Perspectives on Preventing Overdiagnosis

15 set.

Preventing Overdiagnosis Barcelona 2016We continue drawing inspiration from the Preventing Overdiagnosis Congress (in Twitter: #PODC2016), which is due to take place this coming week. There are many issues in play that we must take into consideration and we will try to demonstrate just some of those here.  Joan MV Pons in this post reflects on the public health measures implemented over the past centuries which have had a role in the history of overcoming poverty and increasing life expectancy after reading the book by Nobel Prize winning Economist Angus Deaton.

Without detracting from developments made over time, in this post Andreu Segura comments on the futility of medicine and of procedures with unrealistic expectations regarding the benefits. Segura mentions the report “To err is human” and the estimation made by Barbara Starfield concerning mortality caused by adverse side effects of medicine. At the same time, the author mentions the very specific case of prescribing preventive measures and how these have evolved over the years.

It is not a straightforward task, but thanks to this post by Cari Almazan, it is easy to understand exactly what is being referred to when we talk about overdiagnosis. Almazan takes us on a journey from the origins of the concept itself through to some current examples and discusses the challenges we face in the future in this area, which begins with a good communications strategy.

No es fácil pero gracias a este post de Cari Almazan resulta fácil entender qué significa y qué no significa sobrediagnóstico. Almazan propone un recorrido por los orígenes de este concepto pasando por algunos ejemplos actuales y planteando algunos retos de futuro en este ámbito, empezando por una buena estrategia de comunicación.

The concept of overdiagnosis is equivalent to diagnosing a disease that does not present symptoms throughout a person’s life and, meanwhile, the treatment and monitoring the patient is subject to in order to treat the disease can be more harmful and fail to produce any benefits.

The interest of working along the lines of diagnosing less can be seen on an individual and population-wide level. On an individual level, overdiagnosis is associated with the negative effects of unnecessary labels, such as the effects of radiation and false positives and false negatives as a result of unnecessary diagnostic tests and therapies (surgery or medication). On a population-wide level we are talking about the opportunity cost derived from wasting resources that might have been allocated to preventing and treating diseases.

That said, we can ask ourselves what the primary care professionals think. In this regard we find some interesting pointers in this post by Johanna Caro where we can see the principal results of a survey of GPs and paediatricians post by Johanna Caro Mendivelso where we can see the principal results of a survey of GPs and paediatricians. One of the most striking results of the survey is the fact that around 80% of physicians surveyed find themselves in the position of making a decision whether to request an unnecessary test or prescribe unnecessary treatment at least once the week.

The interest in the impact that this issue can have is growing significantly. For this reason, Preventig Overdiagnosis will be a brainstorming session which will enable us to design strategies and make decisions to address the fallout from overdiagnosis and overtreatment. We think that this new topic for debate is increasingly present in both our professional and personal lives.

johanna-caro-cari-almazan
Johanna Caro Mendivelso and Cari Almazan, members of the Essencial Project team, participating in the Preventing Overdiagnosis.

Perspectivas del Preventing Overdiagnosis

15 set.

Preventing OverdiagnosisSeguimos inspirándonos en el congreso Preventing Overdiagnosis (en Twitter: #PODC2016), que se celebrará la próxima semana en Barcelona. Hay muchos elementos en juego a tener en cuenta y hoy intentaremos mostrar algunos de estos elementos. Joan MV Pons en este post reflexionaba sobre las medidas de salud pública implicadas en la historia de la superación de la pobreza y el aumento de la esperanza de vida que han tenido lugar durante los últimos siglos a partir de la lectura de un libro del premio nobel de economía Angus Deaton.

Sin desmerecer la evolución de los tiempos, Andreu Segura en este post compartía varias reflexiones alrededor de la futilidad de la medicina y de aquellas intervenciones con expectativas no demasiado sensatas de beneficio. Se hacía mención del informe “To err is human” y a la estimación que hizo Barbara Starfield sobre la mortalidad causada por los efectos adversos de la medicina. También comentaba el caso muy específico de la prescripción de actividades preventivas y su evolución a lo largo de los años.

No es fácil pero gracias a este post de Cari Almazan resulta fácil entender qué significa y qué no significa “sobrediagnóstico”. Almazan propone un recorrido por los orígenes de este concepto pasando por algunos ejemplos actuales y planteando algunos retos de futuro en este ámbito, empezando por una buena estrategia de comunicación.

El concepto de sobrediagnóstico equivale a diagnosticar una enfermedad que no ocasionará síntomas a lo largo de la vida de una persona y que, en cambio, el tratamiento y el seguimiento a que se va a someter la persona para tratar esta enfermedad puede ocasionar daños y costes y ningún beneficio.

