abril de 2016 – AQuAS Blog

The significant excuse of statistics

28 abr.

HG Wells never said that “statistical thinking will one day be as necessary for efficient citizenship as the ability to read and write”. If he had said it, he would have been 100% right. Politicians, administrators, scientists, everyone has an indicator, an average or a p-value at the ready to back up their arguments. The source of this information is not always clear and occasionally, the interpretation, or the results themselves, are incorrect.

One notable example of this is the controversy which arose in the UK in February and which saw a group of doctors presenting the British Secretary of State for Health, Jeremy Hunt, with a three-metre-high edition of the book “How to read a paper”. Hunt, in defense of his “seven-day NHS” plan, stated that in the UK, stroke patients admitted to hospital on weekends were more likely to die. In a letter to the Sunday Times, 59 top neurologists accused Hunt of misrepresenting statistical results and using outdated data to justify his policies.

I do not know if we should be giving books away, or what size they should be, but it might be interesting to take advantage of this space to reflect on the use and abuse of statistics and the almost religious fascination with significant p-values. One particular jingle, that of statistical significance, reminds me of that whole “scientifically proven” claim sported by many products advertised on television when I as a child. A statistically significant result is the seal of approval we all seek relentlessly, but we would do well to remember the tale of Pahom and ask ourselves, how many p-values does a researcher need? Statistically significant or statistics seen as a significant excuse.

To be continued.

Post written by Cristian Tebé Cordomí (@Cristiantb), Statistical Advisory Service at Bellvitge Biomedical Research Institute and Associate Professor at Universitat Rovira i Virgili.

La significativa excusa de la estadística

28 abr.

CristianTebé HG Wells nunca dijo que “un día el razonamiento estadístico sería tan importante para ser un buen ciudadano como leer y escribir”. Sin embargo, si lo hubiera dicho hubiera acertado de lleno. Políticos, gestores, científicos, todo el mundo tiene un indicador, una media o un p-valor preparado para acompañar sus argumentos. El origen de esta información no siempre es clara y en ocasiones su interpretación, o el resultado, es erróneo.

Sirva de ejemplo una polémica que hubo en el mes de febrero en el Reino Unido que terminó con un grupo de médicos regalando una edición de 3 metros del libro “How to read a paper” a Jeremy Hunt, secretario de salud del gobierno británico. Hunt, para defender su plan “seven-day NHS”, afirmó que en el Reino Unido los pacientes con un ictus que ingresaban en fin de semana tenían una mayor probabilidad de morir. 59 reputados neurólogos acusaron a Hunt, por carta al Sunday Times, de interpretar mal resultados estadísticos y de usar datos desfasados para justificar sus políticas.

No sé si tendré que regalar libros, y de qué tamaño, pero sí puede ser interesante aprovechar este espacio para reflexionar sobre el uso o abuso de la estadística y la fascinación, casi religiosa, por los p-valores significativos. Una cantinela, la de la significación estadística, que me recuerda aquello de “científicamente probado” que lucían muchos productos que se publicitaban por televisión cuando era pequeño. Un resultado estadísticamente significativo es el sello que todos buscamos sin parar, pero haríamos bien en recordar la historia de Pahom y preguntarnos: ¿cuántos p-valores necesita un investigador? Estadísticamente significativo o la estadística vista como una significativa excusa.

Continuará.

Entrada elaborada por Cristian Tebé Cordomí (@Cristiantb), Servicio de Asesoría Estadística del Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge y Profesor Asociado en la Universitat Rovira i Virgili.

La significativa excusa de l’estadística

28 abr.

En HG Wells mai va dir que “un dia el raonament estadístic seria tan important per a ser un bon ciutadà com el llegir i l’escriure”. Si ho hagués dit, però, l’hagués encertat de ple. Polítics, gestors, científics, tothom té un indicador, una mitjana o un p-valor preparat per acompanyar els seus arguments. L’origen d’aquesta informació no sempre és clara i, a vegades, la seva interpretació, o el resultat mateix, és erroni.

