Projecte PROCURA: El rol de la innovació en la provisió de serveis integrats per a un envelliment actiu

4 abr.

Actualment, una de cada nou o deu persones en el món occidental supera el llindar dels 65 anys. L‘augment de l’esperança de vida, la reducció progressiva de la mortalitat, juntament amb la disminució de les taxes de fecunditat està provocant la inversió de les piràmides de poblacions, amb els consegüents problemes socials, econòmics i repercussió en l’estructura del sistema sanitari. És per aquest motiu que hi ha necessitat d’efectuar canvis en la provisió de serveis sanitari-socials (preventius i assistencials) cap a la gent gran.

Una manera de fer front a aquesta situació és promovent models integrats d’atenció sociosanitària facilitats per tecnologies i serveis innovadors, resultat de l’activitat R+D+I dels ecosistemes regionals. La compra pública d’innovació és un instrument que facilita l’adopció d’aquestes innovacions i el desenvolupament de polítiques tecnològiques. En el sector salut, per les seves característiques i accés al mercat, esdevé un element estratègic de la contractació pública per afavorir la innovació.

Malgrat el seu gran potencial, aquest és encara un mecanisme infrautilitzat al sud-oest d’Europa. És per això que el projecte PROCURA proposa desbloquejar aquest potencial i incrementar la utilització d’aquest instrument per part de les administracions públiques en l’àmbit sociosanitari i amb un especial enfocament en l’envelliment actiu.

Aquest projecte europeu, que va començar al mes d’abril de 2018 i està coordinat per la Gerència de Serveis Socials de Castella i Lleó, compta amb la implicació de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) com a soci formador en compra pública.

El primer dels objectius és crear una aliança duradora i autosostenible amb vistes a incrementar les oportunitats i iniciatives de compra pública d’innovació en el sud-oest d’Europa.

El segon objectiu -i on el paper d’AQuAS agafa més força- consisteix a elevar les capacitats dels agents que intervenen en els procediments de compra pública d’innovació a través d’un pla de formació i transferència del coneixement dirigit especialment a les autoritats públiques, centres generadors de coneixements i innovació oberta i PIMES.

Amb aquesta finalitat, s’han establert diferents activitats formatives que tindran lloc durant els 3 anys que dura el projecte. Les més recents van tenir lloc aquest passat mes de gener a Barcelona, ​​en un esdeveniment de 2 dies i mig en què AQuAS va ser amfitriona. En aquest esdeveniment, els diferents agents van tenir l’oportunitat de conèixer l’ecosistema d’innovació de Catalunya a data d’avui.

Van visitar diversos dels principals hospitals, l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Sant Joan de Déu, on es van mostrar diferents projectes específics de compra pública d’innovació. De la mateixa manera, van visitar l’Institut Català de Salut, on se’ls va presentar la plataforma Innòbics, que permet gestionar de manera integral els processos de creació, desenvolupament i aplicació d’idees innovadores promogudes pels professionals de l’Institut Català de Salut. Finalment, i com no podia ser d’altra manera, van visitar també les instal·lacions d’AQuAS, on se’ls va donar a conèixer el treball que es realitza a l’Observatori d’Innovació en Gestió en Salut (OIGS), i com aquest ajuda als professionals a compartir les seves experiències innovadores en gestió.

Aquestes i futures activitats formatives (properament, a Coimbra, al maig) permetran assolir el tercer i últim objectiu del projecte, que és el d’incrementar la competitivitat de les regions i les empreses a través del llançament d’una experiència pionera en compra pública en l’àmbit sociosanitari, prevista per al 2020.

Post elaborat per Ion Arrizabalaga.

Post d’estiu sobre innovació (segona part)

6 set.

Des del blog AQuAS tenim tradició compartint experiències innovadores en el context del sistema sanitari català i l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS): Jordi Fàbrega amb Pediatria dels Pirineus i Andrea Aldemira amb el programa d’atenció a la cronicitat infantil de l’Hospital de Sant Joan de Deú han explicat les seves experiències amb aquests projectes innovadors.

Les últimes col·laboracions al blog sobre l’Observatori d’Innovació s’han centrat en l’avaluació lligada amb la innovació. El punt de partida va ser la primera edició del taller formatiu Innova i Avalua.

Clàudia Pardo, consultora d’innovació a Induct, va entrevistar Francesca Moya, metge especialista en reumatologia i Directora de Processos i Qualitat de l’Àmbit de Servei Assistencial de Mútua de Terrassa. L’avaluació com a fortalesa per a una activitat innovadora és presentada des de l’experiència en primera persona.

“Personalment, l’OIGS m’ha ofert la metodologia i el suport necessari per identificar possibles pràctiques innovadores i incorporar l’avaluació en el procés de desenvolupament dels projectes que els propis professionals plantegen”

Dolors Benítez va posar l’accent en l’Observatori com a eina per a incorporar la cultura d’avaluació en les iniciatives innovadores.

“Un procés d’avaluació permet mesurar la qualitat metodològica de les pràctiques innovadores en el marc del sistema sanitari públic de Catalunya, oferint als professionals de la salut i a les organitzacions la possibilitat d’optar a la certificació de les experiències com un extra de qualitat”

Acabem aquest petit recull amb les últimes experiències que s’han certificat des de l’Observatori aquest 2018:

  • Abordatge de l’ancià polimedicat a les residències geriàtriques
  • Avançant en seguretat clínica a través de les eines de suport a la prescripció de l’estació clínica eCAP: PREFASEG i SELF AUDIT
  • Experiència d’un nou model d’atenció integrada de cardiologia en els propis centres d’atenció primària del territori d’influència
  • La consultoria com a element clau d’un model de gestió sanitària transversal
  • Notificació i gestió d’incidències assistencials i de suport tècnic a la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord
  • Nou dispositiu d’atenció a la fragilitat del servei d’urgències
  • Programa d’Atenció a la Fibromiàlgia de Mútua Terrassa. Resultats a 4
  • 10 anys de prevenció del suïcidi a la comarca d’Osona

Si voleu saber més d’aquestes iniciatives (i de moltes més) només cal que us registreu a l’Observatori d’Innovació.

