Joan Escarrabill, Director del Programa de Malalties Cròniques de l’Hospital Clínic de Barcelona
Les persones que formem part d’una societat madura som responsables dels nostres actes i és clar que els actes tenen conseqüències. Assumir hàbits saludables forma part d’aquesta posició responsable. Des del punt de vista de la salut, aquesta actitud de responsabilitat individual ens porta a valorar extraordinàriament el paper del “pacient actiu”. I a més, sabem que els pacients actius tenen més bons resultats de salut.
Ara bé, aquest fil argumental té algun punt feble. No hi hauria cap fissura si tots juguéssim en les mateixes condicions. Però allò que matisa, en part, aquest argument són les desigualtats socials. Sayer i Lee, en un article del 2014 al NEJM, ho expliquen molt bé això dels condicionants socials i la salut. No tots els ciutadans (pacients) comencen la cursa des del mateix punt de partida i en les mateixes condicions. Les desigualtats socials fan que ni tant sols “llevant-se ben d’hora, ben d’hora…” es puguin compensar aquests desequilibris. Naturalment des del punt de vista de l’organització de l’atenció sanitària no podem tenir la pretensió de resoldre les desigualtats socials. En tot cas, podem aspirar a mitigar-les. Des del meu punt de vista, per mitigar les desigualtats socials caldria actuar en tres direccions simultàniament: Continue reading