Des del blog AQuAS desitgem que estigueu passant unes bones festes i us volem donar les gràcies per llegir-nos i seguir-nos.
Setmanalment publiquem en català, castellà i anglès sobre temes relacionats amb els projectes que duem a terme a AQuAS i també comptem amb col·laboracions d’autors convidats. La línia editorial del blog inclou l’avaluació des de diferents punts de vista i àrees del sistema de salut.
Així, hem tractat resultats en salut i qualitat assolits pels diferents agents que integren el sistema sanitari, el conjunt d’observatoris del sistema de salut de Catalunya (incloent el que analitza els efectes de la crisi en la salut de la població i el d’innovació), recerca qualitativa, atenció integrada, avaluació d’mHealth, desigualtats en salut, participació de pacients, comunicació metge-pacient, decisions compartides, preferències dels pacients i de la ciutadania, variacions de la pràctica mèdica, prevenció de pràctiques clíniques de poc valor, impacte de la recerca, tecnologies de la informació i de la comunicació, analítica de dades en recerca, eines de visualització de dades, innovació i gestió sanitària, la perspectiva de gènere en la ciència, qüestions d’estadística, seguretat clínica a la recepta electrònica, cronicitat (sense oblidar la cronocitat infantil), els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut i temes d’actualitat.
Però hem publicat molts més textos -exactament 51 posts sense comptar aquest- amb l’objectiu de compartir coneixement i generar un espai de reflexió plural i útil per a tots.
Moltíssimes gràcies, bones festes i fins l’any que ve!
Barcelona va acollir el passat 23, 24 i 25 de maig de 2016 la conferència internacional sobre atenció integrada en la seva XVI edició (ICIC16 – 16th International Conference on Integrated Care) amb 1.000 assistents de 50 països del món i una agenda molt completa.
L’experiència (23 hores i 92 ponents) va ser seguida per streaming. Tot un repte que els organitzadors van afrontar amb èxit. Podeu llegir o rellegir el que es va generar a Twitter des d’aquí: #ICIC16.
L’International Conference on Integrated Care (ICIC) s’ha convertit en una cita obligada per a professionals que fan atenció a les persones i gestors que treballen en els àmbits de la salut i social, entre d’altres. Diferents llengües per expressar els mateixos missatges: l’atenció integrada representa el camí per afrontar els reptes de l’envelliment de les nostres poblacions.
Com fer-ho? L’atenció integrada proposa la integració de serveis com a resposta a la fragmentació de la pràctica assistencial, sobretot del sistema biomèdic. La coordinació de professionals i institucions té per objectiu millorar l’experiència de les persones ateses i de les seves famílies, així com millorar la seva qualitat de vida relacionada amb la salut. Això esdevé especialment clau quan s’identifiquen persones amb necessitats complexes.
Els principals temes tractats a l’edició 2016 de l’ICIC fan referència a l’atenció centrada en les persones, en la perspectiva de les persones ateses i en la coordinació, integració i col·laboració de serveis, professionals i sistemes (salut, social, educació, justícia, empresa). En aquest sentit, a l’ICIC d’enguany s’hi van presentar una gran varietat d’experiències de tot el món d’abordatges col·laboratius i que promouen la multidisciplinarietat i l’abordatge integrat.
Es va fer èmfasi en el valor de l’atenció primària i de la salut comunitària com a eix de l’atenció a les persones, així com el lideratge dels professionals d’infermeria, de treball social, dels de l’àmbit de salut mental i d’altres disciplines i perfils.
Seguint aquest fil, es van presentar diferents models organitzatius col·laboratius d’atenció que mostren experiències que promouen l’adopció d’estratègies de baix a dalt, és a dir que permeten que les iniciatives dels professionals arribin a gestors i planificadors i que aquests, al seu torn, els donin suport i reconeixement.
És important veure que cada vegada més es reconeix la importància dels determinants socials de la salut i de tenir una mirada cap a la comunitat pel rol que pot jugar en la modulació d’aquests determinants.
Al seu torn, Don Reding de National Voices va ser inspirador amb la seva ponència Putting what matters most to patients and communities at the heart of health and social care design.
Una altra iniciativa, en el context d’AQuAS, és el projecte SUSTAIN -finançat per Horizon2020-, que representa una oportunitat de treballar conjuntament amb altres països amb l’objectiu de definir un full de ruta i establir sinèrgies en l’atenció integrada a Europa d’utilitat per a Catalunya.
Finalment, és bàsic no perdre de vista un altre tema clau que és l’equitat en l’accés i en els resultats dels serveis, qüestió que implica l’anàlisi periòdic de les variacions injustificades de l’atenció.
Un altre instrument per a la incorporació de les veus de les persones ateses i dels professionals són les decisions compartides; una línia de treball que incorpora l’evidència disponible en un àmbit d’atenció, les preferències de les persones davant de les diferentes opcions d’una intervenció de salut i informació clau per millorar el coneixement de tots els implicats (professionals, persones ateses, el seu entorn i família).
Entrada elaborada per Vicky Serra-Sutton, Gabi Barbaglia (@gabibarbaglia), Laia Domingo, Marta Millaret (@MartaMillaret) i Mireia Espallargues.
En HG Wells mai va dir que “un dia el raonament estadístic seria tan important per a ser un bon ciutadà com el llegir i l’escriure”. Si ho hagués dit, però, l’hagués encertat de ple. Polítics, gestors, científics, tothom té un indicador, una mitjana o un p-valor preparat per acompanyar els seus arguments. L’origen d’aquesta informació no sempre és clara i, a vegades, la seva interpretació, o el resultat mateix, és erroni.
Valgui d’exemple una polèmica que hi hagué el mes de febrer al Regne Unit que va acabar amb un grup de metges regalant una edició de 3 metres del llibre “How to read a paper” a Jeremy Hunt, secretari de salut del govern britànic. Hunt, per defensar el seu pla “seven-day NHS”, va afirmar que al Regne Unit els pacients amb un ictus que ingressaven en cap de setmana tenien una major probabilitat de morir. 59 reputats neuròlegs van acusar a Hunt, per carta al Sunday Times, de mal interpretar resultats estadístics i de fer servir dades desfasades per justificar les seves polítiques.
No ho sé si haurem de regalar llibres, ni de quina mida, però sí pot ser interessant aprofitar aquest espai per reflexionar sobre l’ús o l’abús de l’estadística i la fascinació, quasi religiosa, pels p-valors significatius. Una cantarella, la de la significació estadística, que em recorda allò del “científicament provat” que lluïen molts productes que es publicitaven per televisió quan era petit. Un resultat estadísticament significatiu és el segell que tots busquem sense aturador, però faríem bé de recordar la història d’en Pahom i preguntar-nos quants p-valors necessita un investigador? Estadísticament significatiu o l’estadística vista com una significativa excusa.
Continuarà.
Entrada elaborada per Cristian Tebé Cordomí (@Cristiantb), Servei d’Assesoria Estadística a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i Professor Associat a la Universitat Rovira i Virgili.