Valgui d’exemple una polèmica que hi hagué el mes de febrer al Regne Unit que va acabar amb un grup de metges regalant una edició de 3 metres del llibre “How to read a paper” a Jeremy Hunt, secretari de salut del govern britànic. Hunt, per defensar el seu pla “seven-day NHS”, va afirmar que al Regne Unit els pacients amb un ictus que ingressaven en cap de setmana tenien una major probabilitat de morir. 59 reputats neuròlegs van acusar a Hunt, per carta al Sunday Times, de mal interpretar resultats estadístics i de fer servir dades desfasades per justificar les seves polítiques.

No ho sé si haurem de regalar llibres, ni de quina mida, però sí pot ser interessant aprofitar aquest espai per reflexionar sobre l’ús o l’abús de l’estadística i la fascinació, quasi religiosa, pels p-valors significatius. Una cantarella, la de la significació estadística, que em recorda allò del “científicament provat” que lluïen molts productes que es publicitaven per televisió quan era petit. Un resultat estadísticament significatiu és el segell que tots busquem sense aturador, però faríem bé de recordar la història d’en Pahom i preguntar-nos quants p-valors necessita un investigador? Estadísticament significatiu o l’estadística vista com una significativa excusa.

Continuarà.

Entrada elaborada per Cristian Tebé Cordomí (@Cristiantb), Servei d’Assesoria Estadística a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i Professor Associat a la Universitat Rovira i Virgili.

Never before have we been so healthy and at the same time, never before have we been so sick

21 abr.

When I was born in 1950, life expectancy at birth was 65 years. I have now reached the 65-year mark and as such, according to the data, I should be starting to lose expectations. Fortunately, in recent years, medicine, health and lifestyles have improved and my reviewed life expectancy has increased, according to data from Idescat, by 20 years. This means that I have gained one year of life for every 3 years I have lived. That’s not bad! I am delighted with the figures, but there is one thing that worries me. That thing is called healthy life expectancy. This is calculated by combining mortality data which gives us life expectancy, together with morbidity data which can tell us how many years we are expected to be unhealthy. My healthy life expectancy is currently 12 years, in other words, I can spend 12 of the 20 years I have remaining healthy, and 8 unhealthy. Statistically speaking, that is.

And what diseases face me on the road ahead? Well the most serious life-threatening diseases are cardiovascular disease and cancer. Suffice to say that many of the gains we have achieved in terms of extending life expectancy have come from reducing cardiovascular mortality. Cancer is also in decline, thanks to improvements and research in health. Certain types of cancer are less common due to the decrease in the number of people who smoke. For example, lung cancer is declining in men but has increased in women. For other forms of cancer, there is now very effective treatment and medication that can relegate the disease to chronic status. However, despite the fact that these diseases are serious, they do not have us visiting the doctor every day. We visit the doctor complaining from high blood pressure, cholesterol, diabetes, heart failure, etc. Some of these diseases are linked to the largest public health problem today: obesity. Tobacco or alcohol are no longer the major public health problems, but instead it is obesity. The number of cases of are growing day by day and it is considered to be the root cause of certain diseases such as diabetes.

Obesity is caused by two factors: overeating and taking less exercise than we should. Most modern developments result in us doing less exercise: elevators, escalators, teleconferencing, etc., and a lot of the media input encourage us to eat more or to consume sugary drinks. The combination of these factors mean that today around 15% of the Catalan population is obese.

The most common disease in people over 65 years old today is called polypharmacy, in other words, the use of more than three types of medications on a daily basis. In many cases this can be more than 10 different drugs and there are some people who have a daily consumption of 20 drugs. Each drug is prescribed to address a particular health problem, and health problems have multiplied. Nowadays, we don’t have only one disease, we have several, and each disease has its own therapeutic arsenal. Doctors must monitor patients, not only to control the disease, but also to ensure they prescribe drugs that do not have adverse effects on the patient’s other conditions. When visiting our GP, they have to take into account a number of parameters, and a visit to the hospital can mean appointments with a number of different medical services. One of the most serious health issues today is derived from interactions between different drugs or therapeutic activities that can act as obstacles to each other.

Medicine has come a long way since I was born. We have discovered so much about diseases and we now have much more effective medicines and surgery to cure many conditions. Nevertheless, medicine is poorly prepared for the new patient: elderly, with several diseases, some mental (Alzheimer’s, dementia, depression, etc.), without family, and prescribed a lot of different medication. Because the system cannot cope with the complexity, they end up sending the patient to an elderly care nursing home.

