Influencia de la situación laboral y otros factores socioeconómicos sobre la salud mental

11 abr.
Jorge Arias de la Torre

Los trastornos mentales y del comportamiento son uno de los principales problemas de salud pública en todo el mundo. La prevalencia de estos trastornos, así como los factores relacionados con la misma, varían a lo largo del tiempo y en función del área geográfica que se estudie, siendo por ello adecuada su evaluación de forma periódica y concreta para cada población.

Respecto a los factores específicos relacionados con dicha prevalencia, se ha apuntado desde la epidemiología social la importancia tanto del género, como la situación laboral y de los factores socioeconómicos. Entre los factores socioeconómicos, destacan desde esta perspectiva los factores domésticos y familiares por el poco conocimiento de su relación con la prevalencia de problemas de salud mental. Además, la prevalencia puede variar en función del trastorno concreto que se considere, siendo uno de los más frecuentes y con mayor carga de enfermedad el trastorno depresivo mayor.

Este es el punto de partida de la tesis doctoral que presenté la semana pasada en la Universidad de Leon, cuyo objetivo principal fue estimar la prevalencia general de problemas de salud mental y de trastorno depresivo mayor en la población española y la influencia de la situación laboral y de otros factores socioeconómicos.

Se realizaron tres estudios basados en la Encuesta Nacional de Salud en España (ENSE) y la Encuesta Europea de Salud en España (EESE):

  1. Los resultados del primero de ellos muestran que la prevalencia de problemas de salud mental se sitúa entre un 15% y un 25%, encontrándose diferencias por género y clase social. La mayor prevalencia en relación a la situación laboral, se observó en los desempleados (hombres: clases más favorecidas 23,3% y menos favorecidas 26,1%; mujeres: clases más favorecidas: 27,7% y menos favorecidas 32,7%). En hombres pertenecientes a clases menos favorecidas, el rol de sustentador principal se relacionó con mayor prevalencia de problemas de salud mental. En mujeres que pertenecían a clases más favorecidas, el estado civil viuda, separada o divorciada y realizar el trabajo doméstico solas se relacionó con prevalencias más elevadas de problemas de salud mental. Se calcula que en la actualidad los problemas de salud mental podrían afectar aproximadamente al 20% de la población general de España. Además, se evidencia que continúan existiendo diferencias de género y clase social en salud mental, y se muestra que tanto el rol familiar, como la situación laboral fuera y dentro del ámbito doméstico podrían constituir una fuente importante de desigualdades en salud mental.
  2. En el segundo estudio se consideró solo la población trabajadora y se encontró que la prevalencia de problemas de salud mental fue mayor en mujeres (19,9%) que en hombres (13,9%) siendo la prevalencia global de 16,8%. En ambos géneros el estrés y la satisfacción laboral se asociaron con la prevalencia de problemas. Además, mientras que el tipo de contrato se asoció con la prevalencia de problemas de salud mental solo en los hombres trabajadores (autoempleo y empleo temporal o sin contrato); en la mujeres trabajadoras, tanto la edad como pertenecer a la clase social más desfavorecida se relacionó con dicha prevalencia. De este modo, se concluye que la prevalencia de problemas de salud mental en población trabajadora es ligeramente menor que en la población general y que, además, mientras entre las mujeres la prevalencia podría estar más relacionada con la edad y la clase social ocupacional, entre los hombres podría estarlo más con variables relacionadas con el empleo remunerado realizado fuera del hogar como el tipo de contrato.
  3. En el tercero de los estudios realizados se mostró que la prevalencia de trastorno depresivo mayor fue de un 8,0% en mujeres y de un 4,1% en hombres. En ambos géneros, la prevalencia de trastorno depresivo mayor fue mayor en desempleados (mujeres y hombres) y en los pertenecientes a clases sociales menos favorecidas, mostrándose un gradiente de aumento de prevalencia de trastorno depresivo mayor  a medida que la clase social fue más desfavorecida. Teniendo en cuenta las cifras de trastorno depresivo mayor, se calcula que en actualmente en España aproximadamente un 5% de hombres, y un 8% de mujeres podría padecer este trastorno, estando en ambos géneros fuertemente relacionado con la desventaja social.

¿Alguna conclusión?

Los resultados obtenidos quizá podrán servir de punto de partida para el establecimiento de medidas preventivas focalizadas en las poblaciones de mayor riesgo, permitiendo aumentar su eficacia y su eficiencia. Según mi opinión, esto podría tener un impacto potencial en la población y es uno de los retos que se nos plantea como sociedad.

Entrada elaborada por Jorge Arias de la Torre.

Projecte PROCURA: El rol de la innovació en la provisió de serveis integrats per a un envelliment actiu

4 abr.

Actualment, una de cada nou o deu persones en el món occidental supera el llindar dels 65 anys. L‘augment de l’esperança de vida, la reducció progressiva de la mortalitat, juntament amb la disminució de les taxes de fecunditat està provocant la inversió de les piràmides de poblacions, amb els consegüents problemes socials, econòmics i repercussió en l’estructura del sistema sanitari. És per aquest motiu que hi ha necessitat d’efectuar canvis en la provisió de serveis sanitari-socials (preventius i assistencials) cap a la gent gran.

