gener de 2017 – AQuAS Blog

Health literacy, a need

26 gen.

Traditionally, knowledge in medicine was considered an exclusive domain of medical professionals. Patients were passive subjects that listened to a diagnosis while hardly understanding it and followed, or not, the instructions they were given by the doctor. Nowadays, an attempt is made to provide patients with enough basic medical knowledge to allow them to interact with the doctor, take decisions about their health and avoid making mistakes that could have serious repercussions.

One of the subjects discussed at the 2016 European Health Forum Gastein (this Forum is an annual gathering organised by the European Commission in Bad Hofgastein, Austria, to discuss subjects related to health which affect European countries) was health literacy or, otherwise known as, the ability to access the relevant information for one’s own health or that of society and to be able to understand and assess it. It refers to the understanding of what the doctor tells the patient and the information contained in the patient information leaflets that accompany drugs. It also refers to the ability of identifying whether the information on health in the media is reliable, understanding the information on food labels and also participating in activities which improve health and well-being.

The first European Health Literacy Survey (HLS-EU) was carried out in the summer of 2011. Eight states from the EU took part and the questionnaire centred around three aspects (health care, disease prevention and health promotion) and in four of the phases in processing and informing (access, understanding, assessment and application).

While in the Netherlands 70% of the population have sufficient or excellent knowledge, in Spain, this percentage is 41,7% and it is the area with the highest percentage of problematic situations (50,08%).

Similar studies done in the United States indicate that a lack of health literacy carries risks, puts the breaks on the self-management of an illness and increases medical visits and hospital admissions and therefore, the expenditure on health.

Health literacy is not parallel to the degree of literacy in general. For example, the consumption of homeopathic products, the resistance to vaccination, or the belief that transgenic products are harmful for one’s health are widespread attitudes in some well-educated sectors with a high cultural baggage but which have a mistaken or biased knowledge of certain subjects on health. Unfortunately, these people believe they are well informed and are probably the population group where it will be most difficult to eradicate this type of illiteracy.

Post written by Mercè Piqueras (@lectoracorrent), biologist, science writer, science editor and translator, president of the Catalan Association for Science Communication in the period 2006-2011.

Alfabetismo en salud, una necesidad

26 gen.

Tradicionalmente, el conocimiento médico se ha considerado una exclusiva de los profesionales de la medicina. Los pacientes eran sujetos pasivos que escuchaban el diagnóstico sin casi entenderlo y seguían -o no- las instrucciones que el médico indicaba. Actualmente, en cambio, se cree conveniente que los pacientes tengan unos conocimientos médicos básicos que les permitan interaccionar con el médico, tomar decisiones sobre su salud y evitar errores que podrían tener graves repercusiones.

Uno de los temas debatidos en el Fóum Europeo de Salud de 2016 (este Fórum és un encuentro anual organizado por la Comisión Europea en Bad Hofgastein, Austria, para debatir temas relacionados con la salud que afectan los países europeos) ha sido el alfabetismo en salud, que es como se denomina la capacidad que tiene una persona para acceder a la información relevante para la propia salud o de la sociedad y entenderla y valorarla. Hace referencia tanto a la comprensión de aquello que dice el médico al paciente y del contenido de los prospectos de los medicamentos como a la capacidad de reconocer si la información sobre salud en los medios es fiable, entender la información en el etiquetado de los alimentos y participar en actividades que mejoren la salud y el bienestar.

El verano de 2011 se hizo la primera encuesta europea sobre alfabetismo en salud. Participaron ocho estados de la Unión Europea y el cuestionario estaba basado en tres aspectos (asistencia sanitaria, prevención de enfermedades y promoción de la salud) y en cuatro fases del procesado e información (acceso, comprensión, valoración y aplicación).

Si bien en los Países Bajos más del 70% de la población tiene conocimientos suficientes o excelentes, en el estado español este porcentaje es del 41,7% y es donde hay un porcentaje más alto de situación problemática (el 50,08%).

Estudios parecidos hechos en los Estados Unidos indicaban que la falta de alfabetismo en salud conlleva riesgos, frena la autogestión de la enfermedad y hace aumentar las visitas médicas y los ingresos hospitalarios y, por tanto, el gasto en salud.

