Projecte PROCURA: El rol de la innovació en la provisió de serveis integrats per a un envelliment actiu

4 Abr
Ion Arrizabalaga

Actualment, una de cada nou o deu persones en el món occidental supera el llindar dels 65 anys. L‘augment de l’esperança de vida, la reducció progressiva de la mortalitat, juntament amb la disminució de les taxes de fecunditat està provocant la inversió de les piràmides de poblacions, amb els consegüents problemes socials, econòmics i repercussió en l’estructura del sistema sanitari. És per aquest motiu que hi ha necessitat d’efectuar canvis en la provisió de serveis sanitari-socials (preventius i assistencials) cap a la gent gran.

Una manera de fer front a aquesta situació és promovent models integrats d’atenció sociosanitària facilitats per tecnologies i serveis innovadors, resultat de l’activitat R+D+I dels ecosistemes regionals. La compra pública d’innovació és un instrument que facilita l’adopció d’aquestes innovacions i el desenvolupament de polítiques tecnològiques. En el sector salut, per les seves característiques i accés al mercat, esdevé un element estratègic de la contractació pública per afavorir la innovació.

Malgrat el seu gran potencial, aquest és encara un mecanisme infrautilitzat al sud-oest d’Europa. És per això que el projecte PROCURA proposa desbloquejar aquest potencial i incrementar la utilització d’aquest instrument per part de les administracions públiques en l’àmbit sociosanitari i amb un especial enfocament en l’envelliment actiu.

Aquest projecte europeu, que va començar al mes d’abril de 2018 i està coordinat per la Gerència de Serveis Socials de Castella i Lleó, compta amb la implicació de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) com a soci formador en compra pública.

El primer dels objectius és crear una aliança duradora i autosostenible amb vistes a incrementar les oportunitats i iniciatives de compra pública d’innovació en el sud-oest d’Europa.

El segon objectiu -i on el paper d’AQuAS agafa més força- consisteix a elevar les capacitats dels agents que intervenen en els procediments de compra pública d’innovació a través d’un pla de formació i transferència del coneixement dirigit especialment a les autoritats públiques, centres generadors de coneixements i innovació oberta i PIMES.

Amb aquesta finalitat, s’han establert diferents activitats formatives que tindran lloc durant els 3 anys que dura el projecte. Les més recents van tenir lloc aquest passat mes de gener a Barcelona, ​​en un esdeveniment de 2 dies i mig en què AQuAS va ser amfitriona. En aquest esdeveniment, els diferents agents van tenir l’oportunitat de conèixer l’ecosistema d’innovació de Catalunya a data d’avui.

Van visitar diversos dels principals hospitals, l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Sant Joan de Déu, on es van mostrar diferents projectes específics de compra pública d’innovació. De la mateixa manera, van visitar l’Institut Català de Salut, on se’ls va presentar la plataforma Innòbics, que permet gestionar de manera integral els processos de creació, desenvolupament i aplicació d’idees innovadores promogudes pels professionals de l’Institut Català de Salut. Finalment, i com no podia ser d’altra manera, van visitar també les instal·lacions d’AQuAS, on se’ls va donar a conèixer el treball que es realitza a l’Observatori d’Innovació en Gestió en Salut (OIGS), i com aquest ajuda als professionals a compartir les seves experiències innovadores en gestió.

Aquestes i futures activitats formatives (properament, a Coimbra, al maig) permetran assolir el tercer i últim objectiu del projecte, que és el d’incrementar la competitivitat de les regions i les empreses a través del llançament d’una experiència pionera en compra pública en l’àmbit sociosanitari, prevista per al 2020.

Post elaborat per Ion Arrizabalaga.

Atenció integrada a Europa: gestió del canvi? Experiència ACT@Scale

28 Feb
Núria Rodríguez-Valiente

El projecte ACT@Scale sorgeix de la necessitat d’aprofundir en els resultats i les conclusions aportades amb el projecte previ Advancing Care Coordination and Telehealth Deployment (2013-2015) i segueix les línies estratègiques proposades per l’Associació  Europea sobre Envelliment Actiu i Saludable (EIP on AHA).

Aquest nou projecte, ACT@Scale, neix al mes de març de 2016 en el marc del programa Horitzó 2020 essent finançat per la Unió Europea. L’objectiu es centra en transformar els processos de salut i la prestació de serveis en relació amb l’atenció integrada i el telemonitoratge.

Com ho hem treballat?

Diferents regions d’Europa, la indústria i institucions acadèmiques innovadores hem treballat conjuntament durant aquests darrers tres anys. L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) ha estat un dels socis del consorci, liderant el paquet de treball de Change Management, Stakeholder management i Staff Engagement.

De forma conjunta amb 15 socis de 8 països de la Unió Europea, i associats amb la coordinació de Philips Healthcare, hem treballat de forma col·laborativa per tal de consolidar i escalar les millors pràctiques identificades en l’atenció integrada i el telemonitoratge i per tal que puguin ser transferides a altres regions europees.

