març de 2017 – AQuAS Blog

PERIS and people: research assessment by AQuAS

30 març

The first call of the Strategic Plan for Research and Innovation in Health 2016-2020 (PERIS in Catalan) for funding research and innovation, still pending resolution, prioritizes programmes which foster talent and employability and programmes of excellence in knowledge.

Accordingly, four actions have been initiated by competitive tendering to finance:

The inclusion of scientists and technicians in national research groups
The increase of nursing professionals in order to free up some of their workday so they can do research work
Research projects aimed at primary care
Major programmes focusing on four different subjects: personalised medicine, regenerative medicine, cooperative independent clinical research and cohort studies.

How are the PERIS calls assessed to determine which applications deserve funding?

The criteria for assessment are defined by the order of the requirements, forgive the repetition, and the requirements of each call. This is the instrument that sets out the rules to determine which projects or people are susceptible to receiving finance. Some will always be discarded and, depending on the specific criteria and resources available, others chosen which are considered worthy of funding.

Deciding which criteria to use and how they are assessed/rated/applied is a powerful science policymaking tool to design the research system it aspires to be: excellence, the subject, the discipline, the age of the applicants, the territoriality of the organisations or foreseeable impact are different variables to bear in mind when deciding who is worthy of being able to develop their research.

The Research Team at AQuAS has been commissioned to manage this process of assessment. This is why we accompanied the General Manager for Research and Innovation of the Health Department, Dr Andreu, in the public presentations he gave in different health research institutions linked to hospitals. We were impressed by the attendance at these informative sessions.

The assessment has been done by a panel of experts involving a total of 42 research professionals throughout Catalonia and Spain. It has required intense activity given that more than 490 applications of a very high level were received.

Looking back after having completed the assessment of the this first call, we feel, more than ever, that we made the right decision by putting people in the centre of the PERIS logo, large and circled by a prominent colour.

It is not only the plan itself which has been designed like this, to promote research with people at its centre, involving and motivating a great variety of professional profiles. PERIS has been a catalyst for mobilisation in the health system and in health research, even before the starting gun was fired, as seen in the packed informative presentations and in the involvement of the participants in the assessment panels, working deep into the night.

As can be expected, getting the staff at the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) involved, has not been difficult either. We are eager to contribute to this strategic project by using a key tool for selection, accountability, continuous analysis and improvement of opportunities which is what assessment is all about.

Long life to PERIS!

Post written by Núria Radó (@nuriarado) and Paula Adam (@PaulaAdam4).

***Full information available here:

El PERIS y las personas: la evaluación de la investigación desde AQuAS

30 març

La primera convocatòria d’ajuts en recerca i innovació del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2016-2020 ha prioritzat programes d’impuls del talent i de l’ocupabilitat i programes de coneixement d’excel·lència amb un pressupost de 20 milions d’euros (el pressupost total del PERIS és de 42 milions d’euros a l’any durant els propers quatre anys).

Aquesta ha estat una bona oportunitat per a la massa crítica d’investigadors en salut d’aquest país.

En aquest sentit, es van obrir, en concurrència competitiva, quatre accions instrumentals per finançar:

1) La incorporació de científics i tecnòlegs a grups de recerca del país.

2) La intensificació de professionals d’infermeria per tal d’alliberar part de la seva jornada assistencial per fer recerca.

3) Projectes de recerca orientats a l’atenció primària.

4) Grans programes al voltant de quatre temàtiques: medicina personalitzada, medicina regenerativa, recerca clínica cooperativa independent i estudis de cohorts.

Com s’han avaluat les convocatòries del PERIS per determinar quines sol·licituds són finançables?

Les bases de l’avaluació les defineixen l’ordre de bases, valgui la redundància, i les bases de cada convocatòria. Aquest és l’instrument que marca les regles del joc per determinar quins projectes o persones seran susceptibles de rebre finançament. Sempre caldrà descartar-ne alguns i triar els que, segons uns criteris determinats i els recursos disponibles, siguin considerats finançables.

Determinar quins criteris es fan servir i com es valoren és una poderosa eina de política científica per dissenyar el sistema de recerca al qual s’aspira: l’excel·lència, la temàtica, la disciplina, l’edat dels sol·licitants, la territorialitat de les organitzacions o l’impacte previst són diferents variables a tenir en compte a l’hora de determinar qui és mereixedor de poder desenvolupar la seva recerca.

L’equip de recerca d’AQuAS ha rebut l’encàrrec de gestionar aquest procés d’avaluació. És per això que vam acompanyar al Director General de Recerca i Innovació del Departament de Salut, el Dr. Toni Andreu, en les presentacions públiques que va fer a diversos instituts de recerca sanitària vinculats als hospitals. Ens va impressionar l’assistència a aquestes sessions informatives.

L’avaluació s’ha fet per panell d’experts involucrant a un total de 42 professionals de la recerca de tot Catalunya i Espanya. Ha estat una tasca intensa perquè s’han rebut més de 490 sol·licituds d’altíssim nivell.

