La evaluación mHealth en HIMSS Europe 2018: casos de éxito y nuevos retos

15 juny

El pasado 27, 28 y 29 de mayo, Sitges acogió el congreso anual de la Healthcare Information and Management Systems Society (HIMSS) Europe & Health 2.0, evento centrado en salud digital e innovación en telemedicina. El congreso recibió centenares de profesionales de todo el mundo que compartieron sus experiencias en mHealth y salud de la ciudadanía, atención integrada, estrategias de valor añadido, big data, analítica de datos y real world data.

El rasgo característico del congreso fue el enfoque de las actividades y presentaciones en la acción y participación de todos los stakeholders implicados en el sector salud y en el hecho de facilitar la creación de networking  estratégico, de investigación y de financiación de proyectos.

AQuAS tuvo una participación destacada con la ponencia de Toni Dedeu en la sesión “The ETC Map of Excellence” en el marco de la European Telemedicine Conference.

La adopción de las soluciones 2.0 entre los profesionales de la salud desde un punto de vista disruptivo también fue un debate potente que sigue vivo más allá del congreso. ¿Cómo implicar a los profesionales?

En el campo de la evaluación, la conferencia “Assessing Telemedicine Solutions” puso el foco en ejemplos de eHealth europeos en los que la evaluación de la tecnología fue una pieza clave en la implementación de estrategias digitales en salud.

Por un lado, representantes de la Odense University Hospital de Dinamarca explicaron una estrategia innovadora para reducir la estancia hospitalaria de recién nacidos prematuros y mejorar su aumento de peso y la experiencia familiar utilizando videoconferencias y soportes digitales de gestión de datos.

Por otro lado, la empresa Kaia Health presentó una aplicación móvil dirigida a personas con enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC), monitorizando tanto la adherencia a la medicación como el nivel de sedentarismo diario. Los factores de éxito más discutidos durante la sesión fueron la recogida de feedback continuo y sistemático de los pacientes, familiares y profesionales, y también la mejora contínua y cíclica de la tecnología.

Como retos, los conferenciantes resaltaron la evaluación del impato -económico y en salud- y el diseño de estrategias para asegurar el uso de las tecnologías y aplicaciones móviles por parte de los pacientes.

Esto confirma que cada vez más es necesario un marco de evaluación europeo en mHealth,  que más allá de la validación tecnológica y la certificación de calidad, proporcione un marco de evaluación del impacto y una hoja de ruta para mejorar la satisfacción de los usuarios.

AQuAS ha estado desarrollando un modelo teórico de evaluación en mHealth publicado en la revista JMIR mHealth and eHealth y actualmente está en una segunda fase que tiene como objetivo transformar este marco teórico en un modelo práctico.

Próximamente se llevara a cabo un ejercicio de consenso mediante la herramienta Health Consensus para acordar indicadores de evaluación y varios grupos focales para conocer la evaluación cualitativa de pacientes, profesionales y otras partes implicadas en las tecnologías eHealth.

Se estima que este marco de evaluación esté preparado para finales de año y pueda dar respuesta a las necesidades actuales de evaluación del impacto y satisfacción de usuarios de las nuevas tecnologías sanitarias.

El próximo congreso europeo de HiMSS, programado para el 17 y el 18 d’octubre de 2018 en Potsdam, Alemania, estará precisamente dedicaco a debatir el impacto social y económico de las tecnologías en salud.

El congreso anual (el equivalente al de Sitges que ha centrado este post) tendrá lugar el año que viene en Finlandia. Podeis apuntarlo en la agenda: Helsinki, 11-13 de junio de 2019, HIMSS Europe 2019 & Health 2.0 2019.

Entrada elaborada por Elisa Poses Ferrer.

L’avaluació mHealth al HIMSS Europe 2018: casos d’èxit i nous reptes

14 juny

El passat 27, 28 i 29 de maig, Sitges va acollir el congrés anual de la Healthcare Information and Management Systems Society (HIMSS) Europe & Health 2.0, esdeveniment centrat en salut digital i innovació en telemedicina. El congrés va rebre centenars de professionals d’arreu del món que van compartir les seves experiències en mHealth i salut del ciutadà, atenció integrada, estratègies de valor afegit, big data, analítica de dades i real world data.

El tret característic del congrés va ser l’enfocament de les activitats i presentacions a l’acció i participació de tots els stakeholders implicats en el sector salut, així com el fet de facilitar la creació de networking  estratègic, de recerca i de finançament de projectes.

AQuAS va tenir una participació destacada amb la ponència de Toni Dedeu a la sessió  “The ETC Map of Excellence” en el marc de l’European Telemedicine Conference.

