i gestió sanitària, la perspectiva de gènere en la ciència, qüestions d’estadística, seguretat clínica a la recepta electrònica, cronicitat (sense oblidar la cronocitat infantil), els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut i temes d’actualitat.

blog-aquas

Els articles més llegits del 2016 han estat:

Però hem publicat molts més textos -exactament 51 posts sense comptar aquest- amb l’objectiu de compartir coneixement i generar un espai de reflexió plural i útil per a tots.

Moltíssimes gràcies, bones festes i fins l’any que ve!

Post elaborat per Marta Millaret (@MartaMillaret), editora del blog AQuAS.

nadal-2016-aquas-bicicleta

Is it possible to combine active and healthy ageing with innovation?

22 des.
toni-dedeu
Toni Dedéu

The European Innovation Partnership on Active & Healthy Ageing (EIPonAHA) is an initiative of the European Commission to deal strategically with the social challenges associated to active and healthy ageing, to make good practices in innovation more visible and to facilitate exchanges between regions, all of which promote interregional cooperation and the value of excellence.

What is its aim? To improve the health and quality of life of Europeans, especially of people older than 65, and to give support to the sustainability and efficiency of health and social care systems in the long term as well as to enhance the competitiveness of EU industry through expansion in new markets.

The reflection on how health systems interact with an ageing population and care in chronicity has been been one of the main lines followed in the AQuAS blog during 2016; they are subjects that affect our society and, precisely because of this, are part of the Health agenda.

In this context, having links to European projects is fundamental, where networking, collaborative projects and assessment are absolutely essential.

eiponaha

This is the underlying idea of the Reference Sites awards which assess regional European health ecosystems based on four axes:

  1. Political, organisational, technological and financial willingness for an innovative approach to active and healthy ageing
  2. The capacity to share knowledge and resources for innovation
  3. Contributiing to European cooperation and transferability of own practices
  4. Providing evidence of positive impact

The status of “Reference Site” is awarded to systems, alliances and ecosystems in health which comprise different players at a regional European level (government authorities, hospitals and care organisations, the health industry, SMEs and start-ups, research and innovation organisations and civil society) which have invested in developing and implementing innovative-based approaches to active and healthy ageing. These practices must be carried out with a comprehensive approach and vision and proof of the impact of their results must be provided.

Four stars is the highest distinction awarded by EIP on AHA and this is the score obtained by Catalonia as a leading health ecosystem and a reference for institutions and European organisations in the area of innovation in active and healthy ageing. These factors encourage the internationalisation and visibility of the Catalan health system and at the same time increase the possibilities for creating initiatives and forming consortiums for collaborative work with other European regions.

Being self-critical of the  different health systems is as important as the knowledge and recognition of one’s own strengths and values. Sharing this is a way of acknowledging the involvement and work done by many professionals. We do not work in isolation; as a whole, this work has involved and involves AQuAS, the Fundació TicSalut, the HUBc (Health University of the Barcelona Campus), the ICS  (Catalan Health Institut),  the IDIAP Jordi Gol (Institute for Research in Primary Care), the Pere Mata Institute, the IRB Lleida (Biomedical Research Institution of Lleida), the VHIR (Vall d’Hebron Institut de Recerca), the Consorci Sanitari del Garraf  and the Institut Guttmann.

Last 7 December in Brussels, on behalf of the Department of Health, I received the award for the Catalonia Reference Site group given by the European Commission. It is relevant because this fact defines Catalonia as one of the most dynamic and leading European regions in number and quality of initiatives, investment and results in generating and implementing innovative solutions to resolving problems in care and health to elderly people, chronic patients and other groups of risk patients.

The fact that Catalonia has obtained this distinction from the European Commission has a very clear meaning: Catalonia is recognised as one of the leading European regions regarding active and healthy ageing and innovation.

On we go.

Post written by Toni Dedéu (@Toni_Dedeu), Managing Director of AQuAS.

¿Es posible combinar el envejecimiento activo con la innovación?

22 des.
toni-dedeu
Toni Dedéu

El Parternariado Europeo de Innovación en envejecimiento activo y saludable (EIPonAHA) es una iniciativa de la Comisión Europea para afrontar estratégicamente los retos sociales asociados al envejecimiento activo y saludable, da visibilidad a las buenas prácticas en innovación y facilitar los intercambios entre regiones, fomentando la cooperación interregional y el valor de la excelencia.