Acabada l’avaluació d’aquesta primera convocatòria, mirem enrere i ens sembla més encertat que mai que el logo del PERIS tingui les persones al centre.

El logo del PERIS és coherent amb el contingut del pla ja que està efectivament dissenyat per fomentar la recerca amb les persones al centre, involucrant i motivant una gran varietat de perfils professionals.

El PERIS ha estat un catalitzador de mobilització del sistema de salut i de la recerca en salut fins i tot abans del tret de sortida, en les presentacions informatives plenes de gom a gom, i en la implicació dels ponents en els panells d’avaluació, treballant fins a altes hores de la nit.

Aquesta primera experiència ens permet recollir aprenentatges que, de ben segur, ens faran millorar en les properes edicions.

Implicar les persones de l’agència avaluadora sanitària de Catalunya (AQuAS) no ha estat difícil. Som aquí, amb ganes de contribuir en aquest projecte estratègic a través d’una eina clau per a la selecció, el retiment de comptes, l’anàlisi contínua i les oportunitats de millora, que és l’avaluació.

Long life al PERIS!

Entrada elaborada per Núria Radó (@nuriarado) i Paula Adam (@PaulaAdam4).

***Podeu consultar el Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2016-2020 aquí:

El PERIS i les persones: l’avaluació de la recerca des de l’AQuAS

30 març

Aquesta ha estat una bona oportunitat per a la massa crítica d’investigadors en salut d’aquest país.

En aquest sentit, es van obrir, en concurrència competitiva, quatre accions instrumentals per finançar:

1) La incorporació de científics i tecnòlegs a grups de recerca del país.

2) La intensificació de professionals d’infermeria per tal d’alliberar part de la seva jornada assistencial per fer recerca.

3) Projectes de recerca orientats a l’atenció primària.

4) Grans programes al voltant de quatre temàtiques: medicina personalitzada, medicina regenerativa, recerca clínica cooperativa independent i estudis de cohorts.

Com s’han avaluat les convocatòries del PERIS per determinar quines sol·licituds són finançables?

Acabada l’avaluació d’aquesta primera convocatòria, mirem enrere i ens sembla més encertat que mai que el logo del PERIS tingui les persones al centre.

Aquesta primera experiència ens permet recollir aprenentatges que, de ben segur, ens faran millorar en les properes edicions.

Long life al PERIS!

Entrada elaborada per Núria Radó (@nuriarado) i Paula Adam (@PaulaAdam4).

***Podeu consultar el Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2016-2020 aquí:

How long will I live? About forecasters

23 març

The robustness and solidity of a science (which is why informally we sometimes talk about “hard sciences” and “soft sciences”) depends on its capacity to predict.

A science does not only need to explain what is happening in a very plausible way but also needs to be able to predict what will happen, with as great precision as possible.

In the same way that econometric models (mathematical, full of formulae and equations) want to demonstrate, in numbers, how closely they approximate to reality and therefore how by modifying initial parameters a calculation will produce a result that we would expect, so-called “life expectancy calculators” or “death clocks” also abound these days. You can find quite a few on the internet, some more serious while others more entertaining.

Asking oneself how much longer we have to live is in any case a good question.

We know a lot about the factors that have an influence on disease and which bring death closer to us and we also know how progress (it is not clear in what, as it is not exclusively medical) has increased our life expectancy (which should not be confused with longevity even though this is often the case), at least in developed countries.

We also know that health professionals despite their experience, are not as accurate in predicting as are the predictive statistical models that can include a multiplicity of variables. A comment in the BMJ recently spoke about these prognostic factors and life expectancy calculators. I have included several, of the more serious ones, in the bibliography.

Forgive me for taking the liberty for doing so, but today I will share with you, with irony, a cruise I took on the internet while searching for some of these prognostic tools that want to predict how long we have left to live in this world.

Abaris is one of these mathematical prognostic tools, developed by “professors” at the University of Pennsylvania with the support of The Times and The Wall Street Journal and which seems to be one of the most accurate. It factors in sex (it might be more accurate to refer to “gender” but “sex” is the nomenclature used in the application), weight and height (beware! You need to choose the metric system because if not the information given is in pounds and inches), to get to the body mass index, a well-known prognostic factor with a U-shaped curve in relation to the probability of dying, level of education, marital status (married, widow or widower, divorced, never married, separated – I am unaware of the difference between the third and last), if you are already retired, level of income (in dollars), the amount of exercise you do, what your general health is like, whether you have diabetes and what vices you have in general (alcohol, tobacco).

You choose from all this presented with colourful computer graphics and then, if you press the button, it performs all the calculations for you but if you want the results you have to give them your email address where they will send them. Someone might be inclined to do this but at this stage, I’m not giving anything away (and less on the network; they already take without asking).

Let’s move on to another forecaster sponsored by an insurance company (what more could you ask for?). The nice thing about Lifespan calculator is that as you answer questions it starts showing you your life expectancy and so you can see how it increases or decreases depending on what you answer. However, it does not ask you about your marital status or your level of income or studies but it does ask you about your family history, blood pressure, level of stress, the exercise you do, diet, whether you use a seat belt or not while in the car and toxic habits, among other details. On this one you also have to convert height into feet and inches.

