PEGASO: Fit For Future: connected health and long-term strategy

16 nov.
Elisa Puigdomènech

Developing a platform based on mHealth that has mobile applications (apps), a game and intelligent sensors has been the goal of the European project  PEGASO Fit For Future, which began in December 2013 and ended last July.

It is a platform that aims to improve both the lifestyles of adolescents (diet, physical activity and hours of sleep) and the knowledge that they might have about these life styles. To achieve this, intelligent sensors (t-shirt and bracelet) which record the physical activity and hours of sleep of an individual and also different apps which record the intake of food by means of a diary and footsteps taken by means of an accelerometer were developed and tested.

The PEGASO Fit For Future platform detects which lifestyles a user has and makes recommendations on how to improve them. In addition, it incorporates a gamification component: based on how healthy the lifestyle of a user is as well as how much their knowledge improves, which are then converted into obtaining a greater or lesser amount of points.

As an example, here we can see a screenshot of a fictitious user:

Professionals from different areas collaborated in the project: developers of games, apps and sensors, design and gaming experts, health professionals (doctors, nurses, experts in nutrition, experts in physical activity and psychologists) and also experts in health technology assessment and public health.

There were two different phases of the project: the development phase of the platform and the assessment phase.

During the development phase, while some professionals put their efforts into ensuring the quality and appropriateness of the medical and clinical content of the platform, others concentrated on aspects of a technological nature.

Nevertheless, the opinions of the end users themselves, adolescents, were always kept in mind during this process. In three iterative stages, boys and girls in Catalonia, Lombardy, England and Scotland tested this technology out in the different stages of its development.

The proposals for improvement made by the adolescents including their preferences were, whenever possible, kept in mind for the later versions of the platform. The aim was to guarantee as far as possible that what was being developed was practical for and accepted by the end users.

The last stage of the project was the assessment of the platform. The assessment of the different elements (apps, games and sensors) was to see if they really did help to improve the lifestyles and knowledge about lifestyles among adolescents and to assess the experience of the user after having used the platform.

To this end, a pilot study was carried out with adolescents from Catalonia, Lombardy, Scotland and England in which 365 mobile phones with the PEGASO platform installed were used by adolescents.

After six months of use, the intervention was assessed by means of validated questionnaires, a qualitative methodology and data obtained from the platform itself. A control group was introduced allowing for comparisons to be made with adolescents that did not have access to the platform.

The results of this study will help to evaluate whether new technologies are practical in helping adolescents improve both their lifestyles and knowledge about these lifestyles, a population group accustomed to using new technologies and that, in general, do not often visit health professionals.

Getting closer to the population by using mobile technology and the recreational aspect of gaming could be a good strategy for an intervention of this type related to the promotion of healthy lifestyles among adolescents. At a population level, it is a long-term strategy and hence the slogan “Fit For Future” of the PEGASO project.

Post written by Elisa Puigdomènech.

PEGASO Fit For Future: salud conectada y estrategia a largo plazo

16 nov.
Elisa Puigdomènech

Desarrollar una plataforma basada en la salud móvil (mHealth, en inglés) que contiene aplicaciones móviles (apps), un juego y sensores inteligentes ha sido el objetivo del proyecto europeo PEGASO Fit For Future, que empezó en diciembre de 2013 y finalizó el pasado mes de julio.

Se trata de una plataforma que pretende mejorar tanto los estilos de vida (dieta, actividad física y horas de sueño) como el conocimiento que puedan tener los adolescentes sobre estos estilos de vida. Para conseguirlo, se han desarrollado y probado sensores inteligentes (camiseta y pulsera) que registran la actividad física y las horas de sueño del individuo, así como diferentes apps que registran también la ingesta de alimentos a través de un diario y de los pasos que se realizan mediante un acelerómetro.

La plataforma PEGASO Fit For Future detecta qué estilos de vida lleva el usuario y le hace propuestas de mejora. Incorpora, además, un componente de gamificación: los estilos de vida más o menos saludables que hace el usuario, junto con la mejora de sus conocimientos, se traducen en más o menos puntos.