For several years, voices have been raised in healthcare circles demanding the reorganization of services to meet the demands of these new patients. These voices have difficulty making themselves heard and it is very difficult to change the way health services operate. We have reduced mortality thanks to specialization and superspecilisation with diseases being defined with greater precision, but the patient has been reduced to a sack of diseases. The new medical perspective asks to view the patient as a whole and not only each one of the diseases they suffer from. There is still much work to do.

The current paradox is that we have never been so healthy and at the same time, we have never been so sick. Never before have we been able to live for so long in good health and never before have we lived so long with so many diseases to trouble us, to restrict us and make us dependent on health services. Faced with this situation, health services must adapt and patients must take a more active role in caring for their diseases.

Post written by Bohígas (@bohigasl), economist.

Nunca habíamos estado tan sanos y a la vez nunca habíamos estado tan enfermos

21 abr.

Cuando nací, en el año 1950, la esperanza de vida al nacer era de 65 años. Ahora he cumplido 65 y por lo tanto, según aquella fecha, estaría a punto de perder la esperanza. Afortunadamente, en estos años, la medicina, la sanidad y los estilos de vida han mejorado y mi esperanza de vida se ha alargado y según datos del Idescat es de 20 años. Es decir, he ganado un año de vida por cada 3 de los que he vivido, ¡no está mal! Estos cálculos me alegran, pero hay otro que me preocupa, que se denomina esperanza de vida en buena salud. Se calcula combinando los datos de mortalidad que nos dan la esperanza de vida con los datos de morbilidad que nos indican cuántos años estaremos enfermos. Mi esperanza de vida en buena salud actualmente es de 12 años, es decir de los 20 años que me quedan puedo pasarme 12 sano y 8 enfermo. Todo ello estadísticamente hablando.

¿Y de qué estaré enfermo? Pues bien, las enfermedades más importantes asociadas a la muerte son las cardiovasculares y el cáncer. Es cierto que gran parte de los logros que hemos conseguido en el alargamiento de la vida se deben a la reducción de la mortalidad cardiovascular. También los cánceres están en regresión, gracias a las mejoras y descubrimientos de la sanidad. Algunos cánceres no aparecen tanto gracias a que fumamos menos; por ejemplo, el de pulmón se está reduciendo en los hombres pero aumenta en las mujeres. Para otros cánceres hay medicamentos e intervenciones muy potentes que hacen que la enfermedad se cronifique. Pero estas enfermedades, aunque son graves, no son las que nos obligan a ir cada día al médico. Vamos al médico por culpa de la hipertensión, el colesterol, la diabetes, la insuficiencia cardíaca, etc. Algunas de estas enfermedades están relacionadas con el problema más importante de salud pública de hoy en día: la obesidad. Ahora ya no son el tabaco o el alcohol el gran problema de salud pública, sino la obesidad que va creciendo día a día y que está en el origen de enfermedades como la diabetes.

La obesidad se produce por dos factores: comemos más de lo que necesitamos y hacemos menos ejercicio del que deberíamos. La mayoría de avances de hoy día nos invitan a hacer menos ejercicio: ascensores, escaleras mecánicas, teleconferencias, etc., y muchos estímulos mediáticos nos invitan a comer más, o a consumir bebidas azucaradas. El conjunto provoca que hoy por hoy alrededor del 15% de la población catalana sea obesa.

La enfermedad más frecuente en las personas de más de 65 años actualmente se llama polimedicación, es decir, consumir más de 3 medicamentos diarios, en muchos casos más de 10 y hay personas con un consumo de 20 fármacos diarios. Cada fármaco responde a un problema de salud, y los problemas de salud se han multiplicado, hoy en día no tenemos una sola enfermedad, tenemos unas cuantas y para cada enfermedad hay un arsenal terapéutico. El médico debe vigilar, no solo la enfermedad que controla, sino el dar medicamentos que no perjudiquen a las otras enfermedades de cada enfermo. Cuando vamos al médico de cabecera, este ha de tener en cuenta un gran número de parámetros, y cuando vamos al hospital debemos visitar un gran número de servicios médicos distintos. Uno de los problemas de salud más graves de hoy son las interacciones entre medicamentos o actividades terapéuticas que interfieren unos con otros.