El interés de trabajar en esta línea de diagnosticar menos lo encontramos a nivel individual y a nivel poblacional. A nivel individual, diagnosticar demasiado se relaciona con los efectos de etiquetas innecesarias, daños como los efectos de las radiaciones y de falsos positivos y falsos negativos en consecuencia de pruebas diagnósticas y terapias (cirugías o medicamentos). A nivel poblacional, estaríamos hablando del coste de oportunidad ocasionado por el derroche de recursos que se podrían haber dedicado a prevenir y tratar enfemedades.

Dicho ésto, nos podemos preguntar qué opinan los profesionales de atención primaria. Podemos encontrar pistas interesantes al respecto en este post de Johanna Caro Mendivelso donde se pueden ver los principales resultados de una encuesta realizada a médicos de familia y pediatras. Uno de los resultados más impactantes de esta encuesta es el hecho que aproximadamente un 80% de los médicos encuestados se encuentran en la situación de tomar una decisión sobre la solicitud de una prueba o la prescripción de un fármaco innecesario al menos una vez a la semana.

En los últimos años el interés por el impacto que puede comportar toda esta problemática está creciendo de manera importante. Por este motivo, el Preventig Overdiagnosis será una puesta en común que va a permitir diseñar estrategias y tomar decisiones para abordar las consecuencias derivadas de situaciones de sobrediagnóstico y sobretratamiento. Pensamos que este nuevo espacio de debate será cada vez más presente en nuestro entorno profesional y personal.

johanna-caro-cari-almazan
Johanna Caro Mendivelso y Cari Almazan, parte del proyecto Essencial de AQuAS que participa en el Preventing Overdiagnosis

Perspectives del Preventing Overdiagnosis

15 set.

Preventing Overdiagnosis Barcelona 2016Seguim inspirant-nos en el congrés Preventing Overdiagnosis (a Twitter: #PODC2016), que tindrà lloc la setmana que ve a Barcelona. Hi ha molts elements en joc que cal tenir en compte i avui intentarem mostrar-ne alguns. Joan MV Pons en aquest post reflexionava sobre les mesures de salut pública implicades en la història de la superació de la pobresa i l’augment de l’esperança de vida que han tingut lloc durant els últims segles a partir de la lectura d’un llibre del premi nobel d’Economia Angus Deaton.

Sense desmerèixer aquesta evolució dels temps, Andreu Segura en aquest post feia diverses reflexions al voltant de la futilitat de la medicina i d’aquelles intervencions amb expectatives no massa sensates de benefici. Feia referència a l’informe “To err is human”  i a l’estimació que va fer Barbara Starfield sobre la mortalitat causada pels efectes adversos de la medicina. Així mateix, feia esment al cas molt específic de la prescripció d’activitats preventives i com aquestes han pogut evolucionar al llarg dels anys.

No és fàcil però gràcies a aquest post de Cari Almazan resulta fàcil entendre què vol dir i què no vol dir “sobrediagnòstic”. Almazan proposa un recorregut pels orígens d’aquest concepte passant per alguns exemples actuals i plantejant alguns reptes de futur en aquest àmbit, començant per una bona estratègia de comunicació.

El concepte de sobrediagnòstic equival a diagnosticar una malaltia que no ocasionarà símptomes al llarg de la vida d’una persona i que, en canvi, el tractament i el seguiment a què se sotmetrà la persona per tractar aquesta malaltia pot ocasionar danys i costos i cap benefici.

L’interès de treballar en aquesta línia de diagnosticar menys el trobem a nivell individual i a nivell poblacional. A nivell individual, diagnosticar massa es relaciona amb els efectes negatius d’etiquetes innecessàries, danys com ara els efectes de les radiacions i de falsos positius i falsos negatius en conseqüència de proves diagnòstiques i teràpies (cirurgies o medicaments) innecessàries. A nivell poblacional, estaríem parlant del cost d’oportunitat ocasionat per un malbaratament de recursos que podrien haver estat dedicats a prevenir i tractar malalties.

Dit tot això, ens podem preguntar què en pensen els professionals d’atenció primària i podem trobar pistes interessants al respecte en aquest post de Johanna Caro Mendivelso on es poden veure els principals resultats d’una enquesta realitzada a metges de família i pediatres. Un dels resultats més impactants d’aquesta enquesta és el fet que aproximadament un 80% dels metges enquestats es troben en la situació de prendre una decisió sobre la sol·licitud d’una prova o la prescripció d’un tractament innecessari almenys una vegada a la setmana.

