Biblio PRO: Un recurs per mesurar els resultats de salut informats pel pacient

28 maig

JORDI ALONSO PHOTO DEFJordi Alonso és director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM-Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques de Barcelona. Va ser president del Comitè Científic de AQuAS (2006-2012)

 

Els resultats informats pels pacients (PRO, de l’anglès Patient-Reported Outcomes) permeten incorporar activament la perspectiva del pacient en la presa de decisions clíniques. Els PROs són mesures de salut percebuda pels pacients i la població que inclouen (no exclusivament) símptomes, funcionalitat, percepció de salut, qualitat de vida relacionada amb la salut i satisfacció amb el tractament. La seva incorporació a la investigació clínica i epidemiològica està consolidada. No obstant això, tot i les evidències de beneficis potencials [Valderas JM, Alonso J & Guyatt GH, 2008], s’utilitzen poc en la pràctica clínica. Mesurar en temps real el benestar, la funcionalitat i les preferències dels pacients té un potencial molt important per informar l’atenció de salut, a més de contribuir a l’avaluació comparativa de l’efectivitat. Des de fa uns 5 anys, el National Health Service d’Anglaterra ha promogut l’ús rutinari de PROs en determinades patologies amb una intenció addicional: permetre comparar proveïdors sanitaris, amb l’esperança que la informació aportada incrementés tant la productivitat, evitant tractaments innecessaris, com la qualitat, a través del redisseny de serveis o l’elecció del pacient [Black N, 2013]. Continue reading

Catalunya mostra el seu potencial de treball en equip amb l’assaig clínic REVASCAT de Trombectomia mecànica en l’ictus isquèmic greu

21 maig

Sònia AbilleiraSònia Abilleira Castells, neuròloga. Pla Director Malaltia Vascular Cerebral

Un assaig clínic realitzat íntegrament a Catalunya i amb participació de 4 hospitals terciaris d’ictus i el suport del Pla director de la malaltia vascular cerebral demostra que el tractament mitjançant catèters en fase aguda de l’ictus isquèmic greu és cabdal per aconseguir bons resultats clínics

L’ictus isquèmic ocasiona, a Catalunya, al voltant de 8500 ingressos anuals. Es calcula que als 5 anys de l’ictus, el 70% dels pacients són morts o bé es troben en situació de dependència i necessiten ajuda d’altri. Fins ara, l’únic tractament de què disposàvem és un fàrmac que administrat per via intravenosa en les primeres 4,5 hores de l’ictus aconsegueix la lisi o el trencament del trombe en una part dels pacients, augmentant la probabilitat de sobreviure sense seqüeles neurològiques significatives. Aquest tractament, conegut com trombòlisi intravenosa, té una eficàcia molt reduïda quan el trombe se situa en una artèria principal del cervell, cosa que succeeix en un 25% dels casos, i que clínicament es tradueix en ictus més greus. Continue reading

La Central de Resultats busca capturar experiències innovadores de gestió en cardiologia, traumatologia, part, ictus i hospitalitzacions evitables. Vols participar, compartint la teva experiència innovadora?

14 maig

INFERIOR

Un dels objectius que persegueix la Central de Resultats és el de ser un estímul per a la millora de la pràctica clínica a partir del benchmarking i mitjançant la identificació i compartició de les millors pràctiques.

Així com la Central de Resultats permet tenir un marc de referència per fer benchmarking, l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya és la plataforma on poder compartir aquelles experiències que donin millors resultats.

Amb aquest objectiu i de manera “pilot”, es durà a terme una sèrie de cinc tallers per impulsar la discussió ordenada dels valors dels indicadors de Central de Resultats entre els responsables de centres i serveis hospitalaris semblants, per tal de poder conèixer i beneficiar-se mútuament de les millors experiències existents en un determinat àmbit. Continue reading

Recerca i política sanitària: “to blog or not to blog”

7 maig

Tino MartíTino Martí, Economista de la salut

Aquesta és la qüestió. La força del vincle entre recerca i política sanitària es veu diferent segons la perspectiva. Els investigadors de serveis sanitaris esperen més ressò del seu treball en les decisions dels polítics mentre que aquests requereixen ser informats de la manera més efectiva per facilitar la configuració de polítiques sanitàries basades en l’evidència científica disponible. És un pont de difícil trànsit la superfície del qual és eminentment comunicativa.

A la secció “Web first” de la influent Health Affairs apareix aquest mes un treball sobre l’ús dels mitjans socials i les percepcions dels investigadors que mereix la pena revisar (Gran D et al, 2014). Durant el Academy Health Annual Research Meeting, es va entrevistar a 215 investigadors utilitzant un mix de tècniques (casos, valoració d’eficàcia de la disseminació i preguntes qualitatives obertes). A la secció de casos es presentaven tres formes de comunicar els resultats d’una investigació als decisors polítics: mitjans tradicionals, mitjans socials i contacte directe amb els decisors. Mitjans socials (social media) inclouen la blogosfera i les diferents xarxes socials, particularment Twitter. Continue reading