Els 25 anys de la LOSC i els sistemes d’informació sanitaris

30 Des

 

Veva Barba

Anna Garcia-Altés

 

 

 

 

Veva Barba i Anna García-Altés (@annagaal)

L’evolució dels sistemes d’informació en els darrers 25 anys: del paper al benchmarking*

Des de l’aprovació de la LOSC (Llei d’ordenació sanitària de Catalunya) hem estat testimonis de profunds canvis que s’han produït dins i fora del context sanitari. Les necessitats de salut de la població i la manera d’expressar-les han canviat la forma de relació dels ciutadans amb els serveis de salut. La maduresa de la societat actual comparada amb la dels anys noranta ha fet emergir conceptes com el dret a la informació o a les decisions compartides que fa vint-i-cinc anys eren poc imaginables. D’altra banda, s’ha obert un ampli ventall d’oportunitats per als professionals i les organitzacions sanitàries que veuen la informació com una eina de competència insubstituïble per afrontar el repte d’atendre les necessitats de salut de la població amb els recursos disponibles.

La transformació dels sistemes d’informació de salut dels darrers 25 anys és el resultat dels canvis que s’han produït a la societat i al propi sistema sanitari però no haurien estat possibles sense l’espectacular avenç de les tecnologies de la informació i de les comunicacions. Els sistemes d’informació actuals s’han anat construint d’acord a les oportunitats i prioritats de cada moment i, tot i no haver tingut sempre un full de ruta clar, han anat dibuixant un model de sistema que cada vegada és més adequat per complir el seu objectiu, permetre relacionar l’estat de salut de la població amb la utilització de recursos i els costos corresponents, i poder avaluar la consecució dels objectius del sistema sanitari en termes d’efectivitat, eficiència i seguretat.

El sistema d’informació actual, amb les seves mancances i les seves fortaleses, no s’entendria sense l’existència d’alguns dels seus elements. La implantació de la targeta sanitària individual i el registre de ciutadans assegurats permeten situar a les persones en el centre del sistema, tant pel que fa referència a la gestió assistencial com a l’anàlisi de la utilització de serveis. La història clínica informatitzada amb utilitats com la història clínica compartida ha sigut un element de millora de la continuïtat assistencial i l’eficiència. Tampoc s’entendria el procés de compra i provisió de serveis sense els CMBD o els registres de farmàcia.

A un altre nivell, el Pla de salut i l’enquesta de salut han facilitat el canvi d’un sistema de salut basat en la malaltia i en l’activitat assistencial curativa a una nova manera d’entendre la salut i d’orientar els serveis. A nivell de la gestió i la presa de decisions estratègiques la Central de balanços als anys 90 i la Central de resultats en els darrers anys han permès compartir informació per avaluar diferents aspectes del sistema de salut. En el context de la Central de resultats, una de les decisions més transcendents ha estat la de publicar indicadors nominalitzats.

En alguns àmbits assistencials encara conviuen les més sofisticades tecnologies de digitalització i transmissió d’imatges i els formularis manuals, amb la més absoluta manca de registre, emmagatzematge i utilització de les dades més elementals. Als àmbits de planificació i gestió també hi conviuen sistemes de tota mena. Els sistemes d’informació econòmica permeten un bon coneixement de la comptabilitat pressupostària però encara no estan prou desenvolupats pel que fa a l’anàlisi de costos. En general, resulta massa complicat aconseguir informació sobre les necessitats de salut i sobre els resultats dels serveis. Segurament, el repte de millorar en la mesura dels resultats dels serveis ens acompanyarà encara molt de temps.

Queden encara, però, uns quants reptes de futur. Cal desenvolupar subsistemes d’informació en àrees relativament deficitàries com és el de l’oferta de serveis, cal treballar per millorar l’equilibri entre transparència i protecció de dades personals, cal rendibilitzar la informació disponible facilitant l’accés a les dades al màxim d’usuaris possible.

El camí recorregut és llarg i extens, però la societat i el context tecnològic també s’han transformat. El sistema d’informació ha de ser prou dinàmic per adaptar-se als requeriments futurs i haurà de ser capaç de fer-ho en un entorn de recursos necessàriament limitats. Els canvis que es facin en el futur haurien de ser coherents amb un model de sistema d’informació conegut i consensuat per tots el agents del sistema.

*Aquest post ha sigut adaptat de: Barba V, García-Altés A. 25 anys de LOSC. L’evolució dels sistemes d’informació en els darrers 25 anys: del paper al benchmarking. El Referent 2015.

L’article acaba de sortir públicat al darrer número de Referent, dedicat a fer balanç de 25 anys de LOSC.

Professionals d’infermeria amb més responsabilitats

17 Des

Sense títol

Montse Moharra (@mmoharra), Dolors Benítez i Anna García-Altés (@annagaal)

El Departament de Salut posa les bases perquè el col·lectiu pugui prescriure medicaments

Els infermers i infermeres tenen cada vegada més reptes sobre la taula. El sector està permanentment immers en processos innovadors que milloren els serveis i l’atenció als ciutadans.