The social security in the United States also offers a calculator but it is a lot more impersonal and does not take risk factors or protective factors into consideration. It only asks you for your sex and date of birth and provides you with your life expectancy according to your current age and your birth cohort. So, as I am 58 and 8 months, I can expect to live 24.4 years longer until I reach 83.1 as estimated for my cohort. It must be said that this calculator also estimates your age of retirement.

Another forecaster, a little less sophisticated created by a physician on his own initiative, Living to 100, includes a lot more elements than the others: nutrition, social relationships, level of anxiety, sleep and common habits but also includes the intake of coffee and tea, air pollution, exercise and family history. Unfortunately, it also sends you the results via email.

There is yet another way of looking for forecasters of this type: typing in ”death clock”, never better said.

There are some very entertaining ones with their humoristic screens (death and its scythe waiting for you at the tomb which is already prepared). The The Death Clock asks you for your date of birth, sex, height and weight (in centimetres and kilos in this case), your country of residence, whether you smoke, how you see yourself (pessimist, optimist, neutral, suicidal) and how much alcohol you drink. This “clock” calculates quickly and accurately and it even goes so far as to tell you the day on which you will die (comically foreseen derived from the fact that the date is engraved on the tombstone). However, it seems too simple.

Finally, whilst I am certain that more can be found, I have found another. This other, called The Death Clock, is very similar to the one before and also contains gloomy images to make it clear that we are entering very dark terrain. This forecaster also asks you for your sex and date of birth and like the others it asks you to work out your body mass index. Instead of alcohol, it asks you about tobacco (smoker or not, outright, no subtleties) and in terms of your state of mind it considers being normal, pessimistic and optimistic (like in the previous one), but it adds sadistic which is very surprising. It also asks you for your weight and height to calculate your body mass index. If all turns out well, it also tells you the day, month and year in which you will die and within seconds shows you the countdown.

It is precisely this calculator which, very elegantly, I having put pessimist (by nature) said: I’m sorry but your time has expired. Have a nice day.

Post written by Joan MV Pons.

¿Cuánto tiempo viviré? Sobre los pronosticadores…

23 març

La robustesa, la solidesa d’una ciència (per això informalment es parla a vegades de “ciències dures” i de “ciències toves”) es troba en funció de la seva capacitat de predicció.

Una ciència no només ha d’explicar -de la manera més versemblant possible- el que passa, sinó que també hauria de predir -amb la major precisió- què passarà.

De la mateixa manera que els models economètrics (matemàtics, plens de fórmules i d’equacions) volen mostrar, amb números, com de bé s’aproximen a la realitat i, per tant, com modificant els paràmetres inicials el càlcul ens mostrarà el final que podem esperar, d’igual manera estan proliferant el que s’anomenen “calculadors de l’esperança de vida” o “rellotges de la mort”. A Internet, d’aquestes “eines” se’n poden trobar unes quantes, de més serioses i de més divertides.

Preguntar-se quant ens queda per viure no deixa de ser una bona pregunta.

Sabem molt dels factors que influeixen en la malaltia i apropen la mort i també coneixem com el progrés (no queda clar en què, doncs no és una qüestió exclusivament mèdica) ha allargat l’esperança de vida, si més no en els països desenvolupats. I no és el mateix l’esperança de vida que la longevitat, malgrat que tot sovint es confonguin els termes.

Sabem també que els professionals de la salut, malgrat l’experiència, no l’encerten tant en el pronòstic com els models predictius estadístics que poden incorporar multiplicitat de variables. Un comentari recent al BMJ esmentava aquests factors pronòstics i els calculadors d’esperança de vida. N’inclou uns quants, dels seriosos, en la bibliografia.

Perdoneu-me la llicència però avui compartiré amb vosaltres -en clau irònica- una passejada que he fet per Internet buscant alguna d’aquestes eines pronòstiques que volen predir-nos el que ens queda de vida en aquest món.

Abaris és un d’aquests pronosticadors matemàtics, desenvolupat per “professors” de la Universitat de Pennsilvània i amb el suport de Times i The Wall Street Journal, i pot semblar dels més acurats. Té en compte el sexe (potser seria més acurat referir-se a “gènere” però “sexe” és la nomenclatura que apareix en l’aplicació), el pes i l’alçada (atenció perquè cal seleccionar el sistema mètric, altrament la informació surt en lliures i polzades), per arribar així a l’índex de massa corporal, factor pronòstic ben conegut amb una corba en U en relació a la probabilitat de morir, el nivell educatiu, l’estat civil (casat, vidu, divorciat, mai casat, separat -desconec la diferència entre el tercer i el darrer-), si ja estàs jubilat, el nivell d’ingressos (en dòlars), el grau d’exercici que fas, com és la teva salut en general, si tens diabetis i amb quins vicis convius habitualment (alcohol i tabac, bàsicament).