Una manera de fer front a aquesta situació és promovent models integrats d’atenció sociosanitària facilitats per tecnologies i serveis innovadors, resultat de l’activitat R+D+I dels ecosistemes regionals. La compra pública d’innovació és un instrument que facilita l’adopció d’aquestes innovacions i el desenvolupament de polítiques tecnològiques. En el sector salut, per les seves característiques i accés al mercat, esdevé un element estratègic de la contractació pública per afavorir la innovació.

Malgrat el seu gran potencial, aquest és encara un mecanisme infrautilitzat al sud-oest d’Europa. És per això que el projecte PROCURA proposa desbloquejar aquest potencial i incrementar la utilització d’aquest instrument per part de les administracions públiques en l’àmbit sociosanitari i amb un especial enfocament en l’envelliment actiu.

Aquest projecte europeu, que va començar al mes d’abril de 2018 i està coordinat per la Gerència de Serveis Socials de Castella i Lleó, compta amb la implicació de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) com a soci formador en compra pública.

El primer dels objectius és crear una aliança duradora i autosostenible amb vistes a incrementar les oportunitats i iniciatives de compra pública d’innovació en el sud-oest d’Europa.

El segon objectiu -i on el paper d’AQuAS agafa més força- consisteix a elevar les capacitats dels agents que intervenen en els procediments de compra pública d’innovació a través d’un pla de formació i transferència del coneixement dirigit especialment a les autoritats públiques, centres generadors de coneixements i innovació oberta i PIMES.

Amb aquesta finalitat, s’han establert diferents activitats formatives que tindran lloc durant els 3 anys que dura el projecte. Les més recents van tenir lloc aquest passat mes de gener a Barcelona, ​​en un esdeveniment de 2 dies i mig en què AQuAS va ser amfitriona. En aquest esdeveniment, els diferents agents van tenir l’oportunitat de conèixer l’ecosistema d’innovació de Catalunya a data d’avui.

Van visitar diversos dels principals hospitals, l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Sant Joan de Déu, on es van mostrar diferents projectes específics de compra pública d’innovació. De la mateixa manera, van visitar l’Institut Català de Salut, on se’ls va presentar la plataforma Innòbics, que permet gestionar de manera integral els processos de creació, desenvolupament i aplicació d’idees innovadores promogudes pels professionals de l’Institut Català de Salut. Finalment, i com no podia ser d’altra manera, van visitar també les instal·lacions d’AQuAS, on se’ls va donar a conèixer el treball que es realitza a l’Observatori d’Innovació en Gestió en Salut (OIGS), i com aquest ajuda als professionals a compartir les seves experiències innovadores en gestió.

Aquestes i futures activitats formatives (properament, a Coimbra, al maig) permetran assolir el tercer i últim objectiu del projecte, que és el d’incrementar la competitivitat de les regions i les empreses a través del llançament d’una experiència pionera en compra pública en l’àmbit sociosanitari, prevista per al 2020.

Post elaborat per Ion Arrizabalaga.

Com elaborar recomanacions per evitar pràctiques clíniques innecessàries: entre la formació, la comunicació i l’impacte

28 març

Sense allunyar-nos del projecte Essencial de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i les experiències d’implementació del projecte, avui seguim l’entrevista a Antoni Sánchez Hidalgo i Elena Medarde Barragán del Consorci Sanitari de Terrassa que vam començar la setmana passada des d’aquest mateix espai.

En l’anterior post vam posar el focus en la col·laboració entre nivells assistencials a l’hora de millorar la qualitat de l’atenció sanitària a partir de la identificació de pràctiques que no aporten valor i l’evitació d’aquestes pràctiques. Avui tractarem altres temes rellevants que van quedar pendents de desenvolupar.

En quin moment de la formació d’un metge considereu que estaria bé començar a reflexionar i sensibilitzar sobre els temes de prevenció quaternària, sobre l’impacte que pot tenir en l’atenció sanitària l’evitació, o no, de pràctiques clíniques que se sap que no aporten valor?

Durant el període formatiu al Grau de Medicina, a totes les assignatures clíniques caldria fer un resum final amb les pràctiques que no aporten valor.

I també durant la formació continuada del metge, des de cada organització fent servir el model de les Comissions de Millora de la Pràctica Clínica.

La informació del projecte Essencial compta amb una versió per a la ciutadania, ho coneixeu?

Sí, és una eina molt potent i valdria la pena impulsar-la molt més des del Departament de Salut.

Quan parleu amb els pacients, quins elements de comunicació creieu que són els més importants?

Els elements més importants són la comunicació verbal i no verbal, informar i escoltar alhora els pacients per consensuar el tractament en funció de les seves necessitats. La informació documental rellevant avalada per societats científiques i organismes oficials és una ajuda important per complementar els moments de conversa amb els pacients durant les visites.

Us heu trobat amb pacients que us demanen proves o tractaments diferents dels que vosalres o els vostres companys plantegeu?

Els pacients arriben cada vegada més informats. La nostra activitat clínica es centra sobretot en l’atenció mèdica pública. A la nostra especialitat solem trobar algun cas tot i que no és freqüent atès que gràcies a la coordinació amb atenció primària arriben peticions ja filtrades i moltes d’elles ja orientades. En els casos que això succeeix cal saber argumentar i convèncer sobre quina és la millor opció terapèutica en cada cas, basant la recomanació en elements que tinguin evidència.

Quina recomanació faríeu, des de la vostra experiència personal, sobre les iniciatives per “deixar de fer”?