L’adopció de les solucions 2.0 entre els professionals de la salut des d’un punt de vista disruptiu també va ser un debat potent que continua viu més enllà del congrés. Com implicar els professionals?

En el camp de l’avaluació, la conferència “Assessing Telemedicine Solutions” es va enfocar en exemples d’eHealth europeus en els quals l’avaluació de la tecnologia va ser una peça clau en la implementació d’estratègies digitals en salut.

Per una banda, representants de la Odense University Hospital de Dinamarca van explicar una estratègia innovadora per reduir l’estada a l’hospital de nounats prematurs i millorar el seu augment de pes i l’experiència familiar utilitzant videoconferències i suports digitals de gestió de dades.

Per una altra banda, l’empresa Kaia Health va presentar una aplicació mòbil dirigida a persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), monitoritzant tan l’adherència a la medicació com el nivell de sedentarisme diari. Els factors d’èxit més discutits durant la sessió  van ser tan la recollida de feedback continu i sistemàtic dels pacients, familiars i professionals, com la  millora contínua i  cíclica de la tecnologia.

Com a reptes, els conferenciants van ressaltar l’avaluació de l’impacte -econòmic i en salut- i el disseny d’estratègies per assegurar l’ús de les tecnologies i aplicacions mòbils per part dels pacients.

Això confirma que cada vegada més és necessari un marc d’avaluació europeu en mHealth,  que més enllà de la validació tecnològica i la certificació de qualitat, proporcioni un marc d’avaluació de l’impacte i un full de ruta per millorar la satisfacció dels usuaris.

AQuAS ha estat desenvolupant un model teòric d’avaluació en mHealth publicat a la revista JMIR mHealth and eHealth i actualment està en una segona fase que té com objectiu transformar aquest marc teòric en un model pràctic.

Properament es durà a terme un exercici de consens mitjançant l’eina Health Consensus per acordar indicadors d’avaluació i diversos grups focals per conèixer l’avaluació qualitativa de pacients, professionals i altres parts implicades en les tecnologies eHealth.

S’estima que aquest marc d’avaluació estigui llest per finals d’any i pugui donar resposta a les necessitats actuals d’avaluació de l’impacte i satisfacció d’usuaris de les noves tecnologies sanitàries.

El proper congrés europeu de HiMSS, programat pel 17 i 18 d’octubre de 2018 a Potsdam, Alemanya, estarà precisament dedicat a debatre l’impacte social i econòmic de les tecnologies en salut.

El congrés anual (l’equivalent al de Sitges en què s’ha centrat aquest post) tindrà lloc l’any que ve a Finlàndia. Podeu apuntar-ho a l’agenda: Helsinki, 11-13 de juny de 2019, HIMSS Europe 2019 & Health 2.0 2019.

Entrada elaborada per Elisa Poses Ferrer.

“Infermera virtual”, un portal de promoción y educación para la salud al servicio de las personas

15 juny
Marc Fortes

De la necesidad de poder acceder a información de salud veraz, contrastada y al alcance de todos, el Colegio Oficial de Enfermeras e Infermeros de Barcelona (COIB) impulsó en 2005 el portal de promoción y educación para la salud Infermera virtual (en Twitter, @infermeria).

Las casi 3.000 páginas de contenido que lo forman tienen como objetivo capacitar a las personas para que puedan tomar decisiones sobre su propia salud y conseguir, a la vez, una sociedad más sana y una atención sanitaria más sostenible.

El ciudadano puede encontrar todo este contenido adaptado en formatos como el vídeo, infografías y tutoriales de salud que facilitan tanto el acceso como la comprensión de la información.

Asimismo, Infermera virtual también es un proyecto profesional global pensado para que pueda convertirse en una herramienta de trabajo para las enfermeras y otros profesionales de la salud, del ámbito social o de la educación. Los contenidos, que permiten compartir de forma amena y rápida el conocimiento enfermero sobre cada una de las situaciones de salud, se convierten en enlaces que permiten a los profesionales prescribir o recomendar esta información vía email directamente a las personas que atienden, o compartirlo a través de las redes sociales.

Para la generación del contenido, se cuenta con procesos de revisión estructural, pedagógica y científica que se actualizan con una periodicidad anual. Sin duda la pieza más importante en todo este rompecabezas son los más de 70 autores y colaboradores que generan todo este contenido.

El proyecto Infermera virtual se fundamenta en las 8 actividades de la vida diaria, lo que llamamos “requisitos que las personas, en un marco temporal concreto, deben satisfacer para su propio beneficio, a fin de lograr el mantenimiento de la vida, un funcionamiento saludable, el desarrollo personal continuo y el mayor grado de bienestar y de calidad de vida posible” y son: respirar, moverse, eliminar, evitar peligros, dormir, comunicarse, trabajar y divertirse, y comer y beber.

