Tag Archives: Wennberg J.

“The Poverty Hypothesis” versus “The Capacity Hypothesis”

16 abr.

Jordi VarelaJordi Varela, Editor del blog “Avenços en Gestió Clínica“

El nivell socioeconòmic influeix sobre el consum de béns i serveis de cada comunitat de manera molt evident, fenomen que inclou, lògicament, les taxes d’hospitalització. Però, en quin sentit la pobresa, o la riquesa, determinen el consum hospitalari? I quin paper hi juga, en les taxes d’hospitalització, l’accessibilitat als llits instal·lats a la pròpia comunitat?

Per intentar respondre aquestes dues preguntes analitzaré dos treballs, un anglès i l’altre nordamericà, que posen l’èmfasi en dues hipòtesis diferents, el primer ho fa sobre la influència de la pobresa i el segon sobre la capacitat instal·lada.

El treball anglès. Hipòtesi: la pobresa és determinant Continue reading →

A favor de la variabilitat

19 març

Joan EscarrabillJoan Escarrabill. Director del Programa de Malalties Cròniques de l’Hospital Clínic de Barcelona

John Wennberg ens il·lumina sobre com és de difícil justificar la variabilitat de la pràctica clínica. L’atenció sanitària que reben les persones està més relacionada amb el lloc on viuen (codi postal) que amb el seu estat de salut. Aquesta variabilitat està més influïda per la pràctica clínica local (l’empremta o la signatura característica de cada lloc, és a dir, el codi postal) que per la prevalença de les malalties o les preferències del pacient. A més, als llocs on hi ha més intensitat de prestacions sanitàries, la satisfacció, la qualitat i la supervivència solen ser pitjors. Com que aquesta variabilitat (caòtica, diu en Wennberg) no s’explica per raons sanitàries, també és un element que incrementa les desigualtats en salut.

Els exemples són múltiples. Des de l’Observatori de Teràpies Respiratòries a Domicili, cada any s’analitzen les prestacions d’aquests tractaments a domicili. Hi ha paradoxes relacionades amb el nombre de tractaments. A Catalunya hi ha més de 65.000 persones que reben tractament amb pressió positiva contínua (CPAP) a la via aèria per a tractar l’apnea del son. En canvi n’hi ha poc més de 2.000 que necessiten ventilació mecànica a domicili. Hi ha menys variabilitat en el grup de pacients tractats amb CPAP (la diferència és de 2,5 vegades entre el territori amb la prevalença més baixa i la més alta) que en el grup de pacients amb ventilació (la diferència és de 22 vegades). Els mapes de variabilitat de l’oxigenoteràpia domiciliària fan paleses les diferències d’ús d’aquest tractament entre els diferents barris de Barcelona. Continue reading →

L’atenció sanitària sensible a les preferències: les causes de les variacions

19 febr.

Jordi VarelaJordi Varela. Editor del blog “Avenços en Gestió Clínica“

Hi ha una part de la casuística (un 25% segons Wennberg), com l’hèrnia inguinal, les cataractes, les metrorràgies o l’artrosi de genoll, per la qual la medicina moderna té una resposta quirúrgica eficaç, malgrat que en l’aplicació de la tècnica sovint hi ha un marge per a la interpretació del metge, un altre per a la subjectivitat del malalt, com la percepció del dolor o l’adaptació a la manca d’agudesa visual, a més d’un factor importantíssim: la decisió del propi malalt. Hi ha homes que prefereixen portar un braguer abans que operar-se d’hèrnia i dones que volen viure amb la seva matriu, sempre que les molèsties i les metrorràgies els ho permetin.

Després d’aquesta introducció, vegem l’informe “Variations in Health Care, the good, the bad and the inexplicable” de John Appleby i col·laboradors, editat per King’s Fund el 2011, on s’afirma que les variacions en les taxes d’hospitalització són omnipresents i persistents, i fins i tot afecten a intervencions comunes de reconeguda eficàcia com el recanvi de maluc per a casos d’artrosi evolucionada.

Continue reading →