A veces el no hacer nada es la acción más correcta

30 jul.

Joan-PonsJoan MV Pons, Responsable Evaluación AQuAS

Hacer, actuar, es irresistible y debe formar parte de la especie humana, como un resorte siempre a punto de ser utilizado, a no ser que se trate de contempladores, eremitas y estilitas (San Simeón). En la medicina y salud pública se temen más las fallidas por omisión, por dejar de hacer, que por comisión. A menudo se actúa pidiendo pruebas analíticas o de imagen, pensando que éstas, fuera de la leve pinchada o de un poco de radiación (bastante más si es una tomografía computarizada), no pueden causar ningún perjuicio, no tienen efectos adversos. Pero no es así. Dejemos al margen de que cualquier prueba innecesaria (que no aportará nueva información y que si lo hace no modificará el manejo del enfermo) es tirar el dinero (de todos). Cualquier intervención médica, preventiva, diagnóstica o terapéutica, del tipo que sea, aporta sus beneficios, conlleva sus riesgos. No puede ser de otro modo. La cuestión no es necesario decirlo, es saber sopesar correctamente los pros y contras y elegir con sabiduría. Continue reading

Sometimes doing nothing is the right action

30 jul.

Joan-PonsJoan MV Pons. Head of Evaluation AQuAS

Doing or acting is irresistible; it must be a feature of being human, just like a spring is always ready to bounce, unless we’re talking about contemplators, hermits and stylites (St. Simeon). In medicine and public health we’re more afraid of failures by omission than of failures by commission, so we find ourselves unable to abstain from action. Often we act by asking for analytical or image tests, thinking that these, consisting in a mild pierce or radiation (a lot more if it’s a CT scan) can do no harm, can have no adverse effects. But it’s not quite so. Besides the fact that any unnecessary test (which will not bring new information and if it does will not alter patient management) means throwing money (tax payer’s money), any medical, preventive, diagnostic or therapeutic intervention, in whatever form, brings risks along with any benefits. It can not be otherwise. Needless to say, the main issue is properly knowing how to weigh the pros and cons and how to choose wisely. Continue reading

De vegades no fer res és l’acció més correcta

30 jul.

Joan-PonsJoan MV Pons, Responsable Avaluació AQuAS

Fer, actuar, és irresistible i deu formar part de l’espècie humana, com un ressort sempre a punt de ser utilitzat, fora que es tracti de contempladors, eremites i estilites (Sant Simeó). En la medicina i salut pública es temen més les fallides per omissió, per deixar de fer, que per comissió. Sovint s’actua demanant proves analítiques o d’imatge, pensant que aquestes, fora de la lleu punxada o d’una mica de radiació (bastant més si és una tomografia computada), no poden causar cap perjudici, no tenen efectes adversos. Però no és així. Deixem al marge que qualsevol prova innecessària (que no aportarà nova informació i que si ho fa no modificarà el maneig del malalt) és tirar els diners (de tots). Qualsevol intervenció mèdica, preventiva, diagnòstica o terapèutica, de la mena que sigui, aportant els seus beneficis, comporta els seus riscos. No pot ser de cap altre manera. La qüestió no cal dir-ho, és saber sospesar correctament els pros i contres i escollir amb saviesa. Continue reading

Promoting patients’ proactive attitude in the care of their illness, can this generate more inequalities?

23 jul.

Joan EscarrabillJoan Escarrabill, Director Chronic Care Program at Hospital Clínic Barcelona

As participants in a mature society, we’re responsible for our actions and it’s clear that these actions have consequences. Take healthy habits as part of this responsible attitude. From the health point of view, this attitude of individual responsibility leads us to value this role of “active patient” to the maximum. In addition, we know that active patients have better health outcomes.