El alfabetismo en salud no es paralelo al grado de alfabetismo en general. Por ejemplo, el consumo de productos homeopáticos, la prevención contra la vacunación, o la creencia que los productos transgénicos son nocivos para la salud son actitudes extendidas en algunos sectores instruídos y con un bagaje cultural alto, pero con un conocimiento erróneo o sesgado sobre determinados temas de salud. Desafortunadamente, estas personas creen estar bien informadas y probablemente sea el sector de la población donde más difícil será erradicar este tipo de analfabetismo.

Entrada elaborada por Mercè Piqueras (@lectoracorrent), bióloga, dedicada a la divulgación, la edición científica y la traducción, presidenta de la Asociación Catalana de Comunicación Científica en el período 2006-2011.

Alfabetisme en salut, una necessitat

26 gen.

Tradicionalment, el coneixement mèdic s’ha considerat una exclusiva dels professionals de la medicina. Els pacients eren subjectes passius que escoltaven el diagnòstic sense gairebé entendre’l i seguien –o no– les instruccions que el metge indicava. Avui dia, en canvi, es creu convenient que els pacients tinguin uns coneixements mèdics bàsics que els permetin interaccionar amb el metge, prendre decisions sobre la seva salut i evitar errors que podrien tenir greus repercussions.

Un dels temes debatuts en el Fòrum Europeu de Salut de 2016 (aquest Fòrum és una trobada anual organitzada per la Comissió Europea a Bad Hofgastein, Àustria, per debatre-hi temes relacionats amb la salut que afecten els països europeus) ha estat l’alfabetisme en salut, que és com s’anomena la capacitat que té una persona d’accedir a la informació rellevant per a la salut pròpia o de la societat i entendre-la i valorar-la. Fa referència tant a la comprensió d’allò que el metge diu al pacient i del contingut dels prospectes dels medicaments com a la capacitat de reconèixer si la informació sobre salut en els mitjans és fiable, d’entendre la informació en l’etiquetat dels aliments i de participar en activitats que millorin la salut i el benestar.

L’estiu de 2011 va fer-se la primera enquesta europea sobre l’alfabetisme en salut. Van participar-hi vuit estats de la Unió Europea i el qüestionari estava basat en tres aspectes (assistència sanitària, prevenció de malalties i promoció de la salut) i en quatre fases del processat i informació (accés, comprensió, valoració i aplicació).

Mentre que als Països Baixos més del 70% de la població té coneixements suficients o excel·lents, a l’estat espanyol, aquest percentatge és del 41,7% i és on hi ha un percentatge més alt de situació problemàtica (el 50,08%).

Estudis semblants fets als Estats Units indicaven que la manca d’alfabetisme en salut comporta riscos, frena l’autogestió de la malaltia i fa augmentar les visites mèdiques i els ingressos hospitalaris i, per tant, la despesa en salut.

L’alfabetisme en salut no és paral·lel al grau d’alfabetisme general. Per exemple, el consum de productes homeopàtics, la prevenció contra la vacunació, o la creença que els productes transgènics són nocius per a la salut són actituds esteses en alguns sectors instruïts i amb un bagatge cultural alt, però amb un coneixement erroni o esbiaixat sobre determinats temes de salut. Malauradament, aquestes persones creuen estar ben informades i probablement sigui el sector de la població on més difícil serà erradicar aquest tipus d’analfabetisme.

Entrada elaborada per Mercè Piqueras (@lectoracorrent), biòloga, dedicada a la divulgació, l’edició científica i la traducció, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica en el període 2006-2011.

What are the SISCAT atlas of variations all about?

19 gen.

atles-variacions-siscat — Laura Muñoz (Atlas of variations SISCAT), Laia Domingo (RaCat), Olga Martínez (RaCat)

At present, if you live in the region of Terres de l’Ebre and need to be operated on to have a knee replacement, it is quite probable that the type of technique used is one which preserves the posterior cruciate ligament. On the other hand, if you go and live in Girona, the chances of having the same kind of knee replacement will be a lot less, but in contrast, the type of technique chosen will be that of stabilising the posterior.

If you live in Girona and have respiratory difficulties susceptible for home-based CPAP treatment (continuous positive airway pressure), you will more likely be prescribed this therapy than if you live in Lleida or the Terres de l’Ebre. If you live in Lleida, in contrast, there is more probability of you being prescribed oxygen therapy at home than if you live in the Terres de l’Ebre region and suffer from some kind of respiratory disease that could benefit from this treatment. And if you live in the coastal neighbourhoods of Barcelona you will more likely be prescribed mechanical ventilation at home than if you live in a neighbourhood situated further inland for those respiratory ventilation disorders that might need this technique.

