Cap a una recerca infermera amb (més) impacte

15 març
Núria Radó

Què fa que una recerca determinada tingui un impacte a la societat més enllà de l’estrictament acadèmic i sigui, realment, transformadora? Es poden planificar tot una sèrie d’accions que, com qui segueix una recepta de cuina, ens portin directament a l’impacte social desitjat? Lamentablement, la resposta és no. L’impacte és multifactorial i depèn de tants elements i actors diversos que es fa difícil d’establir una fórmula per garantir-lo.

Ara bé, això no vol dir que el fet que hi hagi recerca que obtingui un impacte social determinat sigui un fenomen totalment aleatori i que no hi hagi cap manera de preveure’l, facilitar-lo o promoure’l. Ja fa anys, des del grup d’Avaluació de la Recerca de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i amb l’ajuda i complicitat de la comunitat de pràctica internacional ISRIA vam identificar una sèrie de facilitadors de l’impacte de la recerca.

Un facilitador fonamental són les persones i els valors, cultura i capacitat de lideratge que tinguin. Dos resultats de recerca exactament iguals poden tenir impactes diferents si la capacitat de lideratge, empenta i voluntat d’arribar més enllà de l’impacte acadèmic és diferent. Però amb això tampoc n’hi ha prou. L’estratègia, organització, col·laboracions i obertura que tinguin i promoguin les institucions seran un enorme facilitador o bloquejador pels investigadors que han realitzat la recerca.

Finalment, tant les persones com les institucions requeriran de dos elements indispensables per aspirar a l’impacte: d’una banda, una comunicació propera i eficaç amb els diferents actors socials que puguin jugar un paper en traslladar els resultats de la recerca, i de l’altra, una aproximació enfocada cap a la participació de tots aquests actors clau.

Parafrasejant Confuci quan deia allò de “explica-m’ho i me n’oblidaré, mostra-m’ho i potser me’n recordaré, implica-m’hi i ho entendré”, es tracta d’implicar tots els actors necessaris per produir el canvi real i fer que la recerca sigui transformadora.

És en aquest context que neix el SARIS, el Sistema d’Avaluació de la Recerca i Innovació en Salut, un instrument estratègic que aflora del PERIS (Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut 2016-2020) amb l’objectiu d’avaluar la recerca en salut de Catalunya des de la perspectiva de voler, sempre, facilitar i influir per tal que aquesta tingui un impacte més enllà de l’acadèmia. Per fer-ho, s’ha definit la motivació i la implicació dels actors com un eix determinant per al seu desenvolupament.

El mes de novembre passat vam començar un seguit de sessions participatives amb les infermeres beneficiàries de la convocatòria PERIS 2017 en la qual es va finançar un línia d’intensificació de professionals d’infermeria.

Cal destacar que estrenar aquest eix amb la recerca infermera té tot el sentit per tres motius: per una banda, una de les prioritats temàtiques del PERIS és clarament “el desenvolupament de la recerca clínica i translacional que permeti incrementar els coneixements científics i tecnològics, fent èmfasi especial en els agents de l’atenció primària i la recerca en infermeria”. A més, l’ajut PERIS 2017 d’infermeria ha estat el primer en finalitzar i era adequat adreçar-nos a elles abans que ningú.

Per últim (last but not least), l’estadi en el qual es desenvolupa la recerca infermera, amb el pacient i la seva cura al centre dels seus objectius, fa especialment adient potenciar que aquesta recerca tingui un impacte directe en la salut. Així doncs, és important que la recerca en infermeria sigui capaç de demostrar l’impacte del que fa aquest col·lectiu professional, ja que el pot situar en un avantatge comparatiu amb altres disciplines de la biomedicina. En aquest sentit, la recerca infermera és intrínsicament translacional.

La primera sessió es va desenvolupar al voltant de la identificació dels actors influents i l’apoderament de la infermera per dur a terme una comunicació efectiva que amplifiqui les interaccions productives que calen per traslladar els resultats obtinguts en beneficis de més i millor salut per als pacients.

Volem agrair infinitament la participació (predisposició i motivació) de les infermeres que, de manera voluntària i fora del seu horari laboral, van assistir-hi i van fer que la sessió tingués una gran acollida, demostrant que des d’AQuAS tenim marge d’influència per donar suport a aquells investigadors que estan motivats per afavorir l’impacte de la seva recerca.

En aquests moments ja estem preparant altres sessions que serveixin d’aprenentatge mutu entre els investigadors i els agents d’avaluació d’AQuAS.