La medicina ha mejorado mucho desde que yo nací hasta ahora. Conocemos mucho mejor las enfermedades y tenemos medicamentos y cirugía para curar muchas enfermedades. Aun así, la medicina está muy mal preparada para el nuevo enfermo: viejo, con varias enfermedades, alguna mental (Alzheimer, demencia, depresión, etc.), sin familia, tomando muchos medicamentos. Al no poder con toda esta complejidad acaba enviándolo a una residencia sociosanitaria.

Desde hace unos años han surgido voces en la sanidad que reclaman una reorganización de los servicios para dar atención a los nuevos enfermos. Estas voces tienen dificultades para que las escuchen, es muy difícil cambiar la manera de trabajar de los servicios sanitarios. Hemos reducido la mortalidad gracias a la especialización y la superespecialización, donde las enfermedades han sido definidas de forma muy precisa, pero el enfermo ha quedado reducido a un cúmulo de enfermedades. La nueva medicina reclama ver al enfermo en su conjunto y no solo a cada una de sus enfermedades. Hay mucho trabajo por hacer.

La paradoja actual es que nunca habíamos estado tan sanos y a la vez nunca habíamos estado tan enfermos. Nunca habíamos podido vivir tantos años en buena salud y nunca habíamos vivido tantos años llenos de varias enfermedades que nos molestan, nos limitan y nos hacen dependientes de los servicios sanitarios. Ante esta situación, los servicios sanitarios tendrán que adaptarse y los pacientes deberán desempeñar un papel más activo en el cuidado de su enfermedad.

Entrada elaborada per Lluís Bohígas (@bohigasl), economista.

Mai havíem estat tan sans i a la vegada mai havíem estat tan malalts

21 abr.

Quan jo vaig néixer, l’any 1950, l’esperança de vida al néixer era de 65 anys. Ara he complert 65 anys i per tant, segons aquella data, estaria a prop de perdre l’esperança. Afortunadament, en aquests anys, la medecina, la sanitat i els estils de vida han millorat i la meva esperança de vida s’ha allargat i segons les dades de l’Idescat és de 20 anys. És a dir, he guanyat un any de vida per cada 3 que he viscut, no està malament! Aquests càlculs em posen content, però n’hi ha un altre que em preocupa, que es denomina Esperança de vida en bona salut. Es calcula tot combinant les dades de mortalitat que ens donen l’esperança de vida amb les dades de morbilitat que ens diuen quants anys estarem malalts. La meva esperança de vida en bona salut actualment es de 12 anys, és a dir dels 20 anys que em queden en puc passar 12 sa i 8 malalt. Tot això estadísticament parlant.

I de que estaré malalt? Doncs bé, les malalties més importants de cara a la mort són les cardiovasculars i el càncer. Val a dir que bona part dels guanys que hem assolit en allargar la vida ha estat gràcies a reduir la mortalitat cardiovascular. També els càncers estan en regressió, gràcies a les millores i descobriments de la sanitat. Alguns càncers no apareixen tant gràcies a que fumem menys; per exemple, el de pulmó que s’està reduint en els homes però augmenta en les dones. Per altres càncers hi ha medicaments i intervencions molt potents que fan cronificar la malaltia. Però aquests malalties tot i ser greus no són les que ens fan anar cada dia al metge. Anem al metge per culpa de la hipertensió, el colesterol, la diabetis, la insuficiència cardíaca, etc. Algunes d’aquestes malalties estan lligades al mes gran problema de salut pública d’avui dia: l’obesitat. Ara ja no és el tabac o l’alcohol el gran problema de salut pública, sinó l’obesitat que va creixent dia a dia i que està a l’origen de malalties com la diabetis.

L’obesitat es produeix per dos factors: mengem més del que necessitem i fem menys exercici del que deuríem. La majoria d’avenços d’avui dia ens conviden a fer menys exercici: ascensors, escales mecàniques, teleconferències, etc, i molts estímuls mediàtics ens conviden a menjar més, o consumir begudes ensucrades. El conjunt fa que avui dia al voltant del 15% de la població catalana és obesa.

