març de 2019 – AQuAS Blog

Com elaborar recomanacions per evitar pràctiques clíniques innecessàries: entre la formació, la comunicació i l’impacte

28 març

Sense allunyar-nos del projecte Essencial de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i les experiències d’implementació del projecte, avui seguim l’entrevista a Antoni Sánchez Hidalgo i Elena Medarde Barragán del Consorci Sanitari de Terrassa que vam començar la setmana passada des d’aquest mateix espai.

En l’anterior post vam posar el focus en la col·laboració entre nivells assistencials a l’hora de millorar la qualitat de l’atenció sanitària a partir de la identificació de pràctiques que no aporten valor i l’evitació d’aquestes pràctiques. Avui tractarem altres temes rellevants que van quedar pendents de desenvolupar.

En quin moment de la formació d’un metge considereu que estaria bé començar a reflexionar i sensibilitzar sobre els temes de prevenció quaternària, sobre l’impacte que pot tenir en l’atenció sanitària l’evitació, o no, de pràctiques clíniques que se sap que no aporten valor?

Durant el període formatiu al Grau de Medicina, a totes les assignatures clíniques caldria fer un resum final amb les pràctiques que no aporten valor.

I també durant la formació continuada del metge, des de cada organització fent servir el model de les Comissions de Millora de la Pràctica Clínica.

La informació del projecte Essencial compta amb una versió per a la ciutadania, ho coneixeu?

Sí, és una eina molt potent i valdria la pena impulsar-la molt més des del Departament de Salut.

Quan parleu amb els pacients, quins elements de comunicació creieu que són els més importants?

Els elements més importants són la comunicació verbal i no verbal, informar i escoltar alhora els pacients per consensuar el tractament en funció de les seves necessitats. La informació documental rellevant avalada per societats científiques i organismes oficials és una ajuda important per complementar els moments de conversa amb els pacients durant les visites.

Us heu trobat amb pacients que us demanen proves o tractaments diferents dels que vosalres o els vostres companys plantegeu?

Els pacients arriben cada vegada més informats. La nostra activitat clínica es centra sobretot en l’atenció mèdica pública. A la nostra especialitat solem trobar algun cas tot i que no és freqüent atès que gràcies a la coordinació amb atenció primària arriben peticions ja filtrades i moltes d’elles ja orientades. En els casos que això succeeix cal saber argumentar i convèncer sobre quina és la millor opció terapèutica en cada cas, basant la recomanació en elements que tinguin evidència.

Quina recomanació faríeu, des de la vostra experiència personal, sobre les iniciatives per “deixar de fer”?

Aquestes iniciatives requereixen un esforç continuat de difusió, d’anàlisi de resultat i de feedback als professionals de les nostres organitzacions. Hi ha el perill que, després de l’esforç en elaborar-les, quedin només en un document escrit o en una presentació de PowerPoint.

Un parell d’anys després d’haver rebut un premi d’Innovació en Gestió de la Unió Catalana d’Hospitals, quin balanç en feu?

Aquest premi i l’acreditació posterior per l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) va ser un reconeixement a la utilitat de les eines d’ajuda a la presa de decisions que des de fa 7 anys estan incorporades a la pràctica assistencial en la nostra organització.

Altres institucions han confiat en aquest model i aquest fet ens permet incorporar un formulari específic a les peticions d’ecocardiogrames fetes des d’atenció primària a la història clínica de l’eCAP.

D’aquesta manera es facilitarà la presa de decisions dels professionals de primària sobre les indicacions apropiades d’aquesta prova i permetrà endreçar millor la seva prioritat de programació.

Estem treballant en el projecte professionals de cardiologia, d’atenció primària, de sistemes d’informació de diferents territoris de Catalunya amb responsables de l’eCAP i de CatSalut i en breu engegarem la prova pilot. De ben segur que es podrà replicar a altres proves cardiològiques (ergometria i Holter d’arítmies) i a altres especialitats.

Quin repte professional us heu marcat per aquest 2019?

Els repte seria aconseguir mobilitzar més professionals de l’organització per treballar amb el model de Right Care millorant la difusió de les recomanacions i activitats de la Comissió de Millora de la Pràctica Clínica i oferint formació continuada.

(Podeu llegir la primera part d’aquesta entrevista aquí)

Com elaborar recomanacions per evitar pràctiques clíniques innecessàries: el repte de la col·laboració entre nivells assistencials

21 març

El projecte Essencial és una iniciativa catalana liderada des d’AQuAS en la línia d’altres iniciatives internacionals com Choosing Wisely, Do not do i Right Care.