Post elaborat per Núria Radó Trilla (@nuriarado).

Pròximament: Jornada SARIS: Participación en recerca Barcelona, 4 d’abril de 2018.

Implicats en l’avaluació de la recerca al 100%

31 ag.

Des de l’any 2001, l’AQuAS (l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya) s’encarrega d’avaluar les propostes de projectes de recerca que opten a rebre finançament de la Fundació La Marató de TV3. Es tracta de prioritzar la recerca de més qualitat segons una metodologia quantitativa i qualitativa en un procés que dura mesos i que conclou amb una reunió presencial d’experts internacionals. Aquesta metodologia es publica cada any i està a disposició de tota la ciutadania. La propera reunió d’experts tindrà lloc aquest proper mes de setembre.

Fotografia de grup de la reunió final amb experts internacionals per a l’avaluació de la convocatòria FMTV3 sobre Diabetis. Barcelona, setembre 2016. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Gerald Tomking (Diabetes Institution of Ireland), Joan MV Pons (AQuAS), Johann Wojta (Medical University of Vienna), Stephan Zipfel (University of Tuebingen), Karlheinz Friedrich (University Hospital Jena), Maite Solans (AQuAS), Harold de Valk (University Medical Centre Utrecht), Hans-Georg Joost (German Institute of Human Nutrition), Juergen Eckel (German Diabetes Center), Ernest Vinyoles (observador extern), Anna Monsó (observadora externa), Gabriel Capellà (observador extern), Jaume Reventós (observador extern), Bea Ortega (AQuAS), Esther Vizcaino (AQuAS), Núria Radó (AQuAS)

L’avaluació de la recerca que es duu a terme des d’AQuAS contempla tres moments diferents del cicle de la recerca. L’avaluació de les propostes de recerca (avaluació ex-ante), l’avaluació durant la recerca (avaluació ongoing) i l’avaluació un cop la recerca ja ha finalitzat (avaluació ex-post). L’AQuAS compta amb experiència de llarg recorregut en tots aquests estadis de la recerca.

El fet que en una mateixa institució es faci avaluació de la recerca i avaluació del sistema de salut té un caràcter totalment excepcional i és una de les fortaleses d’AQuAS. Els dos tipus d’avaluacions es beneficien mútuament d’aquesta situació pels aprenentatges que es generen.

Un altre àmbit de recerca on AQuAS ha estat pionera és l’avaluació de l’impacte de la recerca. Enguany se celebrarà l’escola internacional d’impacte de la recerca (ISRIA, per les seves sigles en anglès) a Dinamarca (més informació aquí).

Des de l’any passat, també s’avalua la convocatòria del PERIS, que representa una novetat important i una bona injecció per a la recerca biomèdica catalana. Sobre aquesta convocatòria, val la pena remarcar la voluntat i la determinació per situar les persones al centre de la recerca, i el fet que justament ara ens trobem en un moment molt potent perquè l’analítica de dades obre moltes oportunitats en recerca.

A més de tot això, hi ha una feina de fons -que necessitarà anys-, i que té a veure amb qüestions de recerca i gènere.

L’article A global call for action to include gender in research impact assessment va assolir molt ràpidament un fort impacte en xarxes socials. Ara fa un any publicàvem un post recomanant-ne la seva lectura.

Evolució Almetrics d’aquest article: 220 (26/8/2016), 258 (31/8/2017).

L’article encapçala les publicacions d’aquesta revista quant a impacte.

Dades destacades:

Sobre qüestions de recerca i gènere, vam reprendre el tema des d’aquest blog amb un altre post amb l’objectiu de convidar a la reflexió i estar atentes a la realitat que ens envolta, dins i fora de l’àmbit de recerca.

Des d’AQuAS la pregunta és com un equip tan petit en nombre però tan gran en implicació tira endavant el complex engranatge de l’avaluació integral de diverses convocatòries de recerca, l’impacte de la recerca i també fa recerca sobre la implicació de la ciutadania en la recerca, la recerca en els mitjans de comunicació i les ja comentades qüestions de recerca i gènere.

Ras i curt, molta feina feta i molta feina en marxa ara mateix amb la implicació al 100% de l’equip de recerca d’AQuAS i de molts altres col·laboradors i experts.

Entrada elaborada per Marta Millaret (@MartaMillaret)

Bones festes des del blog AQuAS

29 des.
nadal-2016-marta-millaret
Marta Millaret

Des del blog AQuAS desitgem que estigueu passant unes bones festes i us volem donar les gràcies per llegir-nos i seguir-nos.