País Basc, Dinamarca, Països Baixos, Escòcia, Alemanya i Catalunya han aportat un total de 15 programes d’atenció integrada innovadors i referents en bones pràctiques de salut. Específicament, Catalunya ha participat aportant cinc programes referents en bones practiques en atenció integrada: Programa d’atenció al pacient crònic, de Badalona Serveis Assistencials; Atenció sociosanitària, de MUTUAM; Atenció al pacient fràgil, del Parc Sanitari Pere Virgili; Atenció al pacient crònic complex, de l’Hospital Clínic de Barcelona i Promoció de l’activitat física, també de l’Hospital Clínic de Barcelona.

ACT@Scale ha desenvolupat un marc d’avaluació basat en l’experiència, la pràctica i l’evidència, fonamentat en el marc teòric Donabedian. La implementació dels programes s’ha fonamentat en la metodologia col·laborativa (Plan-Do-Study-Act), i per tal d’avaluar els processos d’implementació i escalabilitat, la recerca s’ha fonamentat en quatre paquets de treball:

  1. Service Selection, liderat pel Kronikgune
  2. Bussiness Models, liderat per la Universitat de Groningen
  3. Citizen Empowerment, liderat per NIRE
  4. Change Management and Stakeholder Management, liderat per l’AQuAS

Què hem après en relació amb el Change Management, Stakeholder i Staff Engagement?

  • En relació amb l’Stakeholder Management, els líders dels programes que van respondre els qüestionaris van estar d’acord que, per tal de millorar la qualitat de l’atenció integrada i disminuir la resistència al canvi per part dels stakeholders, és necessària la introducció d’estratègies participatives i de co-creació, on tots els stakeholders identificats es sentin part del procés.
  • Quant al Change Management, en relació amb el lideratge, noves estratègies de comunicació han de ser incorporades i haurien d’estar basades en metodologia col·laborativa, que permet detectar i prioritzar les necessitats, implementar-les i fer el seguiment i l’avaluació en els processos de canvi iniciats.
  • En relació amb l’Staff Engagement, podem confirmar que la implementació dels programes d’atenció integrada és un procés dinàmic en què els riscos potencials han de ser identificats i, per tant, l’avaluació i el redisseny ha de ser un procés continu.

L’atenció integrada contribueix a la creació de nous escenaris de salut, uns en fase de canvi i d’altres encara desconeguts. Aquests nous escenaris ens haurien de fer reflexionar sobre la necessitat de definir nous perfils professionals, noves competències i nous actors i “actrius “.

Consortium ACT@Scale Project

Entrada elaborada per Núria Rodríguez-Valiente.

Parlant amb gent gran a Anglaterra i Catalunya: iguals i diferents?

27 Set
Lina Masana

Durant la meva trajectòria professional com a investigadora en l’àmbit de la recerca qualitativa aplicada en salut, he participat en dos projectes de recerca amb gent gran en dos contexts ben diferents: Anglaterra i Catalunya.

El projecte anglès SoReLL (Study of Resourcefullness in Later Life) ‒emmarcat dins el programa d’atenció a la fragilitat del NIHR CLAHRC Yorkshire and Humber‒ volia conèixer quines necessitats i quins  recursos tenen la gent gran amb fragilitat que viuen a casa, i els seus cuidadors informals, i com es pot millorar l’atenció sanitària i social que reben.

El projecte català, emmarcat dins el projecte europeu Horizon2020 anomenat SUSTAIN (Sustainable Integrated Care for Older People in Europe) on AQuAS ha treballat activament, volia conèixer les necessitats i proferències d’atenció de gent gran amb necessitats de salut i socials complexes que viuen a casa, i els seus cuidadors informals, de cara a poder dissenyar i oferir un model d’atenció integrada centrada en la persona.

Ambdós projectes tenen línies comunes d’interès per al mateix grup d’edat, i per tots dos he tingut la sort de dur a terme entrevistes en profunditat amb gent gran anglesa i catalana. Abans d’emprendre la recerca a Anglaterra, tenia una curiositat: com seran els avis i les àvies angleses? Seran semblants als catalans o molt diferents? I en tornar a Catalunya, pensava: Què em diran els avis i les àvies catalanes sobre la seva experiència amb la malaltia i l’atenció que reben? Em diran coses semblants o diferents als anglesos?

Foto de mensatic www.morguefile.com

Si bé anglesos i catalans som cultures amb trets diferenciats, la meva sorpresa ha estat comprovar certes similituds insospitades. No podré aportar dades comparatives concloents donat que no he dut a  terme cap recerca cross-cultural. Tampoc pretenc generalitzar donat que ambdues recerques s’han donat en contextos locals concrets i amb una mostra reduïda. Tanmateix, he pogut observar certes pautes de conducta i de resposta davant la malaltia, la cura i el procés d’envelliment que serien significatives (des del punt de vista etnogràfic, que no estadístic) i que resumeixo a grans trets.