La malaltia més freqüent en les persones de més de 65 anys avui dia es diu polimedicació, és a dir consumir més de 3 medicaments diaris, en molts casos més de 10 i hi ha persones amb un consum de 20 fàrmacs diaris. Cada fàrmac respon a un problema de salut, i els problemes de salut s’han multiplicat, avui dia no tenim una sola malaltia, en tenim unes quantes i per cada malaltia hi ha el seu arsenal terapèutic. El metge ha de vigilar, no tan sols la malaltia que controla, sinó donar medicaments que no perjudiquin les altres malalties de cada malalt. Quan anem al metge de capçalera, aquest ha de tenir en compte un gran nombre de paràmetres, i quan anem a l’hospital hem de visitar una gran nombre de serveis mèdics diferents. Un dels problemes de salut més greus avui son les interaccions entre medicaments o activitats terapèutiques que es fan nosa entre elles.

La medicina ha millorat molt des que jo vaig néixer fins ara. Coneixem molt millor les malalties i tenim medicaments i cirurgia per guarir moltes malalties. Malgrat tot, la medicina està molt mal preparada per al nou malalt: vell, amb vàries malalties, alguna mental (Alzheimer, demència, depressió, etc.), sense família, prenent un munt de medicaments. Com que no pot amb aquesta complexitat acaba enviant-lo a una residència sociosanitària.

Des de fa uns anys s’han alçat veus en la sanitat que demanen una reorganització dels serveis per donar atenció als nous malalts. Aquestes veus tenen dificultats en fer-se sentir, és molt difícil canviar la manera de fer dels serveis sanitaris. Hem reduït la mortalitat gràcies a l’especialització i la superespecialització, on les malalties han estat definides de forma més precisa, però el malalt ha quedat reduït a un sac de malalties. La nova medicina demana veure el malalt en el seu conjunt i no solament cadascuna de les malalties. Hi ha molta feina a fer.

La paradoxa actual és que mai havíem estat tant sans i a la vegada mai havíem estat tant malalts. Mai havíem pogut viure tants anys en bona salut i mai havíem viscut tants anys plens de vàries malalties que ens molesten, ens limiten i ens fan dependents del serveis sanitaris. Davant d’aquesta situació, els serveis sanitaris hauran d’adaptar-se i els pacients hauran de fer un paper més actiu en al cura de la seva malaltia.

Entrada elaborada per Lluís Bohígas (@bohigasl), economista.

The Observatory, gateway to health open data

14 abr.

Núvol Open data The information generated by the interaction of citizens and the healthcare system keeps increasing in size. Just to get an idea, last year, only in Catalonia there were nearly 45 million consultations in primary care centres, more than 700.000 patients were hospitalised, and over 150 million prescriptions were made. However, there is much more stored in administrative records (diagnostic tests, medical imaging, hospital prescriptions, expenditures, etc.) which are kept and managed in large databases. Government officials are responsible for the safe keeping of this information, and it may use it to improve the quality of healthcare and for healthcare planning purposes.

Furthermore, advances in the development, interoperability and crosslinking of the different information systems are making it easier to gather a large amount of data that will contribute to better characterise both the general and the patient population, and they are essential to assess the results of healthcare policies.

There is a wealth of opportunities with the increasing amount of data, all of them available in electronic formats and with more quality, and with the better linking between administrative databases. Thus, the information gathered leads to new ways of generating knowledge, especially when multiple data sources are combined (genetic, environmental, socio-economic, etc.) and made available to the citizens.

This turns information into a valuable asset for planning and assessment, but also for third parties, especially in research and in initiatives aimed at enhancing the use of open data.

Open data are a actually a philosophy, as they represent a practice that encourages the free access of data for everyone, without technical limitations. This means that the original files containing the data are available to the public in the most structured way as possible. This enables any computer system to read them, and even to easily develop software based on them.

This trend towards freeing the access to data is parallel to the need of the Catalan healthcare system of managing the whole life cycle of information, from the generation of information to the knowledge dissemination.

Information and communication technologies, and information systems become key strategic allies to achieve the above objectives, and to succeed in the integration, transparency, assessment and accountability by the healthcare system and its different actors.

In the case of Catalonia, the Autonomous Government is committed to a progressive disclosure of the available public data while respecting the privacy, safety and property limitations applicable in each case through the Open Data portal, where all data are indexed and characterised. This is done following the international trends regarding the disclosure of public data, and it counts with the advice from the W3C experts (World Wide Web Consortium).