El programa mostra tota aquesta informació en una infografia molt bonica i després, si prems un botó, fa els càlculs pertinents. Ara, si en vols conèixer el resultat has d’enviar la teva adreça electrònica perquè t’ho enviïn. Potser algú ho farà però de moment jo no dono res i menys per la xarxa; ja ho prenen sense preguntar.

Anem a un altre pronosticador promogut per una empresa d’assegurances (qui millor!): Lifespan calculator. Aquesta eina té de bo que a mesura que vas responent ja et mostra l’esperança de vida i aleshores pots veure com va pujant i baixant segons el que responguis. Tanmateix, no pregunta ni per l’estat civil ni pel nivell d’ingressos ni d’estudis, però sí per la història familiar, la pressió arterial, l’estrès, l’exercici que fas, la dieta, si fas servir o no el cinturó de seguretat en el cotxe i els hàbits tòxics, entre d’altres dades. Aquí també has de convertir l’alçada a peus i polzades.

La seguretat social dels Estats Units també n’ofereix un de calculador però és molt més fred i no considera ni factors de risc ni factors protectors. Sols demana sexe i data de naixement i facilita l’esperança de vida segons la teva edat actual i la teva cohort de naixement. Així, jo que tinc 58 anys i 8 mesos, puc esperar 24,4 anys més de vida fins assolir els 83,1 anys d’esperança de vida estimada per la meva cohort. Val a dir que aquest calculador també fa una estimació de l’edat de jubilació.

Living to 100 és un altre pronosticador, un xic menys sofisticat, fet per un metge a nivell particular. Inclou molts més elements que els altres: nutrició, relacions socials, angoixa vital, hores de son i els vicis de sempre. El que té d’especial és que incorpora també la ingesta de cafè i te, la contaminació atmosfèrica, l’exercici i la història familiar. Lamentablement, també envia els resultats per correu electrònic.

I encara hi ha una altra manera de buscar pronosticadors d’aquest tipus: posant ”death clock”, mai millor dit, el rellotge de la mort, a Google o a qualsevol altre cercador.

Què he trobat? Doncs que n’hi ha uns quants de força divertits per les seves pantalles humorístiques (la mort, que amb la seva dalla t’espera a la tomba, que ja està preparada). Així he arribat a The Death Clock, programa que demana la data de naixement, el sexe, l’alçada i el pes (en centímetres i quilos aquesta vegada), el país on vius, si fumes, com et veus (pessimista, optimista, neutral, suïcida) i quant d’alcohol beus. Aquest “rellotge” calcula de seguida i amb força precisió perquè aventura a dir el dia en què moriràs (amb la comicitat que ja s’entreveu del fet que surt la data gravada en una tomba). Tanmateix, sembla massa simple.

Finalment, tot i que segur que se’n poden trobar més, he trobat un altre The Death Clock molt semblant a l’anterior, també amb imatges tenebroses perquè quedi clar que entrem en un terreny força fosc. També pregunta el sexe i la data de naixement. Però aquí, en lloc de demanar per l’alcohol, pregunta pel tabac (fumador o no, sense matisos) i quant a l’estat d’ànim, considera el normal, el pessimista i l’optimista (com l’anterior), però afegeix el sàdic, cosa ben sorprenent. També demana pes i talla per calcular l’índex de massa corporal. Si et surt bé, també et diu el dia, mes i any que moriràs i et mostra, en segons, el temps de descompte.

Va ser justament usant aquest calculador que, amb molta elegància, havent posat pessimista (de mena) em va dir: I’m sorry, but your time has expired. Have a nice day (en català: “Em sap greu, però el teu temps s’ha esgotat. Que tinguis un bon dia”).

Entrada elaborada per Joan MV Pons.

Quant temps viuré? Sobre els pronosticadors…

23 març

La robustesa, la solidesa d’una ciència (per això informalment es parla a vegades de “ciències dures” i de “ciències toves”) es troba en funció de la seva capacitat de predicció.

Una ciència no només ha d’explicar -de la manera més versemblant possible- el que passa, sinó que també hauria de predir -amb la major precisió- què passarà.

Preguntar-se quant ens queda per viure no deixa de ser una bona pregunta.

I encara hi ha una altra manera de buscar pronosticadors d’aquest tipus: posant ”death clock”, mai millor dit, el rellotge de la mort, a Google o a qualsevol altre cercador.

Entrada elaborada per Joan MV Pons.

Pediatrics in the Pyrinees, an innovative experience in the Alt Urgell (Catalonia)

16 març

Today we interview Jordi Fàbrega (@jorfabrega), director of Pediatria en els Pirineus (Pediatrics in the Pyrenees), a cooperative of pediatricians that already has 7 years of life.

Glòria Ruiz, Neus Méndez, Toñi Parra, Jordi Fàbrega

The existence of rural areas hard to reach, remoteness with respect to large urban centres, an extensive area of land, a low population density and something of a shortfall of paediatricians in the area are the characteristics of the Alt Urgell that have given rise to the Pediatrics initiative in the Pyrenees., an innovative initiative from the Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS).