Innovate and Assess: how to incorporate assessment in innovation

22 febr.
Dolors Benítez

Incorporating the culture of assessment in innovative initiatives was the starting point and the challenge from which the Observatory of Innovation in Healthcare Management in Catalonia (OIGS) initiated the first edition of the Innovate and Assess training workshop, a programme to train “Agents of Change” with the focus set on assessment and innovation.

What were the contents of this initiative?

  • What is innovation, what is assessment and what is the OIGS’s process of assessment?
  • The management of change to provide tools to encourage assessment
  • A practical session in assessment
  • The conceptualisation of a proposal to implement the assessment of an innovative initiative

From the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) and via the Community for Innovation of the OIGS, a process of assessment has been driven allowing the quality of methodology in innovative practices to be measured within the framework of the public healthcare system of Catalonia, offering professionals in health and organisations the opportunity to opt for the certification of their experiences as an added stamp of quality.

This workshop has enabled experts in innovation to get in touch with experts in assessment and share their knowledge with each other in order to improve the quality of assessment of innovation.

This training activity has been accredited with 2,0 credits by the Catalan Council of Ongoing Training for Healthcare Professions.

The main aim has been to create and facilitate the necessary tools to be able to carry out assessment and innovation in healthcare centres in an adequate manner.

On the one hand, Cari Almazán, Cristina Colls, Núria Radó, Dolores Ruiz-Muñoz and Maite Solans, experts at the AQuAS in different disciplines participated, working with professionals and provided their knowledge and recommendations from the point of view of assessment.

On the other hand, Dani Bernard, Ignasi Clos, Xavi Olba and Clàudia Pardo of Induct, offered their expertise in the field of innovation using dynamics and techniques such as user journey map and cubbing.

Cubbing

With the intention of boosting the number of certified innovative initiatives (as we mentioned, using criteria to measure the quality of methodology), as well as spreading the word about the Observatory as a support tool in the assessment of the Catalan healthcare system as a whole, the AQuAS provides assistance, or mentoring, to all those professionals that provide self-evaluations of their own experiences but who do not attain the required quality of methodology to obtain certification.

At present, the OIGS has become a point of reference within the Catalan healthcare system, and day after day it places value on the effort made by organisations that share and divulge their innovative experiences and who promote the assessment of innovation.

Post written by Dolors Benítez.

Innova y Evalua: cómo incorporar la evaluación en la innovación

22 febr.
Dolors Benítez

Incorporar la cultura de la evaluación a las iniciativas innovadoras ha sido el punto de partida y el reto desde donde el Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña (OIGS) ha puesto en marcha la primera edición del taller formativo Innova i Avalua (Innova y Evalua) programa para formar “Agentes del Cambio” con la mirada puesta en la evaluación y en la innovación.

¿Qué contenidos han formado parte de esta actividad?

  • Qué es la innovación, qué es la evaluación y cuál es el proceso de evaluación del OIGS
  • Gestión del cambio para dar herramientas para fomentar la evaluación
  • Una sesión práctica de evaluación
  • Conceptualización de una propuesta para implementar la evaluación de una iniciativa innovadora

Desde la Agencia de Calidad y Evaluación Sanitarias de Cataluña (AQuAS) y a través de la Comunidad de Innovación del OIGS, se impulsa un proceso de evaluación que permite medir la calidad metodológica de las prácticas innovadoras en el marco del sistema sanitario público de Cataluña, ofreciendo a los profesionales de la salud y a las organizaciones la posibilidad de optar a la certificación de las experiencias como un extra de calidad.

Este taller ha permitido poner en contacto expertos en innovación con expertos en evaluación y compartir conocimiento juntos para mejorar la calidad de la evaluación de la innovación.

Esta actividad formativa ha sido acreditada por el Consejo Catalán de Formación Continuada de las Profesiones Sanitarias con 2,0 créditos.

El objetivo principal ha sido formar y facilitar las herramientas necesarias para poder desarrollar de forma adecuada la evaluación y la innovación en los centros sanitarios.

Por un lado, Cari Almazán, Cristina Colls, Núria Radó, Dolores Ruiz-Muñoz y Maite Solans, expertas de AQuAS en diferentes disciplinas, participaron trabajando con los profesionales y aproximando sus conocimientos y recomendaciones desde el punto de vista de la evaluación.

Por otro lado, Dani Bernard, Ignasi Clos, Xavi Olba y Clàudia Pardo, de Induct, aportaron su conocimiento experto en el campo de la innovación usando dinámicas y técnicas como user journey map  y cubbing.

Cubbing

Con la intención de potenciar el número de iniciativas de innovación certificadas (como decíamos, según criterios de calidad metodológica), y también dar a conocer el Observatorio como herramienta de apoyo a la evaluación en el conjunto del sistema de salut catalán, AQuAS realiza el acompañamiento, o mentoring, a todos aquellos profesionales que presenten las autoevaluaciones de sus experiencias pero que no alcancen la calidad metodológica necesaria para su certificación.