Why does this happen? There is no evidence to suggest which type of intervention is most suitable and it is simply the fact that the health professionals of one region are more inclined than those of another to choose one technique over another. This variability reveals the existence of schools linked to certain hospital centres that condition the choice of the type of intervention or technique used.

This is the type of information that the Atlas of variations in clinical practice of the Catalan Healthcare System (SISCAT) make available to health professionals and the entire population, and which has been led and developed by AQuAS since 2011.

The aim of these atlases is to identify, describe and reduce the variability that can lead to increased well-being, quality and an improvement in the use of available resources. Up to the present, 7 atlases have been developed in which the variations in hip and knee arthroplasty operations have been analysed, as well as the variability in home-based respiratory therapies (oxygen therapy, mechanical ventilation and continuous positive airway pressure), the variation in intravenous thrombolysis in patients with ischemic stroke and the variability and in renal replacement therapy in patients with chronic kidney failure (haemodialysis, peritoneal dialysis and kidney transplant).

One of the sources of data for this study, in fact, the most widely used, is the basic minimum group of data obtained at the time of a hospital discharge (CMBD-AH, the Catalan acronym) where the results are presented as activity rates, reasons for standardised uses and variability statistics. The methodology that lies behind this initiative can be seen here. The basic strategy of all the analyses is to compare the rates of use (numerator: for example, hospital admittances) of the inhabitants in a region (denominator: for example, basic area of health), regardless of the centre where patients have been treated or admitted. In addition, both the rates and the reasons for use are reflected in maps to better visualise the data which is another interesting point nowadays.

Apart from all this, it is important to stress that all the atlases include actions and recommendations for planners (Health Department), insurer (CatSalut), providers and professionals, and which have been developed by a unique team of experts with whom the results of the atlases are discussed.

This year, we have decided to take another step forward and convert the publications we have had till now in a static format (PDF), into dynamic publications that facilitate greater interaction with the data and, therefore, a more global view of the clinical practice analysed.

This is an example of the visualisation of the interactive hip and knee arthroplasty atlas which feeds off the data in the Catalan Arthroplasty Registry (RaCat):

Next year, you will be able to know whether there are variations in the Catalan territory regarding hospitalisations for back surgery, in the repair of abdominal aortic aneurysms and in gastrointestinal cancer surgery (esophagus, pancreatic, liver, stomach and rectal cancer).

We cannot end this post without thanking all the speakers that made the presentations seminar of the Atlas of variations in clinical practice of SISCAT possible last 21 November, and especially to Enrique Bernal-Delgado, the key professional in the analysis initiative and in mapping the variations of clinical practice in the Spanish National Health System.

As far as AQuAS is concerned, it is one of our work lines which was begun some time ago now which has recently generated publications such as this article on respiratory diseases and this article on kidney disease.

And I ask myself, …. now that we have the tools to identify and describe the variability in clinical practices which are carried out in Catalonia, why don’t we try and explain them? The atlases of variations in clinical practice of SISCAT are a key tool to ask ourselves questions.

Post written by Laura Muñoz, statistician.

El porqué de los atlas de variaciones del SISCAT

19 gen.

Actualmente, si vives en las Terres de l’Ebre y tienes que ser intervenido para ponerte una prótesis de rodilla, es muy probable que el tipo de técnica que se utilice sea la que conserva el ligamento cruzado posterior. En cambio, si te vas a vivir a Girona, las posibilidades de que te pongan este mismo tipo de prótesis serán mucho menores y, en cambio, será más probable que el tipo de técnica escogida sea la estabilizada posterior.

Si vives en Girona y presentas un problema respiratorio susceptible de ser tratado con CPAP (presión positiva continua en las vías aéreas) en domicilio, tendrás más probabilidades de que te prescriban esta terapia que si vives en Lleida o en Terres de l’Ebre; si vives en Lleida, en cambio, tendrás más probabilidades de que te prescriban oxigenoterapia domiciliaria que si resides en Terres de l’Ebre en caso de tener alguna enfermedad respiratoria que podría beneficiarse de este tratamiento; y si vives en los barrios de la costa de Barcelona tendrás más probabilidades de que te prescriban ventilación mecánica a domicilio que si vives en un barrio más interior de la ciudad para aquellos transtornos respiratorios de la ventilación que pudieran necesitar este apoyo.

