“En cinc anys, els especialistes podran fer les visites junt amb el metge de capçalera de manera virtual”

7 Gen
Frederic Llordachs
Frederic Llordachs

Frederic Llordachs (FL en el text), metge i fundador del portal digital Doctoralia, en una entrevista de Montse Moharra (MM en el text), coordinadora de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), defensa que els professionals de la sanitat aprofitin el boom actual de les noves tecnologies per millorar el seu servei i confia que en uns anys es consolidaran les teleconsultes, l’atenció a distància i fins i tot el triatge virtual.

 

MM: Com valores la innovació a la sanitat pública catalana a dia d’avui?

FL: És un gran servei al ciutadà i la població encara no és conscient de l’avantatge social que representa. De totes maneres, crec que el model sanitari actual no és l’ideal i que hauria d’evolucionar cap a models més sostenibles, com l’holandès o l’alemany.

MM: I en el camp de la Salut 2. 0, creus que s’està avançant a bon ritme? 

FL: S’està fent un gran esforç i la digitalització dels recursos públics a l’escala HIMSS (Healthcare Information and Management Systems Society) n’és una bona mostra. També hi ha un avanç per posar a l’abast del ciutadà les seves dades amb el canal La Meva Salut. Tanmateix, no hi ha una integració amb la sanitat privada, que suposa gairebé el 30% dels serveis que el ciutadà fa servir. Però segur que s’aconseguirà.

MM: Iniciatives com les que impulsa l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat  a Catalunya (OIGS) ajuden a treballar per la innovació? 

FL: Com va dir Lord Kelvin: “El que no es defineix no es pot mesurar; el que no es mesura, no es pot millorar; el que no es millora, es degrada sempre”. En aquest sentit, l’Observatori ajuda a definir i mesurar les millores potencials pel sector, i dóna idees per tal que el sector les implementi.

MM: Quina de les seves experiències t’ha cridat més l’atenció a nivell pràctic? 

FL: Sens dubte, l’avaluació preoperatòria online de l’Hospital de Viladecans, una pràctica multipremiada internacionalment des de 2012 que inexplicablement encara no s’ha estès a la resta de centres de la xarxa pública.

MM: Com ha d’afrontar el professional sanitari els canvis que porta la innovació al seu dia a dia? 

FL: Fa tres anys, el tecnòleg multimilionari Vinod Khosla va anunciar que en 10 anys el 80% de la feina dels metges la farien màquines i aquesta profecia es pot estendre fàcilment a altres professions sanitàries. La millor manera de creuar un riu és fer-ho a favor del corrent, així que el millor per sobreviure al tsunami innovador que ens ve ha de ser formar-ne part. Cal pensar què es pot millorar i liderar la innovació des de les nostres posicions: a vegades els canvis semblen insignificants, però poden tenir un impacte brutal. Ja ho deia el Capità Enciam: “Els petits canvis són poderosos!”.

MM: Com t’imagines que haurà evolucionat la sanitat pública catalana en termes d’e-health d’aquí a cinc anys?

FL: Imagino un pacient amb accés a la seva informació pública i privada connectada mitjançant un estàndard com el Blue Button americà, i que els sanitaris tinguin accés a aquesta informació. Imagino una sensorització i uns serveis de telemedicina que puguin resoldre a distància qüestions sobre pacients crònics. Imagino que la població no s’hagi de desplaçar innecessàriament per a serveis rutinaris, com controls de ferides quirúrgiques, i que es pugui fer fisioteràpia des de casa. Fins i tot imagino un triatge virtual fet amb algoritmes per reduir la càrrega assistencial i potenciar l’autocura, però potser imagino massa…

MM: I la feina del metge com serà? 

FL: De la mateixa manera que fa domicilis, farà teleconsultes, perquè per fi el sistema les remunerarà. I els especialistes podran fer les visites junt amb el metge de capçalera de manera virtual, com ja ho estan fent asseguradores de salut i mútues d’accidents a escala nacional, com Sanitas o Mutua Universal. I el que segur que passarà és que seguirà fent de metge.

21 experiències reben el certificat a la III Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya

29 Oct

Sense títol

Montse Moharra (@mmoharra), Dolors Benítez i Anna García-Altés (@annagaal)

Els estudiants de la Universitat Pompeu Fabra podran respondre als reptes que es plantegin des de la comunitat d’innovació de l’OIGS

Més de 600 professionals de la sanitat es van reunir a Barcelona el passat dilluns 21 de setembre en el decurs de la III Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), que va comptar amb la presència del conseller de Salut, Boi Ruiz. Durant l’acte 21 experiències innovadores van rebre el certificat de qualitat.