Actualmente el OIGS se ha convertido en un punto de referencia dentro del sistema, que día a día, da valor al esfuerzo de las organizaciones compartiendo y difundiendo sus experiencias innovadoras y promoviendo la evaluación de la innovación.

Post elaborado por Dolors Benítez.

Innova i Avalua: com incorporar l’avaluació en la innovació

22 febr.
Dolors Benítez

Incorporar la cultura de l’avaluació en les iniciatives innovadores ha estat el punt de partida i el repte des del qual l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) ha posat en marxa la primera edició del taller formatiu Innova i Avalua, programa per formar “Agents del Canvi” amb la mirada posada en l’avaluació i en la innovació.

Quins han estat els continguts d’aquesta activitat?

  • Què és la innovació, què és l’avaluació i quin és el procés d’avaluació de l’OIGS
  • Gestió del canvi per donar eines per fomentar l’avaluació
  • Una sessió pràctica d’avaluació
  • Conceptualització d’una proposta per a implementar l’avaluació d’una iniciativa innovadora

Des de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i a través de la Comunitat d’Innovació de l’OIGS, s’impulsa un procés d’avaluació que permet mesurar la qualitat metodològica de les pràctiques innovadores en el marc del sistema sanitari públic de Catalunya, oferint als professionals de la salut i a les organitzacions la possibilitat d’optar a la certificació de les experiències com un extra de qualitat.

Aquest taller ha permès posar en contacte experts en innovació amb experts en avaluació i compartir plegats coneixement per tal de millorar la qualitat de l’avaluació de la innovació.

Aquesta activitat formativa ha estat acreditat pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries amb 2,0 crèdits.

L’objectiu principal ha estat formar i facilitar eines necessàries per tal de poder desenvolupar de forma adequada l’avaluació i la innovació en els centres sanitaris.

D’una banda, Cari Almazán, Cristina Colls, Núria Radó, Dolores Ruiz-Muñoz i Maite Solans, expertes de l’AQuAS en diferents disciplines, van participar-hi fent treball amb els professionals i aproximant els seus coneixements i recomanacions des del punt de vista de l’avaluació.

D’altra banda, Dani Bernard, Ignasi Clos, Xavi Olba i Clàudia Pardo, d’Induct, van aportar la seva expertesa en el camp de la innovació usant dinàmiques i tècniques com ara el user journey map  i el cubbing.

Cubbing

Amb la intenció de potenciar el nombre d’iniciatives d’innovació certificades (com dèiem, segons criteris de qualitat metodològica), així com de donar a conèixer l’Observatori com a eina de suport en l’avaluació al conjunt del sistema de salut català, l’AQuAS realitza l’acompanyament, o mentoring, a tots aquells professionals que presenten les autoavaluacions de les seves experiències però que no assoleixen la qualitat metodològica necessària per a la seva certificació.

Actualment l’OIGS esdevé un punt de referència dins del sistema de salut català, que dia a dia posa en valor l’esforç de les organitzacions compartint i difonent les seves experiències innovadores i promovent l’avaluació de la innovació.

Post elaborat per Dolors Benítez.

Emprendimiento social y en salud desde el OIGS: de retos y soluciones

22 juny
Dolors Benítez

El pasado 22 de mayo tuvo lugar la IV Jornada del Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña (OIGS) (en Twitter #OIGS17).

Un auditorio al completo se ha convertido, un año más, en el espacio de encuentro para la comunidad de innovación con la asistencia de más de 500 profesionales del sector salud.

Así, presentamos un Observatorio totalmente consolidado como marco de referencia para detectar iniciativas innovadoras y tendencias en el sistema sanitario catalán, comunicando las novedades más rellevants incorporades durant el último año. Una comunidad de innovación formada por más de 1300 profesionales y emprendedores de la salud y con un banco de innovación que actualmente cuenta con más de 400 experiencias innovadores llevadas a la práctica en Cataluña.

El Observatorio ha desplegado con fuerza su comunidad de innovación abierta, hecho que ha permitido promover con éxito colaboraciones entre organizaciones creando sinergias, grupos de interés y lanzando retos.

Durante la presentación del “Reto OIGS soluciones innovadoras”, tuvimos la oportunidad de disfrutar de una mesa formada completamente por mujeres innovadoras y emprenderoras: una representante del Hospital Clínic, una médico de familia del CAP Borrell, una representante del grupo ganador del challenge desarrollado por alumnos del Máster de Comunicación Científica de la UPF Barcelona School of Management, acompañadas por la responsable del Observatorio de Salut de Cataluña, que introdujo el reto lanzado desde el OIGS, como un ejercicio que presentaba el Hospital Clínic y que iba a ser desarrollado por los alumnos del Máster.

Paloma Goñí (UPF), Anna García-Altés (AQuAS), Montserrat Muñoz (Hospital Clínic), Imma Garrell (CAP Borrell)

La emprenedoría social también tuvo un papel destacado en el programa con la presentación de experiencias innovadoras en el ámbito de salud y social, a cargo de los responsables del Centro de Estudios Sanitarios y Sociales (CESS) de la Universitat de Vic y de la entidad PREAD (Prevención de la Ansiedad y la Depresión). Finalmente, el proyecto Barça Innovation HUB cerró el turno de presentaciones.