¿Por qué ocurre esto? No hay evidencia sobre la idoneidad de un tipo de intervención sobre otra, simplemente los profesionales sanitarios de un territorio son más propensos que los de otro en el momento de elegir un tipo de técnica u otra. Esta variabilidad pone de manifiesto la existencia de escuelas ligadas a determinados centros hospitalarios que condicionan la elección del tipo de intervención o de técnica.

Este es el tipo de información que los Atlas de variaciones de la práctica clínica del sistema sanitario integral de utilización pública de Cataluña (SISCAT), liderados y elaborados por AQuAS desde 2011, ponen a disposición de los profesionales sanitarios y de toda la ciudadanía.

El objetivo de estos atlas es identificar, describir y reducir la variabilidad que pueda resultar en un mayor bienestar, calidad y un mejor uso de los recursos disponibles. Hasta día de hoy, se han elaborado 7 atlas, en los que se ha analizado la variación en las intervenciones por artroplastias de rodilla y cadera, la variabilidad en las terapias respiratorias a domicilio (oxigenoterapia, ventilación mecánica y presión positiva continua en las vías aéreas), la variación en la trombólisis intravenosa en pacientes con ictus isquémico y la variabilidad en el tratamiento sustitutivo renal en pacientes con insuficiencia renal crónica (hemodiálisis, diálisis peritoneal y trasplante renal).

Una de las fuentes de datos de este estudio -de hecho, la más utilizada- es el conjunto mínimo básico de datos al alta hospitalaria (CMBD-AH) y los resultados se presentan en forma de tasas de actividad, razones de uso estandarizadas y estadísticos de variabilidad, aquí podéis ver la metodología que hay detrás de esta iniciativa. La estrategia básica de todos los análisis es comparar las tasas de uso (numerador: por ejemplo, ingresos hospitalarios) de los habitantes de un territorio (denominador: por ejemplo, área básica de salud), con independencia del centro donde hayan sido tratados o ingresados. Además, tanto las tasas como las razones de uso son plasmadas en mapas para una mejor visualización de los datos, otro punto interesante actualmente.

Aparte de todo esto, es importante destacar que todos los atlas incluyen acciones y recomendaciones para los planificadores (Departamento de Salud), aseguradora (CatSalut), proveedores y profesionales, elaboradas por un equipo singular de expertos con los que se discuten los resultados de los atlas.

Este año hemos decidido dar un paso más y convertir las publicaciones que hasta ahora teníamos en formato estático (PDF), en publicaciones dinámicas que facilitan una mayor interacción con los datos y, por tanto, una visión más global de la práctica clínica analizada.

Este es un ejemplo de visualización del atlas interactivo de artroplastias de rodilla y cadera que se nutre de los datos del Registro de artroplastias de Cataluña (RaCat):

El año que viene podréis saber si hay variación en el territorio catalán con respecto a las hospitalizaciones por cirugía de espalda, en la reparación de los aneurismas de aorta abdominal y en la cirugía oncológica digestiva (cáncer de esófago, páncreas, hígado, estómago y recto).

No podemos terminar este post sin dar las gracias a todos los ponentes que hicieron posible, el pasado 21 de noviembre, la Jornada de presentación de los Atlas de variaciones de la práctica clínica del SISCAT, y en especial a Enrique Bernal-Delgado, profesional clave en la iniciativa del análisis y el mapeo de las variaciones en la práctica clínica en el Sistema Nacional de Salud español.

En cuanto a AQuAS, es una de nuestras líneas de trabajo, iniciada ya hace tiempo y que recientemente ha generado publicaciones, como este artículo sobre enfermedades respiratorias y este artículo sobre enfermedad renal.

Y yo me pregunto… ahora que tenemos las herramientas para poder identificar y describir la variabilidad de las prácticas clínicas que se realizan en Cataluña, ¿por qué no intentamos explicarla? Los atlas de variaciones de la práctica clínica del SISCAT son una herramienta clave para plantearnos preguntas.

Entrada elaborada por Laura Muñoz, estadística.

El perquè dels atles de variacions del SISCAT

19 gen.

Actualment, si vius a les Terres de l’Ebre i has de ser intervingut per posar-te una pròtesi de genoll, és molt probable que el tipus de tècnica que s’utilitzi sigui la que conserva el lligament encreuat posterior. En canvi, si te’n vas a viure a Girona, les possibilitats que et posin aquest mateix tipus de pròtesi seran molt menors i, en canvi, serà més probable que el tipus de tècnica escollida sigui l’estabilitzada posterior.