With the experience acquired during these seven years, what improvements has the project provided in your opinion?

I think the most important has been stability and in ensuring a health care continuum for our boys and girls. We have been able to give 100% cover from the start in primary and hospital paediatric care and in on-going medical care including localised standby calls. This has meant excellent access for the population, with a 100% success rate of pre-arranged appointments for the same day, and, in addition, with a high success rate at primary level, with an increase in standards in the quality of care.

This has led to a drastic decrease in emergency visits to hospitals as well as in admissions and transfers beyond the borders of the territory. Although there are fewer admissions, a fact that brings with it an increase in the complexity of child admissions, the average hospital stays for these admissions have been reduced.

In keeping the umbilical cord tied to the Hospital Sant Joan de Déu for training paediatricians and in the referral our patients, it has meant that this rate of success has in fact increased in our territory.

In this way, children and their parents are always attended by the same paediatrician, or team of paediatricians, where all know the problem at hand and provide solutions following the same protocols that would be followed in the Hospital Sant Joan de Déu.

Another noteworthy element is that by integrating ourselves within the Maternal and Child Unit of the Alt Urgell, with obstetricians and midwives, we have widened the homogeneity of interventions to include the whole mother-baby area and this has allowed us to begin projects such as early postpartum discharges with follow ups by paediatricians/midwives together and postpartum support groups which have been very well received by the population.

The web set up in 2011 has also brought us closer to the population enabling us to spread information on paediatric subjects. In particular, the virtual doctor’s consulting room is a frequently used tool by parents to clarify doubts with great flexibility and without having to travel to the doctor’s rooms.

Good results and awards endorse the entity’s task that you began which has been able to guarantee efficient paediatric, primary and hospital care. What are the keys of this success?

I think having the autonomy to manage ourselves is fundamental. Being able to manage our own agendas, timetables and cover for each other, among other things, has allowed us to adapt the task of caring to the reality of the territory and also to the realities of each professional by trying to reconcile our work and family life. What is more, it allows for on-going training.

The other key point is the relationship with a top-level centre like the Hospital Sant Joan de Déu which ensures we get on-going training and it solves problems of professional isolation that we might experience in zones a long way from the metropolis.

In a way, we feel we have a ‘big brother’ that helps us when there are difficulties and who accompanies along our journey.

Do you think this innovative model of self-management could be applied to other medical specialities and extrapolated to other regions?

I am absolutely convinced that it is a model which can be reproduced in almost all areas of care and in all regions. The important thing is to find professionals who are willing to accept the challenge and that the administration believes in it and is willing to back it.

Information and communication technologies (ICT) have played a key role from the beginning. Of all the innovative actions you have fostered, which one has worked the best?

The web page and virtual consulting room without a shadow of a doubt.

The web page, with its internal part, gives us access to all professionals and it is where all protocols are hung and this means we all work in the same way, including family doctors that are on call in different doctor’s rooms in the Alt Urgell and who have access to it.

The virtual doctor’s consulting room, likewise, means parents’ doubts can be clarified in a relaxed way and without interrupting visits (as always happens with untimely phone calls). On-site visits that require time investment by parents and, above all, discomfort are thus avoided.

You opened a virtual doctor’s consulting room on your web page five years ago, addressed to parents and tutors. Do you receive a lot of consultations via this channel?

As a matter of fact, no. We get 12 consultations a day on average, shared between the four paediatricians on duty in the region (paediatrician and paediatric nurse).

It must be stressed that we have very good accessibility to on-site visits and we attend a total of 3400 children meaning that numbers are logically not very high. The family’s and professional’s satisfaction, respectively, is very high.

Innovation has been the motor of your initiative. Do you have plans for implementing a new project this year?

In December last year, we incorporated the obstetricians from La Seu d’Urgell into the cooperative society. In practical terms, they were already working in close collaboration since 2012 and now form part of the cooperative; this fact consolidates the project a lot.

We would like to have the midwives from the Alt Urgell in the cooperative because with a few small changes, this would allow us to improve care, especially in community health which is lacking at the moment in our region.

This year, CatSalut has asked us to implement the model in other areas of the Pyrenees where there are problems of cover and it is now one of the issues we are looking into.

Interview prepared by Neus Solé Peñalver (@neussolep).

Pediatría en los Pirineos, una experiencia innovadora en el Alt Urgell (Cataluña)

16 març

Hoy entrevistamos a Jordi Fàbrega (@jorfabrega) -director de Pediatria dels Pirineus-, una coperativa de pediatras que cuenta con 7 años de vida.

La presencia de núcleos rurales de difícil acceso, la lejanía respecto a los grandes núcleos urbanos, una gran superficie, una baja densidad de población y un déficit de pediatras en la zona son las características del Alt Urgell que han dado lugar a Pediatria dels Pirineus, una iniciativa innovadora que forma parte del Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña (OIGS).

Con la experiencia adquirida en estos siete años, ¿qué mejoras consideras que ha aportado el proyecto?