Now this storyline has a weakness that wouldn’t exist if we all had the same cards to play with. Unfortunately there are social inequalities. In 2014, in an article in the NEJM, Sayer and Lee explain very well this relationship between social conditions and health. Not all citizens (patients) start the race from the same point and in the same conditions. Social inequalities cause that not even “starting up early, very early…” can offset these imbalances. Naturally, from the point of view of the health care organization we can not attempt to resolve social inequalities. However, we can hope to mitigate them. From my point of view, to mitigate social inequalities we’d have to act in three directions simultaneously: Continue reading

Promover la activación del paciente en el cuidado de su enfermedad ¿puede generar más desigualdades?

23 jul.

Joan EscarrabillJoan Escarrabill, Director del Programa de Enfermedades Crónicas del Hospital Clínic de Barcelona

Las personas que formamos parte de una sociedad madura somos responsables de nuestros actos y está claro que los actos tienen consecuencias. Asumir hábitos saludables forma parte de esta posición responsable. Desde el punto de vista de la salud, esta actitud de responsabilidad individual nos lleva a valorar extraordinariamente el papel del “paciente activo“. Y además, sabemos que los pacientes activos tienen mejores resultados de salud.

Ahora bien, ese hilo argumental tiene algún punto débil. No habría ninguna fisura si todos jugáramos en las mismas condiciones. Pero lo que matiza, en parte, este argumento son las desigualdades sociales. Sayer y Lee, en un artículo de 2014 en el NEJM, lo explican muy bien eso de los condicionantes sociales y la salud. No todos los ciudadanos (pacientes) comienzan la carrera desde el mismo punto de partida y en las mismas condiciones. Las desigualdades sociales hacen que ni siquiera “levantándose temprano, muy temprano…” se puedan compensar estos desequilibrios. Naturalmente desde el punto de vista de la organización de la atención sanitaria no podemos tener la pretensión de resolver las desigualdades sociales. En todo caso, podemos aspirar a mitigarlas. Desde mi punto de vista, para mitigar las desigualdades sociales habría que actuar en tres direcciones simultáneamente: Continue reading

Promoure l’activació del pacient en la cura de la seva malaltia, pot generar més desigualtats?

23 jul.

Joan EscarrabillJoan Escarrabill, Director del Programa de Malalties Cròniques de l’Hospital Clínic de Barcelona

Les persones que formem part d’una societat madura som responsables dels nostres actes i és clar que els actes tenen conseqüències. Assumir hàbits saludables forma part d’aquesta posició responsable. Des del punt de vista de la salut, aquesta actitud de responsabilitat individual ens porta a valorar extraordinàriament el paper del “pacient actiu”. I a més, sabem que els pacients actius tenen més bons resultats de salut.

Ara bé, aquest fil argumental té algun punt feble. No hi hauria cap fissura si tots juguéssim en les mateixes condicions. Però allò que matisa, en part, aquest argument són les desigualtats socials. Sayer i Lee, en un article del 2014 al NEJM, ho expliquen molt bé això dels condicionants socials i la salut. No tots els ciutadans (pacients) comencen la cursa des del mateix punt de partida i en les mateixes condicions. Les desigualtats socials fan que ni tant sols “llevant-se ben d’hora, ben d’hora…” es puguin compensar aquests desequilibris. Naturalment des del punt de vista de l’organització de l’atenció sanitària no podem tenir la pretensió de resoldre les desigualtats socials. En tot cas, podem aspirar a mitigar-les. Des del meu punt de vista, per mitigar les desigualtats socials caldria actuar en tres direccions simultàniament: Continue reading

La col·laboració entre professionals i ciutadania, factor clau per fer visibles i útils les dades de salut

16 jul.

CrisRibasCristina Ribas, Presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). Professora de Periodisme a Internet, Universitat Pompeu Fabra

L’AQuAS i l’ACCC han organitzat fa poc un taller de visualització de dades adreçat a tècnics de salut i a periodistes científics. El resultat de la sessió ha estat engrescador i enriquidor per ambdós perfils. Sense dubte, la compartició de coneixement entre disciplines incentiva la innovació i el creixement professional.

