Visualització de dades de salut: una eina per millorar la comunicació cap a la ciutadania

30 Abr

Que la informació, les dades, seran l’element transformador de la societat del segle XXI, ja ho hem comentat en aquest blog.

accc1El periodisme científic és un reflex del creixent paper que tenen les dades numèriques en la producció i distribució d’informació en l’era digital. Reflexa la interacció entre els productors de continguts (periodistes) i d’altres camps com el disseny, la informàtica i l’estadística. La primera empresa de notícies en adoptar el terme va ser el The Guardian, el 2009, amb el seu Datablog. L’objectiu últim del periodisme científic és fer arribar a la ciutadania les informacions més quantitatives de manera comprensiva, sovint utilitzant visualitzacions que faciliten la interpretació. És, per tant, un magnífic exemple d’element que contribueix a la transformació de la societat, facilitant la divulgació, el retiment de comptes i la transparència. Continue reading

Pros i contres de la Medicina (inclosa la preventiva) o els perills de la futilesa

23 Abr

Andreu SeguraAndreu Segura, Secretari del Pla Interdepartamental de Salut Pública de Catalunya

Em deia la meva avia que tot té avantatges i inconvenients, pros i contres. Sense cap pretensió filosòfica trobo que, almenys pel que fa a la medicina, tenia raó. I, per que no hi hagi dubtes, vull deixar clar que valoro el saldo net de les intervencions mèdiques com a clarament positiu. Fins i tot en alguns casos en els que la medicina s’ha aplicat a circumstàncies més aviats naturals com ara l’embaràs i el part o a la menopausa. Tot i que la malaltia i la mort també ho siguin de naturals. Per a mi, doncs, la medicalització no té perquè ser perjudicial. Però tampoc es tracta de menystenir els efectes adversos que genera la pràctica mèdica, i per extensió sanitària. Continue reading

“The Poverty Hypothesis” versus “The Capacity Hypothesis”

16 Abr

Jordi VarelaJordi Varela, Editor del blog “Avenços en Gestió Clínica

El nivell socioeconòmic influeix sobre el consum de béns i serveis de cada comunitat de manera molt evident, fenomen que inclou, lògicament, les taxes d’hospitalització. Però, en quin sentit la pobresa, o la riquesa, determinen el consum hospitalari? I quin paper hi juga, en les taxes d’hospitalització, l’accessibilitat als llits instal·lats a la pròpia comunitat?

Per intentar respondre aquestes dues preguntes analitzaré dos treballs, un anglès i l’altre nordamericà, que posen l’èmfasi en dues hipòtesis diferents, el primer ho fa sobre la influència de la pobresa i el segon sobre la capacitat instal·lada.

El treball anglès. Hipòtesi: la pobresa és determinant Continue reading

Avançant cap a la caracterització de l’impacte social dels centres de recerca biomèdica de Catalunya: anem bé?

9 Abr

Paula AdamPaula Adam, Responsable d’Avaluació de la Recerca AQuAS

Mentre va proliferant el nombre global d’agents que s’interessen per l’avaluació de l’impacte de la recerca dels organismes d’R+D, sobresurt repetidament una inquietud comú: la declaració de la necessitat de definir una bateria d’indicadors de resultats o d’impacte comparable i internacionalment acceptada. Una de les propostes amb vocació global la dugué a terme l’any 2009 un panel d’experts canadenc amb un conjunt d’indicadors acompanyat d’un model teòric i una crida a la comunitat global per avançar en la millora i refinament dels mateixos. Des d’aleshores, altres organismes han declarat interessos similars. Tanmateix, no coneixem cap iniciativa reeixida d’ampli abast. Més aviat, han destacat en la literatura les posicions a favor d’una visió mixta d’indicadors mètrics quantitatius combinat amb aproximacions qualitatives. Continue reading

Implementar i avaluar l’impacte de les recomanacions d’Essencial

2 Abr

carialmazanCari Almazán, Responsable del Projecte Essencial

Essencial és un projecte pioner en el nostre context. Presentat el març del 2013 va ser la primera iniciativa a Catalunya i a l’Estat espanyol creada amb l’objectiu d’identificar i fer recomanacions per evitar pràctiques clíniques de poc valor. Aquest objectiu no se circumscriu a generar una llista periòdica de recomanacions. Essencial va néixer també amb la voluntat de promoure un canvi real en la pràctica clínica. Per assolir-ho s’han elaborat estratègies complementàries per implementar les recomanacions i mesurar el seu impacte.

Què entenem per pràctiques clíniques de poc valor?

És ben clar que, al costat de pràctiques d’efectivitat contrastada, n’hi ha d’altres d’escàs valor o, fins i tot, n’hi ha que no aporten cap valor substancial a la pràctica clínica. En parlar de pràctiques clíniques de poc valor ens referim a intervencions sanitàries inapropiades en circumstàncies determinades, bé perquè són inefectives, no hi ha evidència científica sobre la seva efectivitat, els riscos superen els beneficis o hi ha alternatives més cost-efectives. Les conseqüències d’una pràctica inapropiada són l’increment del sobrediagnòstic i del sobretractament, tal com fa esment l’article recent Update on medical overuse publicat a la revista JAMA. Continue reading