Yo creo que lo más importante ha sido la estabilidad y el hecho de asegurar el contínuum assistencial entre nuestros niños y niñas. Desde el inicio hemos podido realizar una cobertura al 100% de los consultorios pediátricos en primaria y en el hospial, atención ordinaria y guardias localizadas incluídas. Este hecho ha permitido una excelente accesibilidad de la población, con un 100% de éxito de cita previa el mismo día y, además, con una alta resolución desde la atención primaria, con un incremento de los estándares de calidad asistencial.

Esto ha conllevado una disminución drástica de las visitas a las urgencias del hospital y de los ingresos y traslados fuera del territorio. Incluso ingresando menos y, por tanto, aumentando la complejidad de los niños y niñas ingresados, se ha conseguido que disminuyera la duración media de estos ingresos hospitalarios.

El hecho de mantener el cordón umbilical con el Hospital Sant Joan de Déu de Esplugues de Llobregat, en Barcelona por lo que refiere a la formación de los profesionales pediatras y por lo que refiere a la derivación de nuestros pacientes ha permitido aumentar, precisamente, esta resolución dentro del territorio.

De este modo, los niños y sus padres siempre ven al mismo pediatra -o equipo de pediatras donde todos ellos conocen su problemática- y dan soluciones siguiendo los mismos protocolos que se seguirían en el Hospital Sant Joan de Déu.

Otro elemento remarcable es que por el hecho de estar integrados dentro de la Unidad Materno Infantil del Alt Urgell, con obstetras y comadronas, ha permitido ampliar esta homogeneidad en las actuaciones en todo el ámbito maternoinfantil y ha permitido iniciar proyectos como el alta precoz postparto con el seguimiento conjunto pediatra/comadrón y los grupos de apoyo postparto, que han tenido una excelente acogida entre la población.

También la página web, iniciada el año 2011, nos ha acercado a la población para poder hacer divulgación de temas pediátricos. Especialmente, el consultorio virtual es una herramienta muy utilizada por padres y madres para resolver dudas con una gran agilidad y sin requerir el desplazamiento hasta la consulta.

Los buenos resultados y los premios avalan la labor de la entidad constituida y que ha permitido garantizar una atención pediátrica, primaria y hospitalaria eficiente. ¿Cúales son las claves del éxito?

Creo que es fundamental la autonomías de la gestión, el hecho de podernos autogestionar agendas, horarios y autocoberturas, y mucho más. Ésto ha facilitado adaptar la tarea asistencial a la realidad del territorio y también a las realidades de cada profesional, intentar conciliar la vida laboral y familiar de los profesionales y és más, incluir también la realización de formación continuada.

Otro elemento clave es la relación con un centro de primer nivel como el Hospital Sant Joan de Déu, hecho que nos asegura que esta formación continuada y nos proporciona solución al problema del aislamiento profesional que puede darse en zonas alejadas de las metrópolis. De alguna forma, sentimos que tenemos un “hermano mayor” que nos ayuda cuando hay dificultades y que nos acompaña en el camino.

¿Crees que este modelo innovador de autogestión se podría aplicar a otras especialidades médicas y extrapolarlo a otras comarcas?

Estoy completamente convencido de que se trata de un modelo reproducible a casi todos los ámbitos asistenciales y territorios. Pero es importante encontrar profesionales dispuestos a dar el paso y que la administración se lo crea y quiera apostar por ello.

Las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) han desarrollado un papel fundamental desde el inicio. De todas las acciones que se han promovido desde vuestra experiencia, ¿cúal ha sido la que mejor ha funcionado?

Sin ninguna duda, la página web y el consultorio virtual.

La página web (con su parte interna a la que tenemos acceso todos los profesionales) es donde tenemos todos los protocolos colgados y hace posible que todos trabajemos de la misma forma, incluyendo a los médicos de familia que hacen guardias en los diferentes consultorios del Alt Urgell y que tienen acceso al web.

El consultorio virtual, a su vez, permite que de forma pausada y sin interrumpir visitas (como sucede con las siempre inoportunas llamadas telefónicas) contestar dudas de los padres. De esta forma se evitan consultas presenciales que implican tiempo de los padres y, más que nada, preocupaciones.

Hace cinco años abristeis en vuestra página web un consultorio virtual dirigido a los padres y tutores. ¿Recibís muchas consultas a través de este canal?

La verdad es que no. Recibimos una media de 1’2 consultas al día, repartidas entre los 4 contingentes pediáticos de la comarca (pediatra e enfermería pediátrica). Se debe tener en cuenta que tenemos una accesibilidad muy buena a la visita presencial y que atendemos un total de 3400 niños de forma que los números no pueden ser muy elevados. La satisfacción de la familia y del profesional, respectivamente, es muy buena.

La innovación ha sido el motor de vuestra iniciativa. ¿Tenéis previsto implementar algun proyecto nuevo este año?

En diciembre del año pasado incorporamos los obstetras de La Seu d’Urgell dentro de la sociedad coperativa. A pesar que desde el año 2012 funcionalmente estábamos trabajando juntos, ahora ya forman parte de la coperativa y esta nueva situación consolida mucho el proyecto.