A modo de ejemplo, aquí podemos ver una captura de pantalla de un usuario ficticio:

En el proyecto han colaborado profesionales de diferentes ámbitos: desarrolladores de juegos, aplicaciones y sensores, expertos en diseño y gamificación, profesionales sanitarios (médicos, enfermeros, expertos en nutrición, expertos en actividad física y psicólogos) y expertos en evaluación de tecnologías sanitarias y salud pública.

Ha habido dos fases diferenciadas del proyecto: la fase de desarrollo de la plataforma y la fase de evaluación.

Durante la fase de desarrollo, mientras unos profesionales se dedicaban a asegurar la calidad y la adecuación del contenido médico y clínico de la plataforma, otros lo hacían de los aspectos de carácter más tecnológico.

Pero, además, durante este proceso se tuvo siempre en cuenta la opinión de los usuarios finales: los adolescentes. En tres fases iterativas, chicos y chicas de Cataluña, Lombardía, Inglaterra y Escocia probaron esta tecnología en diversas fases de su desarrollo.

Las propuestas de mejora de los adolescentes y sus gustos -siempre que fue posible- se tuvieron en cuenta en las siguientes versiones de la plataforma. El objetivo era garantizar al máximo que aquello que se estaba desarrollando fuera factible y aceptado por sus usuarios finales.

La última fase del proyecto fue la evaluación de la plataforma. La evaluación de los diferentes elementos (apps, juegos y sensores) tenía por objetivo ver si realmente ayudaban a mejorar los estilos de vida y los conocimientos sobre estos estilos de vida entre los adolescentes y valorar la experiencia del usuario después de haber utilizado la plataforma.

Para tal fin, se realizó un estudio piloto con adolescentes de Cataluña, Lombardía, Escocia y Inglaterra y 365 teléfonos móviles con la plataforma PEGASO instalada fueron utilizados por adolescentes.

Después de seis meses de uso se evaluó la intervención mediante cuestionarios validados, metodología cualitativa y los datos obtenidos por la propia plataforma. Se introdujo un grupo control con adolescentes que no tuvieron acceso a la plataforma para poder hacer comparaciones.

Los resultados de este estudio permitirán ayudar a valorar si las nuevas tecnologías son factibles para mejorar tanto los estilos de vida como los conocimientos de estos estilos de vida por parte de los adolescentes, población acostumbrada a usar las nuevas tecnologías y que, de forma general, visita poco los profesionales sanitarios.

El hecho de acercarnos a la población usando tecnología móvil y el elemento lúdico del juego puede ser una buena estrategia para una intervención como ésta relacionada con la promoción de estilos de vida saludables entre adolescentes. A nivel poblacional, se trata de una estrategia a largo plazo, de aquí que el lema del proyecto PEGASO sea “Fit For Future”.

Entrada elaborada por Elisa Puigdomènech.

PEGASO Fit For Future: salut connectada i estratègia a llarg termini

16 nov.
Elisa Puigdomènech

Desenvolupar una plataforma basada en la salut mòbil (mHealth, en anglès) que conté aplicacions mòbils (apps), un joc i sensors intel·ligents ha estat l’objectiu del projecte europeu PEGASO Fit For Future, que va començar el desembre de 2013 i va finalitzar el passat mes de juliol.

Es tracta d’una plataforma que pretén millorar tant els estils de vida (dieta, activitat física i hores de son) com el coneixement que puguin tenir els adolescents sobre aquests estils de vida. Per aconseguir-ho, s’han desenvolupat i provat sensors intel·ligents (camiseta i polsera) que enregistren l’activitat física i les hores de son de l’individu, així com diferents apps que enregistren també la ingesta d’aliments mitjançant un diari i les passes que es fan mitjançant un acceleròmetre.

La plataforma PEGASO Fit For Future detecta quins són els estils de vida que fa l’usuari i li fa propostes de millora. Incorpora, a més, un component de gamificació: els estils de vida més o menys saludables que fa l’usuari, així com la millora en els seus coneixements, es tradueixen en més o menys punts.

Veiem una captura de pantalla d’un usuari fictici, a mode d’exemple:

En el projecte han col·laborat professionals de diferents àmbits: desenvolupadors de jocs, aplicacions i sensors, experts en disseny i gamificació, professionals sanitaris (metges, infermers, experts en nutrició, experts en activitat física i psicòlegs) i experts en avaluació de tecnologies sanitàries i salut pública.