¿Con qué objetivo? Mejorar la salud y la calidad de vida de la ciudadania europea, en particular de las personas mayores de 65 años, dar apoyo a la sostenibilidad y la eficiencia de los sistemas sanitarios y sociales a largo plazo y aumentar la competitividad de la industria de la Unión Europea a través de la expansión de nuevos mercados.

La reflexión sobre de qué forma interaccionan los sistemas de salud con el envejecimiento de la población y la atención a la cronicidad ha sido una de las líneas principales que hemos tratado en el blog AQUAS este 2016; se trata de temas que afectan nuestra sociedad y, precisamente por este motivo, forman parte de la agenda de Salud.

En este contexto, es básica la vinculación con proyectos europeos, donde el trabajo en red, los proyectos colaborativos y la evaluación son elementos absolutamente necesarios.

eiponaha

Esta es la idea de fondo de los Premios Reference Sites, que evaluan los ecosistemas sanitarios regionales europeos basándose en cuatro ejes:

  • Disposición política, organizativa, tecnológica y financiera para el abordaje innovador del envejecimiento activo y saludable
  • Capacidad de compartir conocimiento y recursos para la innovación
  • Contribución a la cooperación europea y la transferibilidad de las propias prácticas
  • Demostración del impacto positivo con evidencias

El estatus de “Reference Site” se concede a los sistemas, alianzas y ecosistemas sanitarios formados por diferentes actores a nivel regional europeo (autoridades gubernamentales, organizaciones y centros asistenciales, industria sanitaria, pequeñas empresas y empresas emergentes, centros e institutos de investigación e innovación y tambien entidades y organizaciones de la sociedad civil) que han invertido en desarrollar e implementar iniciativas innovadoras en el envejecimiento activo y saludable. Es condición obligada que estas prácticas se realicen con un abordaje y una visión integral y vayan acompañadas por la evidencia y el impacto de sus resultados.

Cuatro estrellas es la cualificación máxima que otorga  el EIP on Active and Healthy Ageing (EIPonAHA) y ésta es la puntuación que ha obtenido Cataluña como ecosistema sanitario líder y referente ante instituciones y organizaciones europeas en el ámbito de la innovación en el envejecimiento activo y saludable, factores que favorecen la internacionalización y la visibilidad del sistema catalán de salud, al mismo tiempo que incrementan las posibilidades para la creación de iniciativas y la formación de consorcios para actividades colaborativas con otras regiones europeas.

Tan necesaria es la autocrítica sobre los diferentes sistemas de salud como el conocimiento y el reconocimiento de los propios valores y fortalezas. Compartir es una forma de agradecer el trabajo y la implicación de muchos profesionales. No trabajamos solos; este trabajo conjunto ha implicado e implica AQuAS, Fundación TicSalut, HUBc (Health Universitat de Barcelona Campus), ICS (Instituto Catalán de la Salud), IDIAP Jordi Gol (Instituto de Investigación en Atención Primaria Jordi Gol), Institut Pere Mata, IRB Lleida (nstituto de Investigación Biomédica de Lleida), VHIR (Vall d’Hebron Institut de Recerca), Consorcio Sanitario del Garraf e Institut Guttmann.

El pasado 7 de diciembre en Bruselas -en representación del Departamento de Salud de Cataluña- recogí este reconocimiento al grupo Cataluña Reference Site otorgado por la Comisión Europea. Es relevante porque este hecho situa Cataluña como una de las regiones europeas más dinámicas y a la vanguardia en número y calidad de iniciativas, inversión y resultados en la provisión e implementación de soluciones innovadoras para resolver problemas de atención y salud a personas mayores, pacientes crónicos y otros grupos de pacientes de riesgo.

El hecho que Cataluña haya obtenido este guardón de la Comisión Europea tiene un significado bien claro: Cataluña es reconocida como una de las regiones europeas a la vanguardia por lo que refiere al envejecimiento activo y saludable y a la innovación.

Continuamos.

Entrada elaborada por Toni Dedéu (@Toni_Dedeu), director de AQuAS.

És possible combinar l’envelliment actiu i saludable amb la innovació?