Durante el acto se entregó un diploma a las 22 mejores experiencas que este año han conseguido una certificación de calidad del proceso de evaluación expedido por la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

22 experiencias premiadas OIGS 2017

Nos despedimos hasta el año que viene muy satisfechas por el buen trabajo realizado y muy comprometidas hacia nuevas líneas de innovación: dotamos de calidad metodológica a nuestras innovaciones y hacemos eco conjuntamente de un Observatorio internacionalizado.

También queremos expresar nuestro agradecimiento a los ponentes, organizaciones y equipo de AQuAS porque todos ellos nos han ayudado a conseguir el éxito de esta IV Jornada del OIGS.

Estas son las 22 experiencias innovadoras que han recibido el certificado de calidad del proceso de evaluación:

  1. Per què serveix una direcció de processos transversals? Institut Català de la Salut -Gerència Territorial Metropolitana Nord: AP i Hospital Germans Trias, Fundació Hospital de l’Esperit Sant, Consorci Sanitari del Maresme, Institut Guttmann, Badalona Serveis Assistencials, CatSalut – Direcció de Sector del Barcelonès Nord i Maresme/Vallès Oriental
  2. Circuit integrat d’Hospitalització a Domicili i Atenció Primària a l’AIS Dreta per ingrés directe de pacients crònics complexes: Experiència col.laborativa entre diferents nivells d’atenció per a la millor continuïtat assistencial. Unitat d’Hospitalització a Domicili de l’AIS Dreta de Barcelona. Consorci Sanitari Integral
  3. Introducció d’infermera gestora de casos per gestió telefònica al servei SEVIAC. Institut Català de la Salut
  4. Els laboratoris de l’ICS pioners a Europa en gestió conjunta de la qualitat. Grup de Laboratoris de l’ICS per la recerca d’indicadors i especificacions de la qualitat: Laboratori Clínic l’Hospitalet, Laboratori Clínic Hospital de Bellvitge, Laboratori Unificat Metropolitana Nord (Badalona), Laboratoris Clínics Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), Laboratori Clínic territorial ICS Lleida, Laboratori Territorial Girona, Laboratori Clínic Camp de Tarragona, Laboratori Clínic Terres de l’Ebre (Tortosa), Consorci de Laboratori Intercomarcal Anoia, Penedès i Garraf (Catalunya Central-Alt Penedès Garraf)
  5. Programa pilot d’atenció al pacient crònic complex en salut mental. Parc Sanitari Sant Joan de Déu
  6. Pla de minimització de riscos i ús segur dels medicaments: de la teoria a la pràctica. “Servei d’Atenció Primària Alt Penedès-Garraf- Baix Llobregat Nord. Institut Català de la Salut”
  7. Programa Atenció Primària Sense Fum. Agència de Salut Pública de Catalunya, Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya
  8. Activació del pacient per l’autocontrol en el tractament anticoagulant oral a traves de les TIC. Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa
  9. Efectivitat de la teràpia racional emotiva comportamental en la pràctica del treball social clínic: impacte en freqüentació mèdica i prescripció de psicofàrmacs. Institut Català de la Salut. IDIAP Jordi Gol, Universitat Autònoma de Barcelona.
  10. Lean Management i l’Anàlisi Modal de Fallades i Efectes en el Codi Ictus. Hospital Universitari Mútua Terrassa
  11. Ordenació dels laboratoris clínics de l’Institut Català de la Salut. Institut Català de la Salut, Laboratoris clínics
  12. Pla territorial d’atenció al·lergològica del Barcelonès-Nord. “Institut Català de la Salut – Gerència Territorial Metropolitana Nord: AP i Unitat d’Al.lergologia Hospital Germans Trias. Badalona Serveis Assistencials: AP i Unitat d’Al·lergologia Fundació Hospital de l’Esperit Sant CatSalut – Direcció de Sector Barcelonès Nord i Maresme/Vallès Oriental
  13. Establir una ruta assistencial de col·laboració en l’atenció urgent atenció primària – atenció especialitzada. Centre Atenció Primària La Seu d’Urgell – SAP Lleida Nord – Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell
  14. Redisseny del programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) de MútuaTerrassa. MútuaTerrassa Assistencial
  15. Implementació de l’escala RACE al codi ictus de Catalunya: selecció de pacients candidats a tractament endovascular. Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya , Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
  16. Programa d’atenció al pacient crònic complex de MútuaTerrassa: unitat funcional de crònic i unitat de subaguts. MútuaTerrassa Assistencial (AP-AE) i Centre sociosanitari Vallparadís
  17. Althaia sense Dolor. Fundació Althaia, Xarxa Assistencial Universitaria de Manresa
  18. Aprofitant les noves tecnologies: La consulta a distància i els professionals d’infermeria. El projecte Telecura®. Institut Català de la Salut. Camp de Tarragona
  19. Al·lergologia en xarxa, un nou model d’assistència. “Althaia. Xarxa Assistencial i Universitària de Manresa. Servei d’Al·lèrgia. Hospital Sant Joan de Déu. Hospital d’Igualada. Consorci Sanitari de l’Anoia. Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra. Servei Andorrà d’Atenció Sanitària
  20. Noves estratègies per optimitzar l’atenció al pacient quirúrgic. Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida – CAPs de la regió sanitària Lleida.
  21. Unitat d’Atenció Intermèdia Onco-Geriàtrica del Parc Sanitari Pere Virgili. Hospital Sociosanitari Parc Sanitari Pere Virgili Hospital Universitari de la Vall d’Hebron
  22. Primer any d’experiència en la implantació del codi sèpsia a l’Hospital de Sant Pau a través del procés d’atenció urgent: la millora en els Resultats. Procés d’atenció urgent. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Si os perdistéis la jornada, tenéis la oportunidad de visitar el Storify de la IV Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

Entrada elaborada por Dolors Benítez.