Hi ha hagut dues fases diferenciades del projecte: la fase de desenvolupament de la plataforma i la fase d’avaluació.

Durant la fase de desenvolupament, mentre uns professionals es dedicaven a assegurar la qualitat i l’adequació del contingut mèdic i clínic de la plataforma, d’altres ho feien dels aspectes de caire més tecnològic.

Però, a més, durant aquest procés es va tenir sempre en compte l’opinió dels usuaris finals: els adolescents. En tres fases iteratives, nois i noies de Catalunya, Llombardia, Anglaterra i Escòcia van provar aquesta tecnologia en diverses fases del seu desenvolupament.

Les propostes de millora dels adolescents i els seus gustos -sempre que va ser possible- es van tenir en compte en les següents versions de la plataforma. L’objectiu era garantir al màxim que allò que s’estava desenvolupament fos factible i acceptat pels seus usuaris finals.

L’última fase del projecte va ser l’avaluació de la plataforma. L’avaluació dels diferents elements (apps, jocs i sensors) tenia per objectiu veure si realment ajudaven a millorar els estils de vida i els coneixements sobre els estils de vida entre els adolescents i valorar l’experiència de l’usuari després d’haver utilitzat la plataforma.

Per a tal fi, es va fer un estudi pilot amb adolescents de Catalunya, Llombardia, Escòcia i Anglaterra i 365 telèfons mòbils amb la plataforma PEGASO instal·lada van ser utilitzats per adolescents.

Després de sis mesos d’ús es va avaluar la intervenció mitjançant qüestionaris validats, metodologia qualitativa i les dades obtingudes per la pròpia plataforma. Es va introduir un grup control amb adolescents que no van tenir accés a la plataforma per poder fer comparacions.

Els resultats d’aquest estudi permetran ajudar a valorar si les noves tecnologies són factibles per millorar tant els estils de vida com els coneixements d’aquests estils de vida per part dels adolescents, població acostumada a emprar les noves tecnologies i que, de forma general, visita poc els professional sanitaris.

Apropar-nos a la població usant tecnologia mòbil i l’element lúdic del joc pot ser una bona estratègia per a una intervenció com aquesta relacionada amb la promoció d’estils de vida saludables entre adolescents. A nivell poblacional, es tracta d’una estratègia a llarg termini, per això el lema del projecte PEGASO és “Fit For Future”.

Entrada elaborada per Elisa Puigdomènech.

Time to digitally disconnect?

14 set.

It is very common to see groups of people looking at their mobile devices in any place at any time: on holiday, at work, at home, in the underground, on the bus, in a congress, ….. wherever. It is also common to take advantage of our holidays to say that we will make the most of these days to disconnect from our routines. Does this include disconnecting our mobile phones, tablets, laptops, the TV or email?

At AQuAS, as an agency involved in health assessment, we do not know this. What we do know is that there is more and more talk of connected health, a term which includes mHealth, eHealth and all related concepts, which have been a part of everyday life for some time now.

At a level of the Catalan system of health, we have in this post by Òscar Solans an example of the development of technological tools which involve new ways of interaction between patients and the health system. In this way, La Meva Salut and eConsult are useful tools when placing the patient, the person that is, at the centre of all the interactions there are with the health professionals coming from different fields.

At a European level, Jean Patrick Mathieu and Rossana Alessandrello wrote about how complex the subjects of interoperability and the implementation of mobile technological solutions are, in this other post. This was the framework for the European project DECIPHER whose goal was to facilitate the access to health information from different countries and health systems.

Let’s change the perspective. At an individual level, who does not have an app downloaded on their mobile phone? Which of these apps have to do with something related to health, such as weight control, for example, or as support when doing physical exercise, to keep track of menstrual cycles, fertility calendars or aspects of mental and emotional health? And no need to limit ourselves to talking about mobile devices: who has not heard of calculators for aspects of health such as calculators of life expectancy?

Downloading an app is very easy and can even be free. In this post by Elisa Puigdomènech, she highlighted the fact that in mid-2016 The Economist explained there were some 165,000 apps related to health. This figure must no doubt have increased.

What does the success of an app depend on? What guarantees of quality and safety do they offer?