En els últims anys l’interès per l’impacte que pot comportar tota aquesta problemàtica està creixent de manera important. Per aquest motiu, el Preventig Overdiagnosis serà una posada en comú que permetrà dissenyar estratègies i prendre decisions per abordar les conseqüències derivades de les situacions de sobrediagnòstic i sobretractament. Pensem que aquest nou espai de debat serà cada vegada més present en el nostre entorn professional i personal.

johanna-caro-cari-almazan
Johanna Caro Mendivelso i Cari Almazan, part del projecte Essencial d’AQuAS que participa en el Preventing Overdiagnosis

Ioannidis and the industry: a persistent distortion

7 abr.

John PA IoannidisJoanMVPons is a scientist and professor originally from Greece, currently working at Stanford (Meta-research Innovation Center – METRICS) who is, undoubtedly, among the most prolific authors of medical scientific literature.

Some of his papers, alone or in collaboration, have had a great impact. Who does not remember the one entitled “Why most published research findings are false?”. Nowhere in his large output will you find trivialities, and he recently came to Barcelona to speak about defective research and even about the waste of resources this implies. But we will leave the latter topic for another occasion.

The paper by this author I want to comment on is the one written in collaboration entitled “Undue industry influences that distort healthcare research, strategy, expenditure and practice: a review” published in 2013 in European Journal of Clinical Investigation.

One might think that all has been already said about the (bad) influence of drug and health care products industries. There is even a literary body or genre in biomedical scientific publications exclusively devoted to this topic. And books abound, too. All that could be said has been said. Well, actually it hasn’t. Undue influence, such as biases, is far more subtle than we think. It is often hard to tell how, similarly to interest conflicts in biomedical research or in prescription practices, the one who does it refuses any influence, since science could not admit it, as its own deontology doesn’t. Fools!

What is interesting about this paper is its review nature, not only for the number of papers gathered, but because it provides a more integrated (re)view of the different elements upon which industry acts, or is allowed to act. It should be noted that the interests and profit of the drug and health care products industry are quite legitimate, but it clearly shows some specifics that put it aside from other manufacturing industries, and not just because its important investment in R+D+i. It is believed to be one of the most profitable industries, possibly due to its large margins, but also because human diseases and ailments are here to stay, even though their end –which both the poor and the rich want to delay– is ultimately inescapable.

Ever since I learned it, I am very fond of a quotation by George W Merck (1894-1957) who for 25 years chaired the drug company that bears his family’s name (1925-1950). As this visionary man said: “We try to remember that medicine is for the patient. We try never to forget that medicine is for the people. It is not for the profits. The profits follow, and if we have remembered that, they have never failed to appear. The better we have remembered it, the larger they have been.“ I wonder what he would think of it now.

Coming back to Ioannidis and his paper, there he follows the outline of how this (bad) influence acts, and the main elements –which changed with time– upon which it exerts its distorting effect, although not as an exclusive factor. Governments, as with other industries also regulated by them, play an essential role.

Evidence based medicine - Clinical practice guidelines - Medical practice

Post written by Joan MV Pons.

Ioannidis y la industria: una persistente distorsión

7 abr.

JoanMVPonsJohn PA Ioannidis es un científico y profesor griego, actualmente en Stanford (Meta-research innovation center – METRICS) que, sin duda, es uno de los autores más prolíficos en la literatura científica médica.

Algunos de sus artículos, en solitario o en colaboración, han tenido un gran impacto. Quién no recuerda aquel que llevaba por título: “Why most published research findings are false?”. En ninguno de su gran producción dice banalidades y hace poco estuvo por Barcelona hablando también de la investigación defectuosa o, incluso, del derroche de recursos que ésta supone. Sin embargo, este es un tema, que dejamos para otra ocasión.

El artículo que quería recuperar hoy de este autor es un escrito en colaboración que lleva por título “Undue industry influences that distort healthcare research, strategy, expenditure and practice: a review” y que fue publicado en el 2013 en el European Journal of Clinical Investigation.

Se podría pensar que sobre esto, la (mala) influencia de la industria de los fármacos y productos sanitarios ya se ha dicho todo. Que hay todo un corpus o género literario en las publicaciones científicas biomédicas dedicado exclusivamente a este tema. Que de libros tampoco faltan. Que está todo dicho. Pero no, no es así, pues esta influencia indebida, como los sesgos, es mucho más sutil de lo que nos pensamos. A menudo cuesta apreciar, igual que pasa con los conflictos de intereses, en la investigación biomédica o en las prácticas de prescripción que quien lo hace niega cualquier tipo de influjo, pues la ciencia no podría admitirlo, como tampoco su propia deontología. Ingenuos!