22 des.
toni-dedeu
Toni Dedéu

El Parternariat Europeu d’Innovació en envelliment actiu i saludable (EIPonAHA) és una iniciativa de la Comissió Europea per afrontar estratègicament els reptes socials associats a l’envelliment actiu i saludable, donar visibilitat a les bones pràctiques en innovació i facilitar els intercanvis entre regions, tot fomentant la cooperació interregional i el valor de l’excel·lència.

Quin és el seu objectiu? Millorar la salut i la qualitat de vida de la ciutadania europea, en particular de les persones majors de 65 anys, donar suport a la sostenibilitat i l’eficiència dels sistemes sanitaris i socials a llarg termini i augmentar la competitivitat de la indústria de la Unió Europea a través de l’expansió de nous mercats.

La reflexió sobre quina és la manera com interaccionen els sistemes de salut amb l’envelliment de la població i l’atenció a la cronicitat ha estat una de les línies principals que hem tractat en el blog AQUAS aquest any 2016; són temes que afecten la nostra societat i, justament per això, formen part de l’agenda de Salut.

En aquest context, és bàsica la vinculació amb projectes europeus, on el treball en xarxa, els projectes col·laboratius i l’avaluació són elements absolutament necessaris.

eiponaha

Aquesta és la idea de fons dels Premis Reference Sites, que avaluen els ecosistemes sanitaris regionals europeus basant-se en quatre eixos:

  • Disposició política, organitzativa, tecnològica i financera per a l’abordatge innovador de l’envelliment actiu i saludable
  • Capacitat de compartir coneixement i recursos per a la innovació
  • Contribució a la cooperació europea i la transferibilitat de les pròpies pràctiques
  • Demostració de l’impacte positiu amb evidències

L’estatus de “Reference Site” es concedeix als sistemes, aliances i ecosistemes sanitaris formats per diversos actors a nivell regional europeu (autoritats governamentals, organitzacions i centres assistencials, indústria sanitària, petites empreses i empreses emergents, centres i instituts de recerca i innovació i també entitats i organitzacions de la societat civil) que han invertit en desenvolupar i implementar iniciatives innovadores en l’envelliment actiu i saludable. És condició obligada que aquestes pràctiques es realitzin amb un abordatge i una visió integral i estiguin acompanyades per l’evidència i l’impacte dels seus resultats.

Quatre estrelles és la qualificació màxima que atorga  l’EIP on Active and Healthy Ageing (EIPonAHA) i aquesta és la puntuació que ha obtingut Catalunya com a ecosistema sanitari líder i referent davant les institucions i les organitzacions europees en l’àmbit de la innovació en l’envelliment actiu i saludable, factors que afavoreixen la internacionalització i la visibilitat del sistema català de salut, al mateix temps que incrementen les possibilitats per a la creació d’iniciatives i la formació de consorcis per a activitats col·laboratives amb  altres regions europees.

Tan necessària és l’autocrítica sobre els diferents sistemes de salut com el coneixement i el reconeixement dels propis valors i fortaleses. Compartir-ho és una manera d’agrair la feina i la implicació de molts professionals. No treballem sols; aquesta feina conjunta ha implicat i implica l’AQuAS, la Fundació TicSalut, el HUBc (Health Universitat de Barcelona Campus), l’ICS (Institut Català de la Salut, l’IDIAP Jordi Gol (Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol), l’Institut Pere Mata, l’IRB Lleida (Institut de Recerca Biomèdica de Lleida), el VHIR (Vall d’Hebron Institut de Recerca), el Consorci Sanitari del Garraf i l’Institut Guttmann.

El passat 7 de desembre a Brusel·les -en representació del Departament de Salut- vaig recollir aquest reconeixement al grup Catalunya Reference Site atorgat per la Comissió Europea. És rellevant perquè aquest fet situa Catalunya com una de les regions europees més dinàmiques i capdavanteres en nombre i qualitat d’iniciatives, inversió i resultats en la provisió i implementació de solucions innovadores per resoldre problemes d’atenció i salut a persones grans, pacients crònics i d’altres grups de pacients de risc.

El fet que Catalunya hagi obtingut aquest guardó de la Comissió Europea té un significat ben clar: Catalunya és reconeguda com una de les regions europees capdavanteres pel que fa a l’envelliment actiu i saludable i la innovació.

Continuem.

Entrada elaborada per Toni Dedéu (@Toni_Dedeu), director d’AQuAS.

Why is difficult to reduce low value clinical practices in a Hospital?