Regarding the first question, the user experience was the subject on which Elisa Puigdomènech put the emphasis, based on the experience obtained in the PEGASO project. Along the same lines, Santi Gómez spoke about the fact that the development of a health application must, in all phases of its development, include the participation of those who will ultimately be the end users.

And in terms of the second question, any health intervention should be safe, be based on evidence, on the best quality knowledge available and should be assessable. This is the premise with which we at the AQuAS work and this is the role that an assessment agency can play when thinking about connected health. Thus, this post by Toni Dedéu places the emphasis on the fact that technologists, assessors, professionals and citizens have the opportunity to work together and combine their expertise but not forgetting the speed of innovation.

In conclusion, the assessment of connected health is a current topic. This article was recently published, and is a good example of a proposal for a conceptual framework. We end this post with an editorial about innovation and evidence which invites one to reflect on assessment and innovation.

Post written by Marta Millaret (@MartaMillaret)

 

¿Momento de desconexión digital?

14 set.

Es muy habitual ver grupos de personas mirando su dispositivo móvil desde cualquier lugar: de vacaciones, en el trabajo, en casa, en el metro, en el autobús, en un congreso… donde sea. También es muy habitual aprovechar los días de vacaciones para desconectar de la rutina. ¿Incluye esto desconectar del móvil, de las tabletas, de los portátiles, de la televisión y del email?

Desde AQuAS, como agencia implicada en la evaluación sanitaria, ésto no lo sabemos. Lo que sí sabemos es que cada vez se habla más de salud conectada, un término que incluye mHealth, eHealth y todos los conceptos relacionados que desde hace ya un tiempo forman parte de nuestro día a día.

A nivel de sistema de salud catalán, en este post de Òscar Solans veíamos un ejemplo de desarrollo de herramientas tecnológicas que implican nuevas formas de interacción entre paciente y sistema sanitario. De este modo, La Meva Salut y la eConsulta son herramientas que serían relevantes para situar al paciente -la persona- como eje central de las diferentes interacciones con los profesionales de salud de diferentes ámbitos.

A nivel europeo, Jean Patrick Mathieu y Rossana Alessandrello, en este otro post, escribieron sobre la complejidad de los temas de interoperatibilidad e implementación de soluciones tecnológicas móviles. Este era el marco del proyecto europeo DECIPHER que tenía por objetivo facilitar el acceso a la información de salud desde diferentes países y sistemas de salud.

Cambiemos la perspectiva. A nivel individual, ¿Quién no tiene una app descargada en su teléfono móvil? ¿Cuáles de estas apps tienen relación con algún tema de salud, como por ejemplo, el control de peso, el acompañamiento en el ejercicio físico, el seguimiento de ciclos menstruales, calendarios de fertilidad y aspectos de salud mental y emocional? Y no es necesario que hablemos exclusivamente de dispositivos móviles: ¿Quién no ha oído hablar de calculadoras de aspectos de salud como las calculadoras de esperanza de vida?

Descargarse una app es fácil y puede ser gratuito. Elisa Puigdomènech destacaba en este post que The Economist contaba a mediados de 2016 que habían 165.000 apps relacionadas con la salud. Seguro que esta cifra ha aumentado.

¿De qué depende el éxito de una app? ¿Qué garantías de calidad y de seguridad pueden ofrecer?

Por lo que refiere a la primera pregunta, la experiencia de usuario era el tema que Elisa Puigdomènech destacaba a partir de la experiencia con el proyecto PEGASO. En la misma línea, lo exponía Santi Gómez comentando cómo el desarrollo de una aplicación de salud debe incluir, en todas las fases de su desarrollo, la participación de los que serán sus usuarios finales. De nuevo, situaríamos a la persona como eje central del sistema.

Por lo que refiere a la segunda pregunta, toda intervención de salud debería ser segura, estar basada en la evidencia, en el conocimiento de la mejor calidad disponible y debería poder ser evaluada. Esta es la premisa con la que trabajamos desde AQuAS y éste es el rol que puede tener una agencia de evaluación cuando pensamos en salud conectada. De este modo, este post de Toni Dedéu pone el acento en el hecho que tecnólogos, evaluadores, profesionales y ciudadanos tienen la oportunidad de trabajar juntos y sumar sin olvidar la velocidad de la innovación.