Lo que puede tener de interesante el artículo es su carácter de revisión, no solo por la recopilación de otros artículos que hace, sino también por aportar una (re)visión más integrada de los diferentes elementos sobre los cuales la industria actúa o se le deja actuar. No hace falta decir, que los intereses y ganancias de la industria farmacéutica y de productos sanitarios son bien legítimos, pero está claro que tiene algunas particularidades que lo alejan de otras industrias manufactureras y no solo por la importante inversión en R+D+i que hacen. Se ha considerado una de las industrias más rentables existentes, posiblemente por sus amplios márgenes, pero también porque las enfermedades y sufrimientos humanos no tienen pinta que se tengan que agotar, a pesar de que el final – que todo el mundo quiere retardar, independientemente si uno es rico o  pobre- sea ineludible.

Siempre me gusta recordar, desde que la conocí, la cita de George W Merck (1894-1957) que presidió la compañía farmacéutica que lleva el nombre de su familia durante 25 años (1925-1950). Decía este visionario: “We try to remember that medicine is for the patient. We try never to forget that medicine is for the people. It is not for the profits. The profits follow, and if we have remembered that, they have never failed to appear. The better we have remembered it, the larger they have been.“ No sé qué pensaría si levantase la cabeza…

Volviendo a Ioannidis y a su artículo, aquí sigue el esquema de cómo esta (mala) influencia actúa y de los principales elementos –variables con el tiempo- sobre los cuales ejerce un efecto distorsionador, sin que esto signifique que sea responsabilidad exclusivamente suya. Los poderes públicos, como en otras industrias que también regula, tienen un papel fundamental.

 MBE - Guías de práctica clínica - Práctica médica

Entrada elaborada por Joan MV Pons.

Ioannidis i la indústria: una persistent distorsió

7 abr.

Joan MV Pons John PA Ioannidis és un científic i professor d’origen grec, actualment a Stanford (Meta-research innovation center – METRICS) que, sens dubte, és un dels autors més prolífics en la literatura científica mèdica.

Alguns dels seus articles, en solitari o en col·laboració, han tingut un gran impacte. Qui no recorda aquell que portava per títol: “Why most published research findings are false?”. En cap de la seva gran producció diu banalitats i fa poc va estar per Barcelona parlant també de la recerca defectuosa o, fins i tot, del malbaratament de recursos que això suposa. Aquest és un tema, però, que deixem per a una altra ocasió.

L’article que volia recuperar avui d’aquest autor és un escrit en col·laboració que porta per títol “Undue industry influences that distort healthcare research, strategy, expenditure and practice: a review” i que va ser publicat el 2013 a l’European Journal of Clinical Investigation.

Hom pot pensar que sobre això, la (mala) influència de la indústria dels fàrmacs i productes sanitaris ja s’ha dit tot. Que hi ha tot un corpus o gènere literari en les publicacions científiques biomèdiques dedicat exclusivament a aquest tema. Que de llibres tampoc en falten. Que tot està dit i beneït. Però no, no és així, doncs aquesta influència indeguda, com els biaixos, és molt més subtil del que ens pensem. Sovint costa d’apreciar, a semblança dels conflictes d’interessos en la recerca biomèdica o en les pràctiques de prescripció que qui ho fa nega qualsevol mena d’influx, doncs la ciència no podria admetre-ho, com tampoc la seva pròpia deontologia. Ingenus!

El que pot tenir d’interessant aquest article és el seu caràcter de revisió, no sols pel recull d’altres articles que fa, sinó també per aportar una (re)visió més integrada dels diferents elements sobre els quals la indústria actua o se la deixa actuar. Vagi per endavant, no cal dir-ho, que els interessos i guanys de la indústria farmacèutica i de productes sanitaris són ben legítims, però està clar que té algunes particularitats que l’allunyen d’altres indústries manufactureres i no sols per la important inversió en R+D+i que fan. S’ha considerat una de les indústries més rendibles existents, possiblement pels seus amplis marges, però també perquè les malalties i patiments humans no tenen pinta que s’hagin d’esgotar, malgrat que el final -que tothom vol retardar, tant se val si s’és ric o pobre- sigui ineludible.

Sempre m’agrada recordar, des de que la vaig conèixer, la cita de George W Merck (1894-1957) que va presidir la comanyia farmacèutica que porta el nom de la seva família durant 25 anys (1925-1950). Deia aquest visionari: “We try to remember that medicine is for the patient. We try never to forget that medicine is for the people. It is not for the profits. The profits follow, and if we have remembered that, they have never failed to appear. The better we have remembered it, the larger they have been.“ No sé què pensaria si aixequés el cap…

Tornant a Ioannidis i al seu article, aquí segueix l’esquema de com aquesta (mala) influència actua i dels principals elements -variables amb el temps- sobre els quals exerceix un efecte distorsionador, sense que això signifiqui que sigui responsabilitat exlusivament seva. Els poders públics, com en d’altres indústries que també regula, hi té un paper fonamental.

MBE - Guies de pràctica clínica - Pràctica mèdica

Entrada elaborada per Joan MV Pons.