febrer de 2016 – AQuAS Blog

When the system hampers innovation in healthcare

25 febr.

BARCELONA 15.01.2016 GEMMA BRUNA FOTOGRAFIADA EN BCN. FOTO LAURA GUERRERO — Sandra Bruna

It often occurs that old habits, bureaucracy and certain fossilized procedures hamper the chances that innovative projects, which have been proven effective for patients, may be extended from one organisation to another. Which are the causes that lead to this situation? And which tools can be offered to professionals?

This was one of the issues on the table in the session “Innovation in management: what are the keys to success?” organised last February 17^th by the Catalan Society of Healthcare Management (SCGS) and the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS).

The event, which was chaired by the director of the Catalan Health System Observatory, Anna García-Altés, counted with the participation of the coordinator of the Observatory of Innovation in Healthcare Management in Catalonia (OIGS), Montse Moharra, the head of the Anaesthesiology Department of Hospital Vall d’Hebron, Domingo Blanco, and the founder and Global Business Development Manager of Doctoralia, Frederic Llordachs.

Domingo Blanco described the experience of the online pre-surgery programme started in 2006 by Hospital de Viladecans, which since has proven that not only unnecessary consultations in the centre can be reduced when planning a surgery, but it also helps avoiding repeated tests.

The team led by Dr Blanco, who is presently striving to extend this experience, is dodging some obstacles, such as the difficulty of gathering the patient’s complete clinical record. “There is no unified clinical record, there are difficulties to connect primary care and the hospital, and there still is a lot of fragmentation”, he admitted.

Despite the great savings for the healthcare system obtained with this online programme, it is far from being generalised. He hints at the reason. “There is a resistance against change, and the enemies of innovation are healthcare professionals themselves. We lack courage and also the support from organisations”, he added.

OIGS, a place to share innovation in healthcare

Within the structure of AQuAS, healthcare professionals can find the Observatory of Innovation in Healthcare Management in Catalonia, a space to share innovative experiences in management, fostering a collaborative environment and the exchange of knowledge.

The OIGS currently includes 180 innovative experiences that have already been implemented in the health system, and have generated change, and which can also be transferred, as well as 37 certified experiences, as explained by its coordinator, Montse Moharra.

The OIGS also offers a place for learning on innovation in management, with more than 600 professionals participating, an assessment quality certification procedure for the experiences, and the identification of strategic alliances and good practice.

The use of ICTs and the ePatient

The founder of Doctoralia, Frederic Llordachs made an appeal for the participation of healthcare professionals and to anticipate the patients’ needs thanks to the use of ICTs, in a world where 80% of the population has an Internet ready mobile device.

“Patients do already demand that you schedule their visits using WhatsApp, and they look up health topics on the Internet. We are talking about an increasingly more empowered ePatient, who wants to be the centre, who demands autonomy in decision-making and who is more and more expert,” he pointed.

25% of users search the Internet for information on healthcare topics, and 35% of people in Spain use the web to schedule visits with healthcare professionals, while they forsake other media, such as the telephone. Within this setting, Llordachs advocated to jump the obstacles, and that healthcare professionals themselves generate the change.

A contributor from the audience stated the need to guarantee transparency and to include innovation projects in result-based services purchases, and also in the writing of healthcare agreements.

At the time of carrying out an innovative project, a key element is that it originates from a need, that it is placed under a continuous improvement, and that it is eventually assessed, to test its results and possible benefits.

Post written by Gemma Bruna (@gemmabruna), journalist specialised in health and head of Communications of the Catalan Society of Healthcare Management (@gestiosanitaria).

Cuando el sistema dificulta la innovación en salud

25 febr.

A menudo las inercias, la burocracia y ciertos funcionamientos que se perpetúan en el tiempo dificultan la posibilidad de que proyectos innovadores, que se han demostrado eficaces para el paciente, se puedan ampliar para llegar de una organización a otra. ¿Cuáles son las causas que originan esta situación? ¿Y qué instrumentos tienen los profesionales a su alcance?

Esta fue una de las cuestiones que se pusieron sobre la mesa en la sesión Innovación en gestión: ¿cuáles son las claves del éxito?, organizada el pasado 17 de febrero por la Sociedad Catalana de Gestión Sanitaria (SCGS) y la Agencia de Calidad y Evaluación Sanitarias de Cataluña (AQuAS).