Si vius a Girona i presentes un problema respiratori susceptible de ser tractat amb CPAP (pressió positiva contínua a les vies aèries) a domicili, tindràs més probabilitats que et prescriguin aquesta teràpia que si vius a Lleida o a les Terres de l’Ebre; si vius a Lleida, en canvi, tindràs més probabilitats que et prescriguin oxigenoteràpia domiciliària que si resideixes a les Terres de l’Ebre en el cas de patir alguna malaltia respiratòria que podria beneficiar-se d’aquest tractament; i si vius als barris de la costa de Barcelona tindràs més probabilitats que et prescriguin ventilació mecànica a domicili que si vius a un barri més interior de la ciutat per aquells trastorns respiratoris de la ventilació que poguessin necessitar d’aquest suport.

Per què passa això? No hi ha evidència sobre la idoneïtat d’un tipus d’intervenció sobre una altra, simplement els professionals sanitaris d’un territori són més propensos que els d’un altre a l’hora de triar un tipus de tècnica o una altra. Aquesta variabilitat posa de manifest l’existència d’escoles lligades a determinats centres hospitalaris que condicionen l’elecció del tipus d’intervenció o de tècnica.

Aquest és el tipus d’informació que els Atles de variacions de la pràctica clínica del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), liderats i elaborats per AQuAS des de 2011, posen a disposició dels professionals sanitaris i de tota la ciutadania.

L’objectiu d’aquests atles és identificar, descriure i reduir la variabilitat que pugui resultar en un major benestar, qualitat i un millor ús dels recursos disponibles. Fins a dia d’avui, s’han elaborat 7 atles, en què s’ha analitzat la variació en les intervencions per artroplàsties de genoll i maluc, la variabilitat en les teràpies respiratòries a domicili (oxigenoteràpia, ventilació mecànica i pressió positiva contínua a les vies aèries), la variació en la trombòlisi intravenosa en pacients amb ictus isquèmic i la variabilitat en el tractament substitutiu renal en pacients amb insuficiència renal crònica (hemodiàlisi, diàlisi peritoneal i transplantament renal).

Una de les fonts de dades d’aquest estudi -de fet, la més utilitzada- és el conjunt mínim bàsic de dades a l’alta hospitalària (CMBD-AH) i els resultats es presenten en forma de taxes d’activitat, raons d’ús estandarditzades i estadístics de variabilitat, aquí podeu veure la metodologia que hi ha al darrere d’aquesta iniciativa. L’estratègia bàsica de totes les anàlisis és comparar les taxes d’ús (numerador: per exemple, ingressos hospitalaris) dels habitants d’un territori (denominador: per exemple, àrea bàsica de salut), amb independència del centre on hagin estat tractats o ingressats. A més, tant les taxes com les raons d’ús són plasmades en mapes per a una millor visualització de les dades, un altre punt interessant actualment.

A part de tot això, és important destacar que tots els atles inclouen accions i recomanacions per als planificadors (Departament de Salut), asseguradora (CatSalut), proveïdors i professionals, elaborades per un equip singular d’experts amb qui es discuteixen els resultats dels atles.

Aquest any hem decidit fer una pas més i convertir les publicacions que fins ara teníem en format estàtic (PDF), en publicacions dinàmiques que faciliten una major interacció amb les dades i, per tant, una visió més global de la pràctica clínica analitzada.

Aquest és un exemple de visualització de l’atles interactiu d’artroplàsties de genoll i maluc que es nodreix de les dades del Registre d’artroplàsties de Catalunya (RaCat):

L’any que ve podreu saber si hi ha variació en el territori català pel que fa a les hospitalitzacions per cirurgia d’esquena, en la reparació dels aneurismes d’aorta abdominal i en la cirurgia oncològica digestiva (càncer d’esòfag, pàncrees, fetge, estómac i recte).

No podem acabar aquest post sense donar les gràcies a tots els ponents que van fer possible, el passat 21 de novembre, la Jornada de presentació dels Atles de variacions de la pràctica clínica del SISCAT, i en especial a Enrique Bernal-Delgado, professional clau en la iniciativa de l’anàlisi i el mapeig de les variacions en la pràctica clínica en el Sistema Nacional de Salut espanyol.

Pel que fa a l’AQuAS, aquesta és una de les nostres línies de treball, iniciada ja fa temps i que recentment ha generat publicacions, com ara aquest article sobre teràpies respiratòries i aquest article sobre malaltia renal.