Aquestes iniciatives requereixen un esforç continuat de difusió, d’anàlisi de resultat i de feedback als professionals de les nostres organitzacions. Hi ha el perill que, després de l’esforç en elaborar-les, quedin només en un document escrit o en una presentació de PowerPoint.

Un parell d’anys després d’haver rebut un premi d’Innovació en Gestió de la Unió Catalana d’Hospitals, quin balanç en feu?

Aquest premi i l’acreditació posterior per l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) va ser un reconeixement a la utilitat de les eines d’ajuda a la presa de decisions que des de fa 7 anys estan incorporades a la pràctica assistencial en la nostra organització.

Altres institucions han confiat en aquest model i aquest fet ens permet incorporar un formulari específic a les peticions d’ecocardiogrames fetes des d’atenció primària a la història clínica de l’eCAP.

D’aquesta manera es facilitarà la presa de decisions dels professionals de primària sobre les indicacions apropiades d’aquesta prova i permetrà endreçar millor la seva prioritat de programació.

Estem treballant en el projecte professionals de cardiologia, d’atenció primària, de sistemes d’informació de diferents territoris de Catalunya amb responsables de l’eCAP i de CatSalut i en breu engegarem la prova pilot. De ben segur que es podrà replicar a altres proves cardiològiques (ergometria i Holter d’arítmies) i a altres especialitats.

Quin repte professional us heu marcat per aquest 2019?

Els repte seria aconseguir mobilitzar més professionals de l’organització per treballar amb el model de Right Care millorant la difusió de les recomanacions i activitats de la Comissió de Millora de la Pràctica Clínica i oferint formació continuada.

(Podeu llegir la primera part d’aquesta entrevista aquí)

Com elaborar recomanacions per evitar pràctiques clíniques innecessàries: el repte de la col·laboració entre nivells assistencials

21 març
Elena Medarde i Antonio Sánchez Hidalgo

El projecte Essencial és una iniciativa catalana liderada des d’AQuAS en la línia d’altres iniciatives internacionals com Choosing Wisely, Do not do i Right Care.

L’objectiu d’aquest tipus d’iniciatives és millorar la qualitat de l’atenció sanitària a partir de la identificació de pràctiques que no aporten valor i l’evitació d’aquestes pràctiques, tal com va explicar Cari Almazán des d’aquest mateix espai.

Avui entrevistem dos professionals del Consorci Sanitari de Terrassa: Antonio Sánchez Hidalgo -cap del Servei de Cardiologia i President de la Comissió de Millora de la Pràctica Clínica- i Elena Medarde Barragán -responsable d’innovació i secretària tècnica de la Comissió de Millora de la Pràctica Clínica-.

Quin és l’objectiu d’una Comissió de Millora de la Pràctica Clínica en un hospital?

L’objectiu principal de la Comissió de Millora de la Pràctica Clínica  és posar en valor el moviment Right Care, promovent la millora de la pràctica assistencial tot identificant pràctiques clíniques que no aporten valor, creant i aplicant recomanacions per tal d’evitar-ne la seva realització amb la idea de millorar la qualitat assistencial i donar el màxim valor a la utilització de recursos. La Comissió es va crear el febrer de 2013 impulsada per la Direcció Assistencial.

Com s’aborden o minimitzen les pràctiques clíniques de poc valor o, directament, innecessàries?

La Comissió de Millora de la  Pràctica Clínica està integrada per professionals assistencials i no assistencials (majoritàriament, no comandaments) de diferents àmbits del Consorci Sanitari de Terrassa: mèdic, quirúrgic, maternoinfantil, treball social, penitenciari, serveis centrals (farmàcia, radiologia), Control de Gestió  i Direcció Assistencial.

La utilització de la metodologia Right Care promou la medicina basada en l’evidència i involucra els professionals en el procés de millora i en l’assoliment de canvis en la pràctica clínica, tot avaluant l’impacte de les recomanacions que fa.

Les propostes de les recomanacions sorgeixen de l’estudi intern, de propostes externes com les del projecte Essencial, DianaSalud, Choosing Wisely o Do not do, així com de propostes procedents del treball de col·laboració amb altres centres.

Funcionem amb aquesta metodologia de treball:

El projecte Essencial treballa amb recomanacions dirigides tant a l’atenció primària com a l’atenció especialitzada, què us sembla des del punt de vista del continuum assistencial?

La majoria de les malalties més prevalents requereixen d’un maneig coordinat entre nivells assistencials (primària i hospitalària), sobretot en la gestió dels pacients en l’àmbit ambulatori. No obstant això, cada vegada és més necessari aixecar la vista i incloure recomanacions que també incloguin l’atenció sociosanitària, ja que molts pacients precisen aquest tipus de serveis en algun moment del seu procés d’atenció.

Com a cardiòleg, puc posar l’exemple de l’experiència de coordinació amb atenció primària, que està permetent l’establiment de sinergies entre metges de família i cardiòlegs, potenciant l’abordatge de qualitat dels pacients amb cardiopaties, tot estimulant la formació i el lideratge dels metges de família en el maneig de les malalties cròniques cardiològiques estables amb suport del cardiologia.

Un dels objectius del grup de treball de la SCC i de la CAMFIC és elaborar guies de pràctica assistencial conjuntes i consensos per reduir la variabilitat de la pràctica clínica posant en valor la metodologia Right Care.