En el acto, moderado por la responsable del Observatorio del Sistema de Salud de Cataluña, Anna García-Altés, participó la coordinadora del Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña (OIGS), Montse Moharra, el jefe del Servicio de Anestesiología del Hospital Vall d’Hebron, Domingo Blanco, y el fundador y global Business Development Manager de Doctoralia, Frederic Llordachs.

Domingo Blanco explicó la experiencia del programa preoperatorio online que en 2006 puso en marcha en el Hospital de Viladecans y que ha demostrado, desde entonces, que no sólo reduce las visitas innecesarias al centro, antes de someterse a una intervención quirúrgica, sino también que evita repetir pruebas.

El equipo liderado por el doctor Blanco, que actualmente intenta extender esta experiencia, está intentando salvar varios obstáculos, como la dificultad de poder obtener toda la información clínica del paciente. “No hay una historia clínica unificada, hay dificultades de conexión entre la primaria y el hospital y todavía hay mucha fragmentación”, reconoció.

Aunque este programa online ha demostrado que supone un gran ahorro para el sistema de salud aún no se ha generalizado. Pero ¿cuál es el motivo? “Existe una resistencia al cambio y los mismos enemigos de la innovación somos los propios profesionales de la salud. Nos falta valor y también apoyo de las organizaciones “, añadió.

El OIGS, un espacio para compartir innovación en salud

En el marco de AQuAS, los profesionales de la salud disponen del Observatorio de Innovación en Gestión, un espacio para compartir experiencias innovadoras en gestión, impulsando un entorno colaborativo y de intercambio de conocimiento.

Actualmente el OIGS cuenta con 180 experiencias innovadoras registradas, que ya han sido implantadas en el sistema de salud, que han generado un cambio y que además pueden ser transferibles y 37 experiencias certificadas, explicó su coordinadora, Montse Moharra.

El OIGS ofrece además un espacio de aprendizaje sobre innovación en gestión, con más de 600 profesionales, un proceso de certificación de calidad de la evaluación de la experiencia y la identificación de alianzas estratégicas y de buenas prácticas.

El uso de las TIC y el epaciente

El creador de Doctoralia, Frederic Llordachs, hizo un llamamiento a los profesionales de la salud a participar y adelantarse a las necesidades del paciente, gracias al uso de las TIC, en un mundo en el que el 80% de la población dispone de un dispositivo móvil conectado a Internet.

“El paciente ya pide que le des cita a través del WhatsApp y además busca temas de salud en Internet. Hablamos de un epacient cada vez más apoderado, que quiere ser el centro, pide autonomía en la toma decisiones y que cada vez es más experto “, insistió.

El 25% de los usuarios busca información en salud en Internet y el 35% de los españoles ya usan la red para pedir cita al profesional de la salud, abandonando de otros canales, como el teléfono. En el marco de este panorama, Llordachs abogó para salvar los obstáculos y que los propios profesionales sean generadores del cambio.

Desde el público, se planteó la necesidad de garantizar la transparencia y de incorporar los proyectos de innovación en la compra de servicios, basada en resultados, y también que se incluya en el acuerdo de los conciertos sanitarios.

A la hora de llevar a cabo cualquier proyecto innovador, se defendió como elemento clave que surja fruto de una necesidad, se enmarque en un proceso de mejora continua y que, finalmente, se haga un análisis para comprobar los resultados y sus posibles beneficios.

Entrada elaborada por Gemma Bruna (@gemmabruna), periodista especialista en sanidad y responsable de Comunicación de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (@gestiosanitaria).

Quan el sistema dificulta la innovació en salut

25 febr.

Sovint les inèrcies, la burocràcia i certs funcionaments que es perpetuen en el temps dificulten la possibilitat que projectes innovadors, que s’han demostrat eficaços per al pacient, es puguin ampliar per arribar d’una organització a una altra. Quines són les causes que originen aquesta situació? I quins instruments tenen a l’abast als professionals?

Aquesta va ser una de les qüestions que es van posar sobre la taula en la sessió Innovació en gestió: quines són les claus de l’èxit?, organitzada el passat 17 de febrer per la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

En l’acte, moderat per la responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Anna García-Altés, hi va participar la coordinadora de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), Montse Moharra, el cap del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, Domingo Blanco, i el fundador i Global Business Development Manager de Doctoralia, Frederic Llordachs.