Ahora nos gustaría poder incluir también a las comadronas del Alt Urgell porque con unos pequeños cambios se podría mejorar, de este modo, la atención, especialmente en salud comunitaria, actualmente deficitaria en nuestro territorio.

Este año, el CatSalut nos ha pedido poder implementar el modelo en otras zonas del Pirineo con la misma problemática de cobertura. Ahora mismo, este es uno de los temas que estamos estudiando.

Entrevista elaborada por Neus Solé Peñalver (@neussolep).

Pediatria dels Pirineus, una experiència innovadora a l’Alt Urgell

16 març

Avui entrevistem Jordi Fàbrega (@jorfabrega) -director de Pediatria dels Pirineus-, una cooperativa de pediatres que compta ja amb 7 anys de vida.

La presència de nuclis rurals de difícil accés, la llunyania respecte als grans nuclis urbans, una gran superfície, una baixa densitat de població i un cert dèficit de pediatres a la zona són les característiques de l’Alt Urgell que han donat lloc a Pediatria dels Pirineus, una iniciativa innovadora que forma part de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS).

Amb l’experiència adquirida durant aquests set anys, quines millores considereu que ha aportat el projecte?

Jo crec que el més important ha estat l’estabilitat i el fet d’assegurar el contínuum assistencial entre els nostres nens i nenes. Des de l’inici hem pogut realitzar una cobertura al 100% dels consultoris pediàtrics a primària i a l’hospital, atenció ordinària i guàrdies localitzades incloses. Aquest fet ha permès una excel·lent accessibilitat de la població, amb 100% d’èxit de cita prèvia el mateix dia i, a més, amb una alta resolució des de primària, amb un increment dels estàndards de qualitat assistencial.

Això ha comportat una disminució dràstica de les visites a urgències de l’hospital, així com dels ingressos i dels trasllats a fóra del territori. Tot i ingressar menys i, per tant, augmentant la complexitat dels nens i nenes ingressades, s’ha aconseguit fer que disminuïssin les estades mitjanes d’aquests ingressos.

El fet de mantenir el cordó umbilical amb l’Hospital Sant Joan de Déu quant a la formació dels professionals pediatres i pel que fa a la derivació dels nostres pacients ha permès augmentar, precisament, aquesta resolució dins del territori.

Així, els nens i els seus pares veuen sempre el mateix pediatre -o equip de pediatres on tots ells coneixen la seva problemàtica- i donen solucions seguint els mateixos protocols que se seguirien a l’Hospital Sant Joan de Déu.

Un altre element remarcable és que el fet d’intregrar-nos dins de la Unitat Materno Infantil de l’Alt Urgell, amb els obstetres i les llevadores, ha permès ampliar aquesta homogeneïtat en les actuacions a tot l’àmbit maternoinfantil i ha permès iniciar projectes com l’alta precoç postpart amb el seguiment conjunt pediatre/llevador i els grups de suport postpart que han tingut una excel.lent acollida entre la població.

També la pàgina web, iniciada l’any 2011, ens ha apropat a la població per poder fer divulgació de temes pediàtrics. Especialment, el consultori virtual és una eina molt emprada pels pares i mares per resoldre dubtes amb una gran agilitat i sense haver de desplaçar-se a la consulta.

Els bons resultats i els premis avalen la tasca de l’entitat que vau constituir i que ha permès garantir una atenció pediàtrica, primària i hospitalària, eficient. Quines serien les claus de l’èxit?

Jo crec que és fonamental l’autonomia de gestió, el fet de poder-nos autogestionar agendes, horaris i autocobertures, entre d’altres. Això ha facilitat adaptar la tasca assistencial a la realitat del territori i també a les realitats de cada professional, intentar conciliar la vida laboral i familiar dels professionals i, a més, permetre’n la formació continuada.

L’altre puntal clau és la relació amb un centre de primer nivell com l’Hospital Sant Joan de Déu, fet que ens assegura aquesta formació continuada i dóna solució al problema de l’aïllament professional que podem tenir les zones allunyades de les metròpolis. D’alguna manera, sentim que tenim un “germà gran” que ens ajuda quan hi ha dificultats i que ens acompanya en el camí.

Creieu que aquest model innovador d’autogestió es podria aplicar a altres especialitats mèdiques i extrapolar-lo a altres comarques?

Estic completament convençut que és un model reproduïble a gairebé tots els àmbits assistencials i territoris. Ara, és important trobar professionals disposats a donar el pas i que l’administració s’ho cregui i hi vulgui apostar.

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han desenvolupat un paper fonamental des de l’inici. De totes les accions innovadores que s’han promogut des de la vostra experiència, quina ha estat la que millor ha funcionat?

Sense cap mena de dubte, la pàgina web i el consultori virtual.

La pàgina web (amb la seva part interna on tenim accés tots els professionals) és on tenim tots els protocols penjats i fa que tots treballem de la mateixa manera, incloent els metges de família que fan guàrdies en els diferents consultoris de l’Alt Urgell i que hi tenen accés.

