març de 2015 – AQuAS Blog

Las lecciones que aprendimos de Cy Frank

26 març

Cy Frank Cyril Frank, o Cy, como le gustaba que la llamaran, era un visionario con vocación transformadora que hizo mucho por la sanidad y salud de los habitantes de Alberta y de Canadá. Cirujano de profesión, siempre se interesó por retos muy parecidos a los de AQuAS en cuanto a la calidad de los servicios y sistema sanitario. Era un líder en su casa y será recordado por muchos en Alberta y en Canadá, como así lo demuestra la larga lista de mensajes, recuerdos, pensamientos, historias y notas de condolencia que se están colgando cada día en el mostrador de la Universidad de Calgary. Donde él fue profesor. Destaca el obituario que el periodista André Picard ha escrito en el diario The Globe and Mail donde explica la variedad de ‘sombreros’ que llevó Cy Frank a lo largo de su vida. Continue reading →

The lessons we learned from Cy Frank

26 març

Cy Frank Cyril Frank, or Cy, as he liked to be called, was a visionary with a transforming vocation who accomplished a lot for the wellbeing and health of the residents in Alberta and Canada. Surgeon by profession, he was always interested by the challenges about the quality of services and health systems, very similar to those of AQuAS. He was a leader in his home country and he will be always remembered by people in Alberta and Canada, as demonstrated by the long list of messages, memories, thoughts, stories and notes of condolence that are published every day on the University of Calgary’s notice board. Where he was a professor. Stresses the obituary that the journalist André Picard wrote in The Globe and Mail explaining the variety of ‘hats’ that led Cy Frank over his life. Continue reading →

Les lliçons que vam aprendre d’en Cy Frank

26 març

Cyril Frank, o Cy, com li agradava que l’anomenessin, era un visionari amb vocació transformadora que va fer molt per la sanitat i salut dels habitants d’Alberta i del Canadà. Cirurgià de professió, sempre es va interessar per reptes molt semblants als d’AQuAS en quant a la qualitat dels serveis i sistema sanitari. Era un líder a casa seva i serà recordat per molts a Alberta i al Canadà, com així ho demostra la llarga llista de missatges, records, pensaments, històries i notes de condol que s’estan penjant cada dia al taulell de la Universitat de Calgary, on ell va ser professor. Destaca l’obituari que el periodista André Picard ha escrit en el diari The Globe and Mail on explica la varietat de ‘barrets’ que va dur en Cy Frank al llarg de la seva vida. Continue reading →

In favour of the variability

19 març

Joan Escarrabill. Director Chronic Care Program at Hospital Clínic Barcelona

John Wennberg explained to us how difficult it is to justify the variability in clinical practice. The health care that people receive, is more determined by where they live (zip code) than by their overall health. This variability is influenced more by local clinical practice (the features and character of each place, i.e. zip code) than the prevalence of disease or patient preferences. Furthermore, in places with greater health services and activity, the satisfaction, quality and the survival rates are often worse. As this variability (chaotic, according to Wennberg) is not explained by sanitary reasons, it also constitutes an element that leads to greater health inequalities.

There are many examples. The “Observatori de Teràpies Respiratòries a Domicili” analyzes annually the performance of these home treatments. There are paradoxes related to the number of treatments. In Catalonia there are over 65,000 people who receive treatment with continuous positive airway pressure (CPAP) in order to treat sleep apnoea. On the other hand there are just over 2,000 people who need home mechanical ventilation. There is less variability in the patient group treated with CPAP (the difference is 2.5 times between the territory with the lowest and the highest prevalence) than in the group of patients using ventilators (the difference is 22 times). The home oxygen therapies’ variability maps show the differences in use of these treatments among different districts of Barcelona. Continue reading →

A favor de la variabilitat

19 març

Joan Escarrabill. Director del Programa de Malalties Cròniques de l’Hospital Clínic de Barcelona

John Wennberg ens il·lumina sobre com és de difícil justificar la variabilitat de la pràctica clínica. L’atenció sanitària que reben les persones està més relacionada amb el lloc on viuen (codi postal) que amb el seu estat de salut. Aquesta variabilitat està més influïda per la pràctica clínica local (l’empremta o la signatura característica de cada lloc, és a dir, el codi postal) que per la prevalença de les malalties o les preferències del pacient. A més, als llocs on hi ha més intensitat de prestacions sanitàries, la satisfacció, la qualitat i la supervivència solen ser pitjors. Com que aquesta variabilitat (caòtica, diu en Wennberg) no s’explica per raons sanitàries, també és un element que incrementa les desigualtats en salut.

Els exemples són múltiples. Des de l’Observatori de Teràpies Respiratòries a Domicili, cada any s’analitzen les prestacions d’aquests tractaments a domicili. Hi ha paradoxes relacionades amb el nombre de tractaments. A Catalunya hi ha més de 65.000 persones que reben tractament amb pressió positiva contínua (CPAP) a la via aèria per a tractar l’apnea del son. En canvi n’hi ha poc més de 2.000 que necessiten ventilació mecànica a domicili. Hi ha menys variabilitat en el grup de pacients tractats amb CPAP (la diferència és de 2,5 vegades entre el territori amb la prevalença més baixa i la més alta) que en el grup de pacients amb ventilació (la diferència és de 22 vegades). Els mapes de variabilitat de l’oxigenoteràpia domiciliària fan paleses les diferències d’ús d’aquest tractament entre els diferents barris de Barcelona. Continue reading →

A favor de la variabilidad

19 març

Joan Escarrabill. Director del Programa de Enfermedades Crónicas del Hospital Clínic de Barcelona

John Wennberg nos ilumina sobre lo difícil que es justificar la variabilidad de la práctica clínica. La atención sanitaria que reciben las personas está más relacionada con el lugar donde viven (código postal) que con su estado de salud. Esta variabilidad está más influida por la práctica clínica local (la huella o la firma característica de cada lugar, es decir, el código postal) que por la prevalencia de las enfermedades o las preferencias del paciente. Además, en los lugares donde hay más intensidad de prestaciones sanitarias, la satisfacción, la calidad y la supervivencia suelen ser peores. Como esta variabilidad (caótica, dice Wennberg) no se explica por razones sanitarias, también es un elemento que incrementa las desigualdades en salud.