Por otra parte, las unidades de contenido se estructuran en dos grandes bloques que llamamos “situaciones de vida” y “problemas de salud” y que permiten organizar el resto de las fichas “Lo que necesita saber”.

Dentro de los problemas de salud, se puede encontrar, por ejemplo, desde la ficha que explica el cáncer hasta la ficha de la fiebre.

El portal está en permanente crecimiento y en mejora continua y también se adapta a las circunstancias del entorno cambiante. Por eso, hace ya más de un año que ofrece todo el contenido validado y de confianza a través de una aplicación móvil gratuita disponible tanto para Android como para iOs.

El ciudadano puede encontrar todo este contenido adaptado a formatos de vídeo, infografías y tutoriales de salud que le facilitarán tanto el acceso como la comprensión de la información. Con la aplicación también se pueden escanear códigos QR y recibir notificaciones relacionadas con la salud. Por otra parte, los profesionales de la salud pueden prescribir este contenido a través de un móvil o tableta.

Destaca del menú de la aplicación el acceso, a través de ‘Cuida tu salud’, a los más de 110 tutoriales dirigidos a resolver dudas y tener más información sobre problemas de salud, estilos de vida saludables, situaciones de vida y aspectos vinculados a las diferentes etapas del ciclo vital. Entrando en las ‘Fichas’ las enfermeras y todos los profesionales de la salud pueden acceder a las fichas completas realizadas por enfermeras y otros autores expertos. Los profesionales disponen también de un acceso directo de consulta sobre estructura y función del cuerpo humano.

Si eres usuario de Transportes Metropolitanos de Barcelona, ​​tal vez has visto los consejos de salud en formato de vídeo que se ofrecen en colaboración con Infermera virtual en algunas estaciones de metro y algunos autobuses de Barcelona.

Si sou usuaris de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona), potser heu vist els consells de salut en format de vídeo que ofereix en col·laboració amb Infermera virtual en algunes estacions de metro i alguns autobusos de Barcelona.

Los consejos de salud vienen de la mano de una simpática familia de extraterrestres que han venido a parar a nuestro planeta de forma involuntaria, la Familia de en Bonsu, y que permiten tratar temas tan dispares como el acoso escolar o la protección solar en 16 segundos.

Entrada elaborada per Marc Fortes (@marcfortes).

Infermera virtual, un portal de promoció i educació per a la salut al servei de les persones

15 juny
Marc Fortes

De la necessitat de poder accedir a informació de salut veraç, contrastada i a l’abast de tothom, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va impulsar l’any 2005 el portal de promoció i educació per a la salut Infermera virtual (a Twitter, @infermeria).

Les gairebé 3.000 pàgines de contingut que el formen tenen com a objectiu capacitar les persones perquè puguin prendre decisions sobre la seva pròpia salut i aconseguir, a la vegada, una societat més sana i una atenció sanitària més sostenible.

El ciutadà pot trobar tot aquest contingut adaptat a formats com el vídeo, infografies i tutorials de salut que li faciliten tant l’accés com la comprensió de la informació.

Alhora, Infermera virtual també és un projecte professional global pensat perquè pugui esdevenir una eina de treball per a les infermeres i altres professionals de la salut, de l’àmbit social o de l’educació. Els continguts, que permeten compartir de forma amena i ràpida el coneixement infermer sobre cadascuna de les situacions de salut, es converteixen en enllaços que permeten als professionals prescriure o recomanar aquesta informació via email directament a les persones que atén, o compartir-ho a través de les xarxes socials.

Per a la generació del contingut, es compta amb processos de revisió estructural, pedagògica i científica i s’actualitzen amb una periodicitat anual. Sens dubte la peça més important en tot aquest trencaclosques són els més de 70 autors i col·laboradors que generen tot aquest contingut.

El projecte Infermera virtual es fonamenta en les 8 activitats de la vida diària, el que anomenem “requisits que les persones, en un marc temporal concret, han de satisfer per al seu propi benefici, a fi d’aconseguir el manteniment de la vida, un funcionament saludable, el desenvolupament personal continu i el major grau de benestar i de qualitat de vida possible” i són: respirar, moure’s, eliminar, evitar perills, dormir, comunicar-se, treballar i divertir-se, i menjar i beure.

D’altra banda, les unitats de contingut s’estructuren en dos grans blocs que anomenem “situacions de vida” i “problemes de salut” i que permeten organitzar la resta de les fitxes “Què Cal Saber”.