També estem treballant en revisar pràctiques clíniques que no aporten valor i en breu es publicarà una recomanació Essencial creada pel nostre grup.

Com va sorgir la idea de treballar de forma conjunta?

Treballar conjuntament va sorgir a partir de la preocupació de molts professionals d’atenció primària i de cardiologia envers l’increment de les malalties cardiovasculars i dels factors de risc cardiovascular a la nostra població.

Aquesta situació està comportant un augment de les consultes ambulatòries i el ingressos hospitalaris, amb el problema afegit freqüent de la fragmentació en l’atenció rebuda als pacients.

Aquestes dues societats estan fent un gran esforç a l’hora d’establir pactes entre els diferents nivells assistencials del territori que permetin atendre aquests pacients en l’entorn assistencial més adient en funció de les seves necessitats, promovent una  actitud proactiva per racionalitzar la gestió d’aquests pacients ambulatoris, adequant el  consum de recursos assistencials que requereixen.

També s’intenta estimular el lideratge dels professionals de medicina de família en el maneig de les malalties cròniques cardiològiques estables amb el suport dels professionals de cardiologia i, d’aquesta manera, podem afavorir que aquests darrers professionals centrin la seva activitat en el diagnòstic de nous casos i en aquells pacients més complexes que requereixin un tractament específic amb visites més freqüents.

Les recomanacions del projecte Essencial s’elaboren a partir de la col·laboració entre societats científiques, què n’opines?

Molts professionals tenen les seves societats com a garants de l’evidència científica i del coneixement no esbiaixat, les societats estan representades per líders clínics amb valor afegit. És important que les recomanacions estiguin avalades per les societats.

Malgrat això, a partir de la nostra experiència en la comissió, creiem que  l’exploració sistemàtica de pràctiques que no aporten valor en els centres sanitaris pot ajudar a identificar oportunitats de millora i a aplicar les recomanacions o canvis necessaris amb més agilitat, ja que són els propis professionals que han identificat la necessitat els que ajuden a implementar la millora.

(Continuarà…)

How to foster an integrated health and social care centred on the individual in a local environment

14 març

SUSTAIN is a Horizon2020 European Project related to integrated care for older people that live at home with complex health and social needs. Thirteen initiatives from seven European projects participate in it.

It is a project whose aim is to improve a range of things including the care centred on the individual, the coordination of teams of professionals, the preventive nature of care, safety and efficiency.

In Catalonia, two initiatives (Social and Health Integration of Sabadell Nord and the Programme for complex chronic and advanced patients and the geriatric population of Osona) have participated in the design and development of projects for improvement which have been assessed by AQuAS (you can read the report and article here).

On 23rd January, 2019, professionals involved in the groups that are the driving force of the two local initiatives (Sabadell and Osona) of integrated health and social care – family doctors, workers and social workers, nurses, geriatric and management personnel- met at AQuAS in their first joint meeting.

(SUSTAIN team Sabadell, Osona and AQuAS in Barcelona

The professionals were able to share thoughts on one question: What remains of the SUSTAIN project in the territory?

This was the starting point to identify specific actions that can make the projects sustainable and to also comment on aspects for improvement beyond the projects.

The aim was to identify opportunities within reach of the local initiatives themselves that could serve to generate a more favourable environment for integrated health and social care centred on the individual, both preventive and reactive in nature.

From the brainstorming that was done, a multitude of local actions can be derived with which to drive integrated health and social care centred on the individual. Let’s look at it in detail:

  1. Prioritise at a population level Delimiting a population group for which it is deemed most important to apply the new PIAI method (Individualised Plan for Integrated Care), so that efforts can be concentrated on this group until the context allows for scaling up to the entire population of 65 and older. One possibility would be the older people who live at home with complex health and social needs who at present receive home-based healthcare, or for those cases known by primary healthcare but are not beneficiaries of home-based social care. This would be done in order to eliminate the barrier limiting access to social services or because there is a lack of awareness of these social service
  2. Provide continuity in coordination between sectors, while taking into consideration the suitability of the new PIAI method for each individual case Continuing with periodic meetings of the team of professionals in charge of the multidimensional assessment of needs so as to plan an individualised and integrated health and social care (at least of the triad of primary care, family medicine-nursing-social work). These meetings, held on a monthly basis, would enable the teams to consider who, among those users visited recently (in primary care centres, at home, at local social services, at intermediary care in the case of Osona), would particularly benefit from the integrated and participative approach of SUSTAIN, with the possible introduction of changes or objectives to improve their care and their quality of life.
  3. Inviting professionals that have not participated in SUSTAIN to use the new PIAI method, giving these professionals the necessary tools (time, training) so they can familiarise themselves with the approach of integrated health and social care centred on the individual. With this in mind, there is talk of the importance of “maintaining the spirit of SUSTAIN” and in gradually getting the most reluctant professionals more involved in introducing changes to their way of working.
  4. Carrying out an analysis of the different capacities and responsibilities of each professional in primary care teams (family medicine-nursing-social work-social health work), and sharing out roles and responsibilities ad hoc, which can enhance the skills of each individual. This could mean that professionals who officially occupy the same position (for example, family medicine) would become specialised in one or another type of care (emergency, development of the PIAI, specific pathologies), and it would mean accepting that not all professionals with the same position need do the same: “one-size-only professionals are not needed”.
  5. Enhancing the figure of the spokesperson in a healthcare team, both when dealing with a user as well as an internal coordinator of a team, emphasising that the user has a team with professionals that interact with each other in order to provide solutions to their different needs as quickly as possible. The emphasis is on the opportunity that workers and social workers have in acting as liaison officers between primary care, local social services and community resources while at the same time coordinating actions which are contained in the PIAI.
  6. Analysing how the figure of the social and health worker can best fit in In the case of Sabadell, this figure has only been incorporated very recently. An analysis will need to be carried out with the entire group of professionals that intervene in care but especially with the social workers (under contract with local social services, socio-health workers or social workers specialised in intermediary care). This will be done in order to understand their capacities and perspectives of what function each professional should have bearing in mind their particularities and the specific environments in which they work (for example, specific tools and procedures they can apply, what information systems they have at their disposal or what other professionals they are in direct contact with).
  7. Set up safe and respectful local systems with the LOPD (Spanish personal data protection law) in order to exchange the minimal information necessary to carry out a joint multidimensional assessment and to share the PAIAs among the most important professionals in each case. The example of Integrated System of Health in Osona (SISO) is mentioned, which enables primary care professionals to see which users are admitted in the hospital centres that make up the system, or the mechanism foreseen by the County Council of Osona to enable social health workers employed in health centres to consult the degree of dependency of a user.