Los ejemplos son múltiples. Desde el “Observatorio de Terapias Respiratorias a Domicilio”, cada año se analizan las prestaciones de estos tratamientos a domicilio. Hay paradojas relacionadas con el número de tratamientos. En Cataluña hay más de 65.000 personas que reciben tratamiento con presión positiva continua (CPAP) en la vía aérea para tratar la apnea del sueño. En cambio hay poco más de 2.000 que necesitan ventilación mecánica a domicilio. Hay menos variabilidad en el grupo de pacientes tratados con CPAP (la diferencia es de 2,5 veces entre el territorio con la prevalencia más baja y la más alta) que en el grupo de pacientes con ventilación (la diferencia es de 22 veces). Los mapas de variabilidad de la oxigenoterapia domiciliaria ponen de manifiesto las diferencias de uso de este tratamiento entre los diferentes barrios de Barcelona. Continue reading →

La reutilización de los datos: un elemento transformador de la realidad social y económica

12 març

Anna García-Altés, Responsable del Observatorio del Sistema de Salud de Cataluña

La información que genera el contacto de los ciudadanos con la Administración es de una gran magnitud, abarcando desde el registro de nacimientos, en el sistema educativo, el mundo laboral, el transporte, la vivienda y los equipamientos, el desarrollo de actividades económicas, el pago de impuestos, el sistema sanitario, el sistema judicial, y hasta el registro de mortalidad. Esta información es imprescindible para el desarrollo de las responsabilidades que son atribuidas a la Administración, pero se convierte en un activo de enorme valor para usos secundarios.

El contexto económico actual ha puesto de manifiesto la necesidad, siempre existente, de fundamentar las políticas públicas en la evaluación, a fin de garantizar que los objetivos establecidos se cumplan y, por tanto, que se realiza una asignación eficiente de los recursos públicos. La disponibilidad de datos es el elemento que facilita la implementación de la cultura evaluativa en la Administración. El análisis de los datos de cada uno de los ámbitos permite conocer la efectividad y eficiencia de las políticas, y es tremendamente enriquecedora para la planificación.

Continue reading →

La reutilització de les dades: un element transformador de la realitat social i econòmica

12 març

Anna García-Altés, Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

La informació que genera el contacte dels ciutadans amb l’Administració és d’una gran magnitud, abastant des del registre de naixements, al sistema educatiu, el món laboral, el transport, l’habitatge i els equipaments, el desenvolupament d’activitats econòmiques, el pagament d’impostos, el sistema sanitari, el sistema judicial, i fins al registre de mortalitat. Aquesta informació és imprescindible per al desenvolupament de les responsabilitats que li són atribuïdes a l’Administració, però esdevé un actiu d’enorme valor per a usos secundaris.

El context econòmic actual ha posat de manifest la necessitat, sempre existent, de fonamentar les polítiques públiques en l’avaluació, per tal de garantir que els objectius establers s’acompleixen i, per tant, que es fa una assignació eficient dels recursos públics. La disponibilitat de dades és l’element que facilita la implementació de la cultura avaluativa a l’Administració. L’anàlisi de les dades de cadascun dels àmbits permet conèixer l’efectivitat i eficiència de les polítiques, i és tremendament enriquidora per a la planificació.

Continue reading →

The reuse of data: a transforming element of social and economic reality

12 març

Anna García-Altés, Head of the Catalan Health System Observatory

The information generated through the contact between citizens and the administration is of great importance, ranging from registrations of birth to registrations in the education system; employment; transport; housing and utilities; the development of economic activities; tax payments; health system; the judiciary system, and even death certifications. This information is essential for the development of the responsibilities that are attributed to the Administration but becomes an invaluable asset for secondary uses.

The current economic situation has highlighted the ever present need to base public policy on assessments to ensure that its objectives are met and, therefore, that an efficient public resources allocation is performed. Data availability is the element that facilitates the evaluation culture implementation in the administration. Data analysis in each are provides information on the policy effectiveness and efficiency and tremendously improves planning. Continue reading →

Más participación, ¿mejores políticas?

5 març

Elena Torrente, Coordinadora de salud digital. DKV Servicios

“Para nosotros [los legisladores atenienses], la discusión no es una piedra en el camino hacia la acción, sino el paso previo imprescindible para tomar cualquier decisión sabia”. – Pericles

Leía esta cita en el libro “És la política, idiotes!” del profesor de Ciencia Política Quim Brugué dónde hace una defensa cerrada de La Política. De la necesidad de la política para tomar decisiones colectivas. En estos momentos de desafección política imperante, es un libro, al menos, interesante, y que plantea una cuestión para mi clave: la inteligencia siempre es colectiva.

Interesante debate hoy en día, en la era de las redes, dónde compartir conocimiento y colaborar nunca había sido tan fácil. Pero, ¿y en el ámbito de las políticas públicas? ¿Se tiene en cuenta la inteligencia colectiva en su diseño? ¿Tiene sentido hacerlo?

Continue reading →