La sessió, impartida per Eva Domínguez i Paula Guisado, va mostrar exemples de visualització aplicats, sobre tot en periodisme, però les institucions, cada cop més, estan avançant en aquesta mateixa línia. I és que la ciutadania poques vegades sap com interpretar i tractar les dades que té a la seva disposició sinó s’acompanyen de gràfics i eines interactives. L’Observatori del Sistema de Salut, per exemple, fa un gran esforç en aplegar en un sol portal totes les dades de la xarxa d’institucions catalanes i, com va explicar Anna Garcia Altés, estan investigant com usar les eines de visualització per donar un millor servei. Continue reading

Collaboration between professionals and citizens, a key factor for health data visible and useful

16 jul.

CrisRibasCristina Ribas, President of the Catalan Association of Scientific Communication (ACCC). Professor of Journalism in Internet. Universitat Pompeu Fabra

AQuAS and ACCC recently organized a data visualization workshop for health technicians and science journalists. The outcome of this session resulted stimulating and enriching for both profiles. Undoubtedly, sharing knowledge between disciplines encourages innovation and professional growth.

The workshop, taught by Eva Dominguez and Paula Guisado, showed visualization examples applied, mainly to journalism, but other institutions, are increasingly moving in the same direction. And it’s that the public rarely knows how to interpret and treat available data unless it’s accompanied by graphics and interactive tools. The Catalan Health System Observatory, for example, makes an extra effort to gather all network data from Catalan institutions in a single portal and, as Anna Garcia Altés explains, they are investigating how to use visualization tools with the purpose of providing a better service . Continue reading

La colaboración entre profesionales y ciudadanía, factor clave para hacer visibles y útiles los datos de salud

16 jul.

CrisRibasCristina Ribas, Presidenta de la Asociación Catalana de Comunicación Científica (ACCC). Profesora de Periodismo en Internet. Universitat Pompeu Fabra

AQuAS y ACCC han organizado recientemente un taller de visualización de datos dirigido a técnicos de salud y periodistas científicos. El resultado de la sesión ha sido estimulante y enriquecedor para ambos perfiles. Sin duda, la compartición de conocimiento entre disciplinas incentiva la innovación y el crecimiento profesional.

La sesión, impartida por Eva Domínguez y Paula Guisado, mostró ejemplos de visualización aplicados, sobre todo al periodismo, pero las instituciones, cada vez más, están avanzando en esta misma línea. Y es que la ciudadanía pocas veces sabe cómo interpretar y tratar los datos que tiene a su disposición sino se acompañan de gráficos y herramientas interactivas. El Observatorio del Sistema de Salud, por ejemplo, hace un gran esfuerzo en reunir en un solo portal todos los datos de la red de instituciones catalanas y, como explicó Anna García Altés, están investigando cómo usar las herramientas de visualización para dar un mejor servicio. Continue reading

Conferència de la European Health Management Association 2015 (EHMA): Sessió de grup d’especial interès sobre les millors pràctiques en gestió

9 jul.

Montse MoaharraMontse Moharra, OIGS AQuAS

La Conferència anual d’EHMA va tenir lloc aquest any a Breda (Holanda). El tema principal va ser sobre la Gestió Basada en l’Evidència que s’inspira en l’ús d’evidències en el procés de presa de decisions dels professionals de la salut que assumeixen que l’ús sistemàtic de la millor evidència disponible en la presa de decisions de gestió millorarà l’assistència sanitària. El programa d’aquest any va incloure diverses presentacions orals dins de la sessió del Grup d’Especial Interès (SIG en anglès) sobre les millors pràctiques en la gestió. L’objectiu va ser familiaritzar els participants amb les diferents aproximacions per a resoldre problemes en els diferents països europeus.

L’Observatori d’Innovació en Gestió Sanitària a Catalunya va presentar les tres millors pràctiques seleccionades a partir de les experiències innovadores durant aquesta sessió de GIS: Continue reading