En conclusión, la evaluación de salud conectada es un tema actual. La publicación reciente de este artículo es un buen ejemplo de ello con una propuesta de marco conceptual de evaluación de mHealth. Acabamos este post con una editorial sobre innovación y evidencia que invita a la reflexión sobre evaluación e innovación.

Entrada elaborada por Marta Millaret (@MartaMillaret)

Moment de desconnexió digital?

14 set.

És molt habitual veure grups de persones mirant el seu dispositiu mòbil des de qualsevol lloc: de vacances, a la feina, a casa, al metro, a l’autobús, en un congrés… on sigui. També és molt habitual aprofitar els dies de vacances per dir que aprofitarem per desconnectar de la rutina. Inclou això desconnectar del mòbil, de les tauletes, dels portàtils, de la televisió i de l’email?

Des d’AQuAS, com a agència implicada en l’avaluació sanitària, això no ho sabem. El que sí que sabem és que cada vegada es parla més de salut connectada, un terme que inclou mHealth, eHealth i tots els conceptes relacionats que d’un temps cap aquí formen part del nostre dia a dia.

A nivell de sistema de salut català, en aquest post d’Òscar Solans vèiem un exemple de desenvolupament d’eines tecnològiques que impliquen noves formes d’interacció entre pacient i sistema sanitari. Així, La Meva Salut i l’eConsulta són eines que serien rellevants a l’hora de situar el pacient, la persona, com a eix central de les diferents interaccions amb els professionals de salut de diversos àmbits.

A nivell europeu, Jean Patrick Mathieu i Rossana Alessandrello, en aquest altre post, van escriure sobre com de complexos resulten els temes d’interoperatibilitat i d’implementació de solucions tecnològiques mòbils. Aquest era el marc del projecte europeu DECIPHER que tenia com a objectiu facilitar l’accés a la informació de salut des de diferents països i sistemes de salut.

Canviem la perspectiva. A nivell individual, qui no té una app descarregada en el seu telèfon mòbil? Quines d’aquestes apps tenen a veure amb algun tema de salut, com per exemple el control de pes, l’acompanyament en l’exercici físic, el seguiment de cicles menstruals, calendaris de fertilitat i aspectes de salut mental i emocional? I no cal que parlem exclusivament de dispositius mòbils: qui no ha sentit a parlar de calculadores d’aspectes de salut com ara les calculadores d’esperança de vida?

Descarregar-se una app és molt fàcil i pot ser gratuït. Elisa Puigdomènech destacava en aquest post que The Economist comptava a mitjans de 2016 que hi havia unes 165.000 apps relacionades amb la salut. Segur que aquesta xifra ha augmentat.

De què depén l’èxit d’una app? Quines garanties de qualitat i de seguretat poden oferir?

Pel que fa a la primera pregunta, l’experiència d’usuari era el tema que Elisa Puigdomènech també destacava a partir de l’experiència amb el projecte PEGASO. En la mateixa línia, ho exposava Santi Gómez parlant sobre el fet que el desenvolupament d’una aplicació de salut ha d’incloure, en totes les fases del seu desenvolupament, la participació dels que en seran els seus usuaris finals. De nou, situaríem la persona com a eix central del sistema.

I pel que fa a la segona pregunta, qualsevol intervenció de salut hauria de ser segura, estar basada en l’evidència, en el coneixement de la millor qualitat disponible i hauria de poder ser avaluada. Aquesta és la premissa amb què treballem des d’AQuAS i aquest és el rol que pot tenir una agència d’avaluació quan pensem en salut connectada. Així, aquest post de Toni Dedéu posa l’accent en el fet que tecnòlegs, avaluadors, professionals i ciutadans tenen l’oportunitat de treballar junts i sumar experteses sense oblidar la velocitat de la innovació.

En conclusió, l’avaluació de la salut connectada és un tema actual. Recentment, s’ha publicat aquest article que n’és un bon exemple amb una proposta de marc conceptual. Acabem aquest post amb una editorial sobre innovació i evidència que convida a la reflexió sobre avaluació i innovació.

Entrada elaborada per Marta Millaret (@MartaMillaret)

The main challenge in mHealth is understanding each other

3 març
Toni Dedéu - DECIPHER final event 2017
Toni Dedéu

In recent years, the debate about what we should do with health apps has centred around accreditation, certification or assessment. At the same time, multiple lists of health apps recommended by a range of known and recognised initiatives have been drawn up.