Des de l’estiu passat, una comissió de treball formada per membres del Departament de Salut, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya i els Col·legis oficials d’Infermers i Infermeres de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona està elaborant una proposta per regular que aquest col·lectiu pugui indicar, usar i autoritzar la dispensació de medicaments i productes sanitaris.

A més, el Departament de Salut, el CatSalut, l’Institut Català de la Salut i les entitats infermeres i infermers han signat un altre conveni per millorar aspectes d’autonomia de gestió necessaris perquè l’efectivitat i els avantatges d’aquesta siguin exercits i percebuts pels professionals d’infermeria. Així, entre d’altres aspectes, es pretén avançar en millorar la participació d’aquests professionals a la gestió clínica amb més presència als òrgans de participació, reconèixer el lideratge professional infermer a l’atenció primària i millorar en la simplificació i racionalització de l’organització i gestió del sector.

Innovacions en la gestió infermera des de l’OIGS

L’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), que recull els avenços de les organitzacions del sistema sanitari català per innovar en diferents àmbits de gestió, compta amb diverses experiències que se centren en millores que afecten els professionals d’infermeria. Precisament, dues dels iniciatives que van rebre el certificat de qualitat de l’AQuAS el passat setembre durant la III Jornada de l’OIGS estaven centrats en innovacions dins d’aquest col·lectiu.

Una de les experiències reconegudes va ser ‘Integració d’infermeria especialitzada a l’equip d’anestèsia per a la sedació profunda en l’àmbit de l’endoscòpia digestiva’, impulsada pel servei d’anestesiologia i la secció de malalties digestives i unitat d’endoscòpia digestiva de l’Hospital Clínic de Barcelona. Aquest projecte ha consolidat una unitat específica formada per anestesiòlegs i infermers especialitzats en sedació que ha millorat el servei i atenció, garantint una major seguretat en aquest tipus de processos, atorgant més responsabilitats als infermers i infermeres.

També va ser guardonada amb el certificat de qualitat l’experiència ‘Infermera de la demanda’ de Castelldefels Agents de Salut (CASAP). Aquest projecte ha aconseguit millorar l’agilitat i augmentar la resolució a l’atenció primària fomentant la infermeria com a porta d’entrada al sistema. Així, ha pogut resoldre una sèrie de consultes, com ara casos de traumatismes, vòmits i diarrees, lesions a la pell, problemes genitourinaris o d’anticoncepció d’urgència. Aquesta iniciativa permet donar una atenció més ràpida i eficaç al ciutadà i que el metge de família pugui destinar més temps a altres serveis.

A més d’aquests dos projectes certificats, entre els més de 180 projectes registrats a l’Observatori, hi ha altres iniciatives que posen èmfasi en els infermers i infermeres com a protagonistes de la millora en la gestió sanitària. És el cas, per exemple, de projectes d’implantació de serveis preoperatoris online o de telemedicina per curar úlceres, de l’activació d’una unitat específica d’alta resolució en malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor que doni més capacitat resolutiva al col·lectiu infermer o d’estandardització de sistemes de cures. Podeu consultar aquests projectes i altres experiències innovadores al portal de l’OIGS.

21 experiències reben el certificat a la III Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya

29 Oct

Sense títol

Montse Moharra (@mmoharra), Dolors Benítez i Anna García-Altés (@annagaal)

Els estudiants de la Universitat Pompeu Fabra podran respondre als reptes que es plantegin des de la comunitat d’innovació de l’OIGS

Més de 600 professionals de la sanitat es van reunir a Barcelona el passat dilluns 21 de setembre en el decurs de la III Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), que va comptar amb la presència del conseller de Salut, Boi Ruiz. Durant l’acte 21 experiències innovadores van rebre el certificat de qualitat.

El conseller va agrair la implicació dels professionals de la salut “per donar resposta a allò que ens preocupa, que és millorar l’atenció” i va donar les “gràcies a la gent que creu que la millor manera de canviar les coses és fer-ho des de dins”. Tanmateix va considerar que l’OIGS és un projecte “d’una dimensió extraordinària” i que les seves xifres actuals (189 experiències i més de 500 usuaris) denoten la seva consolidació. A més, va destacar que, en moments de dificultats pressupostàries, s’estiguin endegant projectes pioners en el sistema sanitari que ajudin a millorar l’atenció a la ciutadania. Continue reading

Angus Deaton: el Nobel a qui li interessen les desigualtats en salut

22 Oct

Sense títolAnna García-Altés, @annagaal. Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Dilluns de la setmana passada vàrem saber que la Reial Acadèmia Sueca de Ciències atorgava el premi Nobel d’Economia a l’escocès de 69 anys Angus Deaton. 