15 des.
MaiteSolans
Maite Solans

Within the framework of the Programa de Millora de la Pràctica Clínica (Programme for improvement in Clinical Practice) of the Vall d’Hebron University Hospital – VHIR Institut de Recerca (VHIR Research Institute) and in collaboration with the Essencial project, work has been done to explore what barriers health professionals (hospital doctors and nurses) come up against in order to implement clinical recommendations aimed at reducing inadequate practices or those of low clinical value. A group of 15 health professionals (with medical or surgical specialities) collaborated in two discussion sessions to identify these barriers. The work done by Dimelza Osorio of the Vall d’Hebron University Hospital and by Liliana Arroyo of the University of Barcelona has been really outstanding.

When talking about inadequate practices or those of low clinical value, we are referring to inappropriate health interventions in certain circumstances, whether it be because the risks involved outweigh the benefits, because their efficiency is not proven or because there is not a clear cost-benefit correlation. These low value practices are present in everyday clinical practice and can lead to an over-diagnosis and/or over-treatment, meaning diagnosing or treating a clinical condition in which there are no notable health benefits for patients.

The barriers identified can be classified into four levels: micro, meso, macro and those of the context. At a first level (micro), those deriving from the characteristics of professionals themselves were identified, such as the tendency for self-protection in the face of claims or legal problems (defensive medicine), dealing with uncertainty or having had bad experiences previously; scepticism towards scientific evidence as a result of out-dated or contradictory information; other attitudes of professionals such as inertia or resistance to change; and the lack of training. All these constitute barriers. Patients’ characteristics were also identified, such as their reluctances and demands; the figure of the expert patient or beliefs acquired in the past.

At a second level (meso), barriers as a result of the interaction between professionals and patients were identified. Some barriers have to do with the relationship between professionals; that is to say, difficulties related to clinical leadership, the coordination between different professionals (or specialists), or the cohesion within teams. There are also barriers of organisational leadership such as a lack of institutional support in legal issues, the inertia of the organisation itself, economic incentives, wrongly applied penalties or the lack of foresight of certain costs. And then barriers of information flow, namely, the inefficiency of information systems such as the lack of operating capacity of e-mailing, or intoxication due to an excess of corporate information.

At a third level (macro), barriers are influenced by the structure and management characteristics of a hospital and the Catalan health system. The healthcare conditions stand out, such as the burden of healthcare, the duration of the attention given to patients, or how much technology is used in care, that is, greater access to facilities and tests. But also the design of the health system, such as in the lack of systemic leadership, or the lack of coordination between different levels of healthcare (primary care, hospital care, social healthcare, ….) . And then also the characteristics of the health system like territorial differences and the legal and bureaucratic context.

Lastly, certain external factors to the health system (the context) can also lead to low value clinical practices persisting. Although a lot less present in this case, the political context and the influence from the media are included.

The importance of each barrier is shown in the following graph:

barreres-en

Potential solutions were explored or proposed in the same session so as to eliminate these barriers; a series of solutions have been proposed mainly related to the creation of a leadership strategy and a series of clear options, which require rationlising processes and using available information properly.

Post written by Maite Solans (@SolansMaite).

¿Por qué es difícil reducir prácticas de poco valor en el hospital?

15 des.
MaiteSolans
Maite Solans

En el marco del Programa de Mejora de la Práctica Clínica del Hospital Universitari Vall d’Hebron –VHIR Instituto de Investigación y  en colaboración con el proyecto Essencial, se ha querido explorar qué barreras encuentran los profesionales sanitarios (médicos y enfermeras del hospital) para implementar recomendaciones clínicas dirigidas a reducir las prácticas inadecuades o de poco valor clínico. Un grupo de 15 profesionales sanitarios (con especialidades médicas o quirúrgicas) han colaborado en dos sesiones de discusión para identificar estas barreras. Ha sido muy relevante el trabajo realizado por Dimelza Osorio del Hospital Universitario Vall d’Hebron y Liliana Arroyo de la Universitat de Barcelona.

Al hablar de prácticas inadecuadas o de poco valor clínico nos referimos a intervenciones sanitarias inapropiadas en determinadas circunstancias, bien porque los riesgos superan los beneficios, bien porque su efectividad no está demostrada, o bien porque no hay un balance coste-beneficio demasiado claro. Estas prácticas de poco valor están presentes en la práctica clínica del día a día y pueden conducir a sobrediagnóstico y/o sobretratamiento, es decir, diagnosticar o tratar una condición clínica en la que el paciente no obtiene un beneficio importante en su salud.

