Sistemàticament els mitjans de comunicació ens mostren exemples de la persistència de situacions de discriminació de les dones, la bretxa salarial de gènere, la baixa presència de dones en càrrecs directius, la violència exercida vers les dones, entre d’altres.
Aquestes situacions responen a la construcció d’un model social basat encara en l’androcentrisme que fa de l’home el subjecte de referència de valors i concepció del món, al mateix temps que subordina i invisibilitza les dones.
Aprofitant que avui és 8 de març, Dia Internacional de les Dones, volem fer un repàs i reflexionant com estem abordant aquesta realitat des de polítiques públiques de la Generalitat de Catalunya.
La trajectòria de les polítiques de gènere de l’Administració de la Generalitat no és pas curta, fa gairebé 30 anys que va néixer l’Institut Català de les Dones i que es van començar a formular els plans d’igualtat, amb l’objectiu de garantir la igualtat efectiva entre homes i dones. En aquest context el concepte d’igualtat s’ha anat reinterpretant i ampliant, actualment multidimensional:
- Igualtat formal: afirmació de la igualtat de drets en la normativa
- Igualtat de tracte: absència de discriminació de directa i indirecta per raó de sexe
- Igualtat d’oportunitat: compensació de les desigualtats existents en les condicions i posicions de dones i homes
- Equitat de gènere: valoració i presa en consideració de la diversitat i les diferències entre dones i homes
L’evolució del concepte d’igualtat ha anat acompanyada de l’evolució de les estratègies d’intervenció dels poders públics. Els primers plans de polítiques de dones es van centrar en garantir la igualtat de drets i a la no discriminació entre homes i dones. Posteriorment, un cop constatades les mancances d’aquesta concepció, es comencen a introduir les mesures d’acció positiva per garantir la igualtat d’oportunitats. Per últim, s’ha incorporat i prioritzat la transversalització de gènere.
La transversalització de gènere (gender mainstreaming), és un concepte que neix a Suècia al començament dels anys noranta per la promoció de polítiques de dones, i que passa a l’agenda internacional el marc de la IV Conferència Mundial de la Dona celebrada a Beijing l’any 1995. La incorporació aquesta estratègia per desenvolupar les polítiques de dones va significar un punt d’inflexió.
La transversalitat en l’àmbit de la Generalitat fa necessària la incorporació de la perspectiva de gènere a totes les polítiques i la promoció d’accions específiques per les dones des dels diferents àmbits de l’Administració de la Generalitat. És en aquest marc en el que s’està treballant actualment des de la Generalitat de Catalunya. El Departament de Salut ha participat en els sis plans liderats pel l’Institut Català de les Dones i en l’elaboració dels quatre informes de transversalització de gènere.
D’altra banda, l’impuls i l’operativització de les mesures i actuacions vinculades a les polítiques de gènere en el Departament de Salut es realitza en el marc del Grup de treball de transversalitat de gènere. Aquest grup està integrat per referents de totes les unitats i ens del departament, també l’l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), i coordinat pel Gabinet tècnic de Secretaria General.
A banda de les fites assolides a partir de les mesures i accions desplegades, alguns dels avenços més significatius s’han produït a través de la regulació, destaquen especialment:
- la Llei orgànica 3/2007 per la igualtat efectiva de dones i homes
- la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista
- la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes
Entre els aspectes més destacats de la llei d’igualtat (2015) hi ha la regulació d’òrgans de coordinació interdepartamental, responsables d’aplicació de la transversalitat, consultius i assessors i mecanismes de col·laboració, cooperació, control i sanció. A través de la llei es preveu la creació de l’Observatori d’Igualtat de Gènere, òrgan que va entrar en funcionament el passat mes de juny i del que l’AQuAS forma part.
Tot i els avenços, queda molta feina per fer que hem de fer plegats, no només com una obligació legal, sinó com un compromís amb la construcció d’una societat més justa. Cap política és neutra, afecta de manera diferent a homes i dones, i per això és imprescindible posar-nos les “ulleres de gènere” en la nostra tasca diària, per identificar les possibles diferències i abordar-les.
Tal com ja sabeu, l’abordatge de gènere és una de les línies editorials del blog AQuAS (amb col·laboracions de Mercè Piqueras, Esther Vizcaino i Dolores Ruiz Muñoz) i properament s’aprofundirà en aquesta línia en el marc de l’activitat de l’AQuAS.
Entrada elaborada per Iria Caamiña.