El consultori virtual, al seu torn, permet de manera pausada i sense interrompre visites (com passa amb les sempre inoportunes trucades telefòniques) contestar dubtes dels pares. D’aquesta manera s’eviten consultes presencials que comporten temps per als pares i, sobretot, neguits.

Fa cinc anys vau obrir a la vostra pàgina web un consultori virtual adreçat als pares i tutors. Rebeu moltes consultes a través d’aquest canal?

La veritat és que no. Rebem una mitjana d’1’2 consultes al dia, repartides entre els 4 contingents pediàtrics de la comarca (pediatre i infermera de pediatria). Cal tenir present que tenim una accessibilitat molt bona a la visita presencial i que atenem un total de 3400 nens de manera que els números no poden ser gaire alts. La satisfacció de la família i del professional, respectivament, és molt bona.

La innovació ha estat el motor de la vostra iniciativa. Teniu previst implementar algun nou projecte aquest any?

Al desembre de l’any passat vam incorporar els obstetres de La Seu d’Urgell dins de la societat cooperativa. Tot i que des de l’any 2012 funcionalment estàvem treballant plegats, ara ja formen part de la cooperativa i aquest fet consolida molt el projecte.

Ara ens agradaria poder incloure també les llevadores de l’Alt Urgell perquè mitjançant alguns petits canvis, això ens permetria millorar l’atenció, sobretot en salut comunitària, actualment deficitària en el nostre territori.

D’altra banda, aquest any, el CatSalut ens ha demanat poder implementar el model a altres zones del Pirineu on tenen problemes de cobertura. Ara mateix, aquest és un dels temes que estem estudiant.

Entrevista elaborada per Neus Solé Peñalver (@neussolep).

Scientific evidence and clinical practice: the case of hip prostheses in Catalonia

9 març

A total hip replacement is one of the surgical procedures which provide greatest satisfaction among patients due to the significant improvement in the quality of life they experience.

So much so, that it has been defined by some authors as the surgery of the 20th Century. It is a procedure which consists in substituting the hip joint with an artificial joint or prosthesis.

The most common reason for surgical intervention is arthrosis, a disease caused by the wear-and-tear of the cartilage which leads to a malfunction of the joint. It is especially common in older people, older than 65, who live with pain and which can limit their day-to-day activities considerably.

In today’s context of continuous technological innovations and advances and facing the enormous pressure from manufacturers, the range of prosthesis available to orthopaedic surgeons is wider than ever. This situation demands that the prostheses used have supporting scientific evidence based on clinical studies or on data from arthroplasty registries.

The legislation which regulates the commercialisation of medical devices, such as prostheses, is more lax than that which regulates drugs which means that not the same type of studies are required for their approval and in consequence, neither is the scientific evidence. In fact, this precise legislation is undergoing a review at present and a new one on this matter will soon be made available.

Several years ago, the prestigious journal BMJ (British Medical Journal) published an article in which it was highlighted that in the UK, 24% of hip prostheses used had no scientific evidence to demonstrate their clinical effectiveness.

As a consequence of that publication and applying the same methodology, at the Hospital Sant Rafael and in collaboration with the Catalan Arthroplasty Registry (RACat) of the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS), we embarked on the task of analysing what the scientific evidence was on hip prostheses used in public hospitals in Catalonia which had sent their data in to the RACat during the period 2005-2013.

We did this via a search on different platforms putting the spotlight on Orthopaedic Data Evaluation Panel (ODEP), as well as Tripdatabase, PubMed and Google acadèmic.

Following the analysis of the 18,816 acetabular or hip cups and 19,546 femoral stems (the main components of the hip prosthesis) collected in the registry, our first surprise was to observe that 123 different models of cups had been used and 138 different models of stems. In the group of participating hospitals in the RACat during the period of the study, it was seen that with many of these models less than 10 units in number of each had been used.

As these models only represent 1% of implants used, they were excluded from the study and in the end 74 models of hip cups and 75 models of femoral stems were studied.

Artroplàsties PTM

The results of the analysis, either recently published or not yet published, now at a pre-publication stage, show that less than 50% of components used had the highest level of scientific evidence in accordance with the ODEP. This top level is achieved when there are studies having 10 years at least of monitoring with a number of prostheses evaluated exceeding 500 units.

What also caught our attention was not finding any evidence for 18 hip cups or 16 femoral stems which represented, respectively, 13.56% and 9.53% of all implants carried out during this period.

Artroplàsties -taula

All scientific studies show limitations and it is not always possible to offer exhaustive results. Aware of this, and of the fact that the data in our study are the results of a research project which might not be able to reflect what the reality of public hospitals in Catalonia is in absolute terms.

We do want to stress that the task of the orthopaedic surgeon needs to be more and more regulated by evidence based medicine and this is, precisely, one of main purposes of arthroplasty registers: to carry out studies like the one we have been able to do at Hospital Sant Rafael with the aim of improving the health care of people.

Post written by Miquel Pons, Danieol Chaverri and Luis Lobo, Hospital Sant Rafael, Barcelona.