We end this post by commenting that this week we participated in the final conference of the project in Brussels.

Representatives of the Osona SUSTAIN team, Sabadell and AQuAS in Brussels

Post written by Jillian Reynolds, Lina Masana, Nuri Cayuelas and Mireia Espallargues.

Less Google® glass and more gender glasses

8 març
Esther Arévalo, Marta Millaret

Last week, Barcelona hosted the Mobile World Congress 2019. From AQuAS, we attended the Health and Wellness Summit which takes place within the framework of 4YFN. Very relevant subjects were dealt with regarding technology and digital health putting the spotlight on artificial intelligence, data analytics, aspects of safety, user experience and health systems.

Apart from what was presented, we were able to read about different experiences and news regarding the lack of women among the speakers.

For this reason, today, 8 March, International Women’s Day, we interview Rossana Alessandrello, electronics engineer specialised in bioengineering who works in a world of technology and health, two environments with their own characteristics. Dolores Ruiz Muñoz, epidemiologist and public health technician specialised in gender subjects, conducted the interview.

What are the people you work with like? What responsibilities do women have and what roles do they tend to play in your sector?

Men. I work in a world of men and I would say that there are differences with the roles of women in the ICT. While men are more daring and reckless, women are not. Women provide the element of feasibility and bring ideas down to earth. My feeling is that without women, men would not accomplish anything. We bring everything down to earth in every way. We make work plans operational, from a management, legal and social perspective.

What have your men or women bosses been like?

Men. And I see it as my own limitation. I do not take enough risks. I make things possible but I am not sufficiently audacious. That is my reality, my framework. I provide the creative part but “taking the plunge” is what I lack. I have worked with American, Swedish and Catalan bosses, both in private and public companies. It would not seem to be a coincidence. I am not saying that there are no women technological entrepreneurs, there are some. In my opinion, they have attained leadership positions because they have been able to take advantage of “the plunge” that men take and so jump themselves.

How do you see the future?

I see the future positively. For me, the collaboration between men and women is a very positive collaboration, and it is a necessary synergy. It is just a matter of accepting differences and taking them into account. I consider myself to be an enterprising person. I have built up my professional career which has ranged from offering specific products to managing teams. I have chosen and managed my own career and made my decisions.

In the context of innovation, do you have the perception that there are gender biases? For example, in subjects where innovation is prioritised, the way innovation is done or in any other aspect?

There are no biases. No biases at all. We all want to innovate. Perhaps there is a nuance in the fact that female innovation is always oriented towards improvement and impact. In this respect, I would go so far as to say that there are differences. An example of this would be the case of Bill Gates when he considered creating an operative system without being very sure at the time of the implications it would have in the long run. In my opinion, women on the other hand, work with a creativity that always includes a reason, an end aim or an objective. It is not a paradigm of innovating for innovating’s sake. The other paradigm would be “a challenge as a challenge”.

If we ask the general public whether they can mention the name of a woman known for her contributions to the ICT world, they would probably have considerable difficulty. It is probably because of this that there are international awards and initiatives exclusively for women and that their equivalent does not exist for men. For example, I am thinking about the EU Prize for Women Innovators 2018, Women IT Awards, International Girls in IT Day and Women in Health IT Community.

Most of the projects of public procurement of innovation in which we are working on from the AQuAS were begun by men. We should ask ourselves whether it is because women are not in the appropriate positions or whether it is for other reasons. Similarly, the majority of SMEs that tender for these projects are led by men.

What do you think about quota policies?

I think other things need to be done. There is a real need to train, to educate, to prepare ourselves in equality in the defence of ideas and to encourage this aspect from the time we are very young girls. School has a role in all this and it needs to go a step further and the communications media too.

I have often been “the woman” in meetings and I have been treated differently because of this. Things are constantly happening to me which I do not think would happen to men. Recently, in a meeting I was given a kiss on the forehead as a show of “thanks” for an idea. Further back, in another meeting, I remember that I was pregnant and that they introduced me with the phrase “This pregnant lady, please be kind to her”. I am sure they are experiences which arise from a “naturalness of affection” that I have normalised, as a woman, to be able to move forward professionally. I have many anecdotes like these. I would say that in some sectors, such as in mine which combines ICT and health, things are very much like this at the moment.