An example of this would be the iSYScore2017 ranking of the Fundació iSYS which was presented in the context of the CAMFiC a few weeks ago.

rànquing apps salut

In this context, and with the Mobile World Congress 2017 in Barcelona in full swing, we can ask ourselves what role a Health Technology Assessment (HTA) agency has when considering mHealth.

There is a reality which we cannot evade. Any health intervention needs to be based on evidence, on knowledge of the highest quality at hand, and must be evaluated.

This cannot be done by turning our backs on the real world or innovation. A health app is a tool to carry out a health intervention and so health apps need to be seen as just another intervention, but of course, with some characteristics of their own which will mean there is an extra demand placed on one and all.

Technologists, HTA experts, professionals and citizens have the opportunity to understand each other if we want to be facilitators of recommending safe apps in health. We are not talking about initiatives that can be developed from one sector only and it is not only about apps.

Now more than ever, we need to be flexible and work from a multidisciplinary position. We already talk about co-creation and co-design; quite simply, of co-produced mHealth initiatives based on the expertise of multiple agents including, obviously, citizens.

AQuAS is participating in the assessment of several mHealth projects financed by the European Commission. The PEGASO project stands out, centred on promoting healthy lifestyles among adolescents, and DECIPHER, as an integral solution to facilitate the geographical mobility of patients with chronic diseases such as diabetes type 2 and m-resist, centred on schizophrenia and patients resistant to treatment.

We are faced with the challenge of integrating totally different fields such as the language of technologists and developers; the speed of innovation and the culture of assessment. In addition, this needs to be done without losing sight of the key role of scientific societies and the different points of view of health professionals and end users.

We know there is a lot of work to be done. Technologists and experts in health technology assessment, respectively, have the opportunity to learn a lot from each other. It is about sharing knowledge and expertise to facilitate, ultimately, health tools for citizens and professionals, which have been assessed, are based on evidence, are safe and reliable and have a strong collaborative component.

MWC17
Digital Health and Wellness Summit – MWC17

 

Post written by Toni Dedéu (@Toni_Dedéu) and Elisa Puigdomènech.

El principal reto de la mHealth es entendernos

3 març
Toni Dedéu - DECIPHER final event 2017
Toni Dedéu

En los últimos tiempos, el debate sobre qué hacemos con las apps de salud se ha centrado principalmente alrededor de acreditar, certificar o evaluar y se han elaborado múltiples listados de apps de salud recomendadas por varias iniciativas conocidas y reconocidas.

Un ejemplo de ésto lo encontramos en el ránking iSYScore2017 de la Fundación iSYS presentado en el contexto de la CAMFiC hace pocas semanas.

rànquing apps salut

Considerando este escenario y en pleno Mobile World Congress, nos podemos preguntar qué rol puede tener una agencia de evaluación cuando pensamos en mHealth.

Hay una realidad ineludible. Cualquier intervención en salud debe estar basada en la evidencia, en el conocimiento de la mejor calidad disponible, y debe poder ser evaluada.

Esto no se puede hacer de espaldas al mundo real ni a la innovación. Una app de salud es una herramienta para hacer una intervención y, por tanto, debemos tratar las apps de salud como una intervención más, eso sí, con algunas características propias que implicarán una exigencia extra para unos y otros.

Tecnólogos, evaluadores, profesionales y ciudadanía tenemos la oportunidad de entendernos si queremos ser facilitadores de una recomendación segura de apps de salud. No se trata de iniciativas que se puedan desarrollar desde un único sector y no se trata sólo de apps.

Ahora más que nunca es el momento de ser flexibles y de trabajar desde la multidiciplinariedad. Estamos hablando ya de cocreación y de diseño; claramente, de iniciativas mHealth coproducidas a partir del carácter experto de múltiples agentes incluyendo, por supuesto, a la ciudadanía.

AQuAS está participando en la evaluación de varios proyectos mHealth financiados por la Comisión Europea. Destaca el proyecto PEGASO centrado en la promoción de estilos de vida saludable entre adolescentes, DECIPHER como solución integral para facilitar la movilidad geográfica de pacientes con enfermedades crónicas como por ejemplo diabetes tipo 2 y m-resist centrado en esquizofrenia y pacientes resistentes al tratamiento.