Dins dels problemes de salut, es pot trobar, per exemple, des de la fitxa que explica el càncer fins a la fitxa de la febre.

El portal està en permanent creixement i millora continuada i també s’adapta a les circumstàncies de l’entorn canviant. Per això, ja fa més d’un any que ofereix tot el contingut validat i de confiança a través d’una aplicació mòbil gratuïta disponible tant per Android com per iOs.

El ciutadà hi pot trobar tot aquest contingut adaptat a formats de vídeo, infografies i tutorials de salut que li facilitaran tant l’accés com la comprensió de la informació. Amb l’aplicació també es pot escanejar codis QR i rebre notificacions relacionades amb la salut. D’altra banda, els professionals de la salut poden prescriure aquest contingut a través d’un mòbil o tauleta.

Destaca del menú de l’aplicació l’accés, a través de ‘Cuida la teva salut’ als més de 110 tutorials dirigits a resoldre dubtes i tenir més informació sobre problemes de salut, estils de vida saludables, situacions de vida i aspectes vinculats a les diferents etapes del cicle vital. Entrant a ‘Fitxes’ les infermeres i tots els professionals de la salut poden accedir a les fitxes completes realitzades per infermeres i d’altres autores expertes. Els professionals disposen també d’un accés directe de consulta sobre estructura i funció del cos humà.

Si sou usuaris de Transports Metropolitans de Barcelona, potser heu vist els consells de salut en format de vídeo que ofereix en col·laboració amb Infermera virtual en algunes estacions de metro i alguns autobusos de Barcelona.

Els consells de salut vénen de la mà d’una simpàtica família d’extraterrestres que han vingut a parar al nostre planeta de forma involuntària, la Família d’en Bonsu, i que permeten tractar temes tan dispars com l’assetjament escolar o la protecció solar en 16 segons.

Entrada elaborada per Marc Fortes (@marcfortes).

Wishing you all a Joyous Festive Season from the AQuAS blog

29 des.
nadal-2016-marta-millaret
Marta Millaret

From the blog AQUAS we hope you are having a good festive season and would like to thank you for reading and following us.

We publish weekly in Catalan, Spanish and English on subjects related to the projects that are being carried out at AQuAS and we also publish contributions from guest authors. The editorial line of the blog includes a focus on assessment from different points of view and areas of the health system.

Along these lines, we have dealt with healthcare and quality results presented by the different agents who make up the healthcare system, the whole range of observatories of the Catalan Health System (including that which deals with the effects of the economic crisis on the health of the population and innovation), qualitative research, integrated care, the assessment of mHealth, inequalities in health, patient involvement, doctor-patient communication, shared decisions, patient and citizen preferences, variations in medical practice, the prevention of low-value clinical practices, the impact of research, information and communications technology, data analysis in research, tools for the visualisation of data, innovation and health management, the gender perspective in science, statistical issues, clinical safety with electronic prescriptions, chronicity (not forgetting chronicity in children), the effects of air pollution in health and current topics.

blog-aquas

The most read articles in 2016 have been:

However, we have published many more texts, 51 posts to be precise, without counting this one, with the aim of sharing knowledge and generating a space for reflection, open and useful for everyone.

Thank you very much, a joyous festive season and see you in the new year!

Post written by Marta Millaret (@MartaMillaret), blog AQuAS editor.

nadal-2016-aquas-bicicleta

 

Felices fiestas desde el blog AQuAS

29 des.
nadal-2016-marta-millaret
Marta Millaret

Desde el blog AQUAS deseamos que estéis pasando unas felices fiestas y os queremos dar las gracias por leernos y seguirnos.

Semanalmente publicamos en catalán, castellano e inglés sobre temas relacionados con los proyectos que llevamos a cabo en AQuAS y también contamos con colaboraciones de autores invitados. La línea editorial del blog incluye la evaluación desde diferentes puntos de vista y áreas del sistema de salud.

De este modo, hemos tratado resultados en salud y calidad alcanzados por los diferentes agentes que integran el sistema sanitario, el conjunto de observatorios del sistema de salud de Cataluña (incluyendo el que analiza los efectos de la crisis en la salud de la población y el de innovación), investigación cualitativa, atención integrada, evaluación de mHealth, desigualdades en salud, participación de pacientes, comunicación médico-paciente, decisiones compartidas, preferencias de pacientes y ciudadanía, variaciones de la práctica médica, prevención de prácticas clínicas de poco valor, impacto de la investigación, tecnologías de la información y la comunicación, analítica de datos en investigación, herramientas de visualización de datos, innovación y gestión sanitaria, la perspectiva de género en la ciencia, cuestiones de estadística, seguridad clínica en la receta electrónica, cronicidad (sin olvidar la cronicidad infantil), los efectos de la contaminación atmosférica en la salud y temas de actualidad.

blog-aquas

Los artículos más leídos del 2016 han sido:

Pero hemos publicado muchos más textos -exactamente 51 posts sin contar éste- con el objectivo de compartir conocimiento y generar un espacio de reflexión plural y útil para todos.

