Les lliçons que vam aprendre d’en Cy Frank

26 Mar

Cy FrankCyril Frank, o Cy, com li agradava que l’anomenessin, era un visionari amb vocació transformadora que va fer molt per la sanitat i salut dels habitants d’Alberta i del Canadà. Cirurgià de professió, sempre es va interessar per reptes molt semblants als d’AQuAS en quant a la qualitat dels serveis i sistema sanitari. Era un líder a casa seva i serà recordat per molts a Alberta i al Canadà, com així ho demostra la llarga llista de missatges, records, pensaments, històries i notes de condol que s’estan penjant cada dia al taulell de la Universitat de Calgary, on ell va ser professor. Destaca l’obituari que el periodista André Picard ha escrit en el diari The Globe and Mail on explica la varietat de ‘barrets’ que va dur en Cy Frank al llarg de la seva vida. Continue reading

A favor de la variabilitat

19 Mar

Joan EscarrabillJoan Escarrabill. Director del Programa de Malalties Cròniques de l’Hospital Clínic de Barcelona

John Wennberg ens il·lumina sobre com és de difícil justificar la variabilitat de la pràctica clínica. L’atenció sanitària que reben les persones està més relacionada amb el lloc on viuen (codi postal) que amb el seu estat de salut. Aquesta variabilitat està més influïda per la pràctica clínica local (l’empremta o la signatura característica de cada lloc, és a dir, el codi postal) que per la prevalença de les malalties o les preferències del pacient. A més, als llocs on hi ha més intensitat de prestacions sanitàries, la satisfacció, la qualitat i la supervivència solen ser pitjors. Com que aquesta variabilitat (caòtica, diu en Wennberg) no s’explica per raons sanitàries, també és un element que incrementa les desigualtats en salut.

Els exemples són múltiples. Des de l’Observatori de Teràpies Respiratòries a Domicili, cada any s’analitzen les prestacions d’aquests tractaments a domicili. Hi ha paradoxes relacionades amb el nombre de tractaments. A Catalunya hi ha més de 65.000 persones que reben tractament amb pressió positiva contínua (CPAP) a la via aèria per a tractar l’apnea del son. En canvi n’hi ha poc més de 2.000 que necessiten ventilació mecànica a domicili. Hi ha menys variabilitat en el grup de pacients tractats amb CPAP (la diferència és de 2,5 vegades entre el territori amb la prevalença més baixa i la més alta) que en el grup de pacients amb ventilació (la diferència és de 22 vegades). Els mapes de variabilitat de l’oxigenoteràpia domiciliària fan paleses les diferències d’ús d’aquest tractament entre els diferents barris de Barcelona. Continue reading

La reutilització de les dades: un element transformador de la realitat social i econòmica

12 Mar

Anna Garcia-AltésAnna García-Altés, Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

La informació que genera el contacte dels ciutadans amb l’Administració és d’una gran magnitud, abastant des del registre de naixements, al sistema educatiu, el món laboral, el transport, l’habitatge i els equipaments, el desenvolupament d’activitats econòmiques, el pagament d’impostos, el sistema sanitari, el sistema judicial, i fins al registre de mortalitat. Aquesta informació és imprescindible per al desenvolupament de les responsabilitats que li són atribuïdes a l’Administració, però esdevé un actiu d’enorme valor per a usos secundaris.

El context econòmic actual ha posat de manifest la necessitat, sempre existent, de fonamentar les polítiques públiques en l’avaluació, per tal de garantir que els objectius establers s’acompleixen i, per tant, que es fa una assignació eficient dels recursos públics. La disponibilitat de dades és l’element que facilita la implementació de la cultura avaluativa a l’Administració. L’anàlisi de les dades de cadascun dels àmbits permet conèixer l’efectivitat i eficiència de les polítiques, i és tremendament enriquidora per a la planificació.

Continue reading

Més participació, millors polítiques?

5 Mar

Elena TorrenteElena Torrente, Coordinadora de salut digital. DKV Servicios

“Per a nosaltres [els legisladors atenencs], la discussió no és una pedra en el camí cap a l’acció, sinó el pas previ imprescindible per a prendre qualsevol decisió sàvia”. – Pèricles

Llegia aquesta cita en el llibre “És la política, idiotes!” del professor de Ciència Política Quim Brugué on fa una defensa aferrissada de La Política. De la necessitat de la política per a prendre decisions col·lectives. En aquests moments de desafecció política imperant, és un llibre, si més no, interessant, i que planteja una qüestió per mi clau: la intel·ligència sempre és col·lectiva.

Interessant debat avui dia, a l’era de les xarxes, on compartir coneixement i col·laborar mai havia estat tant fàcil. Però, i en l’àmbit de les polítiques públiques? Es té en compte la intel·ligència col·lectiva en el seu disseny? Té sentit fer-ho?

Continue reading