Domingo Blanco va explicar l’experiència del programa preoperatori online que l’any 2006 va posar en marxa a l’Hospital de Viladecans i que ha demostrat, des d’aleshores, que no només redueix les visites innecessàries al centre, abans de sotmetre’s a una intervenció quirúrgica, sinó també que evita repetir proves.

L’equip liderat pel doctor Blanco, que actualment intenta estendre aquesta experiència, està intentant salvar diversos obstacles, com la dificultat de poder obtenir tota la informació clínica del pacient. “No hi ha una història clínica unificada, hi ha dificultats de connexió entre la primària i l’hospital i encara hi ha molta fragmentació”, va reconèixer.

Tot i que aquest programa online ha demostrat que suposa un gran estalvi per al sistema de salut encara no s’ha generalitzat. Quin és el motiu? “Existeix una resistència al canvi i els mateixos enemics de la innovació som els propis professionals de la salut. Ens falta valor i també suport de les organitzacions”, va afegir.

L’OIGS, un espai per compartir innovació en salut

En el marc de l’AQuAS, els professionals de la salut disposen de l’Observatori d’Innovació en Gestió, un espai per compartir experiències innovadores en gestió, impulsant un entorn col·laboratiu i d’intercanvi de coneixement.

Actualment l’OIGS compta amb 180 experiències innovadores registrades, que ja han estat implantades al sistema de salut, que han generat un canvi i que a més poden ser transferibles i 37 experiències certificades, va explicar la seva coordinadora, Montse Moharra.

L’OIGS ofereix a més un espai d’aprenentatge sobre innovació en gestió, amb més de 600 professionals, un procés de certificació de qualitat de l’avaluació de l’experiència i la identificació d’aliances estratègiques i de bones pràctiques.

L’ús de les TIC i l’epacient

El creador de Doctoralia, Frederic Llordachs, va fer una crida als professionals de la salut a participar i avançar-se a les necessitats del pacient, gràcies a l’ús de les TIC, en un món en el que el 80% de la població disposa d’un dispositiu mòbil connectat a Internet.

“El pacient ja demana que li donis cita a través del WhatsApp i a més busca temes de salut a Internet. Parlem d’un epacient cada vegada més apoderat, que vol ser el centre, demana autonomia en la presa decisions i que cada vegada és més expert”, va insistir.

El 25% dels usuaris cerca informació en salut a Internet i el 35% dels espanyols ja fan servir la xarxa per demanar cita al professional de la salut, abandonant d’altres canals, com el telèfon. En el marc d’aquest panorama, Llordachs va advocar per salvar els obstacles i que els propis professionals siguin generadors del canvi.

Des del públic, es va plantejar la necessitat de garantir la transparència i d’incorporar els projectes d’innovació en la compra de serveis, basada en resultats, i també que s’inclogui en l’acord dels concerts sanitaris.

A l’hora de dur a terme qualsevol projecte innovador, es va defensar com a element clau que sorgeixi fruit d’una necessitat, s’emmarqui en un procés de millora continuada i que, finalment, se’n faci un anàlisi per comprovar els resultats i els seus possibles beneficis.

Entrada elaborada per Gemma Bruna (@gemmabruna), periodista especialista en sanitat i responsable de Comunicació de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (@gestiosanitaria).

Animal (non-human) testing

18 febr.

It is striking that there are more data on the animals used in experimentation than on humans (patients or not) who take part in clinical trials. Certainly, in both cases, the regulations are stern and there are different organisms which ensure the safety of participants in experimentation.

Recently data on the experimental use of animals in Spain were published. Overall, the number of applications has been over 808,827 throughout 2014: 526,553 rodents (mostly mice), about 190,354 fish (more than a third were zebrafish) 44,169 birds and 23,881 rabbits, to name the most used animal species. It should be noted that a quarter of those, and despite being mostly mice, are genetically modified animals. The vast majority (75%) are used for what is called basic research and translational and applied research.

Informes anuales de la utilización de animales en la investigación y docencia

Is this too many or too few? What are the latest trends? Despite recent changes in the way we collect information, data show an increase over previous years, which does not seem to quite support the principles that should inspire animal testing, which were collected by the Royal Decree 53/2013, the so-called 3 Rs replacement, reduction and refinement.

Aside from quantity, quality also is important and there is a remarkable lag in initiatives to improve data collection and reviews of experimental studies compared to human clinical research. We are referring to the CAMARADES (Collaborative approach to Meta-analysis and Review of Data in Experimental animal Estudies), which is essential before starting a new study, and the ARRIVE guidelines (Animal Research: Reporting In-Vivo Experiments) to improve the design and publication of animal experimentation, and ultimately, to reduce the risk of biases.