Las barreras identificadas se pueden clasificar en cuatro niveles: micro, meso, macro y del entorno. En un primer nivel (micro), se identificaron aquellas debidas a las características de los propios profesionales, como la tendencia a la autoprotección ante reclamaciones o problemas legales (medicina defensiva), el manejo de la incertidumbre, y el hecho de haber tenido malas experiencias previas; el escepticismo respecto la evidencia científica, debido a información desactualizada o contradictoria; otras actitudes de los profesionales, como la inercia o la resistencia al cambio; y la falta de formación también constituyen una barrera. Asimismo se identificaron características de los pacientes, como por ejemplo por sus reticencias y demandas; la figura del paciente experto, o las creencias adquiridas anteriormente.

En un segundo nivel (meso), se identificaron barreras como consecuencia de la interacción entre los profesionales y los pacientes. Algunas barreras tienen que ver con la relación entre profesionales; es decir, dificultades relacionadas con el liderazgo clínico, la coordinación entre diferentes profesionales (o especialistas), o la cohesión en los equipos. Barreras de liderazgo organizativo como el poco apoyo institucional en términos legales, la inercia de la propia organización, los incentivos económicos o penalizaciones mal aplicados, o la falta de previsión de determinados costes. Y barreras de los flujos de información, la ineficiencia de los sistemas de información, como la poca operatividad del correo electrónico, o la infoxicación por exceso de información corporativa.

En un tercer nivel (macro), las barreras vienen influenciadas por las características de la estructura y la gestión del hospital y del sistema sanitario catalán. Destacan las condiciones de asistencia, como la presión asistencial, el tiempo de atención a los pacientes o la tecnificación de la asistencia, es decir, un mayor acceso a equipamientos y pruebas. El diseño del sistema de salud, como la falta de liderazgo sistémico, o la no coordinación entre diferentes niveles de asistencia (atención primaria, atención hospitalaria, sociosanitaria…). Y las características del sistema de salud, como las diferencias territoriales, y el entorno legal y burocrático.

Por último, determinados factores externos al sistema sanitario (entorno) también pueden influir en el mantenimiento de prácticas clínicas de poco valor clínico. En este caso, aunque mucho menos presentes, se incluye el contexto político y la influencia de los medios de comunicación. La relevancia de cada barrera se muestra en el siguiente gráfico:

barreres-cast

En la misma sesión también se exploraron o plantearon potenciales soluciones para eliminar estas barreras; se han propuesto una serie de soluciones que se relacionan principalmente con la creación de una estrategia de liderazgo y una serie de apuestas claras, que pasan por la racionalización de los procesos y un buen uso de la información disponible.

Entrada elaborada por Maite Solans (@SolansMaite).

Per què és difícil reduir pràctiques clíniques de poc valor a l’hospital?

15 des.
MaiteSolans
Maite Solans

En el marc del Programa de Millora de la Pràctica Clínica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron –VHIR Institut de Recerca i en col·laboració amb el projecte Essencial, s’han volgut explorar quines barreres troben els professionals sanitaris (metges i infermeres de l’hospital) per implementar recomanacions clíniques dirigides a reduir les pràctiques inadequades o de poc valor clínic. Un grup de 15 professionals sanitaris (amb especialitats mèdiques o quirúrgiques) han col·laborat en dues sessions de discussió per identificar aquestes barreres. Ha estat molt rellevant la feina realitzada per Dimelza Osorio de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i Liliana Arroyo de la Universitat de Barcelona.

En parlar de pràctiques inadequades o de poc valor clínic ens referim a intervencions sanitàries inapropiades en determinades circumstàncies, bé perquè els riscos superen els beneficis, bé perquè la seva efectivitat no està demostrada, o bé perquè no hi ha un balanç cost-benefici prou clar. Aquestes pràctiques de poc valor estan presents en la pràctica clínica del dia a dia i poden conduir a sobrediagnòstic i/o sobretractament, és a dir, a diagnosticar  o tractar una condició clínica en la qual el pacient no obté un benefici important en la seva salut.