Would you like to mention anything that I haven’t asked you about?

Yes. I have had the experience of not having being able to opt for a position of responsibility because of being on maternity leave. It was an American company, at a time of change and fusions. At that time, I experienced firsthand that in the “male world” not being permanently available was not acceptable. I hope things have changed.

Thank you very much, Rossana and Lola!

It has been a year since we published a text by Iria Caamiña from this space about needing to put on our gender glasses. Are we still in the same position?

From AQuAS, we strongly support the incorporation of gender perspective in our day to day and in our work lines. Gender perspective? Yes, absolutely. And also new technologies, research, assessment, data analytics and innovation.

We would like to end this text with this video from EIT Health about women and innovation in health.

 

Menos Google® glass y más gafas de género

8 març
Esther Arévalo, Marta Millaret

La semana pasada Barcelona acogió el Mobile World Congress 2019. Desde AQuAS asistimos al Health and Wellness Summit que se celebra en el marco del 4YFN y se trataron temas muy relevantes sobre tecnología y salud digital poniendo el foco en inteligencia artificial, analítica de datos, aspectos de seguridad, experiencia de usuaro y sistemas de salud.

Además de lo que se presentaba pudimos leer diferentes experiencias y noticias sobre la falta de mujeres entre los ponentes.

Y es por esto que hoy, 8 de marzo, Día Internacional de les Mujeres, entrevistamos a Rossana Alessandrello, ingeniera electrónica especializada en bioingeniería trabajando en un mundo tecnológico y de salud, dos ámbitos con características propias. Hace la entrevista Dolores Ruiz Muñoz, técnica de salud pública especializada en temas de género.

¿Cómo son las personas con quien trabajas? ¿Qué responsabilidades y qué roles suelen ocupar las mujeres en tu sector?

Hombres. Trabajo en un mundo de hombres y diría que el rol de las mujeres en el mundo TIC plantea diferencias. Mientras los hombres se muestran más atrevidos y temerarios, las mujeres no tanto. La mujer aporta el elemento de factibilidad, aterra las ideas. Sin mujeres, mi sensación es que ellos no haría nada. Nosotras lo aterramos todo en todos los sentidos. Operativizamos planes de trabajo, desde el punto de vista de la gestión, económico, legal y social.

¿Cómo han sido tu jefes o jefas?

Hombres. Y lo percibo como mi propio límite. No soy suficientemente atrevida. Hago que sea posible pero no consigo ser suficientemente atrevida. Así es mi realidad, mi marco. La parte creativa la aporto yo pero el “salto al vacío” yo no lo tengo. He trabajado con jefes americanos, suecos, catalanes, de empresa privada y de empresa pública. No parecería una casualidad. No estoy diciendo que no existan mujeres emprendedoras tecnológicas, sí que las hay. En mi opinión, han conseguido este liderazgo porque han podido explotar el “salto al vacío” de un hombre para saltar ellas también.

¿Cómo ves el futuro?

Lo veo bien, el futuro. Para mí, la colaboración hombre y mujer es una colaboración muy positiva, es una sinergia necesaria. Solo hay que aceptar y considerar las diferencias. Me considero emprendedora, he construído mi carrera profesional y esto ha incluído desde ofrecer productos concretos hasta dirigir equipos. He elegido y he dirigido mi propia carrera y mis decisiones.

En el contexto de innovación, ¿tienes la percepción que existan sesgos de género? Por ejemplo, ¿en los temas sobre los que se prioriza innovar, en la forma de innovar o en otros aspectos?

No hay sesgos. Ningún sesgo. Todos queremos innovar. Quizás hay un matiz en el hecho que la innovación femenina yo siempre diría que está orientada a la mejora y al impacto. En este aspecto sí que me atreviría a decir que podemos encontrar diferencias. Estoy pensando un ejemplo de esto, sería el caso de Bill Gates cuando plantea la creación de un sistema operativo sin saber demasiado en ese momento las implicaciones que ha tenido a largo plazo. Las mujeres, según mi punto de vista, trabajamos con una creatividad que siempre incluye una motivación, una finalidad, un objectivo. No es un paradigma de innovar por innovar. El otro paradigma sería “el reto por el reto”.

Si preguntamos al público en general si saben decir el nombre de alguna mujer destacada por sus aportaciones en el mundo TIC quizá costaría un poco. Seguramente es por esto que hay premios e iniciativas internacionales exclusivos para mujeres y los equivalentes para hombres no existen. Estoy pensando, por ejemplo, en EU Prize for Women Innovators 2018,  Women IT Awards, International Girls in ICT Day y Women in Health IT Community.

La mayor parte de los proyectos de compra pública de innovación que estamos trabajando desde AQuAS fueron iniciados por hombres. Debería evaluarse si es porque las mujeres no estan en los cargos adecuados o si es por alguna otra razón. Al mismo tiempo, la mayoría de Pymes tecnológicas que licita en estos proyectos están lideradas por hombres.

¿Qué opinas de las políticas de cuotas?

Creo que se deben hacer otras cosas. Hay toda una cuestión de formación, de educación, de preparar del mismo modo en la defensa de las ideas, de incentivar este aspecto desde pequeñas. La Escuela tiene una función en esto y hay que ir más allá. Y los medios de comunicación, también.