The Department of Health is thus also joining the initiative of supporting free access to data and public information. This will enable to further advance towards an open government system, based on the values of transparency, service and efficiency, on promoting the generation of value through reusing public information, on easing the internal organisation of the information systems, and on fostering interoperability among the components of the healthcare system.

The Catalan Health System Observatory collaborates in this project by favouring the knowledge about the healthcare sector in Catalonia, and by supplying the citizens with health information to assess the healthcare system itself, to support decision-making and to favour transparency and accountability. With this objective, the Observatory is strongly determined to unveil to the general public all the information regarding their healthcare system. Along with other products, the Observatory publishes on its website a set of health and healthcare activity indicators, consisting of texts, charts and open data files.

Additionally, all the data published in the Observatory reports (Results Centre, Crisis & health, etc.) are also available to the public as open data formats and infographics. Finally, the Observatory website provides a link to the open data portal and a collection of health open data available up to date.

Check the open data available at the Observatory website!

Post written by Montse Mias (@mmias70) and Anna García-Altés (@annagaal).

El Observatorio, puerta de entrada a los datos abiertos de salud

14 abr.

Núvol Open data La información que genera el contacto de la ciudadanía con el sistema sanitario es cada vez más abundante. Para hacernos una idea, el año pasado, solo en Cataluña, se produjeron cerca de 45 millones de visitas en centros de atención primaria, más de 700.000 hospitalizaciones y se emitieron más de 150 millones de recetas. Todo esto y mucho más (pruebas diagnósticas, imagen médica, farmacia hospitalaria, costes, etc.) se traduce en registros administrativos que se almacenan y gestionan en grandes bases de datos. La administración es responsable de la custodia de esta información y puede utilizarla para la mejora de la calidad de la asistencia y para la planificación sanitaria.

Además, los avances en el desarrollo, la interoperabilidad y el cruzamiento de los diferentes sistemas de información están facilitando la obtención de un gran número de datos que contribuyen a una mejor caracterización de la población y los pacientes, y son primordiales para la evaluación de los resultados de la política sanitaria.

A medida que los datos sean todavía más abundantes, disponibles en formato electrónico, de más calidad, y se incrementen y mejoren los enlaces entre bases de datos administrativos, el campo que se abre es inmenso. Así, la información recogida da lugar a nuevas formas de generación de conocimiento, especialmente cuando se conjugan múltiples fuentes de datos (genéticos, medioambientales, socioeconómicos, etc.) a disposición de la ciudadanía.

De esta manera, la información se convierte en un activo muy valioso a la hora de planificar y evaluar, pero también para terceros, especialmente en investigación y en la potenciación del uso de datos abiertos.

Los datos abiertos son, en realidad, una filosofía y una práctica que promueve que los datos sean de libre acceso para todos, sin limitaciones técnicas. Esto quiere decir que se ponen a disposición pública los archivos originales que contienen los datos de la forma más estructurada posible. De esta manera, se facilitará que cualquier sistema informático pueda leerlos e incluso sea sencillo programar aplicaciones sobre ellos.

La tendencia hacia la liberación en el acceso a los datos transcurre de manera paralela a la necesidad del sistema de salud catalán de gestionar el ciclo de vida completo de la información, desde la generación a la difusión del conocimiento.

Para ello, las tecnologías de información y comunicación y los sistemas de información se convierten en aliados estratégicos clave para conseguir los objetivos anteriores y asegurar la integración, la transparencia, la evaluación y la rendición de cuentas por parte del sistema sanitario y de sus diferentes agentes.

En el caso de Cataluña, el Gobierno de la Generalitat tiene el compromiso de proceder a la abertura progresiva de los datos públicos de que disponga –siempre con las pertinentes limitaciones de privacidad, seguridad y propiedad que se apliquen en cada caso- a través del portal Datos abiertos donde se encuentran los datos indexados y caracterizados. Se siguen así las tendencias internacionales relacionadas con la obertura de datos públicos y se cuenta también con el asesoramiento de expertos del W3C (World Wide Web Consortium).