One might wonder, how many biomedical research funding agencies, in their peer review process, call or require the use of these guidelines when assessing projects involving animal experimentation? Surely we could also discuss the implementation of the guidelines CONSORT (Consolidated Standards of Reporting Trials) and PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-analysis) in the case of clinical trials in humans.

It seems clear that the higher the risk of bias, the more overestimation of effects, thus it is not surprising that the subsequent proposals for translating this into human experimentation end up being disappointing.

The field of neuroscience is full of such cases of failed transfer, usually for involving imperfect animal models, or less than careful study designs and too prone to bias.

A recent paper by Malcolm R. Macleod from the Centre for Clinical Brain Sciences, University of Edinburgh, published in PLoS Biology, insisted on those qualitative aspects often found in animal research. It also underlined that reporting the risk of bias is not related to the journal’s impact factor, which again emphasizes this measure as a poor indicator of the quality of research.

Post written by Joan MV Pons.

Experimentación con animales (no humanos)

18 febr.

Llama la atención que pueda haber más datos sobre los animales utilizados en experimentación que sobre humanos (pacientes o no) que participan en ensayos clínicos. Si bien es cierto que, tanto en un caso como en otro, la regulación es estricta y hay diferentes órganos colegiados que se encargan del bienestar de los participantes en la experimentación.

Recientemente se han hecho públicos los datos de usos de animales en experimentación en el estado español. En conjunto, el número de usos ha sido de 808.827 a lo largo del 2014: 526.553 roedores (la mayoría ratones), unos 190.354 peces (más de un tercio peces cebra), 44.169 aves y 23.881 conejos por mencionar aquellas especies de animales más utilizados. Hay que decir que una cuarta parte de todo el conjunto, a pesar de tratarse mayoritariamente de ratones, son animales alterados genéticamente. La gran mayoría (75%) se utilizan para lo que se denomina investigación básica o investigación traslacional y aplicada.

Informes anuales de la utilización de animales en la investigación y docencia
¿Son muchos o pocos? ¿Qué tendencias hay detrás? A pesar de los cambios recientes en la manera de recoger la información, los datos muestran un incremento con respecto a años previos, cosa que no parece ir demasiado a favor de los principios en que habría que inspirar la experimentación en animales, que también recogía el RD 53/2013, las denominadas 3R: reemplazamiento, reducción y refinamiento.

Más que la cantidad, resulta importante hablar de la calidad y en eso llama la atención el retraso con respecto a la investigación clínica en humanos de las iniciativas para la mejora y recogida de las revisiones de los estudios experimentales. Nos referimos a CAMARADES (Collaborative Approach to Meta-analysis and review of animal data in experimental studies), elemento imprescindible antes de iniciar un nuevo estudio, como las guías ARRIVE (Animal Research: Reporting In-Vivo Experiments) para mejorar el diseño y la publicación de la experimentación animal, en definitiva, para reducir el riesgo de sesgos.

Podríamos preguntarnos cuántas agencias financiadoras de la investigación biomédica, en sus procesos de revisión por pares, piden o exigen el uso de estas guías a la hora de evaluar proyectos de experimentación animal. También podríamos hablar de la aplicación de las guías CONSORT (Consolidated Standards of Reporting Trials) y PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-analysis) para el caso de estudios clínicos en humanos.

Parece estar claro que a mayor riesgo de sesgos, mayor sobreestimación de efectos, con lo que no tiene que sorprender que las propuestas subsiguientes de translación a la experimentación humana acabe dando resultados decepcionantes.

El campo de las neurociencias está lleno de este tipo de casos fallidos de traslación, en general por tratarse de modelos animales imperfectos o diseños de estudios poco esmerados y demasiado propensos a los sesgos.

Un reciente artículo de Malcolm R. Macleod del Centre for Clinical Brain Sciences de la Universitat d’Edinburgh en la revista PLoS Biology insistía en estos aspectos cualitativos de mucha experimentación animal. También ponía de manifiesto que informar sobre el riesgo de sesgos no guarda relación con el factor de impacto de la revista, cosa que vuelve a poner de manifiesto que esta medida es un pobre indicador de calidad de la investigación.

Experimentació amb animals (no humans)

18 febr.