Muchísimas gracias, felices fiestas y ¡hasta el año que viene!

Post elaborado por Marta Millaret (@MartaMillaret), editora del blog AQuAS.

nadal-2016-aquas-bicicleta

 

Bones festes des del blog AQuAS

29 des.
nadal-2016-marta-millaret
Marta Millaret

Des del blog AQuAS desitgem que estigueu passant unes bones festes i us volem donar les gràcies per llegir-nos i seguir-nos.

Setmanalment publiquem en català, castellà i anglès sobre temes relacionats amb els projectes que duem a terme a AQuAS i també comptem amb col·laboracions d’autors convidats. La línia editorial del blog inclou l’avaluació des de diferents punts de vista i àrees del sistema de salut.

Així, hem tractat resultats en salut i qualitat assolits pels diferents agents que integren el sistema sanitari, el conjunt d’observatoris del sistema de salut de Catalunya (incloent el que analitza els efectes de la crisi en la salut de la població i el d’innovació), recerca qualitativa, atenció integrada, avaluació d’mHealth, desigualtats en salut, participació de pacients, comunicació metge-pacient, decisions compartides, preferències dels pacients i de la ciutadania, variacions de la pràctica mèdica, prevenció de pràctiques clíniques de poc valor, impacte de la recerca, tecnologies de la informació i de la comunicació, analítica de dades en recerca, eines de visualització de dades, innovació i gestió sanitària, la perspectiva de gènere en la ciència, qüestions d’estadística, seguretat clínica a la recepta electrònica, cronicitat (sense oblidar la cronocitat infantil), els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut i temes d’actualitat.

blog-aquas

Els articles més llegits del 2016 han estat:

Però hem publicat molts més textos -exactament 51 posts sense comptar aquest- amb l’objectiu de compartir coneixement i generar un espai de reflexió plural i útil per a tots.

Moltíssimes gràcies, bones festes i fins l’any que ve!

Post elaborat per Marta Millaret (@MartaMillaret), editora del blog AQuAS.

nadal-2016-aquas-bicicleta

Extra motivational bonus and… Let them have fun! Key elements for qualitative research with adolescents

1 des.
Santi Gómez

There is no doubt that a qualitative methodology considerably enriches the development and assessment of public health interventions. It is often the ingredient which gives a dish that very special flavour or sometimes is even its main ingredient which, if of quality, makes the dish a real winner.

When both quantitative and qualitative methodologies are applied respectively to the same project, the necessary nutrients are provided to make the project work and can even produce compound molecules of a high nutritional value if applied in combination. The flavours of qualitative methodology acquire specially relevance in the dish when an innovative intervention  is being cooked up using new channels of communication to reach the target population. We are talking of the PEGASO Fit for future.

The chefs at the the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) and those at the Catalan Agency of Public Health (ASPCAT), together with other European chefs, have the PEGASO platform brewing on the stove. Centred around the smartphone, it aims to be a new creative recipe for the promotion of healthy lifestyles among adolescents. Eating habits, physical activity and hours of sleep are the real protagonists of the signature dish which has begun to be served in different secondary education schools in Catalonia, Scotland, England and Italy in the way of different health apps, games and movement sensors.

The PEGASO project is using qualitative methodology in all phases to ensure that the “food” gets to the table successfully and that it be a well-received recipe which spreads out cheerfully and quickly to all kitchens. Thus, the focus groups held with adults and adolescents before the start of pre-pilot phase allowed us to draw up a clear shopping list to get the necessary ingredients before we donned our aprons. Subsequently, and during the 3 stages of the pre-pilot phase, adolescents in several focus groups carved up the different prototypes of the platform’s components after having appraised their quality to decide whether they should be included in the recipe or not.

But what are the key elements for qualitative research with adolescents? A focus group with adolescents is an intense activity which is worth doing. In fact, in the pre-pilot phase of the PEGASO project, we had the opportunity to lead teams in different schools; Nou Patufet school in Barcelona, Verge de la Salut de Sant Feliu de Llobregat and IES Ramón de la Torre in Torredembarra. These teams were made up of wonderful players that converted each match into a real show. To be able to see thrilling sporting events, we used the extra motivational bonus before each match. This is the first key element for qualitative research with adolescents.