I jo em pregunto… ara que tenim les eines per poder identificar i descriure la variabilitat de les practiques clíniques que es realitzen a Catalunya, per què no intentem explicar-la? Els atles de variacions de la pràctica clínica del SISCAT són una eina clau per plantejar-nos preguntes.

Entrada elaborada per Laura Muñoz, estadística.

In memory of professor Joan Rodés

12 gen.

With his passing away, Dr Joan Rodés (1938-2017) will be remembered by many people in person, and in many fields, for those who had the good fortune to know him as a doctor, researcher, manager and assessor (of politicians), as his was a life full to the brim. No matter which professional activity he took part in, and with the responsibilities he took on throughout his life, he left his mark and the accolades expressed these days are a clear demonstration of this.

To AQuAS (originally AATM), Joan Rodés has been an exceptional figure and I say this without any rhetoric whatsoever. When the Agency was created in 1994, he presided its scientific board of assessors and at the end of 1999, when the institution became known as Catalan Agency for Health Tecnology Assessment and Research (CAHTA), in Catalan Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM), he presided its Administrative Board, a position that he held till 2010. It was in that period (2000-2006) that, due to my responsabilities within the Agency as Managing Director, I was able to get to know this great personality more closely, very much a big strong fellow (in Catalan, a homenot) was Joan, as Josep Pla would say. At that time, we saw each other often, and I had frequent exchanges with him, aside from the more or less termly meetings of the Administrative Board. I did this in that minute office of the haematology services and later in that of the General Manager at the Hospital Clinic.

No matter what the position he occupied, he was always watchful -very much so- of events at the Agency, being a great facilitator of its duties. It was like this, without a doubt, because with Joan Rodés there was no need to convince him of the importance of informing well about decisions taken in the health services, using the most updated and precise knowledge that was available, not only that regarding the benefits and risks to health of medical interventions, but also in terms of its economic, ethical and social impact. For him and I quote his words literally from the AATRM Newsletter, 10 years of the Agency, of November 2004:

“critical assessment and continued learning are basic tools that need to be maintained and improved, not only by the Agency, in its everyday activity, but also by all the multiple actors and stakeholders in the health system (professionals, managers, politicians and citizens) that wish to continue sustaining this element of such importance for our social well-being”

I said this because of his role of facilitator as highest representative of the Agency giving constant support to the activities it carried out, but also because of his extensive experience and network of relationships that contributed to giving strength to many initiatives that were then being undertaken, especially in the field of research and its assessment. I was able to discuss this with him on many occasions at a later date, and I never once perceived an interventionist or managerial attitude; quite the opposite, always with a laissez-faire approach where each one had to do their assigned task (the technicians and managing director of the Agency, the scientific board and the administrative board) while facilitating that of others.

It has always been a great pleasure for me -a privilege better said- to have maintained contact at dinners and get-togethers, even during the last period in which his respiratory illness worsened, but he would still go to IDIBAPS from time to time despite this. I cannot end without saying that during those times when we would talk about any and everything (medicine, science, politics, society, the past, present and future) we had a really good laugh. Then as now that you have left us, you are and will very much be in my thoughts.

Post written by Joan MV Pons

agencia-2004-ca — Joan Rodés presiding an Administrative Board of AATRM in 2004

Al profesor Joan Rodés en el recuerdo

12 gen.

Con su muerte, la figura del doctor Joan Rodés (1938-2017) será rememorada por muchas personas y desde diferentes ámbitos, pues ha sido una vida llena a rebosar, como persona para aquellos que han tenido la suerte de conocerlo y como médico, investigador, gestor y asesor (de políticos). En cualquiera de las tareas profesionales donde ha actuado, con las responsabilidades que fue asumiendo al largo de la vida, ha dejado su huella y los laudatorios de estos días lo demuestran claramente.

Para AQuAS (primeramente AATM), Joan Rodés ha sido una figura transcendental y no es retórico lo que digo. Con la creación el 1994 de la Agencia, presidió su consejo científico asesor y, a finales del 1999, cuando la institución pasó a llamarse Agencia de Evaluación de Tecnología e Investigación Médica, en catalán Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM), a presidir su consejo de administración, cargo que ocupó hasta el 2010. Fue en ese período (2000-2006) que, por mis responsabilidades dentro de la Agencia como director, pude conocer de cerca a este gran personaje, un homenot que diría Josep Pla, que ha sido Joan. Entonces nos veíamos a menudo, reportaba frecuentemente con él, además de las reuniones, más o menos trimestrales, del consejo de administración. Lo hice en aquel minúsculo despacho del servicio de hepatología del Hospital Clínic y después en el de director general del Hospital Clínic.