Ja resulta cridaner que pugui haver-hi més dades sobre els animals utilitzats en experimentació que sobre humans (pacients o no) que participen en assaigs clínics. Ben cert que, tant en un cas com en l’altre, la regulació és estricta i hi ha diferents òrgans col·legiats que vetllen pel benestar dels participants en l’experimentació.

Recentment s’han fet públiques les dades d’usos d’animals en experimentació a l’estat espanyol. En conjunt, el nombre d’usos ha estat de 808.827 al llarg del 2014: 526.553 rosegadors (la major part ratolins), uns 190.354 peixos (més d’un terç peixos zebra), 44.169 aus i 23.881 conills per esmentar aquelles espècies d’animals més utilitzats. Val a dir que una quarta part de tot el conjunt, tot i tractar-se majoritàriament de ratolins, són animals alterats genèticament. La gran majoria (75%) s’utilitzen pel que s’anomena investigació bàsica o investigació traslacional i aplicada.

Informes anuales de la utilización de animales en la investigación y docencia

Són molts o pocs? Quines tendències hi ha al darrera? Tot i als canvis recents en la manera de recollir la informació, les dades mostren un increment respecte anys previs la qual cosa no sembla anar massa a favor dels principis en que s’hauria d’inspirar la experimentació en animals, que també recollia el RD 53/2013, les anomenades 3R: reemplaçament, reducció i refinament.

Més que la quantitat, que també, resulta important parlar de la qualitat i en això crida l’atenció el retard respecte a la recerca clínica en humans de les iniciatives per a la millora i recollida de les revisions dels estudis experimentals. Ens referim a CAMARADES (Collaborative Approach to Meta-analysis and review of animal data in experimental studies), element imprescindible abans d’iniciar un nou estudi, com les guies ARRIVE (Animal Research: Reporting In-Vivo Experiments) per tal de millorar el disseny i la publicació de l’experimentació animal, en definitiva, per tal de reduir el risc de biaixos.

Hom es podria preguntar, quantes agències finançadores de la recerca biomèdica, en els seus processos de revisió per consemblants, demanen o exigeixen l’ús d’aquestes guies a l’hora d’avaluar projectes d’experimentació animal? Ben cert que també podríem parlar de l’aplicació de les guies CONSORT (Consolidated Standards of Reporting Trials) i PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-analysis) pel cas d’estudis clínics en humans.

Sembla clar que a major risc de biaixos, major sobreestimació d’efectes amb la qual cosa no ha de sorprendre que les propostes subsegüents de translació a l’experimentació humana acabi donant resultats decebedors.

El camp de les neurociències n’està ple d’aquesta mena de casos fallits de translació, en general per tractar-se de models animals imperfectes o dissenys d’estudis poc acurats i massa propensos als biaixos.

Un recent article de Malcolm R. Macleod del Centre for Clinical Brain Sciences de la Universitat d’Edinburgh a la revista PLoS Biology insistia en aquests aspectes qualitatius de molta de l’experimentació animal. També posava de manifest que informar sobre el risc de biaixos no guarda relació amb el factor d’impacte de la revista, la qual cosa torna a posar de manifest que aquesta mesura és un pobre indicador de qualitat de la recerca.

Entrada elaborada per Joan MV Pons.

Programming the 2016 agenda… some (good) recommendations

11 febr.

2016 is loaded with interesting and innovative events regarding management, patient experience, health 2.0, overdiagnosing, integrated care and research impact. These are our recommendations:

Innovation in management: which are the keys to success
Barcelona, February 17th, 2016

What can be done so professionals exchange their experiences and learn from one another? What can be done to spread the knowledge on innovation generated by the health system? This session of the Catalan Society of Health Care Management (SCGS) will be held in the Catalan Observatory of Innovation in Health Care Management (OIGS), and it will discuss innovation in management topics.

Practising Community on Patients’ Experiences

Esplugues de Llobregat (Barcelona), February 18^th, 2016

What is person-centred care in practice? Hospital Sant Joan de Déu will hold a session with workgroups that will deal some topics of interest, such as what person-centred care involves, the presentation of practical cases of participative design techinques for patients’ experiences, and one session on this technology as a lever to help improve patients’ experiences.

Health 2.0 Europe 2016
Barcelona, May 11th and 12th, 2016

Health 2.0 Europe 2016

European and international innovation focused on the patient-practitioner relationship, consumers’ health, data analysis, and more. More than 120 participants and 600 attendants from all over the world will gather to experience live innovative solutions for the European health care systems. Those with an innovative experience included in the OIGS register can benefit from a 15% discount in the registration fee.