The setting up of a group is essential for its later development and just like a pep talk in the locker room, the tactics of the game were explained in a simple way and the importance of each individual’s contribution to working as a team was highlighted. Additionally, and also prior to setting up groups, the importance given by the PEGASO project that participants choose their best skills while also enjoying the match was highlighted. In this way, the players gave their best at all times leaving the supporters dumbstruck from minute 1.

When dealing with highly motivated groups, the coach has no need to scream and shout from the sideline but rather just guide the team with a simple gesture so that it can progressively achieve the pre-established objectives. In this way, spectacular goals are scored which surprise everyone, including the coach and technical staff. This is pretty much what happened to the PEGASO team where good communication and the initial extra motivational bonus helped great sporting events of two or more hours to take place.

In the focus groups of the PEGASO project, the dribbling and passing between participants has been constant and at an individual level, enjoyment was apparent. This is the second key element in qualitative research with adolescents: that they enjoy themselves. If this is achieved, a group of adolescents can get to wherever they want with endless energy. In this way, attributes which collective imagination often assigns to the adolescent population such as passiveness or a lack of interest have been totally ousted and annulled by freshness, creativity and the urge to participate. Undoubtedly, as Jaume Funes would say, the adolescents who have participated in the PEGASO project have been unbearably charming; and I would add, extremely funny and insatiable players.

And after a hard workout, to bed ….! All the information provided by adolescent genius must be given the chance to rest. Rest after an activity is also a nutritious element. A calm demeanour after the adequate hours of sleep enables one to carry out a qualitative in-depth analysis. It is under these conditions that an outcomes report can be written which gives value to the development of the intervention that, as we have already commented, aims to  promote a healthy diet, physical activity and rest. The PEGASO project aspires to be a useful tool in promoting these healthy habits among adolescents. Have a good day, a good match and good night!

Post written by Santi Gómez, AQuAS-APSCAT.

This text are part of a series of posts about qualitative research started at the Ibero-American Congress of Qualitative Health Research which was held in Barcelona several months ago. The other posts in the series are: Utilities and challenges of applying qualitative methodology in community health projects written by Dolors Rodríguez-Arjona and Broadening perspectives in health service assessment written by Vicky Serra-Sutton.

Extra-bonus de motivación y… ¡que se diviertan! Elementos clave para la investigación cualitativa con adolescentes

1 des.
Santi Gómez

No cabe duda de que la metodología cualitativa enriquece sustancialmente el desarrollo y la evaluación de las intervenciones en salud pública. Muy a menudo es el ingrediente que le da ese sabor tan especial al plato o en ocasiones el ingrediente principal que, si es de calidad, hace que el plato sea todo un éxito.

Aplicadas en un mismo proyecto, las metodologías cuantitativa y cualitativa, respectivamente, aportan los nutrientes necesarios para el funcionamiento del proyecto e, incluso, combinadas entre sí pueden dar lugar a complejos moleculares de alto valor nutricional. Los sabores de la metodología cualitativa adquieren especial relevancia en el plato cuando se está cocinando una intervención innovadora que usa nuevos canales de comunicación para acercarnos a la población diana. Estamos hablando del proyecto PEGASO Fit for future.

Los chefs de la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) y los de la Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), junto con otros chefs europeos, tienen en los fogones la plataforma PEGASO que, basada en el smartphone, pretende ser una nueva receta creativa para la promoción de estilos de vida saludables entre los adolescentes. Los hábitos de alimentación, la actividad física y las horas de sueño son los grandes protagonistas del plato estrella que, a través de varias apps de salud, juegos y sensores de movimiento, está empezando a servirse en diferentes escuelas de educación secundaria en Cataluña, Escocia, Inglaterra e Italia.

Este proyecto está usando la metodología cualitativa en todas las fases para que la “comida” llegue a la mesa con éxito y pueda suponer una receta bien aceptada que se extienda con alegría y celeridad en todas las cocinas. Así pues, los grupos focales con adultos y adolescentes realizados antes del inicio de la fase pre-piloto permitieron elaborar una lista clara para ir a comprar los ingredientes necesarios antes de ponernos el delantal. Posteriormente, y durante los tres períodos de la fase pre-piloto, los adolescentes trincharon –a través de varios grupos focales– los diferentes prototipos de los componentes de la plataforma después de haber valorado su calidad para ser incluidos, o no, en la receta.