En cada una de las distinas posiciones que ocupó siempre estuvo atento -y mucho- a los temas de la Agencia siendo un gran facilitador de sus actividades. Esto era así, sin duda, porque Joan Rodés fue de los primeros convencidos de la relevancia de informar bien sobre las decisiones que se toman en los servicios sanitarios, con el conocimiento más actualizado y más preciso disponible, no sólo por lo que se refiere a los beneficios y riesgos para la salud de las intervenciones médicas, sinó tambien considerando su impacto económico, ético y social. Para él, y copio literalmente palabras suyas en el Informativo AATRM 10 años de Agencia, de noviembre de 2004:

“la evaluación crítica y el aprendizaje constante son herramientas básicas que es necesario mantener y potenciar, no solamente en la Agencia, en su trabajo cotidiano, sinó también para todos los múltiples actores y partícipes del sistema sanitario (profesionales, gestores, políticos y ciudadanos) que quieren seguir sosteniendo este elemento tan importante de nuestro bienestar social”

Mencionaba su papel facilitador como máximo representante de la Agencia con su apoyo constante a las actividades que ésta desarrollaba, pero también por su amplia experiencia y red de relaciones que contribuyeron a la solidez de muchas iniciativas que entonces se iniciaron, especialmente en el campo de la investigación y de su evaluación. Lo he podido hablar con él posteriormente muchas veces, nunca percibí una actitud intervencionista o dirigista; al contrario, siempre dejando hacer y donde cada uno tiene que hacer la tarea que le corresponde (los técnicos y el director de la Agencia, el consejo científico y el consejo de administración) facilitando la de los demás.

Siempre ha sido para mí una gran satisfacción -diría un privilegio- haber mantenido el contacto en comidas y encuentros, incluso en el último período cuando la enfermedad respiratoria se acentuó, pero todavía iba de vez en cuando al IDIBAPS. No puedo dejar de decir que en esos momentos cuando hablábamos de todo (medicina, ciencia, política, sociedad, pasado, presente y futuro) nos reíamos mucho. Como antes y ahora que te has ido, te tengo y te tendré bien presente.

Entrada elaborada por Joan MV Pons.

Al professor Joan Rodés en el record

12 gen.

Amb la seva mort, la figura del doctor Joan Rodés (1938-2017) serà rememorada per moltes persones i des de diferents àmbits, doncs ha estat una vida plena a vessar, com a persona per aquells que han tingut la sort de conèixer-lo i com a metge, investigador, gestor i assessor (de polítics). En qualsevol de les tasques professionals on ha actuat, amb les responsabilitats que va anar assumint al llarg de la vida, ha deixat la seva empremta i els laudatoris d’aquests dies ho demostren ben clarament.

Per a l’AQuAS (primerament AATM), en Joan Rodés ha estat una figura transcendental i no és pas retòrica el que dic. Amb la creació el 1994 de l’Agència, va presidir el seu consell científic assessor i, a finals del 1999, quan la institució va passar a anomenar-se Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM), a presidir el seu consell d’administració, càrrec que ocupà fins al 2010. Va ser en aquell període (2000-2006) que, per les meves responsabilitats dins de l’Agència com a director, vaig poder conèixer de més a prop aquest gran personatge, tot un homenot que diria Pla, que ha estat en Joan. Aleshores ens vèiem sovint, reportava freqüentment amb ell, a part de les reunions, més o menys trimestrals, del consell d’administració. Ho vaig fer en aquell minúscul despatx del servei d’hepatologia de l’Hospital Clínic i després en el de director general de l’Hospital Clínic.

En qualsevulla de les posicions que va ocupar sempre va estar amatent -i molt- als temes de l’Agència sent un gran facilitador de les seves tasques. Això era així, sense cap mena de dubte, pel fet que en Joan Rodés era dels primers convençuts de la rellevància d’informar bé sobre les decisions que es prenen en els serveis sanitaris, amb el coneixement més actualitzat i més precís que es tingui a l’abast, no sols pel que fa als beneficis i riscos per a la salut de les intervencions mèdiques, sinó també quant al seu impacte econòmic, ètic i social. Per a ell, i copio literalment paraules seves en l’Informatiu AATRM 10 anys d’Agència, de novembre de 2004:

“l’avaluació crítica i l’aprenentatge constant són eines bàsiques que cal mantenir i potenciar, no només per a l’Agència, en la seva feina quotidiana, sinó també per a tots aquells múltiples actors i partícips del sistema sanitari (professionals, gestors, polítics i ciutadans) que volen seguir sostenint aquest element tan important del nostre benestar social”

Deia del seu paper facilitador com a màxim representant de l’Agència amb el seu recolzament constant a les activitats que aquesta desenvolupava, però també per la seva àmplia experiència i xarxa de relacions que contribuïren a la solidesa de moltes iniciatives que aleshores s’endegaren, especialment en el camp de la recerca i de la seva avaluació. Ho he pogut parlar amb ell posteriorment moltes vegades, mai vaig percebre una actitud intervencionista o dirigista; ben el contrari, sempre deixant fer i on cadascú ha de fer la tasca que correspon (els tècnics i el director de l’Agència, el consell científic i el consell d’administració) facilitant la dels altres.

Sempre ha estat per a mi una gran satisfacció -diria un privilegi- haver mantingut el contacte en dinars i trobades, fins i tot en el darrer període en què la malaltia respiratòria s’accentuà, però encara anava de tant en tant a l’IDIBAPS. No puc estar de dir que en aquells moments en què parlàvem de tot (medicina, ciència, política, societat, passat, present i futur) ens fèiem un tip de riure. Com abans i ara que has marxat, et tinc i et tindré ben present.

Entrada elaborada per Joan MV Pons.

Let’s begin the new year…

5 gen.

We begin the year by saying a big thank you.

Frederic Llordachs, Veva Barba, Gemma Bruna, Elena Torrente, Cari Almazan, Emili Vela, Montse Mias, Lluís Bohígas, Cristian Tebé Cordomí, Neus Solé Peñalver, Montse Moharra, Aline Noizet, Mercè Piqueras, Josep Maria Monguet, Gabi Barbaglia, Joan Escarrabill, Cristina Ribas, Carme Carrion, Verónica Vélez, Astrid Batlle, Andrea Aldemira, Sílvia Ricart, Esther Lasheras, Olga Valsells, Joaquín Gascón, Angela Coulter, Arantxa Catalán, Anna Càrol Pérez Segarra, Núria Prat, Roser Vallès, Dilmeza Osorio, Johanna Caro, Iris Lumillo, Oscar Garcia, Luis Rajmil, Andrea Molina, Diego Mena, Jose Expósito, Vicky Serra-Sutton, Dolors Rodríguez Arjona, Joan MV Pons, Esther Vizcaino Garcia, Mireia Espallargues, Laia Domingo, Noemí Robles, Sandra García-Armesto, Enrique Bernal-Delgado, Hortènsia Aguado, Anna García-Altés, Dolores Ruiz Muñoz, Santi Gómez, Laura Mónica Pérez, Marco Inzitari, Liliana Arroyo, Maite Solans, Toni Dedéu, Marta Millaret — 2016 AQuAS blog contributors

In 2016, those who collaborated in the AQuAS blog were: Frederic Llordachs, Veva Barba, Gemma Bruna, Elena Torrente, Cari Almazan, Emili Vela, Montse Mias, Lluís Bohígas, Cristian Tebé Cordomí, Neus Solé Peñalver, Montse Moharra, Aline Noizet, Mercè Piqueras, Josep Maria Monguet, Gabi Barbaglia, Joan Escarrabill, Cristina Ribas, Carme Carrion, Verónica Vélez, Astrid Batlle, Andrea Aldemira, Sílvia Ricart, Esther Lasheras, Olga Valsells, Joaquín Gascón, Angela Coulter, Arantxa Catalán, Anna Càrol Pérez Segarra, Núria Prat, Roser Vallès, Dilmeza Osorio, Johanna Caro, Iris Lumillo, Oscar Garcia, Luis Rajmil, Andrea Molina, Diego Mena, Jose Expósito, Vicky Serra-Sutton, Dolors Rodríguez Arjona, Joan MV Pons, Esther Vizcaino Garcia, Mireia Espallargues, Laia Domingo, Noemí Robles, Sandra García-Armesto, Enrique Bernal-Delgado, Hortènsia Aguado, Anna García-Altés, Dolores Ruiz Muñoz, Santi Gómez, Laura Mónica Pérez, Marco Inzitari, Liliana Arroyo, Maite Solans, Toni Dedéu and Marta Millaret.

Thank you very much!

Blog AQuAS in Catalan – Blog AQuAS in Spanish – Blog AQuAS in English