Setmanalment publiquem en català, castellà i anglès sobre temes relacionats amb els projectes que duem a terme a AQuAS i també comptem amb col·laboracions d’autors convidats. La línia editorial del blog inclou l’avaluació des de diferents punts de vista i àrees del sistema de salut.

Així, hem tractat resultats en salut i qualitat assolits pels diferents agents que integren el sistema sanitari, el conjunt d’observatoris del sistema de salut de Catalunya (incloent el que analitza els efectes de la crisi en la salut de la població i el d’innovació), recerca qualitativa, atenció integrada, avaluació d’mHealth, desigualtats en salut, participació de pacients, comunicació metge-pacient, decisions compartides, preferències dels pacients i de la ciutadania, variacions de la pràctica mèdica, prevenció de pràctiques clíniques de poc valor, impacte de la recerca, tecnologies de la informació i de la comunicació, analítica de dades en recerca, eines de visualització de dades, innovació i gestió sanitària, la perspectiva de gènere en la ciència, qüestions d’estadística, seguretat clínica a la recepta electrònica, cronicitat (sense oblidar la cronocitat infantil), els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut i temes d’actualitat.

blog-aquas

Els articles més llegits del 2016 han estat:

Però hem publicat molts més textos -exactament 51 posts sense comptar aquest- amb l’objectiu de compartir coneixement i generar un espai de reflexió plural i útil per a tots.

Moltíssimes gràcies, bones festes i fins l’any que ve!

Post elaborat per Marta Millaret (@MartaMillaret), editora del blog AQuAS.

nadal-2016-aquas-bicicleta

Igualtat de gènere, hi guanyem tots

3 nov.
esther-vizcaino
Esther Vizcaino

Fa uns mesos vam parlar des d’aquest mateix blog de la publicació de l’article A global call for action to include gender in research impact assessment, on  l’equip d’impacte de la recerca d’AQuAS hem participat.

La inversió en recerca biomèdica ha crescut de manera exponencial durant els darrers anys, de manera que governs, indústria, centres de recerca i ciutadans esperen veure el retorn d’aquesta inversió convertida en un augment dels guanys en salut. Invertir en recerca de manera equivocada pot provocar pèrdues econòmiques i en salut. A més a més, aquesta inversió pot ser també malgastada si no es distribueix igualitàriament per gènere.

No és cap novetat dir que les dones estan poc representades en l’àmbit de la recerca en salut, i amb aquest poc representades ens referim com a investigadores i també com a participants en estudis de recerca. Les dones reben menys finançament, apareixen menys freqüentment que els homes com autors de publicacions en revistes científiques i són guardonades amb menys premis científics. Per exemple, d’entre els 210 premis Nobel de fisiologia i de medicina, només hi ha 12 dones (un 5.7%).

A més, hi ha evidència que les diferències de sexe (biològiques) i de gènere (socioculturals) no s’inclouen de manera rutinària dins del disseny d’estudis de recerca. Aquest fet pot comportar que les dones es trobin en desavantatge respecte als homes com a  beneficiàries de la recerca en termes de l’impacte en salut, econòmic i social  associat a la recerca. S’ha demostrat que incorporar la perspectiva de gènere en recerca estimula la innovació i l’excel·lència en recerca i tecnologia.

Atès el caràcter global i fragmentat de la recerca, ens trobem davant de la necessitat ineludible que totes les administracions, institucions de recerca i agències avaluadores promoguin polítiques científiques que maximitzin l’impacte de la recerca a través de la igualtat de gènere.

article-pavel

Considerant aquesta necessitat (és a dir, que a partir d’incorporar la perspectiva de gènere a la recerca es podrà aconseguir que aquesta recerca pugui tenir encara més impacte), investigadors de 15 països diferents provinents de 6 continents fem una “crida a l’acció” en l’article per incorporar la perspectiva de gènere en l’avaluació de l’impacte de la recerca amb l’objectiu de maximitzar l’impacte científic, econòmic i social de la recerca. En l’article s’ofereixen recomanacions per a tots els actors implicats en la recerca sobre com incloure i reforçar l’anàlisi de gènere dins de l’avaluació de l’impacte de la recerca.

L’any 2014, Nacions Unides va  iniciar la campanya HeForShe per combatre el biaix de gènere a nivell global. Aquesta campanya vol implicar tothom, inclosos homes i nens, com a defensors i agents del canvi en la consecució de la igualtat de gènere i dels drets de les dones.