He sido muchas veces “la mujer” de la reunión y me han tratado diferente por esta razón. Constantemente me pasan cosas que a un hombre creo que no le pasarían. Hace poco, en una reunión, me dieron un beso en la frente como “agradecimiento” por una idea. Hace más tiempo, en otra reunión cuando estaba embarazada me presentaron con la frase “Está embarazada, cuidadla bien”. Estoy segura que son experiencias que surgen de una “naturalidad afectiva” que he normalizado, como mujer, para poder salir adelante profesionalmente. De anécdotas de estas, tengo muchas; diría que en otros sectores, como el mío que combina TIC y salud, de momento las cosas son de esta forma todavía.

¿Querrías comentar algo que no te hayamos preguntado?

Sí. Tengo la experiencia de no haber podido optar a una posición de responsabilidad por estar de baja de maternidad. Era una empresa americana en un momento de cambios y fusiones. En aquel momento, viví en un “mundo masculino” no se aceptaba que pudieras no estar siempre. Espero que las cosas hayan cambiado.

Muchas gracias, Rossana y Lola!

Hace un año publicábamos desde este espacio un texto de Iria Caamiña sobre la necesidad de ponernos gafas de género. ¿Seguimos en el mismo sitio?

Desde AQuAS, apostamos fuerte para incorporar la perspectiva de género en nuestro día a día y en nuestras líneas de trabajo. ¿Perspectiva de género? Sí, por supuesto. Y también nuevas tecnologías, investigación, evaluación, analítica de datos e innovación.

Queremos acabar este texto con este vídeo de EIT Health sobre mujer e innovación en salud.

Menys Google® glass i més ulleres de gènere

8 març
Esther Arévalo, Marta Millaret

La setmana passada Barcelona va acollir el Mobile World Congress 2019. Des d’AQuAS vam assistir al Health and Wellness Summit que se celebra en el marc del 4YFN i es van tractar temes molt rellevants sobre tecnologia i salut digital posant el focus en intel·ligència artificial, analítica de dades, aspectes de seguretat, experiència d’usuari i sistemes de salut.

A banda del que es presentava vam poder llegir diferents experiències i notícies sobre la manca de dones entre les ponents.

I és per això que avui, 8 de març, Dia Internacional de les Dones, entrevistem a Rossana Alessandrello, enginyera electrònica especialitzada en bioenginyeria treballant en un món tecnològic i de salut, dos àmbits amb característiques pròpies. Li fa l’entrevista Dolores Ruiz Muñoz, tècnica de salut pública especialitzada en temes de gènere.

Com són les persones amb què treballes? Quines responsabilitats i quins rols acostumen a ocupar les dones en el teu sector?

Homes. Treballo en un món d’homes i diria que el rol de les dones en el món TIC planteja diferències. Mentre els homes es mostren més atrevits i temeraris, les dones no tant. La dona aporta l’element de factibilitat, aterra les idees. Sense dones, la meva sensació és que ells no farien res. Nosaltres ho aterrem tot en tots els sentis. Operativitzem plans de treball, des del punt de vista de la gestió, econòmic, legal i social.

Com han estat els o les teves caps?

Homes. I ho percebo com el meu propi límit. No soc prou atrevida. Jo faig que sigui possible però no aconsegueixo ser prou atrevida. Així és la meva realitat, el meu marc.  La part creativa l’aporto jo però el “salt al buit” jo no el tinc. He treballat amb caps americans, suecs, catalans, d’empresa privada i pública. No semblaria una casualitat. No estic dient que no existeixin dones emprenedores tecnològiques, sí que n’hi ha. En la meva opinió, han assolit aquest lideratge perquè han pogut explotar el “salt al buit” d’un home per saltar elles també.

Com veus el futur?

Jo el veig bé, el futur. Per mi, la col·laboració home i dona és una col·laboració molt positiva, és una sinergia necessària. Només cal acceptar i considerar les diferències. Em considero emprenedora, he construït la meva carrera professional i això ha inclòs des d’oferir productes concrets a dirigir equips. He escollit i he dirigit la meva pròpia carrera i les meves decisions.

En el context d’innovació, tens la percepció que hi hagin biaixos de gènere? Per exemple en els temes sobre els quals es prioritza innovar, en la manera d’innovar, o en algun altre aspecte?

No hi ha biaixos. Cap biaix. Tots volem innovar. Potser hi ha un matís en el fet que la innovació femenina, jo diria que sempre està orientada a la millora i a l’impacte. En aquest aspecte sí que m’atreviria a dir que podem trobar diferències. Em ve al cap un exemple d’això, seria el cas de Bill Gates quan planteja la creació d’un sistema operatiu sense saber gaire segurament en aquell moment en les implicacions que ha tingut a llarg termini. Les dones, segons el meu punt de vista, treballem amb una creativitat que sempre inclou una motivació, una finalitat, un objectiu. No és un paradigma d’innovar per innovar. L’altre paradigma seria “el repte pel repte”.

Si preguntem al públic en general si saben esmentar algun nom de dona destacat per la seves aportacions al mon TIC potser costaria una mica. Segurament és per això que hi ha premis i iniciatives internacionals exclusius per a dones i els equivalents per a homes no existeixen. Estic pensant, per exemple, en EU Prize for Women Innovators 2018,  Women IT Awards, International Girls in ICT Day i Women in Health IT Community.