Emprenedoria social i en salut des de l’OIGS: de reptes i solucions

22 juny
Dolors Benítez

El passat 22 de maig va tenir lloc la IV Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) (a Twitter #OIGS17).

Un auditori al complet ha esdevingut, un any més, l’espai de trobada per a la comunitat d’innovació amb l’assistència de més de 500 professionals del sector salut.

Així, vam presentar un Observatori totalment consolidat com a marc de referència per detectar iniciatives innovadores i tendències en el sistema sanitari català, comunicant les novetats més rellevants incorporades durant el darrer any. Una comunitat d’innovació formada per més de 1300 professionals i emprenedors de la salut i amb un banc d’innovació que actualment compta amb més de 400 experiències innovadores posades en pràctica arreu de Catalunya.

L’Observatori ha desplegat amb força la seva comunitat d’innovació oberta, fet que ha permès amb èxit promoure col·laboracions entre organitzacions creant sinèrgies, grups d’interès i llençant reptes.

Durant la presentació del “Repte OIGS solucions innovadores”, vam poder gaudir d’una taula al complet conformada per dones innovadores i emprenedores: una representant de l’Hospital Clínic, una metge de família del CAP Borrell, una representant del grup guanyador del challenge desenvolupat per alumnes del Màster de Comunicació Científica de la UPF Barcelona School of Management, acompanyades per la responsable de l’Observatori de Salut de Catalunya que va introduir el repte llençat des de l’OIGS, com un exercici que presentava l’Hospital Clínic i que va ser desenvolupat pels alumnes del Màster.

Paloma Goñí (UPF), Anna García-Altés (AQuAS), Montserrat Muñoz (Hospital Clínic), Imma Garrell (CAP Borrell)

L’emprenedoria social també va tenir un paper destacat en el programa amb la presentació d’experiències innovadores en l’àmbit salut i social, a càrrec dels responsables del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la Universitat de Vic i de l’entitat PREAD (Prevenció de l’Ansietat i la Depressió). Finalment, el projecte Barça Innovation HUB va cloure el torn de presentacions.

Durant l’acte es va entregar un diploma a les 22 millors experiències que enguany han aconseguit una certificació de qualitat del procés d’avaluació expedit per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

22 experiències premiades OIGS 2017

Ens acomiadem fins l’any vinent molt satisfetes per la bona feina feta i molt encoratjades cap a noves línees innovadores: dotem de qualitat metodològica a les nostres innovacions i fem plegats ressò d’un Observatori internacionalitzat.

També volem expressar el nostre agraïment als ponents, organitzacions i l’equip de l’AQuAS perquè tots ells ens han ajudat a aconseguir l’èxit d’aquesta IV Jornada de l’OIGS.

Aquestes són les 22 experiències innovadores que han rebut el certificat de qualitat del procés d’avaluació:

  1. Per què serveix una direcció de processos transversals? Institut Català de la Salut -Gerència Territorial Metropolitana Nord: AP i Hospital Germans Trias, Fundació Hospital de l’Esperit Sant, Consorci Sanitari del Maresme, Institut Guttmann, Badalona Serveis Assistencials, CatSalut – Direcció de Sector del Barcelonès Nord i Maresme/Vallès Oriental
  2. Circuit integrat d’Hospitalització a Domicili i Atenció Primària a l’AIS Dreta per ingrés directe de pacients crònics complexes: Experiència col.laborativa entre diferents nivells d’atenció per a la millor continuïtat assistencial. Unitat d’Hospitalització a Domicili de l’AIS Dreta de Barcelona. Consorci Sanitari Integral
  3. Introducció d’infermera gestora de casos per gestió telefònica al servei SEVIAC. Institut Català de la Salut
  4. Els laboratoris de l’ICS pioners a Europa en gestió conjunta de la qualitat. Grup de Laboratoris de l’ICS per la recerca d’indicadors i especificacions de la qualitat: Laboratori Clínic l’Hospitalet, Laboratori Clínic Hospital de Bellvitge, Laboratori Unificat Metropolitana Nord (Badalona), Laboratoris Clínics Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), Laboratori Clínic territorial ICS Lleida, Laboratori Territorial Girona, Laboratori Clínic Camp de Tarragona, Laboratori Clínic Terres de l’Ebre (Tortosa), Consorci de Laboratori Intercomarcal Anoia, Penedès i Garraf (Catalunya Central-Alt Penedès Garraf)
  5. Programa pilot d’atenció al pacient crònic complex en salut mental. Parc Sanitari Sant Joan de Déu
  6. Pla de minimització de riscos i ús segur dels medicaments: de la teoria a la pràctica. “Servei d’Atenció Primària Alt Penedès-Garraf- Baix Llobregat Nord. Institut Català de la Salut”
  7. Programa Atenció Primària Sense Fum. Agència de Salut Pública de Catalunya, Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya
  8. Activació del pacient per l’autocontrol en el tractament anticoagulant oral a traves de les TIC. Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa
  9. Efectivitat de la teràpia racional emotiva comportamental en la pràctica del treball social clínic: impacte en freqüentació mèdica i prescripció de psicofàrmacs. Institut Català de la Salut. IDIAP Jordi Gol, Universitat Autònoma de Barcelona.
  10. Lean Management i l’Anàlisi Modal de Fallades i Efectes en el Codi Ictus. Hospital Universitari Mútua Terrassa
  11. Ordenació dels laboratoris clínics de l’Institut Català de la Salut. Institut Català de la Salut, Laboratoris clínics
  12. Pla territorial d’atenció al·lergològica del Barcelonès-Nord. “Institut Català de la Salut – Gerència Territorial Metropolitana Nord: AP i Unitat d’Al.lergologia Hospital Germans Trias. Badalona Serveis Assistencials: AP i Unitat d’Al·lergologia Fundació Hospital de l’Esperit Sant CatSalut – Direcció de Sector Barcelonès Nord i Maresme/Vallès Oriental
  13. Establir una ruta assistencial de col·laboració en l’atenció urgent atenció primària – atenció especialitzada. Centre Atenció Primària La Seu d’Urgell – SAP Lleida Nord – Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell
  14. Redisseny del programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) de MútuaTerrassa. MútuaTerrassa Assistencial
  15. Implementació de l’escala RACE al codi ictus de Catalunya: selecció de pacients candidats a tractament endovascular. Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya , Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
  16. Programa d’atenció al pacient crònic complex de MútuaTerrassa: unitat funcional de crònic i unitat de subaguts. MútuaTerrassa Assistencial (AP-AE) i Centre sociosanitari Vallparadís
  17. Althaia sense Dolor. Fundació Althaia, Xarxa Assistencial Universitaria de Manresa
  18. Aprofitant les noves tecnologies: La consulta a distància i els professionals d’infermeria. El projecte Telecura®. Institut Català de la Salut. Camp de Tarragona
  19. Al·lergologia en xarxa, un nou model d’assistència. “Althaia. Xarxa Assistencial i Universitària de Manresa. Servei d’Al·lèrgia. Hospital Sant Joan de Déu. Hospital d’Igualada. Consorci Sanitari de l’Anoia. Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra. Servei Andorrà d’Atenció Sanitària
  20. Noves estratègies per optimitzar l’atenció al pacient quirúrgic. Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida – CAPs de la regió sanitària Lleida.
  21. Unitat d’Atenció Intermèdia Onco-Geriàtrica del Parc Sanitari Pere Virgili. Hospital Sociosanitari Parc Sanitari Pere Virgili Hospital Universitari de la Vall d’Hebron
  22. Primer any d’experiència en la implantació del codi sèpsia a l’Hospital de Sant Pau a través del procés d’atenció urgent: la millora en els Resultats. Procés d’atenció urgent. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Si us vau perdre la jornada, podeu donar un cop d’ull a l’Storify de la IV Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