Tenen en comú que, en la majoria dels casos, no volen anar al metge i esperen molt abans d’anar-hi o de demanar ajut a algun familiar per anar-hi; fet que pot conduir a ingressos per urgències i descompensacions que es podrien evitar amb una atenció i seguiment més de prop (objectiu compartit en els dos projectes). Tanmateix, això contrasta amb els que van sovint al metge (freqüentadors) per petites coses o sense motiu aparent d’empitjorament de salut, fet que sovint respon a una necessitat de contacte social i de ser escoltat; això només ho he observat amb la mostra catalana però no amb la anglesa.

Foto de lauramusikanski www.morguefile.com

Tant anglesos com catalans reconeixen que els costa (bastant, molt) demanar ajut i que no volen ser una càrrega per als fills, que ja estan prou ocupats amb les seves feines i famílies, alhora que ambdós coincideixen en pensar o donar per fet (el deure moral de la cura) que els fills o la família els cuidaran quan no es puguin valdre per ells mateixos. Les reticències a demanar ajut s’expliquen, en part, per la voluntat expressa de mantenir l’autonomia al màxim possible i durant el major temps possible; esdevenir depenent es percep com a negatiu i el sol fet de pensar que podrien anar a parar a una residència de gent gran els genera molt neguit, rebuig i malestar.

Pel que fa a l’actitud davant del procés d’envelliment, la meva percepció és que es porta amb més “elegància” (aparent?) en el cas anglès, amb resignació en ambdós casos, i amb certa actitud més queixosa i demandant d’atenció en el cas català. He observat com l’autocura de la salut es gestiona de manera similar, amb dificultats d’adaptació a les dietes alimentàries en ambdós casos i amb certa “mandra” a l’hora de realitzar algun tipus d’activitat o exercici físic recomanat (caminar, usar l’aparell de pedalejar assegut, etc.), però amb cert grau de responsabilitat individual en la gestió de la malaltia.

Foto de Geert www.morguefile.com

Si hagués de destacar un tret diferencial significatiu entre ambdós contextos, és el fet que a Anglaterra compten amb una llarga tradició en recerca participativa i, per tant, no els sembla estrany que investigadors d’una universitat o centre de recerca, treballant en aquest o altre projecte, els contactin per a dur a terme tot tipus d’estudis: assajos clínics, qüestionaris, estudis de cohort, estudis qualitatius amb entrevistes i grups focals, etc. És a dir, estan acostumats a que els facin preguntes i encantats de participar-hi. M’atreviria a dir que als anglesos els agrada especialment dir-hi la seva (speak up for themselves) i se senten orgullosos de contribuir a millorar l’atenció que reben, en part perquè creuen que les seves aportacions contribuiran a construir un país millor.

En el nostre context, encara no tenim tanta tradició en recerca participativa i el desconeixement de la població del món de la recerca (“què volen aquests?”) pot generar certes reticències o dubtes a l’hora d’avenir-se (o atrevir-se) a participar en un estudi de l’àmbit salut. També sembla mancar la visió de millora de país per una visió més individualista de l’atenció que es rep. És qüestió de temps anar fent la nostra recerca cada cop més participativa.

En tots els casos, l’experiència ha estat molt enriquidora, sobretot a nivell personal. El meu agraïment sempre a totes aquelles persones que fan que la nostra recerca sigui possible i ens ajuden a entendre i aprendre com millorar el món en el que vivim vells i joves, grans i petits, homes i dones, anglesos i catalans.

Entrada elaborada per Lina Masana.

Innovar o innovar

29 Set

Què té en comú un circuït integrat d’hospitalització domiciliària, un projecte de gestió infermera telefònica, un pla de minimització de riscos i ús segur dels medicaments, l’ús de les TIC en pacients tractats amb anticoagulants orals, una ruta assistencial de col·laboració entre atenció primària i especialitzada, el redisseny d’un programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva, una unitat funcional de pacients crònics i subaguts, l’optimització de l’atenció al pacient quirúrgic i una unitat d’atenció intermèdia onco-geriàtrica?

Tots són projectes o experiències innovadores recollides en l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat, marc de referència per detectar iniciatives innovadores i tendències en el sistema sanitari català. En podeu llegir més en aquest post de Dolors Benítez.

“Promoure col·laboracions entre organitzacions creant sinèrgies, grups d’interès i llençant reptes”

Si parlem de reptes, en tenim un quants i la innovació pretén justament aportar solucions per millorar.

Innovar, doncs, es pot considerar una actitud constant i necessària que podem identificar en tots els àmbits professionals i vitals.

Des del blog AQuAS hem compartit alguns projectes amb un fort component d’innovació.

És possible combinar l’envelliment actiu i saludable amb la innovació?

Pediatria dels Pirineus, una experiència innovadora a l’Alt Urgell

Infermera virtual, un portal de promoció i educació per a la salut al servei de les persones

Persona gran amb ictus: atenció integral des de la fase aguda fins al retorn al domicili

Entrada elaborada per Marta Millaret (@MartaMillaret)