El Departament de Salut se suma también a la iniciativa de fomentar la liberación del acceso de datos y la información pública. Gracias a esto, se pretende avanzar hacia un sistema de gobierno abierto que se base en los valores de la transparencia, el servicio y la eficiencia, promover la generación de valor a través de la reutilización de la información pública, facilitar la ordenación interna de los sistemas de información y fomentar la interoperabilidad entre los componentes del sistema de salud.

El Observatorio del Sistema de Salud de Cataluña colabora en este proyecto favoreciendo el conocimiento del sector salud en Cataluña y poniendo la información sanitaria a disposición de la ciudadanía para evaluar el sistema sanitario, apoyar a la toma de decisiones y favorecer la transparencia y la rendición de cuentas. Con este objetivo, desde el Observatorio se está haciendo un esfuerzo importante para mostrar a la ciudadanía la información relativa a su sistema sanitario. Entre otros productos, el Observatorio publica en su web un conjunto de indicadores de salud y actividad sanitaria, con una explicación textual, imágenes gráficas y archivos de datos abiertos.

Además, los datos publicados en los informes del Observatorio (Central de Resultados, Crisis y salud, etc.) se ponen también a disposición de la ciudadanía en formato de datos abiertos y en formato de infografías. Finalmente, el web del Observatorio dispone de un enlace para acceder al portal de datos abiertos y una recopilación de los datos abiertos en salud disponibles hasta la actualidad.

Visiten los datos abiertos disponibles en la web del Observatorio!

Entrada elaborada por Montse Mias (@mmias70) y Anna García-Altés (@annagaal).

L’Observatori, porta d’entrada a les dades obertes de salut

14 abr.

Núvol Open data La informació que genera el contacte de la ciutadania amb el sistema sanitari cada cop és més abundant. Per fer-nos-en una idea, l’any passat, només a Catalunya, es van produir prop de 45 milions de visites a centres d’atenció primària, més de 700.000 hospitalitzacions i es van emetre més de 150 milions de receptes. Tot això i molt més (proves diagnòstiques, imatge mèdica, farmàcia hospitalària, costos, etc.) es tradueix en registres administratius que s’emmagatzemen i gestionen en grans bases de dades. L’administració és responsable de la custòdia d’aquesta informació i pot fer-ne ús per a la millora de la qualitat de l’assistència i per a la planificació sanitària.

A més a més, els avenços en el desenvolupament, la interoperabilitat i l’encreuament dels diferents sistemes d’informació estan facilitant l’obtenció d’un gran nombre de dades que contribueixen a una millor caracterització de la població i els pacients, i són primordials per a l’avaluació dels resultats de la política sanitària.

A mesura que les dades siguin encara més abundants, disponibles en format electrònic, de més qualitat, i s’incrementin i millorin els enllaços entre bases de dades administratives, el camp que s’obre és immens. Així, la informació recollida dóna lloc a noves formes de generació de coneixement, especialment quan es conjuguen múltiples fonts de dades (genètiques, de medi ambient, socioeconòmiques, etc.) a disposició de la ciutadania.

D’aquesta manera, la informació es converteix en un actiu molt valuós a l’hora de planificar i avaluar, però també per a tercers, especialment en investigació i en la potenciació de l’ús de dades obertes.

Les dades obertes són, en realitat, una filosofia i una pràctica que promou que les dades siguin de lliure accés per a tothom, sense limitacions tècniques. Això vol dir que es posen a disposició pública els arxius originals que contenen les dades en la forma més estructurada possible. D’aquesta manera, es facilitarà que qualsevol sistema informàtic pugui llegir-los i fins i tot sigui senzill programar aplicacions sobre ells.

La tendència cap a l’alliberament en l’accés a les dades transcorre de manera paral·lela a la necessitat del sistema de salut català de gestionar el cicle de vida complet de la informació, des de la generació a la difusió del coneixement.

Per a això, les tecnologies d’informació i comunicació i els sistemes d’informació es converteixen en aliats estratègics clau per aconseguir els objectius anteriors i assegurar la integració, la transparència, l’avaluació i la rendició de comptes per part del sistema sanitari i dels seus diferents agents.