Estamos ante el reto de integrar ámbitos absolutamente diferentes como el lenguaje de tecnólogos y desarrolladores; la velocidad de la innovación y la cultura evaluativa. Y se debe hacer, además, sin  perder de vista el papel clave de las sociedades científicas y de los diferentes posicionamientos de los profesionales de la salud y de los usuarios finales.

Sabemos que hay muchísimo trabajo para hacer. Los tecnólogos y los expertos en evaluación de tecnologías médicas, respectivamente, tenemos la oportunidad de aprender mucho los unos de los otros. Se trata de compartir conocimiento experto para facilitar, finalmente, a la ciudadanía y a los profesionales herramientas de salud evaluadas, basadas en la evidencia, seguras, fiables y con un fuerte componente colaborativo.

MWC17
Digital Health and Wellness Summit – MWC17

 

Entrada elaborada por Toni Dedéu (@Toni_Dedéu) y Elisa Puigdomènech.

 

 

 

 

El principal repte de l’mHealth és entendre’ns

2 març
Toni Dedéu - DECIPHER final event 2017
Toni Dedéu

En els últims temps, el debat sobre què fem amb les apps de salut ha girat principalment al voltant d’acreditar, certificar o avaluar i mentrestant s’han elaborat múltiples llistats d’apps de salut recomanades per diverses iniciatives conegudes i reconegudes.

Un exemple d’això seria el rànquing de l’iSYScore2017 de la Fundació iSYS presentat en el context de la CAMFiC ara fa poques setmanes.

rànquing apps salut

Considerant aquest escenari i en ple Mobile World Congress, ens podem preguntar quin rol pot tenir una agència d’avaluació quan pensem en mHealth.

Hi ha una realitat de la què no podem defugir. Qualsevol intervenció en salut ha d’estar basada en l’evidència, en el coneixement de la millor qualitat disponible, i ha de poder ser avaluada.

Això no pot fer-se d’esquenes al món real ni a la innovació. Una app de salut és una eina per fer una intervenció i, per tant, cal tractar les apps de salut com una intervenció més, això sí, amb algunes característiques pròpies que implicaran una exigència extra per a uns i altres.

Tecnòlegs, avaluadors, professionals i ciutadans tenim l’oportunitat d’entendre’ns si volem ser facilitadors d’una recomanació segura d’apps de salut. No es tracta d’iniciatives que es puguin desenvolupar des d’un únic sector i no es tracta només d’apps.

Ara més que mai és l’hora de ser flexibles i de treballar des de la multidisciplinaritat. Estem parlant ja de cocreació i de codisseny; ras i curt, d’iniciatives mHealth coproduïdes a partir de l’expertesa de múltiples agents i incloent-hi, òbviament, la ciutadania.

L’AQuAS està participant en l’avaluació de diversos projectes d’mHealth finançats per la Comissió Europea. Destaca el projecte PEGASO centrat en la promoció d’estils de vida saludable entre adolescents, DECIPHER com a solució integral per facilitar la mobilitat geogràfica dels pacients amb malalties cròniques com per exemple diabetis tipus 2 i m-resist centrat en esquizofrènia i pacients resistents al tractament.

Tenim davant nostre el repte d’integrar àmbits absolutament diferents com són el llenguatge de tecnòlegs i desenvolupadors; la velocitat de la innovació i la cultura avaluativa. Cal fer-ho, a més a més, sense perdre de vista el paper clau de les societats científiques i dels diferents posicionaments dels professionals de la salut i dels usuaris finals.

Sabem que hi ha moltíssima feina a fer. Els tecnòlegs i els experts en avaluació de tecnologies mèdiques, respectivament, tenim l’oportunitat d’aprendre molt els uns dels altres. Es tracta de compartir coneixement i experteses per facilitar, finalment, a la ciutadania i als professionals eines de salut avaluades, basades en l’evidència, segures, fiables i amb un fort component col·laboratiu.

MWC17
Digital Health and Wellness Summit – MWC17

Entrada elaborada per Toni Dedéu (@Toni_Dedéu) i Elisa Puigdomènech.