El Dr. Deaton, matemàtic de formació, va fer el doctorat a la Universitat de Cambridge, però ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat de Princeton. El comitè li ha donat el premi pel seu treball en l’anàlisi del consum, la pobresa i el benestar, i per les seves aplicacions en microeconomia, macroeconomia i economia del desenvolupament, que ha tingut influència tant en els polítics (en tant que policy-makers) com en la comunitat científica.

deaton A

Un dels seus principals assoliments ha sigut el desenvolupament del sistema per estimar la demanda de diferents béns, que actualment és l’eina estàndard per mesurar els efectes de la política econòmica, per construir els índexs de preus i per comparar el nivell de benestar entre països i entre períodes. D’altres estudis seus relacionen consum i ingressos, i el seus treballs més recents mesuren el benestar i la pobresa principalment –però no exclusivament- en els països en vies de desenvolupament. A banda dels seus temes de recerca, el Dr. Deaton també destaca per l’amplitud dels enfocs metodològics que ha utilitzat: des dels models teòrics, a l’us de mètodes economètrics utilitzant principalment enquestes de llars, en les que és un expert, i el seu coneixement de la qualitat de les dades comunament disponibles i la seva cura en la construcció de mesures ajustades de resultat. Continue reading

Central de Resultats. Àmbit salut mental i addiccions. Dades 2014.

27 Ago

Anna Garcia-AltésAnna García-Altés, Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Aquest informe presenta els resultats de tots els centres de la xarxa de salut mental del SISCAT per a l’any 2014. L’estructura dels informes d’aquest any és lleugerament diferent de la dels anys anteriors. S’ha optat per tractar menys temes, però més concrets i amb més profunditat. També s’ha fet un esforç especial per incloure nous indicadors com l’edat de la primera visita, o el percentatge de pacients amb TMG dels CSMA que requereixen ingrés hospitalari durant l’any. Tot i això, les taules amb els valors de tots els indicadors centre per centre –el tret diferencial de la Central de Resultats– segueixen presents. Com a altres anys, tots els informes inclouen experiències innovadores que permeten obtenir bons resultats assistencials, incloses a l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya, així com l’opinió de persones expertes. Continue reading

Central de Resultats. Àmbit sociosanitari. Dades 2014.

20 Ago

Anna Garcia-AltésAnna García-Altés, Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Aquest informe presenta els resultats de tots els centres sociosanitaris del SISCAT per a l’any 2014. L’estructura dels informes d’aquest any és lleugerament diferent de la dels anys anteriors. S’ha optat per tractar menys temes, però més concrets i amb més profunditat. Com l’any passat, es presenten resultats fruit del creuament de la informació dels conjunts mínims bàsics de dades d’hospitalització d’aguts i de recursos sociosanitaris, que permeten avaluar la coordinació entre nivells assistencials i derivació precoç a un recurs de convalescència. Les taules amb els valors de tots els indicadors centre per centre –el tret diferencial de la Central de Resultats– segueixen estant presents. Com a altres anys, tots els informes inclouen experiències innovadores que permeten obtenir bons resultats assistencials, incloses a l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya, així com l’opinió de persones expertes. Continue reading

Central de Resultats. Àmbit d’atenció primària. Dades 2014.

13 Ago

Anna Garcia-AltésAnna García-Altés, Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Aquest informe presenta els resultats de tots els equips d’atenció primària (EAP) del SISCAT per a l’any 2014. L’estructura dels informes d’aquest any és lleugerament diferent de la dels anys anteriors. S’ha optat per tractar menys temes, però més concrets i amb més profunditat. També s’ha fet un esforç especial per incloure indicadors d’avaluació de les cures infermeres, una àrea fins ara poc tractada en els informes de la Central de Resultats, i indicadors nous provinents de registres fins ara no analitzats en els informes. Alguns exemples d’aquests indicadors són el percentatge de pacients diabètics amb diagnòstics d’infermeria relacionats o els indicadors relatius al CMBD-UR. Tot i això, les taules amb els valors de tots els indicadors centre per centre –el tret diferencial de la Central de Resultats– segueixen presents. Com a altres anys, tots els informes inclouen experiències innovadores que permeten obtenir bons resultats assistencials, incloses a l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya, així com l’opinió de persones expertes. Continue reading

Central de Resultats. Àmbit hospitalari. Dades 2014.

6 Ago

Anna Garcia-AltésAnna García-Altés, Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Aquest informe presenta els resultats de tots els hospitals del SISCAT per a l’any 2014. L’estructura dels informes d’aquest any és lleugerament diferent de la dels anys anteriors. S’ha optat per tractar menys temes, però més concrets i amb més profunditat. També s’ha fet un esforç especial per incloure indicadors d’avaluació de les cures infermeres, una àrea fins ara poc tractada en els informes de la Central de Resultats, i indicadors nous provinents de registres fins ara no analitzats en els informes. Alguns exemples d’aquests indicadors són: la mortalitat en GRD de baixa mortalitat, la mortalitat en pacients que han desenvolupat complicacions, les úlceres per pressió, o els indicadors relatius al registre de donació i trasplantament i el CMBD d’urgències. Tot i això, les taules amb els valors de tots els indicadors centre per centre – el tret diferencial de la Central de Resultats – segueixen presents. Com a altres anys, tots els informes inclouen experiències innovadores que permeten obtenir bons resultats assistencials, incloses a l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya, així com l’opinió de persones expertes, i indicadors específics de resultats d’un hospital monogràfic, enguany l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. Continue reading