Entrada elaborada per Dolors Benítez.

Pediatrics in the Pyrinees, an innovative experience in the Alt Urgell (Catalonia)

16 març

Today we interview Jordi Fàbrega (@jorfabrega), director of Pediatria en els Pirineus (Pediatrics in the Pyrenees), a cooperative of pediatricians that already has 7 years of life.

Glòria Ruiz, Neus Méndez, Toñi Parra, Jordi Fàbrega

The existence of rural areas hard to reach, remoteness with respect to large urban centres, an extensive area of land, a low population density and something of a shortfall of paediatricians in the area are the characteristics of the Alt Urgell that have given rise to the Pediatrics initiative in the Pyrenees., an innovative initiative from the Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS).

Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS)

With the experience acquired during these seven years, what improvements has the project provided in your opinion?

I think the most important has been stability and in ensuring a health care continuum for our boys and girls. We have been able to give 100% cover from the start in primary and hospital paediatric care and in on-going medical care including localised standby calls. This has meant excellent access for the population, with a 100% success rate of pre-arranged appointments for the same day, and, in addition, with a high success rate at primary level, with an increase in standards in the quality of care.

This has led to a drastic decrease in emergency visits to hospitals as well as in admissions and transfers beyond the borders of the territory. Although there are fewer admissions, a fact that brings with it an increase in the complexity of child admissions, the average hospital stays for these admissions have been reduced.

In keeping the umbilical cord tied to the Hospital Sant Joan de Déu for training paediatricians and in the referral our patients, it has meant that this rate of success has in fact increased in our territory.

In this way, children and their parents are always attended by the same paediatrician, or team of paediatricians, where all know the problem at hand and provide solutions following the same protocols that would be followed in the Hospital Sant Joan de Déu.

Another noteworthy element is that by integrating ourselves within the Maternal and Child Unit of the Alt Urgell, with obstetricians and midwives, we have widened the homogeneity of interventions to include the whole mother-baby area and this has allowed us to begin projects such as early postpartum discharges with follow ups by paediatricians/midwives together and postpartum support groups which have been very well received by the population.

The web set up in 2011 has also brought us closer to the population enabling us to spread information on paediatric subjects. In particular, the virtual doctor’s consulting room is a frequently used tool by parents to clarify doubts with great flexibility and without having to travel to the doctor’s rooms.

Good results and awards endorse the entity’s task that you began which has been able to guarantee efficient paediatric, primary and hospital care. What are the keys of this success?

I think having the autonomy to manage ourselves is fundamental. Being able to manage our own agendas, timetables and cover for each other, among other things, has allowed us to adapt the task of caring to the reality of the territory and also to the realities of each professional by trying to reconcile our work and family life. What is more, it allows for on-going training.

The other key point is the relationship with a top-level centre like the Hospital Sant Joan de Déu which ensures we get on-going training and it solves problems of professional isolation that we might experience in zones a long way from the metropolis.

In a way, we feel we have a ‘big brother’ that helps us when there are difficulties and who accompanies along our journey.

Do you think this innovative model of self-management could be applied to other medical specialities and extrapolated to other regions?

