Monthly Archives: març 2017

La robustesa, la solidesa d’una ciència (per això informalment es parla a vegades de “ciències dures” i de “ciències toves”) es troba en funció de la seva capacitat de predicció.

Una ciència no només ha d’explicar -de la manera més versemblant possible- el que passa, sinó que també hauria de predir -amb la major precisió- què passarà.

De la mateixa manera que els models economètrics (matemàtics, plens de fórmules i d’equacions) volen mostrar, amb números, com de bé s’aproximen a la realitat i, per tant, com modificant els paràmetres inicials el càlcul ens mostrarà el final que podem esperar, d’igual manera estan proliferant el que s’anomenen “calculadors de l’esperança de vida” o  “rellotges de la mort”. A Internet, d’aquestes “eines” se’n poden trobar unes quantes, de més serioses i de més divertides.

Preguntar-se quant ens queda per viure no deixa de ser una bona pregunta.

Sabem molt dels factors que influeixen en la malaltia i apropen la mort i també coneixem com el progrés (no queda clar en què, doncs no és una qüestió exclusivament mèdica) ha allargat l’esperança de vida, si més no en els països desenvolupats. I no és el mateix l’esperança de vida que la longevitat, malgrat que tot sovint es confonguin els termes.

Sabem també que els professionals de la salut, malgrat l’experiència, no l’encerten tant en el pronòstic com els models predictius estadístics que poden incorporar multiplicitat de variables. Un comentari recent al BMJ esmentava aquests factors pronòstics i els calculadors d’esperança de vida. N’inclou uns quants, dels seriosos, en la bibliografia.

Perdoneu-me la llicència però avui compartiré amb vosaltres -en clau irònica- una passejada que he fet per Internet buscant alguna d’aquestes eines pronòstiques que volen predir-nos el que ens queda de vida en aquest món.

Abaris és un d’aquests pronosticadors matemàtics, desenvolupat per “professors” de la Universitat de Pennsilvània i amb el suport de Times i The Wall Street Journal, i pot semblar dels més acurats. Té en compte el sexe (potser seria més acurat referir-se a “gènere” però “sexe” és la nomenclatura que apareix en l’aplicació), el pes i l’alçada (atenció perquè cal seleccionar el sistema mètric, altrament la informació surt en lliures i polzades), per arribar així a l’índex de massa corporal, factor pronòstic ben conegut amb una corba en U en relació a la probabilitat de morir, el nivell educatiu, l’estat civil (casat, vidu, divorciat, mai casat, separat -desconec la diferència entre el tercer i el darrer-), si ja estàs jubilat, el nivell d’ingressos (en dòlars), el grau d’exercici que fas, com és la teva salut en general, si tens diabetis i amb quins vicis convius habitualment (alcohol i tabac, bàsicament).

El programa mostra tota aquesta informació en una infografia molt bonica i després, si prems un botó, fa els càlculs pertinents. Ara, si en vols conèixer el resultat has d’enviar la teva adreça electrònica perquè t’ho enviïn. Potser algú ho farà però de moment jo no dono res i menys per la xarxa; ja ho prenen sense preguntar.

Anem a un altre pronosticador promogut per una empresa d’assegurances (qui millor!): Lifespan calculator. Aquesta eina té de bo que a mesura que vas responent ja et mostra l’esperança de vida i aleshores pots veure com va pujant i baixant segons el que responguis. Tanmateix, no pregunta ni per l’estat civil ni pel nivell d’ingressos ni d’estudis, però sí per la història familiar, la pressió arterial, l’estrès, l’exercici que fas, la dieta, si fas servir o no el cinturó de seguretat en el cotxe i els hàbits tòxics, entre d’altres dades. Aquí també has de convertir l’alçada a peus i polzades.

La seguretat social dels Estats Units també n’ofereix un de calculador però és molt més fred i no considera ni factors de risc ni factors protectors. Sols demana sexe i data de naixement i facilita l’esperança de vida segons la teva edat actual i la teva cohort de naixement. Així, jo que tinc 58 anys i 8 mesos, puc esperar 24,4 anys més de vida fins assolir els 83,1 anys d’esperança de vida estimada per la meva cohort. Val a dir que aquest calculador també fa una estimació de l’edat de jubilació.

Living to 100 és un altre pronosticador, un xic menys sofisticat, fet per un metge a nivell particular. Inclou molts més elements que els altres: nutrició, relacions socials, angoixa vital, hores de son i  els vicis de sempre. El que té d’especial és que incorpora també la ingesta de cafè i te, la contaminació atmosfèrica, l’exercici i la història familiar. Lamentablement, també envia els resultats per correu electrònic.

I encara hi ha una altra manera de buscar pronosticadors d’aquest tipus: posant ”death clock”, mai millor dit, el rellotge de la mort, a Google o a qualsevol altre cercador.

Què he trobat? Doncs que n’hi ha uns quants de força divertits per les seves pantalles humorístiques (la mort, que amb la seva dalla t’espera a la tomba, que ja està preparada). Així he arribat a The Death Clock, programa que demana la data de naixement, el sexe, l’alçada i el pes (en centímetres i quilos aquesta vegada), el país on vius, si fumes, com et veus (pessimista, optimista, neutral, suïcida) i quant d’alcohol beus. Aquest “rellotge” calcula de seguida i amb força precisió perquè aventura a dir el dia en què moriràs (amb la comicitat que ja s’entreveu del fet que surt la data gravada en una tomba). Tanmateix, sembla massa simple.

Finalment, tot i que segur que se’n poden trobar més, he trobat un altre The Death Clock molt semblant a l’anterior, també amb imatges tenebroses perquè quedi clar que entrem en un terreny força fosc. També pregunta el sexe i la data de naixement. Però aquí, en lloc de demanar per l’alcohol, pregunta pel tabac (fumador o no, sense matisos) i quant a l’estat d’ànim, considera el normal, el pessimista i l’optimista (com l’anterior), però afegeix el sàdic, cosa ben sorprenent. També demana pes i talla per calcular l’índex de massa corporal. Si et surt bé, també et diu el dia, mes i any que moriràs i et mostra, en segons, el temps de descompte.

Va ser justament usant aquest calculador que, amb molta elegància, havent posat pessimista (de mena) em va dir: I’m sorry, but your time has expired. Have a nice day (en català: “Em sap greu, però el teu temps s’ha esgotat. Que tinguis un bon dia”).

Entrada elaborada per Joan MV Pons.