maig de 2015 – AQuAS Blog

BiblioPRO: A resource for measuring health outcomes reported by patients

28 maig

Jordi Alonso is the director of Epidemiology and Public Health, IMIM-Hospital del Mar Institut d’Investigacions Mèdiques of Barcelona. He was the president of AQuAS’ Scientific Committee (2006-2012)

The PRO-Patient Reported Outcomes allow us to actively incorporate the patient perspective in clinical decision making. PRO are measurements of health as perceived by patients and the population, including (not exclusively) symptoms, functions, the perception of health, the quality of life when related to the health services and the satisfaction with the treatments. Its incorporation into clinical and epidemiological research is consolidated. However, despite the evidence of potential benefits [Valderas JM, Alonso J & Guyatt GH, 2008], PRO is very little used in clinical practice. Real time measurements of patients’ welfare, functionality and preferences have a very significant potential to inform health care system and contribute to effective benchmarking. Since about five years ago, the National Health Service in England has promoted the routine use of PROs in certain pathologies with an additional purpose: to allow comparisons between healthcare providers, with the hope that the information provided would increase both productivity by avoiding unnecessary treatments, as well as quality, through the redesign of services or patient choice [Black N, 2013]. Continue reading →

BiblioPRO: Un recurso para medir los resultados de salud informados por el paciente

28 maig

Jordi Alonso es director del Programa de Epidemiología y Salud Pública del IMIM-Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques de Barcelona. Fue presidente del Comité Científico de AQuAS (2006-2012)

Los resultados informados por los pacientes (PRO, del inglés Patient-Reported Outcomes) permiten incorporar activamente la perspectiva del paciente en la toma de decisiones clínicas. Los PROs son medidas de salud percibida por los pacientes y la población que incluyen (no exclusivamente) síntomas, funcionalidad, percepción de salud, calidad de vida relacionada con la salud y satisfacción con el tratamiento. Su incorporación a la investigación clínica y epidemiológica está consolidada. Sin embargo, a pesar de las evidencias de beneficios potenciales [Valderas JM, Alonso J & Guyatt GH, 2008], se usan poco en la práctica clínica. Medir en tiempo real el bienestar, la funcionalidad y las preferencias de los pacientes tiene un potencial muy importante para informar la atención de salud, además de contribuir a la evaluación comparativa de la efectividad. Desde hace unos 5 años, el National Health Service de Inglaterra ha promovido el uso rutinario de PROs en determinadas patologías con una intención adicional: permitir comparar proveedores sanitarios, con la esperanza de que la información aportada incrementase tanto la productividad, evitando tratamientos innecesarios, como la calidad, a través del rediseño de servicios o la elección del paciente [Black N, 2013]. Continue reading →

Biblio PRO: Un recurs per mesurar els resultats de salut informats pel pacient

28 maig

Jordi Alonso és director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM-Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques de Barcelona. Va ser president del Comitè Científic de AQuAS (2006-2012)

Els resultats informats pels pacients (PRO, de l’anglès Patient-Reported Outcomes) permeten incorporar activament la perspectiva del pacient en la presa de decisions clíniques. Els PROs són mesures de salut percebuda pels pacients i la població que inclouen (no exclusivament) símptomes, funcionalitat, percepció de salut, qualitat de vida relacionada amb la salut i satisfacció amb el tractament. La seva incorporació a la investigació clínica i epidemiològica està consolidada. No obstant això, tot i les evidències de beneficis potencials [Valderas JM, Alonso J & Guyatt GH, 2008], s’utilitzen poc en la pràctica clínica. Mesurar en temps real el benestar, la funcionalitat i les preferències dels pacients té un potencial molt important per informar l’atenció de salut, a més de contribuir a l’avaluació comparativa de l’efectivitat. Des de fa uns 5 anys, el National Health Service d’Anglaterra ha promogut l’ús rutinari de PROs en determinades patologies amb una intenció addicional: permetre comparar proveïdors sanitaris, amb l’esperança que la informació aportada incrementés tant la productivitat, evitant tractaments innecessaris, com la qualitat, a través del redisseny de serveis o l’elecció del pacient [Black N, 2013]. Continue reading →