L’objectiu d’aquest tipus d’iniciatives és millorar la qualitat de l’atenció sanitària a partir de la identificació de pràctiques que no aporten valor i l’evitació d’aquestes pràctiques, tal com va explicar Cari Almazán des d’aquest mateix espai.

Avui entrevistem dos professionals del Consorci Sanitari de Terrassa: Antonio Sánchez Hidalgo -cap del Servei de Cardiologia i President de la Comissió de Millora de la Pràctica Clínica- i Elena Medarde Barragán -responsable d’innovació i secretària tècnica de la Comissió de Millora de la Pràctica Clínica-.

Quin és l’objectiu d’una Comissió de Millora de la Pràctica Clínica en un hospital?

L’objectiu principal de la Comissió de Millora de la Pràctica Clínica és posar en valor el moviment Right Care, promovent la millora de la pràctica assistencial tot identificant pràctiques clíniques que no aporten valor, creant i aplicant recomanacions per tal d’evitar-ne la seva realització amb la idea de millorar la qualitat assistencial i donar el màxim valor a la utilització de recursos. La Comissió es va crear el febrer de 2013 impulsada per la Direcció Assistencial.

Com s’aborden o minimitzen les pràctiques clíniques de poc valor o, directament, innecessàries?

La Comissió de Millora de la Pràctica Clínica està integrada per professionals assistencials i no assistencials (majoritàriament, no comandaments) de diferents àmbits del Consorci Sanitari de Terrassa: mèdic, quirúrgic, maternoinfantil, treball social, penitenciari, serveis centrals (farmàcia, radiologia), Control de Gestió i Direcció Assistencial.

La utilització de la metodologia Right Care promou la medicina basada en l’evidència i involucra els professionals en el procés de millora i en l’assoliment de canvis en la pràctica clínica, tot avaluant l’impacte de les recomanacions que fa.

Les propostes de les recomanacions sorgeixen de l’estudi intern, de propostes externes com les del projecte Essencial, DianaSalud, Choosing Wisely o Do not do, així com de propostes procedents del treball de col·laboració amb altres centres.

Funcionem amb aquesta metodologia de treball:

El projecte Essencial treballa amb recomanacions dirigides tant a l’atenció primària com a l’atenció especialitzada, què us sembla des del punt de vista del continuum assistencial?

La majoria de les malalties més prevalents requereixen d’un maneig coordinat entre nivells assistencials (primària i hospitalària), sobretot en la gestió dels pacients en l’àmbit ambulatori. No obstant això, cada vegada és més necessari aixecar la vista i incloure recomanacions que també incloguin l’atenció sociosanitària, ja que molts pacients precisen aquest tipus de serveis en algun moment del seu procés d’atenció.

Com a cardiòleg, puc posar l’exemple de l’experiència de coordinació amb atenció primària, que està permetent l’establiment de sinergies entre metges de família i cardiòlegs, potenciant l’abordatge de qualitat dels pacients amb cardiopaties, tot estimulant la formació i el lideratge dels metges de família en el maneig de les malalties cròniques cardiològiques estables amb suport del cardiologia.

Un dels objectius del grup de treball de la SCC i de la CAMFIC és elaborar guies de pràctica assistencial conjuntes i consensos per reduir la variabilitat de la pràctica clínica posant en valor la metodologia Right Care.

També estem treballant en revisar pràctiques clíniques que no aporten valor i en breu es publicarà una recomanació Essencial creada pel nostre grup.

Com va sorgir la idea de treballar de forma conjunta?

Treballar conjuntament va sorgir a partir de la preocupació de molts professionals d’atenció primària i de cardiologia envers l’increment de les malalties cardiovasculars i dels factors de risc cardiovascular a la nostra població.

Aquesta situació està comportant un augment de les consultes ambulatòries i el ingressos hospitalaris, amb el problema afegit freqüent de la fragmentació en l’atenció rebuda als pacients.

Aquestes dues societats estan fent un gran esforç a l’hora d’establir pactes entre els diferents nivells assistencials del territori que permetin atendre aquests pacients en l’entorn assistencial més adient en funció de les seves necessitats, promovent una actitud proactiva per racionalitzar la gestió d’aquests pacients ambulatoris, adequant el consum de recursos assistencials que requereixen.