Pero ¿cuáles son las claves para la investigación cualitativa con adolescentes? Un grupo focal con adolescentes supone una actividad intensa que vale la pena realizar. De hecho, en la fase pre-piloto del proyecto PEGASO hemos tenido la oportunidad de liderar equipos en las escuelas Nou Patufet de Barcelona, Verge de la Salut de Sant Feliu de Llobregat y IES Ramón de la Torre de Torredembarra. Han integrado estos equipos jugadores geniales que han hecho de cada partido un auténtico espectáculo. Para disfrutar de veladas deportivas apasionantes hemos usado antes del inicio del match el extra-bonus de motivación, éste es el primer elemento clave para la investigación cualitativa con adolescentes.

El inicio del grupo es esencial para su desarrollo posterior, y como si de una charla motivadora en el vestuario se tratara, se ha clarificado de forma sencilla la táctica de juego y se ha destacado la relevancia de cada contribución individual en el juego colectivo. Además, y también antes de iniciar los grupos, se ha destacado el valor que suponía para el proyecto PEGASO el hecho de que los participantes eligieran sus mejores habilidades al tiempo que disfrutaban del partido. De esta forma, los jugadores se han entregado en cada jugada dejando boquiabierta a la afición desde el minuto 1.

Ante equipos altamente motivados, no es necesario que el entrenador grite desde la banda, sinó que con un simple gesto guía al equipo para que éste vaya alcanzando los objetivos preestablecidos. De esta forma, se acaban haciendo goles espectaculares que sorprenden a todo el mundo, incluso al entrenador y al staff técnico. Ésto es exactamente lo que ha pasado en el equipo PEGASO, donde la buena comunicación y el extra-bonus de motivación inicial ha facilitado que tuvieran lugar grandes veladas deportivas de 2 horas o más de duración.

En los grupos focales del proyecto PEGASO el tiquitaca entre los participantes ha sido constante y a nivel individual se percibía diversión. Éste es el segundo elemento clave para la investigación cualitativa con adolescentes: que se diviertan. Si ésto se consigue, un grupo de adolescentes puede llegar adonde quiera con una energía inagotable. De este modo, atributos que a menudo el imaginario colectivo asigna a la población adolescente, como la pasividad o el desinterés, han sido desbancados y anulados totalmente por la frescura, la creatividad y las ganas de participar. Definitivamente, y como diría Jaume Funes, los adolescentes participantes en PEGASO han sido insoportablemente entrañables; y yo añadiría rabiosamente divertidos y jugadores insaciables.

Y después de la actividad intensa, ¡a dormir…! Hay que reponer toda la información proporcionada por la genialidad adolescente. El descanso después de la actividad también es un elemento nutritivo. La mirada calmada después de dormir las horas adecuadas permite hacer un análisis cualitativo en profundidad. En estas condiciones es como se puede elaborar un informe de resultados que aporte valor al desarrollo de la intervención que, como ya hemos comentado, tiene por objeto promover la alimentación saludable, la actividad física y el descanso. El proyecto PEGASO desea ser una herramienta útil para la promoción de estos hábitos saludables entre los adolescentes. ¡Buenos días, buen provecho, buen partido y buenas noches!

Entrada elaborada por Santi Gómez, AQuAS-APSCAT.

Este texto forma parte de una serie de posts sobre investigación cualitativa inspirada en el Congreso Iberoamericano sobre Investigación Cualitativa en Salud que se celebró en Barcelona unos meses atrás. Los otros posts de la serie son: Utilidades y retos de la aplicación de metodología cualitativa en proyectos de salud comunitaria, escrito por Dolors Rodríguez-Arjona y Ampliando miradas en la evaluación de servicios sanitarios, escrito per Vicky Serra-Sutton.

Extra-bonus de motivació i… que es diverteixin! Elements clau per a la investigació qualitativa amb adolescents

1 des.
Santi Gómez

No hi ha dubte que la metodologia qualitativa enriqueix substancialment el desenvolupament i l’avaluació de les intervencions en salut pública. Molt sovint és l’ingredient que li dóna aquell sabor tan especial al plat o, a vegades, l’ingredient principal que, si és de qualitat, fa que el plat sigui tot un èxit.

Aplicades en un mateix projecte, les metodologies quantitativa i qualitativa, respectivament, aporten els nutrients necessaris per al funcionament del projecte i, fins i tot, combinades entre sí poden donar lloc a complexes moleculars d’alt valor nutricional. Els sabors de la metodologia qualitativa agafen especial rellevància al plat quan s’està cuinant una intervenció  innovadora que utilitza nous canals de comunicació per apropar-nos a la població diana. Estem parlant del projecte PEGASO Fit for future.

Els xefs de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i els de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), juntament amb altres xefs europeus, tenen als fogons la plataforma PEGASO que, basada en l’smartphone, pretén ser una nova recepta creativa per a la promoció d’estils de vida saludables entre els adolescents. Els hàbits d’alimentació, l’activitat física i les hores de son són els grans protagonistes del plat estrella que, a través de diverses apps de salut, jocs i sensors de moviment, està començant a servir-se a diverses escoles d’educació secundària a Catalunya, Escòcia, Anglaterra i Itàlia.