Cataluña muestra su potencial de trabajo en equipo con el ensayo clínico REVASCAT de Trombectomia mecánica en el ictus isquémico grave

21 maig

Sònia Abilleira Castells, neuróloga. Plan Director Enfermedad Vascular Cerebral

Un ensayo clínico realizado íntegramente en Cataluña y con participación de 4 hospitales terciarios de ictus y el apoyo del Plan director de la enfermedad vascular cerebral demuestra que el tratamiento mediante catéteres en fase aguda del ictus isquémico grave es primordial para conseguir buenos resultados clínicos

El ictus isquémico ocasiona, en Cataluña, alrededor de 8.500 ingresos anuales. Se calcula que a los 5 años del ictus, el 70% de los pacientes están muertos o bien se encuentran en situación de dependencia y necesitan ayuda ajena. Hasta ahora, el único tratamiento de que disponíamos era un fármaco que administrado por vía intravenosa en las primeras 4,5 horas del ictus logra la lisis o la rotura del trombo en una parte de los pacientes, aumentando la probabilidad de sobrevivir sin secuelas neurológicas significativas. Este tratamiento, conocido como trombolisis intravenosa, tiene una eficacia muy reducida cuando el trombo se sitúa en una arteria principal del cerebro, lo que sucede en un 25% de los casos, y que clínicamente se traduce en ictus más graves. Continue reading →

Catalonia shows its potential teamwork with the REVASCAT clinical trial in mechanical thrombectomy in grave ischemic stroke

21 maig

Sònia Abilleira Castells, neurologist. Plan for Cerebral Vascular Disease

A clinical trial conducted entirely in Catalonia with the participation of four tertiary stroke hospitals and the support of the master plan for cerebral vascular disease, showed that treatment with catheters in the acute phases of severe ischemic stroke is crucial for good clinical outcomes.

Ischemic stroke causes around 8,500 annual hospitalizations in Catalonia. An estimated 70% of patients are either dead or are in a situation of dependency within 5-years of the stroke. Until now, the only treatment available to us was a drug administered intravenously in the first 4.5 hours of the stroke achieving lysis or a rupture of the thrombus which for a percentage of the patients increased the likelihood of survival without significant neurological sequels. This treatment, known as intravenous thrombolysis has a very low efficiency when the thrombus is located on a main artery of the brain which happens in 25% of cases, translating clinically into more severe strokes. Continue reading →

Catalunya mostra el seu potencial de treball en equip amb l’assaig clínic REVASCAT de Trombectomia mecànica en l’ictus isquèmic greu

21 maig

Sònia Abilleira Castells, neuròloga. Pla Director Malaltia Vascular Cerebral

Un assaig clínic realitzat íntegrament a Catalunya i amb participació de 4 hospitals terciaris d’ictus i el suport del Pla director de la malaltia vascular cerebral demostra que el tractament mitjançant catèters en fase aguda de l’ictus isquèmic greu és cabdal per aconseguir bons resultats clínics

L’ictus isquèmic ocasiona, a Catalunya, al voltant de 8500 ingressos anuals. Es calcula que als 5 anys de l’ictus, el 70% dels pacients són morts o bé es troben en situació de dependència i necessiten ajuda d’altri. Fins ara, l’únic tractament de què disposàvem és un fàrmac que administrat per via intravenosa en les primeres 4,5 hores de l’ictus aconsegueix la lisi o el trencament del trombe en una part dels pacients, augmentant la probabilitat de sobreviure sense seqüeles neurològiques significatives. Aquest tractament, conegut com trombòlisi intravenosa, té una eficàcia molt reduïda quan el trombe se situa en una artèria principal del cervell, cosa que succeeix en un 25% dels casos, i que clínicament es tradueix en ictus més greus. Continue reading →

La Central de Resultats busca capturar experiències innovadores de gestió en cardiologia, traumatologia, part, ictus i hospitalitzacions evitables. Vols participar, compartint la teva experiència innovadora?