ICIC16 – 16th International Conference on Integrated Care
Barcelona, May 23th – 25th, 2016

ICIC16

A gathering of researchers, clinicians and managers from all over the world. This international conference offers a chance to share experiences and the most recent evidence on the integration of public healthcare, health and social services. Among other issues, it will deal with the challenges of the population’s ageing, the integration at hospital care level of mental care services and rehabilitation services, and the new tools mhealth and digital health. Clinical leadership and models of joint work between patients, caregivers and the community will also be discussed.

EHMA Annual Conference 2016: New Models of Care. Reinventing healthcare: why, what, how

Porto (Portugal), 14-16 June 2016

The EHMA Annual Conference: “New Models of Care. Reinventing healthcare: why, what, how” will bring together policy makers, health managers, health professionals and educators to discuss new models, approaches and solutions for facing challenges that healthcare Systems will experience in the next decade and beyond.

Preventing Overdiagnosis 2016
Barcelona, September 20th – 22th, 2016

Preventing Overdiagnosis

Barcelona will follow Washington, as AQuAS, together with Oxford University, will organise the next issue of this international conference, a space to share knowledge to help debate and reflect on overdiagnosing and its nature, its potential risks, its impact on people’s health and the cost of opportunity it may offer to healthcare systems. You can register at this link.

The International School on Research Impact Assessment
Melbourne (Australia), September 19th – 23th, 2016

ISRIA2016

Annual meeting point to improve abilities in the assessment of research impact. The the International School on Research Impact Assessment (ISRIA), co-founded by AQuAS in 2013, will reach its 5th edition being faithful to its original goals of fostering the science of research impact in all scientific fields and of supporting the sustainability of research system in all the world. Up to date, ISRIA has reached the figure of 300 participants from 17 countries in the three previous editions altogether.

Programando la agenda 2016… algunas (buenas) recomendaciones

11 febr.

agenda

El 2016 llega cargado de eventos interesantes e innovadores sobre gestión, experiencia de paciente, salud 2.0, sobrediagnóstico, atención integrada e impacto de la investigación. Estas son nuestras recomendaciones:

Innovando en gestión: ¿cuáles son las claves del éxito?

Barcelona, 17 de febrero de 2016

¿Qué se puede hacer para que los profesionales intercanvien sus experiencias y aprendan los unos de los otros? ¿Qué se puede hacer para dar más visibilidad a todo el conocimiento en innovación que se genera en el sistema de salud? En esta sesión de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) se presentará el Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) y se debatirá sobre temas de innovación en gestión.

Sessión Comunidad de Práctica de Experiencia de Paciente
Esplugues de Llobregat (Barcelona), 18 de febrero de 2016

¿Qué significa en la práctica atención centrada en la persona? Aspectos de interés como qué implica en la práctica la atención centrada en la persona, la presentación de casos prácticos de técnicas de diseño participativo en el diseño de experiencias de paciente y una sesión sobre la tecnología como palanca de mejora de la experiencia de paciente son los temas que se tratarán -con metodología de grupos de trabajo- en esta sesión que tendrá lugar en el Hospital Sant Joan de Déu.

Health 2.0 Europe 2016
Barcelona, 10-12 de mayo de 2016

Health 2.0 Europe 2016

Innovación europea e internacional centrada en la comunicación médico-paciente, la salud del consumidor, análisis de datos y más. Más de 120 ponentes y 600 assistentes de todo el mundo se reunirán para experimentar en directo soluciones innovadoras para los sistemas de salud europeos. Importante: 15% de descuento en la inscripción para las personas que tengan una experiencia innovadora incluida en el OIGS.

ICIC16 – 16th International Conference on Integrated Care
Barcelona, 23-25 de mayo de 2016

ICIC16

Reunión de investigadores, clínicos y gestores de todo el mundo. Esta conferencia internacional representa una oportunidad per compartir experiencias y la evidencia más reciente sobre la integración de la salud pública, la salud y los servicios sociales. Entre otros, se tratarán temas relacionados con los retos que supone el envejecimiento de la población, la integración a nivel hospitalario de los servicios de salud mental y de rehabilitación, y las nuevas herramientas de mhealth y salud digital. También se discutirán aspectos de lideraje clínico y modelos de trabajo conjunto con pacientes, cuidadores y comunidad.