Aquest projecte està utilitzant la metodologia qualitativa en totes les fases per tal que el “menjar” arribi a taula amb èxit i pugui suposar una recepta ben acceptada que s’estengui amb alegria i celeritat a totes les cuines. Així doncs, els grups focals amb adults i adolescents realitzats abans de l’inici de la fase pre-pilot van permetre elaborar una llista clara per anar a comprar els ingredients necessaris abans de posar-nos el davantal. Posteriorment, i durant els 3 períodes de la fase pre-pilot, els adolescents van trinxar -a través de diversos grups focals- els diferents prototips dels components de la plataforma després d’haver valorat la seva qualitat per ser inclosos, o no, a la recepta.

Però quins són els elements clau per a la investigació qualitativa amb adolescents? Un grup focal amb adolescents implica una activitat intensa que val la pena realitzar. De fet, en la fase pre-pilot del projecte PEGASO hem tingut l’oportunitat de liderar equips a les escoles Nou Patufet de Barcelona, Verge de la Salut de Sant Feliu de Llobregat i IES Ramón de la Torre de Torredembarra. Aquests equips han estat integrats per jugadors genials que han fet de cada partit un autèntic espectacle. Per tal de gaudir de vetllades esportives apassionants hem utilitzat abans de l’inici del matx l’extra-bonus de motivació, aquest és el primer element clau per a la investigació qualitativa amb adolescents.

L’inici del grup és essencial per al seu desenvolupament posterior, i com si d’una xerrada motivadora al vestidor es tractés, s’ha clarificat de forma senzilla la tàctica de joc i s’ha destacat la rellevància de cada contribució individual al joc col·lectiu. A més, i també abans d’iniciar els grups, s’ha destacat el valor que suposava per al projecte PEGASO el fet que els participants triessin les seves millors habilitats al mateix temps que gaudien del partit. D’aquesta manera, els jugadors s’han entregat a cada jugada deixant bocabadada l’afició des del minut 1.

Davant d’equips altament motivats l’entrenador no cal que cridi des de la banda sinó que amb un simple gest guia l’equip per tal que aquest vagi assolint els objectius preestablerts. D’aquesta manera, s’acaben fent gols espectaculars que sorprenen tothom, fins i tot l’entrenador i l’staff tècnic. Això es ben bé el que ha passat a l’equip PEGASO, on la bona comunicació i l’extra-bonus de motivació inicial ha facilitat que tinguessin lloc grans vetllades esportives de 2 hores o més de durada.

En els grups focals del projecte PEGASO el tiqui-taca entre els participants ha estat constant i a nivell individual es percebia diversió. Aquest és el segon element clau per a la investigació qualitativa amb adolescents: que es diverteixin. Si això s’aconsegueix, un grup d’adolescents pot arribar allà on vulgui amb una energia inesgotable. D’aquesta manera, atributs que sovint l’imaginari col·lectiu assigna a la població adolescent, com la passivitat o el desinterès, han estat desbancats i anul·lats totalment per la frescor, la creativitat i les ganes de participar. Definitivament, i com diria Jaume Funes, els adolescents participants en aquest projecte han estat insuportablement entranyables; i jo afegiria rabiosament divertits i juganers insaciables.

I després de l’activitat intensa, a dormir…! Cal reposar tota la informació proporcionada per la genialitat adolescent. El descans després de l’activitat també és un element nutritiu. La mirada calmada després de dormir les hores adequades permet fer una anàlisi qualitativa en profunditat. En aquestes condicions és com es pot elaborar  un informe de resultats que aporti valor al desenvolupament de la intervenció que, com ja hem comentat, té per objecte promoure l’alimentació saludable, l’activitat física i el descans. El projecte PEGASO desitja ser una eina útil per a la promoció d’aquests hàbits saludables entre els adolescents. Bon dia, bon profit, bon partit i bona nit!

Entrada elaborada per Santi Gómez, AQuAS-APSCAT.

Aquest text forma part d’una sèrie de posts sobre recerca qualitativa inspirada en el Congrés Iberoamericà sobre Recerca Qualitativa en Salut que es va celebrar a Barcelona fa uns mesos. Els altres posts de la sèrie són: Utilitats i reptes de l’aplicació de metodologia qualitativa en projectes de salut comunitària, escrit per Dolors Rodríguez-Arjona i Ampliant mirades en l’avaluació de serveis sanitaris, escrit per Vicky Serra-Sutton.