També s’intenta estimular el lideratge dels professionals de medicina de família en el maneig de les malalties cròniques cardiològiques estables amb el suport dels professionals de cardiologia i, d’aquesta manera, podem afavorir que aquests darrers professionals centrin la seva activitat en el diagnòstic de nous casos i en aquells pacients més complexes que requereixin un tractament específic amb visites més freqüents.

Les recomanacions del projecte Essencial s’elaboren a partir de la col·laboració entre societats científiques, què n’opines?

Molts professionals tenen les seves societats com a garants de l’evidència científica i del coneixement no esbiaixat, les societats estan representades per líders clínics amb valor afegit. És important que les recomanacions estiguin avalades per les societats.

Malgrat això, a partir de la nostra experiència en la comissió, creiem que l’exploració sistemàtica de pràctiques que no aporten valor en els centres sanitaris pot ajudar a identificar oportunitats de millora i a aplicar les recomanacions o canvis necessaris amb més agilitat, ja que són els propis professionals que han identificat la necessitat els que ajuden a implementar la millora.

(Continuarà…)

Com promoure una atenció integrada salut i social centrada en la persona des de l’àmbit local

14 març

SUSTAIN és un projecte europeu Horizon2020 sobre atenció integrada per a gent gran que viu a casa amb necessitats complexes de salut i socials en què participen tretze iniciatives de set països europeus.

Es tracta d’un projecte que té per objectiu millorar l’atenció centrada en la persona, la coordinació d’equips professionals, el caràcter preventiu de l’atenció, la seguretat i l’eficiència.

A Catalunya, dues iniciatives locals (Integració social i sanitària de Sabadell Nord i Programa per a pacients crònics complexos, avançats i població geriàtrica d’Osona) han participat dissenyant i desenvolupant projectes de millora que han estat avaluats per AQuAS (podeu consultar l’informe i l’article)

Professionals involucrats en els grups motor de les dues iniciatives locals (Sabadell i Osona) d’atenció integrada salut i social -metgesses de família, treballadors i treballadores socials, infermeres, geriatres i personal directiu- es van trobar el passat 23 de gener de 2019 a l’AQuAS en la seva primera reunió conjunta.

Equip SUSTAIN Sabadell, Osona i AQuAS a Barcelona

Els professionals van poder compartir reflexions al voltant d’una pregunta: Què ha quedat del projecte SUSTAIN en el territori?

Aquest va ser el punt de partida per apuntar accions concretes per a fer sostenibles els projectes i comentar també aspectes de millora més enllà del projecte.

L’objectiu era identificar oportunitats a l’abast de les pròpies iniciatives locals i que servissin per generar un entorn més favorable per a l’atenció integrada salut i social centrada en la persona, tant de caràcter preventiu com reactiu.

I de la pluja d’idees que es va realitzar se’n pot extreure un heptàleg d’accions locals per a l’impuls de l’atenció integrada salut i social centrada en la persona. Veiem-ho en detall:

Prioritzar a nivell poblacional Acotar un grup poblacional per qui es considera més rellevant poder aplicar el nou mètode PIAI (Pla Individualitzat d’Atenció Integrada), per poder concentrar esforços en aquest grup, mentre el context no permeti escalar a tota la població de 65 i més anys. Una possibilitat seria la gent gran que viu a casa amb necessitats complexes salut i social que actualment rep atenció domiciliària de salut, o bé els casos que es coneixen des d’atenció primària de salut, però no són beneficiàries dels serveis socials d’atenció domiciliària, per trencar la barrera d’entrada a serveis socials o la manca de coneixement d’aquests serveis socials.
Donar continuïtat a la coordinació intersectorial, tot valorant la idoneïtat del nou mètode PIAI per a cada cas individual Continuar amb les reunions periòdiques de l’equip de professionals encarregat de l’avaluació multidimensional de necessitats per tal de planificar una atenció individualitzada i integrada salut i social (com a mínim de la tríada d’atenció primària medicina de família-infermeria-treball social). Aquestes reunions, proposades amb periodicitat mensual, servirien per a què els equips valorin d’entre les persones usuàries visitades recentment (al centre d’atenció primària salut, a domicili, als serveis socials locals, a l’atenció intermèdia en el cas d’Osona) quines es podrien beneficiar, especialment, de l’aproximació integrada i participativa SUSTAIN, amb possibilitats d’introduir canvis o objectius que millorin l’atenció i la seva qualitat de vida.
Convidar a professionals que no han participat en SUSTAIN a portar a terme el nou mètode PIAI, donant a aquests professionals les eines necessàries (temps, formació) per tal de familiaritzar-se amb l’aproximació d’atenció integrada salut i social centrada en la persona. En aquest sentit, es parla de la importància de “mantenir l’esperit SUSTAIN” i de poder treballar per involucrar mica en mica els professionals més reticents a introduir canvis en la seva manera de treballar.
Realitzar una anàlisi de les diferents capacitats i competències de cada professional dels equips d’atenció primària (medicina de família-infermeria-treball social-treball social sanitari), i realitzar una distribució de rols i responsabilitats ad hoc, que permeti potenciar les habilitats de cada individu. Això pot implicar que professionals que formalment ocupen la mateixa posició (per exemple, medicina de família) s’especialitzin en un o altre tipus d’atenció (urgències, elaboració de PIAI, patologies concretes), la qual cosa voldrà dir que caldrà acceptar que no necessàriament tots els professionals d’una posició han de fer el mateix: “no cal professionals de talla única”.
Potenciar la figura de portaveu de l’equip d’atenció, tant davant la persona usuària com a coordinadora interna de cada equip, remarcant que la persona usuària disposa d’un equip que es comunica per donar resposta el més aviat possible a les seves diferents necessitats. Es destaca l’oportunitat que tenen els treballadors i les treballadroes socials per actuar d’enllaç entre atenció primària salut, serveis socials locals i recursos comunitaris, tot coordinant les accions que es contemplin en els PIAI.
Estudiar quin pot ser l’encaix òptim de la figura del professional de treball social sanitari, que, en el cas de Sabadell, s’ha incorporat molt recentment. Caldrà realitzar una anàlisi amb el conjunt dels professionals que intervenen en l’atenció, però especialment amb els propis professionals de treball social (siguin contractats pels serveis socials locals, treballadors/es social sanitari o treballadors/es socials especialitzats a l’atenció intermèdia) per a entendre capacitats i perspectives sobre quina ha de ser la funció de cadascú tenint en compte les seves particularitats i l’entorn específic en el qual exerceixen (per exemple, eines i procediments específics que poden aplicar, quins sistemes d’informació són al seu abast, amb quins altres professionals estan en contacte directe).
Habilitar sistemes locals segurs i respectuosos amb la LOPD per tal d’intercanviar la informació mínima necessària per a realitzar l’avaluació multidimensional conjunta i compartir els PIAI entre els professionals més rellevants per a cada cas. Es menciona l’exemple del Sistema Integrat de Salut d’Osona (SISO), que permet als professionals d’atenció primària veure quines persones usuàries es troben ingressades als centres hospitalaris que formen part d’aquest sistema, o el mecanisme previst pel Consell Comarcal d’Osona per tal que els treballadors socials sanitaris empleats als centres de salut puguin consultar el grau de valoració de la dependència d’una persona usuària.

Acabem el post comentant que aquesta setmana hem particat a la conferència final del projecte a Brussel·les.

Representants de l’equip SUSTAIN Osona, Sabadell i AQuAS a Brusel·les

Entrada elaborada per Jillian Reynolds, Lina Masana, Nuri Cayuelas i Mireia Espallargues.

Menys Google® glass i més ulleres de gènere

8 març

La setmana passada Barcelona va acollir el Mobile World Congress 2019. Des d’AQuAS vam assistir al Health and Wellness Summit que se celebra en el marc del 4YFN i es van tractar temes molt rellevants sobre tecnologia i salut digital posant el focus en intel·ligència artificial, analítica de dades, aspectes de seguretat, experiència d’usuari i sistemes de salut.

A banda del que es presentava vam poder llegir diferents experiències i notícies sobre la manca de dones entre les ponents.

I és per això que avui, 8 de març, Dia Internacional de les Dones, entrevistem a Rossana Alessandrello, enginyera electrònica especialitzada en bioenginyeria treballant en un món tecnològic i de salut, dos àmbits amb característiques pròpies. Li fa l’entrevista Dolores Ruiz Muñoz, tècnica de salut pública especialitzada en temes de gènere.

Com són les persones amb què treballes? Quines responsabilitats i quins rols acostumen a ocupar les dones en el teu sector?

Homes. Treballo en un món d’homes i diria que el rol de les dones en el món TIC planteja diferències. Mentre els homes es mostren més atrevits i temeraris, les dones no tant. La dona aporta l’element de factibilitat, aterra les idees. Sense dones, la meva sensació és que ells no farien res. Nosaltres ho aterrem tot en tots els sentis. Operativitzem plans de treball, des del punt de vista de la gestió, econòmic, legal i social.

Com han estat els o les teves caps?