14 maig

INFERIOR

Un dels objectius que persegueix la Central de Resultats és el de ser un estímul per a la millora de la pràctica clínica a partir del benchmarking i mitjançant la identificació i compartició de les millors pràctiques.

Així com la Central de Resultats permet tenir un marc de referència per fer benchmarking, l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya és la plataforma on poder compartir aquelles experiències que donin millors resultats.

Amb aquest objectiu i de manera “pilot”, es durà a terme una sèrie de cinc tallers per impulsar la discussió ordenada dels valors dels indicadors de Central de Resultats entre els responsables de centres i serveis hospitalaris semblants, per tal de poder conèixer i beneficiar-se mútuament de les millors experiències existents en un determinat àmbit. Continue reading →

Research and health policy: “to blog or not to blog”

7 maig

Tino Martí, Health economist

That is the question. The strength of the link between research and health policy looks different depending on the perspective. Health service researchers expect that their work has more impact in politicians’ decisions while the politicians expect to be informed about the most effective way to ease the configuration of health policies based on scientific evidence. This is a difficult transition bridge whose surface is eminently communicative.

The “Web first” section of the influential Health Affairs, this month features a paper on the use of social media and the researchers’ perceptions and it’s worth reviewing (Grande D et al, 2014). During the Academy Health Annual Research Meeting, 215 researchers were interviewed using a mix of techniques (cases, assessment of broadcasting’ effectiveness and open qualitative questions). In the cases’ section, three ways of communicating research results to policy makers were presented: traditional media, social media and direct contact with decision makers: The social media includes the blogosphere and different social networks, particularly Twitter. Continue reading →

Recerca i política sanitària: “to blog or not to blog”

7 maig

Tino Martí, Economista de la salut

Aquesta és la qüestió. La força del vincle entre recerca i política sanitària es veu diferent segons la perspectiva. Els investigadors de serveis sanitaris esperen més ressò del seu treball en les decisions dels polítics mentre que aquests requereixen ser informats de la manera més efectiva per facilitar la configuració de polítiques sanitàries basades en l’evidència científica disponible. És un pont de difícil trànsit la superfície del qual és eminentment comunicativa.

A la secció “Web first” de la influent Health Affairs apareix aquest mes un treball sobre l’ús dels mitjans socials i les percepcions dels investigadors que mereix la pena revisar (Gran D et al, 2014). Durant el Academy Health Annual Research Meeting, es va entrevistar a 215 investigadors utilitzant un mix de tècniques (casos, valoració d’eficàcia de la disseminació i preguntes qualitatives obertes). A la secció de casos es presentaven tres formes de comunicar els resultats d’una investigació als decisors polítics: mitjans tradicionals, mitjans socials i contacte directe amb els decisors. Mitjans socials (social media) inclouen la blogosfera i les diferents xarxes socials, particularment Twitter. Continue reading →

Investigación y política sanitaria: “to blog or not to blog”

7 maig

Tino Martí, Economista de la salud

He ahí la cuestión. La fuerza del vínculo entre investigación y política sanitaria se ve diferente según la perspectiva. Los investigadores de servicios sanitarios esperan mayor eco de su trabajo en las decisiones de los políticos mientras que estos requieren ser informados de la manera más efectiva para facilitar la configuración de políticas sanitarias basadas en la evidencia científica disponible. Es un puente de difícil tránsito cuya superficie es eminentemente comunicativa.

En la sección “Web first” de la influyente Health Affairs aparece este mes un trabajo sobre el uso de los medios sociales y las percepciones de los investigadores que merece la pena revisar (Grande D et al, 2014). Durante el Academy Health Annual Research Meeting, se entrevistó a 215 investigadores utilizando un mix de técnicas (casos, valoración de eficacia de la diseminación y preguntas cualitativas abiertas). En la sección de casos se presentaban tres maneras de comunicar los resultados de una investigación a los decisores políticos: medios tradicionales, medios sociales y contacto directo con los decisores. Medios sociales (social media) incluyen la blogosfera y las diferentes redes sociales, particularmente Twitter. Continue reading →