EHMA Annual Conference 2016: New models of care. Reinventing healthcare: why, what, how

Porto (Portugal), 14-16 de junio de 2016

La European Health Management Association (EHMA) organiza su conferencia anual en Porto. Este año el tema principal del congreso será identificar nuevos modelos y soluciones que darán respuesta a los diferentes retos de futuro de la atención sanitaria.

Preventing Overdiagnosis 2016
Barcelona, 20-22 de septiembre de 2016

Preventing Overdiagnosis

Barcelona toma el relevo a Washington DC. AQuAS co-organiza juntamente con la universidad de Oxford esta conferencia internacional que será el espacio donde compartir conocimiento para debatir y reflexionar sobre el sobrediagnóstico y su naturaleza, sus riesgos potenciales, su impacto en la salud de las personas y el coste de oportunidad que puede representar para los sistemas sanitarios. Os podeis registrar y enviar comunicaciones desde este enlace.

The International School on Research Impact Assessment
Melbourne (Australia), 19-23 de septiembre de 2016

ISRIA2016

Punto de encuentro anual para mejorar capacidades en la evaluación del impacto de la investigación. La escuela de impacto de la investigación (ISRIA), co-fundada por AQuAS el 2013, llega a su cuarta edición manteniendo sus objetivos originales de fomentar la ciencia del impacto de la investigación en todos los campos de las ciencias y de dar apoyo a la sostenibilidad de los sistemas de investigación de todo el mundo. Hasta la actualidad, ISRIA ha conseguido captar a más de 300 participantes de 17 paises diferentes en las tres ediciones anteriores.

Programant l’agenda 2016… algunes (bones) recomanacions

11 febr.

Agenda Events Recomanats AQUAS

El 2016 ve carregat d’events interessants i innovadors sobre gestió, experiència de pacient, salut 2.0, sobrediagnòstic, atenció integrada i impacte de la recerca. Aquestes són les nostres recomanacions:

Innovant en gestió: quines són les claus de l’exit
Barcelona, 17 de febrer de 2016

Què es pot fer per tal que els professionals intercanviïn les seves experiències i aprenguin els uns dels altres? Què es pot fer per donar més visibilitat a tot el coneixement en innovació que es genera en el sistema de salut? En aquesta sessió de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) es presentarà l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) i es debatrà al voltant de temes d’innovació en gestió.

Sessió Comunitat de Pràctica d’Experiència de Pacient
Esplugues de Llobregat, 18 de febrer de 2016

Què vol dir a la pràctica l’atenció centrada en la persona? Aspectes d’interès com ara què implica a la pràctica l’atenció centrada en la persona, la presentació de casos pràctics de tècniques de disseny participatiu en el disseny d’experiències de pacient i una sessió sobre la tecnologia com a palanca de millora de l’experiència de pacient són els temes que es tractaran -amb metodologia de grups de treball- en aquesta sessió que es durà a terme a l’Hospital Sant Joan de Déu.

Health 2.0 Europe 2016
Barcelona, 10 i 12 de maig de 2016

Health 2.0 Europe 2016

Innovació europea i internacional centrada en la comunicació metge-pacient, la salut del consumidor, anàlisi de dades i més. Més de 120 ponents i 600 assistents de tot el món es reuniran per experimentar en directe solucions innovadores per als sistemes de salut europeus. Important: 15% de descompte en la inscripció per a aquelles persones que tinguin una experiència innovadora inclosa a l’OIGS.

ICIC16 – 16th International Conference on Integrated Care
Barcelona, 23-25 de maig de 2016

ICIC16

Reunió d’investigadors, clínics i gestors de tot el món. Aquesta conferència internacional representa una oportunitat per compartir experiències i l’evidència més recent sobre la integració de la salut pública, la salut i els serveis socials. Entre molts altres temes, es tractarà tot allò relacionat amb els reptes que suposa l’envelliment de la població, la integració a nivell hospitalari dels serveis de salut mental i de rehabilitació, i les noves eines d’mhealth i salut digital. També es discutiran aspectes de lideratge clínic i models de treball conjunt amb pacients, cuidadors i comunitat.

EHMA Annual Conference 2016: New Models of Care. Reinventing healthcare: why, what, how
Porto (Portugal), 14-16 de juny de 2016

La European Health Management Association (EHMA) organitza la seva conferència anual a Porto. Aquest any el tema principal del congrés serà identificar nous models i solucions que donaran resposta als diferents reptes de futur de l’atenció sanitària.