Extra motivational bonus and… Let them have fun! Key elements for qualitative research with adolescents

1 des.
Santi Gómez

There is no doubt that a qualitative methodology considerably enriches the development and assessment of public health interventions. It is often the ingredient which gives a dish that very special flavour or sometimes is even its main ingredient which, if of quality, makes the dish a real winner.

When both quantitative and qualitative methodologies are applied respectively to the same project, the necessary nutrients are provided to make the project work and can even produce compound molecules of a high nutritional value if applied in combination. The flavours of qualitative methodology acquire specially relevance in the dish when an innovative intervention  is being cooked up using new channels of communication to reach the target population. We are talking of the PEGASO Fit for future.

The chefs at the the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) and those at the Catalan Agency of Public Health (ASPCAT), together with other European chefs, have the PEGASO platform brewing on the stove. Centred around the smartphone, it aims to be a new creative recipe for the promotion of healthy lifestyles among adolescents. Eating habits, physical activity and hours of sleep are the real protagonists of the signature dish which has begun to be served in different secondary education schools in Catalonia, Scotland, England and Italy in the way of different health apps, games and movement sensors.

The PEGASO project is using qualitative methodology in all phases to ensure that the “food” gets to the table successfully and that it be a well-received recipe which spreads out cheerfully and quickly to all kitchens. Thus, the focus groups held with adults and adolescents before the start of pre-pilot phase allowed us to draw up a clear shopping list to get the necessary ingredients before we donned our aprons. Subsequently, and during the 3 stages of the pre-pilot phase, adolescents in several focus groups carved up the different prototypes of the platform’s components after having appraised their quality to decide whether they should be included in the recipe or not.

But what are the key elements for qualitative research with adolescents? A focus group with adolescents is an intense activity which is worth doing. In fact, in the pre-pilot phase of the PEGASO project, we had the opportunity to lead teams in different schools; Nou Patufet school in Barcelona, Verge de la Salut de Sant Feliu de Llobregat and IES Ramón de la Torre in Torredembarra. These teams were made up of wonderful players that converted each match into a real show. To be able to see thrilling sporting events, we used the extra motivational bonus before each match. This is the first key element for qualitative research with adolescents.

The setting up of a group is essential for its later development and just like a pep talk in the locker room, the tactics of the game were explained in a simple way and the importance of each individual’s contribution to working as a team was highlighted. Additionally, and also prior to setting up groups, the importance given by the PEGASO project that participants choose their best skills while also enjoying the match was highlighted. In this way, the players gave their best at all times leaving the supporters dumbstruck from minute 1.

When dealing with highly motivated groups, the coach has no need to scream and shout from the sideline but rather just guide the team with a simple gesture so that it can progressively achieve the pre-established objectives. In this way, spectacular goals are scored which surprise everyone, including the coach and technical staff. This is pretty much what happened to the PEGASO team where good communication and the initial extra motivational bonus helped great sporting events of two or more hours to take place.

In the focus groups of the PEGASO project, the dribbling and passing between participants has been constant and at an individual level, enjoyment was apparent. This is the second key element in qualitative research with adolescents: that they enjoy themselves. If this is achieved, a group of adolescents can get to wherever they want with endless energy. In this way, attributes which collective imagination often assigns to the adolescent population such as passiveness or a lack of interest have been totally ousted and annulled by freshness, creativity and the urge to participate. Undoubtedly, as Jaume Funes would say, the adolescents who have participated in the PEGASO project have been unbearably charming; and I would add, extremely funny and insatiable players.

And after a hard workout, to bed ….! All the information provided by adolescent genius must be given the chance to rest. Rest after an activity is also a nutritious element. A calm demeanour after the adequate hours of sleep enables one to carry out a qualitative in-depth analysis. It is under these conditions that an outcomes report can be written which gives value to the development of the intervention that, as we have already commented, aims to  promote a healthy diet, physical activity and rest. The PEGASO project aspires to be a useful tool in promoting these healthy habits among adolescents. Have a good day, a good match and good night!

Post written by Santi Gómez, AQuAS-APSCAT.

This text are part of a series of posts about qualitative research started at the Ibero-American Congress of Qualitative Health Research which was held in Barcelona several months ago. The other posts in the series are: Utilities and challenges of applying qualitative methodology in community health projects written by Dolors Rodríguez-Arjona and Broadening perspectives in health service assessment written by Vicky Serra-Sutton.