En el cas de Catalunya, el Govern de la Generalitat té el compromís de procedir a l’obertura progressiva de les dades públiques de què disposi -sempre amb les pertinents limitacions de privacitat, seguretat i propietat que s’apliquin en cada cas- a través del portal Dades obertes on es troben les dades indexades i caracteritzades. Se segueixen així les tendències internacionals relacionades amb l’obertura de dades públiques i es compta també amb l’assessorament d’experts del W3C (World Wide Web Consortium).

El Departament de Salut se suma també a la iniciativa de fomentar l’alliberament de l’accés a les dades i la informació pública. Gràcies a això, es pretén avançar cap a un sistema de govern obert que es basi en els valors de la transparència, el servei i l’eficiència, promoure la generació de valor a través de la reutilització de la informació pública, facilitar l’ordenació interna dels sistemes d’informació i fomentar la interoperabilitat entre els components del sistema de salut.

L’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya col·labora en aquest projecte afavorint el coneixement del sector salut a Catalunya i posant la informació sanitària a disposició de la ciutadania per avaluar el sistema sanitari, donar suport a la presa de decisions i afavorir la transparència i la rendició de comptes. Amb aquest objectiu, des de l’Observatori s’està fent un esforç important per mostrar a la ciutadania la informació relativa al seu sistema sanitari. Entre d’altres productes, l’Observatori publica al seu web un conjunt d’indicadors de salut i d’activitat sanitària, amb una explicació textual, imatges gràfiques i arxius de dades obertes.

A més a més, les dades publicades als informes de l’Observatori (Central de Resultats, Crisi i salut, etc.) es posen també a disposició de la ciutadania en format de dades obertes i en format d’infografies. Finalment, el web de l’Observatori disposa d’un enllaç per accedir al portal de Dades obertes i un recull de les dades obertes en salut disponibles fins a dia d’avui.

Visiteu les dades obertes disponibles a la web de l’Observatori!

Entrada elaborada per Montse Mias (@mmias70) i Anna García-Altés (@annagaal).

Ioannidis and the industry: a persistent distortion

7 abr.

John PA Ioannidis is a scientist and professor originally from Greece, currently working at Stanford (Meta-research Innovation Center – METRICS) who is, undoubtedly, among the most prolific authors of medical scientific literature.

Some of his papers, alone or in collaboration, have had a great impact. Who does not remember the one entitled “Why most published research findings are false?”. Nowhere in his large output will you find trivialities, and he recently came to Barcelona to speak about defective research and even about the waste of resources this implies. But we will leave the latter topic for another occasion.

The paper by this author I want to comment on is the one written in collaboration entitled “Undue industry influences that distort healthcare research, strategy, expenditure and practice: a review” published in 2013 in European Journal of Clinical Investigation.

One might think that all has been already said about the (bad) influence of drug and health care products industries. There is even a literary body or genre in biomedical scientific publications exclusively devoted to this topic. And books abound, too. All that could be said has been said. Well, actually it hasn’t. Undue influence, such as biases, is far more subtle than we think. It is often hard to tell how, similarly to interest conflicts in biomedical research or in prescription practices, the one who does it refuses any influence, since science could not admit it, as its own deontology doesn’t. Fools!

What is interesting about this paper is its review nature, not only for the number of papers gathered, but because it provides a more integrated (re)view of the different elements upon which industry acts, or is allowed to act. It should be noted that the interests and profit of the drug and health care products industry are quite legitimate, but it clearly shows some specifics that put it aside from other manufacturing industries, and not just because its important investment in R+D+i. It is believed to be one of the most profitable industries, possibly due to its large margins, but also because human diseases and ailments are here to stay, even though their end –which both the poor and the rich want to delay– is ultimately inescapable.

Ever since I learned it, I am very fond of a quotation by George W Merck (1894-1957) who for 25 years chaired the drug company that bears his family’s name (1925-1950). As this visionary man said: “We try to remember that medicine is for the patient. We try never to forget that medicine is for the people. It is not for the profits. The profits follow, and if we have remembered that, they have never failed to appear. The better we have remembered it, the larger they have been.“ I wonder what he would think of it now.

Coming back to Ioannidis and his paper, there he follows the outline of how this (bad) influence acts, and the main elements –which changed with time– upon which it exerts its distorting effect, although not as an exclusive factor. Governments, as with other industries also regulated by them, play an essential role.

Evidence based medicine - Clinical practice guidelines - Medical practice

Post written by Joan MV Pons.