I am absolutely convinced that it is a model which can be reproduced in almost all areas of care and in all regions. The important thing is to find professionals who are willing to accept the challenge and that the administration believes in it and is willing to back it.

Information and communication technologies (ICT) have played a key role from the beginning. Of all the innovative actions you have fostered, which one has worked the best?

The web page and virtual consulting room without a shadow of a doubt.

The web page, with its internal part, gives us access to all professionals and it is where all protocols are hung and this means we all work in the same way, including family doctors that are on call in different doctor’s rooms in the Alt Urgell and who have access to it.

The virtual doctor’s consulting room, likewise, means parents’ doubts can be clarified in a relaxed way and without interrupting visits (as always happens with untimely phone calls). On-site visits that require time investment by parents and, above all, discomfort are thus avoided.

You opened a virtual doctor’s consulting room on your web page five years ago, addressed to parents and tutors. Do you receive a lot of consultations via this channel?

As a matter of fact, no. We get 12 consultations a day on average, shared between the four paediatricians on duty in the region (paediatrician and paediatric nurse).

It must be stressed that we have very good accessibility to on-site visits and we attend a total of 3400 children meaning that numbers are logically not very high. The family’s and professional’s satisfaction, respectively, is very high.

Innovation has been the motor of your initiative. Do you have plans for implementing a new project this year?

In December last year, we incorporated the obstetricians from La Seu d’Urgell into the cooperative society. In practical terms, they were already working in close collaboration since 2012 and now form part of the cooperative; this fact consolidates the project a lot.

We would like to have the midwives from the Alt Urgell in the cooperative because with a few small changes, this would allow us to improve care, especially in community health which is lacking at the moment in our region.

This year, CatSalut has asked us to implement the model in other areas of the Pyrenees where there are problems of cover and it is now one of the issues we are looking into.

Interview prepared by Neus Solé Peñalver (@neussolep).

Pediatria dels Pirineus, una experiència innovadora a l’Alt Urgell

16 març

Avui entrevistem Jordi Fàbrega (@jorfabrega) -director de Pediatria dels Pirineus-, una cooperativa de pediatres que compta ja amb 7 anys de vida.

Glòria Ruiz, Neus Méndez, Toñi Parra, Jordi Fàbrega

La presència de nuclis rurals de difícil accés, la llunyania respecte als grans nuclis urbans, una gran superfície, una baixa densitat de població i un cert dèficit de pediatres a la zona són les característiques de l’Alt Urgell que han donat lloc a Pediatria dels Pirineus, una iniciativa innovadora que forma part de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS).

Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS)

Amb l’experiència adquirida durant aquests set anys, quines millores considereu que ha aportat el projecte?

Jo crec que el més important ha estat l’estabilitat i el fet d’assegurar el contínuum assistencial entre els nostres nens i nenes. Des de l’inici hem pogut realitzar una cobertura al 100% dels consultoris pediàtrics a primària i a l’hospital, atenció ordinària i guàrdies localitzades incloses. Aquest fet ha permès una excel·lent accessibilitat de la població, amb 100% d’èxit de cita prèvia el mateix dia i, a més, amb una alta resolució des de primària, amb un increment dels estàndards de qualitat assistencial.

Això ha comportat una disminució dràstica de les visites a urgències de l’hospital, així com dels ingressos i dels trasllats a fóra del territori. Tot i ingressar menys i, per tant, augmentant la complexitat dels nens i nenes ingressades, s’ha aconseguit fer que disminuïssin les estades mitjanes d’aquests ingressos.

El fet de mantenir el cordó umbilical amb l’Hospital Sant Joan de Déu quant a la formació dels professionals pediatres i pel que fa a la derivació dels nostres pacients ha permès augmentar, precisament, aquesta resolució dins del territori.

Així, els nens i els seus pares veuen sempre el mateix pediatre -o equip de pediatres on tots ells coneixen la seva problemàtica- i donen solucions seguint els mateixos protocols que se seguirien a l’Hospital Sant Joan de Déu.

Un altre element remarcable és que el fet d’intregrar-nos dins de la Unitat Materno Infantil de l’Alt Urgell, amb els obstetres i les llevadores, ha permès ampliar aquesta homogeneïtat en les actuacions a tot l’àmbit maternoinfantil i ha permès iniciar projectes com l’alta precoç postpart amb el seguiment conjunt pediatre/llevador i els grups de suport postpart que han tingut una excel.lent acollida entre la població.

També la pàgina web, iniciada l’any 2011, ens ha apropat a la població per poder fer divulgació de temes pediàtrics. Especialment, el consultori virtual és una eina molt emprada pels pares i mares per resoldre dubtes amb una gran agilitat i sense haver de desplaçar-se a la consulta.

Els bons resultats i els premis avalen la tasca de l’entitat que vau constituir i que ha permès garantir una atenció pediàtrica, primària i hospitalària, eficient. Quines serien les claus de l’èxit?

Jo crec que és fonamental l’autonomia de gestió, el fet de poder-nos autogestionar agendes, horaris i autocobertures, entre d’altres. Això ha facilitat adaptar la tasca assistencial a la realitat del territori i també a les realitats de cada professional, intentar conciliar la vida laboral i familiar dels professionals i, a més, permetre’n la formació continuada.

L’altre puntal clau és la relació amb un centre de primer nivell com l’Hospital Sant Joan de Déu, fet que ens assegura aquesta formació continuada i dóna solució al problema de l’aïllament professional que podem tenir les zones allunyades de les metròpolis. D’alguna manera, sentim que tenim un “germà gran” que ens ajuda quan hi ha dificultats i que ens acompanya en el camí.