Les barreres identificades es poden classificar en quatre nivells: micro, meso, macro i de l’entorn. En un primer nivell (micro), es van identificar aquelles degudes a les característiques del propis professionals, com la tendència a l’autoprotecció davant de reclamacions o problemes legals (medicina defensiva), el maneig de la incertesa, i el fet d’haver tingut males experiències prèvies; l’escepticisme respecte a l’evidència científica, degut a informació desactualitzada o contradictòria; altres actituds dels professionals, com la inèrcia o la resistència al canvi; i la manca de formació també constitueixen una barrera. També es van identificar característiques dels pacients, com ara les seves reticències i demandes; la figura del pacient expert, o les creences adquirides anteriorment.

En un segon nivell (meso), es van identificar barreres conseqüència de la interacció entre els professionals i els pacients. Algunes barreres tenen a veure amb la relació entre professionals; es a dir dificultats relacionades amb el lideratge clínic, la coordinació entre diferents professionals (o especialistes), o la  cohesió en els equips. Barreres de lideratge organitzatiu com el poc recolzament institucional en termes legals, la inèrcia de la pròpia organització, els incentius econòmics o penalitzacions mal aplicades, o la manca de previsió de determinats costos. I barreres dels fluxos d’informació, la ineficiència dels sistemes d’informació, com la poca operativitat del correu electrònic,  o la infoxicació per excés d’informació corporativa.

En un tercer nivell (macro), les barreres venen influenciades per les característiques de l’estructura i gestió de l’hospital i del sistema sanitari català. Destaquen les condicions d’assistència, com la pressió assistencial, el temps d’atenció als pacients o la tecnificació de l’assistència, és a dir, un major accés a equipaments i proves. El disseny del sistema de salut, com la manca de lideratge sistèmic, o la no-coordinació entre diferents nivells d’assistència (atenció primària, atenció hospitalària, sociosanitària, …). I les característiques del sistema de salut, com les diferències territorials, i l’entorn legal i burocràtic.

Per últim, determinats factors externs al sistema sanitari (entorn) també poden influir en el manteniment de pràctiques clíniques de poc valor clínic. En aquest cas, tot i que molt menys presents, s’inclou el context polític i la influència dels mitjans de comunicació.

La rellevància de cada barrera es mostra al següent gràfic:

barreres-cat

A la mateixa sessió també es van explorar o plantejar potencials solucions per tal d’eliminar aquestes barreres; s’han proposat una sèrie de solucions que es relacionen principalment amb la creació d’una estratègia de lideratge i un seguit d’apostes clares, que passen per la racionalització dels processos i un bon ús de la informació disponible.

Entrada elaborada per Maite Solans (@SolansMaite).

Elderly person with stroke: integrated care from the acute phase to the return home

9 des.
marco-inzitari
Marco Inzitari

Stroke has a high incidence, a growing prevalence and is the pathology with the second highest impact in the world in terms of disability among adults. Despite important advances in acute stroke management, which have led to a progressive decrease in acute stroke deaths, in terms of residual disability, stroke continues to have an extremely high impact on survivors, their families, their caregivers and on society in general.

Evidence shows that the approach to patients throughout the process of care in stroke, from the acute phase to the rehabilitation phase, needs to be multidisciplinary since patients have multiple health care and social needs which require a strong coordination between the different levels of healthcare. However, the tendency is still to organise conferences and congresses focused on only one speciality or level of healthcare.

On the other hand, and in self-criticism, even though stroke is one of the main reasons for using intermediate or long-term healthcare services, this sector almost never takes part in the decision making process of stroke care organisation. Neither does it do much research in stroke and in general, tends to put little thought into improving knowledge in treatments or in innovating the organisation of services compared to, for example, other conditions such as thighbone fractures.

This is why the Parc Sanitari Pere Virgili organised a monothematic symposium on 27 October, two days before the World Stroke Day. It focused on the treatment and management of stroke in elderly people from a different perspective: we traced the trajectory from the “needle” of the thrombolysis in the acute phase, passing through rehabilitative care and “reablement” in the post-acute phase, to the transition back to home life, describing the care given to patients especially, but not forgetting the attention caregivers need.

jornada-ictus-pere-virgili

The presentations reflected and reinforced the need for a multidisciplinary approach in all phases of stroke. As an added value, in all cases the speakers not only combined recommendations derived from literature with their own practical healthcare experience but also provided data from their own research or innovation projects, in many cases with data published recently.