Pot ser que històricament la igualtat de gènere hagi estat principalment assumida com un tòpic d’interès per a les dones però incloure la igualtat de gènere en tots els àmbits és cosa de tots.

Entrada elaborada per Esther Vizcaino Garcia, AQuAS.

Programant l’agenda 2016… algunes (bones) recomanacions

11 febr.

Agenda Events Recomanats AQUAS

El 2016 ve carregat d’events interessants i innovadors sobre gestió, experiència de pacient, salut 2.0, sobrediagnòstic, atenció integrada i impacte de la recerca. Aquestes són les nostres recomanacions:

Innovant en gestió: quines són les claus de l’exit
Barcelona, 17 de febrer de 2016

Què es pot fer per tal que els professionals intercanviïn les seves experiències i aprenguin els uns dels altres? Què es pot fer per donar més visibilitat a tot el coneixement en innovació que es genera en el sistema de salut? En aquesta sessió de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) es presentarà l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) i es debatrà al voltant de temes d’innovació en gestió.

Sessió Comunitat de Pràctica d’Experiència de Pacient
Esplugues de Llobregat, 18 de febrer de 2016

Què vol dir a la pràctica l’atenció centrada en la persona? Aspectes d’interès com ara què implica a la pràctica l’atenció centrada en la persona, la presentació de casos pràctics de tècniques de disseny participatiu en el disseny d’experiències de pacient i una sessió sobre la tecnologia com a palanca de millora de l’experiència de pacient són els temes que es tractaran -amb metodologia de grups de treball- en aquesta sessió que es durà a terme a l’Hospital Sant Joan de Déu.

Health 2.0 Europe 2016
Barcelona, 10 i 12 de maig de 2016

Health 2.0 Europe 2016

Innovació europea i internacional centrada en la comunicació metge-pacient, la salut del consumidor, anàlisi de dades i més. Més de 120 ponents i 600 assistents de tot el món es reuniran per experimentar en directe solucions innovadores per als sistemes de salut europeus. Important: 15% de descompte en la inscripció per a aquelles persones que tinguin una experiència innovadora inclosa a l’OIGS.

ICIC16 – 16th International Conference on Integrated Care
Barcelona, 23-25 de maig de 2016

ICIC16

Reunió d’investigadors, clínics i gestors de tot el món. Aquesta conferència internacional representa una oportunitat per compartir experiències i l’evidència més recent sobre la integració de la salut pública, la salut i els serveis socials. Entre molts altres temes, es tractarà tot allò relacionat amb els reptes que suposa l’envelliment de la població, la integració a nivell hospitalari dels serveis de salut mental i de rehabilitació, i les noves eines d’mhealth i salut digital. També es discutiran aspectes de lideratge clínic i models de treball conjunt amb pacients, cuidadors i comunitat.

EHMA Annual Conference 2016: New Models of Care. Reinventing healthcare: why, what, how
Porto (Portugal), 14-16 de juny de 2016

La European Health Management Association (EHMA) organitza la seva conferència anual a Porto. Aquest any el tema principal del congrés serà identificar nous models i solucions que donaran resposta als diferents reptes de futur de l’atenció sanitària.

Preventing Overdiagnosis 2016
Barcelona, 20-22 de setembre de 2016

Preventing Overdiagnosis

Barcelona pren el relleu a Washington DC. L’AQuAS co-organitza juntament amb la universitat d’Oxford aquesta conferència internacional que serà l’espai idoni on compartir coneixement per debatre i reflexionar sobre el sobrediagnòstic i la seva naturalesa, els seus riscos potencials, el seu impacte en la salut de les persones i el cost d’oportunitat que pot representar per als sistemes sanitaris. Us podeu registrar i enviar les vostres comunicacions des d’aquest enllaç.

The International School on Research Impact Assessment
Melbourne (Austràlia), 19-23 de setembre de 2016

ISRIA2016

Punt de trobada anual per millorar capacitats en l’avaluació de l’impacte de la recerca. Co-fundada per AQuAS el 2013, l’escola d’impacte de la recerca (ISRIA) arriba a la seva quarta edició mantenint els seus objectius originals de fomentar la ciència de l’impacte de la recerca en tots els camps de les ciències i de donar suport a la sostenibilitat dels sistemes d’investigació arreu. Fins a l’actualitat, ISRIA ha aconseguit captar a més de 300 participants de 17 països diferents en les tres edicions anteriors.