Preventing Overdiagnosis 2016
Barcelona, 20-22 de setembre de 2016

Preventing Overdiagnosis

Barcelona pren el relleu a Washington DC. L’AQuAS co-organitza juntament amb la universitat d’Oxford aquesta conferència internacional que serà l’espai idoni on compartir coneixement per debatre i reflexionar sobre el sobrediagnòstic i la seva naturalesa, els seus riscos potencials, el seu impacte en la salut de les persones i el cost d’oportunitat que pot representar per als sistemes sanitaris. Us podeu registrar i enviar les vostres comunicacions des d’aquest enllaç.

The International School on Research Impact Assessment
Melbourne (Austràlia), 19-23 de setembre de 2016

ISRIA2016

Punt de trobada anual per millorar capacitats en l’avaluació de l’impacte de la recerca. Co-fundada per AQuAS el 2013, l’escola d’impacte de la recerca (ISRIA) arriba a la seva quarta edició mantenint els seus objectius originals de fomentar la ciència de l’impacte de la recerca en tots els camps de les ciències i de donar suport a la sostenibilitat dels sistemes d’investigació arreu. Fins a l’actualitat, ISRIA ha aconseguit captar a més de 300 participants de 17 països diferents en les tres edicions anteriors.

Indicators for the health services assessment

4 febr.

What are indicators and how to set them?

In the clinical evaluation field, specifically for health care, an indicator in an instrument used to measure or assess specifici aspects of quality of care, and ultimately, the improvement of quality: assessment to improve.

The methodology used for creating or developing health indicators is distinct in that it combines different methodologies. In the first place, when elaborating indicators, the standard and most recommended procedure is to begin with a conceptual framework of reference, as this provides the premise for reflecting aspects of assessment, dimension, attributes, key areas of care specific to the field of study, as well as the target population. Moreover, the process of defining indicators takes into consideration two sources: scientific evidence experience and expert opinion.

A literature review enables authors to take into consideration scientific evidence and experience in the use of the indicator. A review of the scientific evidence ensures the validity of both the construct, (the indicator measures the intended target), as well as the guidelines (there is close correlation between an indicator and the outcome or another measure considered the gold standard). In addition, previous experience in the application of an indicator provides some basis as to its acceptability or use thereof. Generally, users find an indicator helpful if variations in the values it presents are due to changes in the quality of care, and vice versa.

As far as expert opinion is concerned, it is important to highlight the advantages to using consensus methods during the process of identification and selection of indicators, a highly participative course of action. In general, the process is based on a consensus-centred approach (i.e., a group of professional experts which may, in addition, incorporate opinions from a group of patients and users), which is subsequently extended to a larger body of associated groups. Thus, the involvement of a significant number of participants in reaching a consensus on indicators reinforces the embeddedness of the assessment strategy and collective responsibility, furthering the eventual adoption and implementation of the indicators.

Figure 1. Combination of methodologies for developing indicators

Methodologies Developing Indicators

How to implement indicators?

Once the indicators have been defined, there are several different approaches to their implementation. These include performance analysis and comparison between units of analysis, or benchmarking, whether this refers to organizations, centres, services, teams or professionals. The first approach seeks to analyse the relationship between health outcomes (in quantity and quality) and the resources utilized, in other words, the value of health care. The objective is to identify the gap between what might be achieved using existing technology and resources (efficiency, the maximum achievable potential), and what is actually being achieved (effectiveness), adjusted due to the available resources and other variables which impact the outcome.

Figure 2. An example of mapping indicators used to analyse performance. In this case, the graph maps the ratio of observed/expected cases for the indicator subject to the study for Basic Healthcare Areas (ABS, as per the Catalan acronym).

Mapping

Source: Metodologia dels atles de variacions en la pràctica mèdica del SISCAT. Atles de variacions del SISCAT, número 0. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2014.

Finally, if the process is taken to the next level, we find ourselves in the realms of benchmarking, which allows us to make a comparative assessment. Basically, this involves using any product, service or work process within an organisation and which manifest best practises in the area of interest and using it as “comparator” or benchmark. The objective of this process is to transmit information regarding best practices and their implementation.

Figure 3. Sample mapping of an indicator used to make comparisons between units of analysis (benchmarking)

Comparisons

Post written by Mireia Espallargues, Noemí Robles and Laia Domingo.