Creieu que aquest model innovador d’autogestió es podria aplicar a altres especialitats mèdiques i extrapolar-lo a altres comarques?

Estic completament convençut que és un model reproduïble a gairebé tots els àmbits assistencials i territoris. Ara, és important trobar professionals disposats a donar el pas i que l’administració s’ho cregui i hi vulgui apostar.

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han desenvolupat un paper fonamental des de l’inici. De totes les accions innovadores que s’han promogut des de la vostra experiència, quina ha estat la que millor ha funcionat?

Sense cap mena de dubte, la pàgina web i el consultori virtual.

La pàgina web (amb la seva part interna on tenim accés tots els professionals) és on tenim tots els protocols penjats i fa que tots treballem de la mateixa manera, incloent els metges de família que fan guàrdies en els diferents consultoris de l’Alt Urgell i que hi tenen accés.

El consultori virtual, al seu torn, permet de manera pausada i sense interrompre visites (com passa amb les sempre inoportunes trucades telefòniques) contestar dubtes dels pares. D’aquesta manera s’eviten consultes presencials que comporten temps per als pares i, sobretot, neguits.

Fa cinc anys vau obrir a la vostra pàgina web un consultori virtual adreçat als pares i tutors. Rebeu moltes consultes a través d’aquest canal?

La veritat és que no. Rebem una mitjana d’1’2 consultes al dia, repartides entre els 4 contingents pediàtrics de la comarca (pediatre i infermera de pediatria). Cal tenir present que tenim una accessibilitat molt bona a la visita presencial i que atenem un total de 3400 nens de manera que els números no poden ser gaire alts. La satisfacció de la família i del professional, respectivament, és molt bona.

La innovació ha estat el motor de la vostra iniciativa. Teniu previst implementar algun nou projecte aquest any?

Al desembre de l’any passat vam incorporar els obstetres de La Seu d’Urgell dins de la societat cooperativa. Tot i que des de l’any 2012 funcionalment estàvem treballant plegats, ara ja formen part de la cooperativa i aquest fet consolida molt el projecte.

Ara ens agradaria poder incloure també les llevadores de l’Alt Urgell perquè mitjançant alguns petits canvis, això ens permetria millorar l’atenció, sobretot en salut comunitària, actualment deficitària en el nostre territori.

D’altra banda, aquest any, el CatSalut ens ha demanat poder implementar el model a altres zones del Pirineu on tenen problemes de cobertura. Ara mateix, aquest és un dels temes que estem estudiant.

Entrevista elaborada per Neus Solé Peñalver (@neussolep).

Post d’estiu sobre innovació

5 ag.

“El que no es defineix no es pot mesurar; el que no es mesura, no es pot millorar; el que no es millora, es degrada sempre”, aquesta frase de Lord Kelvin ens sembla útil per a contextualitzar la funció de l’Observatori d’Innovació pel que fa a ajudar a definir i mesurar millores potencials i proporcionar idees per tal que es puguin implementar.

Avui volem recordar alguns dels principals temes d’innovació tractats en el blog AQUAS darrerament.

Un projecte innovador resulta clau que sorgeixi d’una necessitat, s’emmarqui en un procés de millora contínua i incorpori una anàlisi dels seus resultats i dels seus possibles beneficis; aquesta és una de les idees clau d’aquest post de Gemma Bruna en què projectes innovadors com el mateix Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya coordinat per Montse Moharra, el programa preoperatori online de l’Hospital de Viladecans liderat per Domingo Blanco i el portal digital Doctoralia fundat per Frederic Llordachs van servir de punt de partida per a la reflexió sobre els punts forts i els obstacles de la innovació en l’àmbit de la salut.

També pot resultar innovador tot allò que té a veure amb eines digitals aplicades a salut, salut digital, noves tecnologies, telefonia mòbil, mHealth i apps de salut.

Aline Noizet va explicar-nos en aquesta entrevista la redefinició que viuen actualment els sistemes de salut europeus de la mà de les eines digitals tant des del punt de vista del pacient, que pot involucrar-se més en la presa de decisions, com des del punt de vista del professional de la salut. Segons Noizet, la salut digital inclou el conjunt de noves tecnologies centrades en el pacient, que es poden interconnectar i que aporten dades que faciliten la presa de decisions. Són eines desenvolupades per start-ups que engloben des d’aplicacions per a mòbils i dispositius wearables fins a plataformes virtuals.

Frederic Llordachs va defensar en aquesta altra entrevista que els professionals de la salut aprofitin el boom actual de les noves tecnologies i va fer una clara aposta de futur per l’atenció a distància on els metges, evidentment, seguiran fent de metges.

A partir del Mobile World Congress, Elena Torrente va destacar en aquest post que els principals temes de salut relacionats amb el desenvolupament de la telefonia mòbil van lligats bàsicament amb el grafè, la realitat virtual i l’Internet de les coses. Per Torrente, el gran repte de la mHealth serà oferir serveis disruptius, de qualitat, i que compleixin amb les necessitats dels pacients.

Per acabar, Carme Carrion va reflexionar sobre l’avaluació de les apps de salut, tant de les que s’ocupen del maneig de malalties específiques com la diabetis i la depressió, com de les que s’ocupen de temes més lligats al benestar i a la promoció d’hàbits de vida saludable. Actualment hi ha moltes preguntes a l’aire. Amb tot, resulta ben sorprenent com ha evolucionat la relació dels pacients amb la informació sobre la seva salut. Està clar que els temps sempre estan canviant.