Homes. I ho percebo com el meu propi límit. No soc prou atrevida. Jo faig que sigui possible però no aconsegueixo ser prou atrevida. Així és la meva realitat, el meu marc. La part creativa l’aporto jo però el “salt al buit” jo no el tinc. He treballat amb caps americans, suecs, catalans, d’empresa privada i pública. No semblaria una casualitat. No estic dient que no existeixin dones emprenedores tecnològiques, sí que n’hi ha. En la meva opinió, han assolit aquest lideratge perquè han pogut explotar el “salt al buit” d’un home per saltar elles també.

Com veus el futur?

Jo el veig bé, el futur. Per mi, la col·laboració home i dona és una col·laboració molt positiva, és una sinergia necessària. Només cal acceptar i considerar les diferències. Em considero emprenedora, he construït la meva carrera professional i això ha inclòs des d’oferir productes concrets a dirigir equips. He escollit i he dirigit la meva pròpia carrera i les meves decisions.

En el context d’innovació, tens la percepció que hi hagin biaixos de gènere? Per exemple en els temes sobre els quals es prioritza innovar, en la manera d’innovar, o en algun altre aspecte?

No hi ha biaixos. Cap biaix. Tots volem innovar. Potser hi ha un matís en el fet que la innovació femenina, jo diria que sempre està orientada a la millora i a l’impacte. En aquest aspecte sí que m’atreviria a dir que podem trobar diferències. Em ve al cap un exemple d’això, seria el cas de Bill Gates quan planteja la creació d’un sistema operatiu sense saber gaire segurament en aquell moment en les implicacions que ha tingut a llarg termini. Les dones, segons el meu punt de vista, treballem amb una creativitat que sempre inclou una motivació, una finalitat, un objectiu. No és un paradigma d’innovar per innovar. L’altre paradigma seria “el repte pel repte”.

Si preguntem al públic en general si saben esmentar algun nom de dona destacat per la seves aportacions al mon TIC potser costaria una mica. Segurament és per això que hi ha premis i iniciatives internacionals exclusius per a dones i els equivalents per a homes no existeixen. Estic pensant, per exemple, en EU Prize for Women Innovators 2018, Women IT Awards, International Girls in ICT Day i Women in Health IT Community.

La major part dels projectes de compra publica d’innovació que estem treballant des d’AQuAS van ser iniciats per homes. S’hauria d’avaluar si és perquè les dones no estan en els càrrecs adients o si és per alguna altra raó. Al mateix temps, la majoria de les Pimes tecnològiques que liciten a aquests projectes estan liderades per homes.

Què opines de les polítiques de quotes?

Crec que s’han de fer altres coses. Hi ha tota una qüestió de formació, d’educació, de preparar de manera igual en la defensa de les idees, d’incentivar aquest aspecte des de petites. L’Escola té una funció en això i ha d’anar més enllà. I els mitjans de comunicació, també.

He estat moltes vegades “la dona” de la reunió i m’han tractat diferent per aquesta raó. Constantment em passen coses que a un home crec que no li passarien. Ara fa poc, en una reunió em fan fer un petó al front com “agraïment” per una idea. Fa més temps, en una altra reunió recordo que estava embarassada i que em van presentar amb la frase “Està embarassada, cuideu-la bé”. Estic segura que són experiències sorgides d’una “naturalitat afectiva” que he normalitzat, com a dona, per poder tirar endavant professionalment. D’anècdotes d’aquestes, en tinc moltes; diria que en alguns sectors, com ara el meu que combina TIC i salut, de moment les coses són bastant d’aquesta manera encara.

Voldries comentar alguna cosa que no t’hagi preguntat?

Sí. Tinc l’experiència de no haver pogut optar a una posició de responsabilitat per estar de baixa de maternitat. Era una empresa americana en un moment de canvis i fusions. En aquell moment, vaig viure que en el “món masculí” no s’acceptava que poguessis no ser-hi sempre. Espero que les coses hagin canviat.

Moltes gràcies, Rossana i Lola!

Ara fa un any publicàvem des d’aquest espai un text d’Iria Caamiña sobre la necessitat de posar-nos les ulleres de gènere. Seguim al mateix lloc?

Des d’AQuAS, apostem fort per incorporar la perspectiva de gènere en el nostre dia a dia i en les nostres línies de treball. Perspectiva de gènere? Sí, i tant. I també noves tecnologies, recerca, avaluació, analítica de dades i innovació.

Volem acabar aquest text amb aquest video d’EIT Health sobre dona i innovació en salut.