La major part dels projectes de compra publica d’innovació que estem treballant des d’AQuAS van ser iniciats per homes. S’hauria d’avaluar si és perquè les dones no estan en els càrrecs adients o si és per alguna altra raó. Al mateix temps, la majoria de les Pimes tecnològiques que liciten a aquests projectes estan liderades per homes.

Què opines de les polítiques de quotes?

Crec que s’han de fer altres coses. Hi ha tota una qüestió de formació, d’educació, de preparar de manera igual en la defensa de les idees, d’incentivar aquest aspecte des de petites. L’Escola té una funció en això i ha d’anar més enllà. I els mitjans de comunicació, també.

He estat moltes vegades “la dona” de la reunió i m’han tractat diferent per aquesta raó. Constantment em passen coses que a un home crec que no li passarien. Ara fa poc, en una reunió em fan fer un petó al front com “agraïment” per una idea. Fa més temps, en una altra reunió recordo que estava embarassada i que em van presentar amb la frase “Està embarassada, cuideu-la bé”. Estic segura que són experiències sorgides d’una “naturalitat afectiva” que he normalitzat, com a dona, per poder tirar endavant professionalment. D’anècdotes d’aquestes, en tinc moltes; diria que en alguns sectors, com ara el meu que combina TIC i salut, de moment les coses són bastant d’aquesta manera encara.

Voldries comentar alguna cosa que no t’hagi preguntat?

Sí. Tinc l’experiència de no haver pogut optar a una posició de responsabilitat per estar de baixa de maternitat. Era una empresa americana en un moment de canvis i fusions. En aquell moment, vaig viure que en el “món masculí” no s’acceptava que poguessis no ser-hi sempre. Espero que les coses hagin canviat.

Moltes gràcies, Rossana i Lola!

Ara fa un any publicàvem des d’aquest espai un text d’Iria Caamiña sobre la necessitat de posar-nos les ulleres de gènere. Seguim al mateix lloc?

Des d’AQuAS, apostem fort per incorporar la perspectiva de gènere en el nostre dia a dia i en les nostres línies de treball. Perspectiva de gènere? Sí, i tant. I també noves tecnologies, recerca, avaluació, analítica de dades i innovació.

Volem acabar aquest text amb aquest video d’EIT Health sobre dona i innovació en salut.

Integrated care in Europe: Change management? The ACT@Scale experience

28 febr.
Núria Rodríguez-Valiente

The ACT@Scale project responds to the need for a deeper look into the results and conclusions that came out of the previous project, Advancing Care Coordination and Telehealth Deployment (2013-2015) and it follows the strategic lines proposed by the European Association on Active and Healthy Ageing (EIP on AHA).

This new project, ACT@Scale, began in March 2016 within the framework of the Horizon 2020 programme which was financed by the European Union. The aim is on transforming health processes and the provision of services related to integrated care and telemonitoring.

How have we done all this?

Different regions in Europe, the industry and innovative academic institutions have worked in collaboration over these past few years. The Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) has been one of the partners in this consortium leading the work-package Change Management, Stakeholder Management and Staff Engagement.

With 15 partners, in association, from 8 countries of the European Union and with the coordination of Phillips Healthcare we have worked collaboratively in order to consolidate and scale up the best practices identified in integrated care and telemonitoring so that they can be transferred to other European regions.

The Basque Country, The Netherlands, Scotland, Germany and Catalonia have contributed with a total of 15 programmes of integrated care, both innovative and of reference, regarding best practices in health. In particular, Catalonia has participated with five reference programmes of good practices in integrated care: Programme of Chronic Care, of the Badalona Serveis Assistencials; Nursing Homes, of MUTUAM; Frail Care for Older People, of the Parc Sanitari Pere Virgili; Complex Case Management, of the Hospital Clínic de Barcelona and the Promotion of Physical Activity, also of the Hospital Clínic de Barcelona.

ACT@Scale has developed a framework of assessment based on experience, practice and evidence using the Donabedian theoretical framework. To assess the implementation of the programmes, a collaborative methodology (Plan-Do-Study-Act) has been used. Thus, in order to assess processes of implementation and scalability, research has been done within four work packages:

  1. Service Selection, led by Kronikgune
  2. Business Models, led by the University of Groningen
  3. Citizen Empowerment, led by NIRE
  4. Change and Stakeholder Management, led by AQuAS

What have we learnt in relation to Change Management, Stakeholder and Staff Engagement?

  • In relation to Stakeholder Management, the leaders of the programmes that completed the questionnaires agreed that participative and co-creation strategies need to be  introduced to improve the quality of integrated care and to reduce the resistance of stakeholders to change, where all identified stakeholders feel part of the process.
  • In terms of Change Management, regarding leadership, new communication strategies need to be incorporated which should be based on a collaborative methodology so as to detect and prioritise needs, implement them and monitor and assess them within the processes of change initiated.
  • In terms of Staff Engagement, we can confirm that the implementation of programmes of integrated care is a dynamic process in which potential risks need to be identified and therefore, assessment and redesign need to be ongoing..

Integrated care contributes to the creation of new health scenarios, some in a state of change and others as yet unknown. These new scenarios should make us think about defining new professional profiles, new areas of expertise and identify new actors and “actresses”.

Consortium ACT@Scale Project

Post written by Núria Rodríguez-Valiente.