Among the speakers there was a varied representation from very different disciplines which included neurologists, geriatricians, physiotherapists, occupational therapists, speech therapists, social workers, a health economist and the representative of the stroke patients association who chaired a roundtable.

Some of the items that were highlighted most strongly during the symposium were:

  1. The large amount of increasingly more accurate data available on all phases of stroke management. In Catalonia, this data is being provided by the Results Centre, which encourages transparency and allows for benchmarking thereby facilitating a reduction in variability and the sharing of best practices.
  2. Despite improvements in the treatment of acute stroke patients using mechanical thrombectomy together with systemic thrombolysis, 40% of patients are left with a considerable disability as a consequence of stroke. This “glass half-full” should therefore encourage more to be done in terms of acute stroke management, and also in post-acute care which is still vital.
  3. In acute care, age should not be a discriminating factor. This is in line with the concept that chronological age does not correspond necessarily to biological age and that two elderly people of the same age can have a totally different “functional potential” (a concept which in practice in the field of geriatrics is understood as meaning more or less “frail”).
  4. Advances have not only been made in acute care but also in the field of primary and secondary preventive care. Accordingly, the development, the approval of and the use of NOACs (new oral anticoagulants) have been a determining factor since they offer an alternative for those patients where traditional anticoagulants are not a therapeutic option.
  5. The rehabilitation prognosis is multifactorial. A recent proposal stemming from a multi-centre Catalan study led by our hospital and published recently, is based on a simple algorithm which incorporates the social factor (presence of the caregiver) together with the severity of the stroke (using the NIHSS score), functional status (according to the Barthel index) and cognitive function (a result of the Rancho Los Amigos scale). This allows patients to be classified in three levels of rehabilitation complexity, but who might evolve differently, with different needs for intervention, both in the rehabilitation process and regarding their return home.
  6. Integrated interventions in geriatric rehabilitation can be home-based for certain patients as an alternative to a hospital admission. This model, deeply rooted in England and which has proven to be beneficial, is producing good results in our context in different pathologies including stroke. Innovative formulas such as “Comprehensive Home-based Hospitalisation” have, in our context, come about from the alliance between home-based geriatric care teams (doctor, nurse and social worker) and those of home-based rehabilitation (rehabilitation doctor, physiotherapist, occupational therapist and speech therapist).
  7. In terms of physiotherapy, treatments should be more standardised and their efficacy demonstrated. During the symposium, interesting evidence was presented on the control of the trunk and its importance throughout the rehabilitation process in stroke.
  8. Dysphagia is a very prevalent risk condition in patients who have suffered a stroke. Different proposals of scales for assessment at the bedside were shown which can be applied by nurses, reserving the speech therapist’s intervention for the most complex cases which require a more specialised assessment.
  9. In rehabilitation, the support from the ICT (“telerehabilitation” which patients can receive following the instructions and programme configuration of the physiotherapist) allows treatments to be extended in time and intensity along with face-to-face treatment.
  10. Working with caregivers is important. Apart from guiding them within the system, the availability of support groups for exchanging personal experiences, for a social worker, for example, could have an impact on the adaptation of the caregiver to the new situation. To this effect, an innovative experience was developed in our centre with a high degree of acceptance by patients and their families.
  11. Continuity in the recovery process is key and the integration of health and social services guarantees an added value. The pilot “Return Programme” in the city of Barcelona, the result of the alliance between the Catalan Health Service and the City Council of Barcelona was presented. It allows for the direct activation of social services, from acute care and long-term care hospitals so that patients can receive the necessary aid when they return home and thus avoid unnecessary and dangerous delays.

In summary, much progress has been made in the treatment of stroke, especially in the acute phase, but innovation is also being carried out in the successive phases and the symposium showcased different experiences which have been implemented in our context. Drawing conclusions from the symposium, the take home messages are that a comprehensive view of the entire process is key, as well as an integrated and coordinated approach between the different levels of healthcare and social services. On the other hand, more research needs to be carried out especially in the post-acute and chronic phases resulting from the disease and this poses a challenge because of the difficulty in designing and implementing complex interventions where designs such as standard clinical trials are not the solution.

Post written by Marco Inzitari (@marcoinzi) and Laura Mónica Pérez, Parc Sanitari Pere Virgili, Barcelona.