El conseller va agrair la implicació dels professionals de la salut “per donar resposta a allò que ens preocupa, que és millorar l’atenció” i va donar les “gràcies a la gent que creu que la millor manera de canviar les coses és fer-ho des de dins”. Tanmateix va considerar que l’OIGS és un projecte “d’una dimensió extraordinària” i que les seves xifres actuals (189 experiències i més de 500 usuaris) denoten la seva consolidació. A més, va destacar que, en moments de dificultats pressupostàries, s’estiguin endegant projectes pioners en el sistema sanitari que ajudin a millorar l’atenció a la ciutadania. Continue reading

Xarxes socials i sanitat, una oportunitat i molta feina per fer

8 Oct

Josep Vidal AlaballJosep Vidal Alaball, Metge de Família. EAP Artés (ICS)

Sigui en el camp que sigui, les xarxes socials obren un ventall d’oportunitats. Les seves funcionalitats porten anys canviant la vida de moltes persones, començant per les relacions amb els més pròxims, però també amb les organitzacions, empreses i marques que ens envolten o fins i tot amb el personal sanitari.

En el camp de la salut, no tinc clar que les xarxes socials hagin de servir per millorar la relació i la interacció amb els pacients perquè això ja s’hauria de fer en les consultes del dia a dia. El que sí que és veritat és que haurien de servir perquè els pacients puguin consultar o reforçar aspectes mèdics que de vegades no es poden desenvolupar del tot en una consulta mèdica. Un bon exemple d’això té a veure amb l’ús d’inhaladors. De vegades, per a un professional pot ser més fàcil recomanar un vídeo sobre com les persones amb malalties respiratòries l’utilitzen que ensenyar a corre cuita la tècnica correcta. Continue reading

Cal millorar el control de pacients amb insuficiència cardíaca i incrementar l’activitat dels hospitals de dia

10 Set

Captura de pantalla 2015-09-09 a las 18.21.46Antoni i Beatriu Bayés (B&B en el text), Cap de Servei de Cardiologia i Directora Mèdica de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTiP) respectivament, en una entrevista d’Anna García-Altés (AGA en el text), Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, expliquen el seu treball de millora amb pacients amb insuficiència cardíaca i exposen cap on ha d’avançar la innovació en medicina cardiològica.

AGA: Vau assistir al taller de la Central de Resultats a l’Hospital de Sant Pau sobre experiències innovadores en el camp de la cardiologia. Quina valoració en feu?

B&B: Creiem que la iniciativa de fer reunions d’aquest tipus és molt interessant i necessària, donat que és clau que es comparteixin totes aquelles experiències innovadores que permetin millorar aspectes relacionats amb l’assistència i la gestió de processos.

AGA: Què és el que més destacaríeu d’aquest taller?

B&B: El que més destacaríem del taller va ser la transparència en la presentació dels indicadors i l’anàlisi individual que els professionals o directius dels centres en feien a fi de poder explicar-ne les diferències. També destacaríem les ganes de compartir aquelles idees i projectes que havien permès millorar els indicadors o bé que podrien suposar una acció de millora. Continue reading

Conferència de la European Health Management Association 2015 (EHMA): Sessió de grup d’especial interès sobre les millors pràctiques en gestió

9 Jul

Montse MoaharraMontse Moharra, OIGS AQuAS

La Conferència anual d’EHMA va tenir lloc aquest any a Breda (Holanda). El tema principal va ser sobre la Gestió Basada en l’Evidència que s’inspira en l’ús d’evidències en el procés de presa de decisions dels professionals de la salut que assumeixen que l’ús sistemàtic de la millor evidència disponible en la presa de decisions de gestió millorarà l’assistència sanitària. El programa d’aquest any va incloure diverses presentacions orals dins de la sessió del Grup d’Especial Interès (SIG en anglès) sobre les millors pràctiques en la gestió. L’objectiu va ser familiaritzar els participants amb les diferents aproximacions per a resoldre problemes en els diferents països europeus.

L’Observatori d’Innovació en Gestió Sanitària a Catalunya va presentar les tres millors pràctiques seleccionades a partir de les experiències innovadores durant aquesta sessió de GIS: Continue reading

La Central de Resultats busca capturar experiències innovadores de gestió en cardiologia, traumatologia, part, ictus i hospitalitzacions evitables. Vols participar, compartint la teva experiència innovadora?

14 Mai

INFERIOR

Un dels objectius que persegueix la Central de Resultats és el de ser un estímul per a la millora de la pràctica clínica a partir del benchmarking i mitjançant la identificació i compartició de les millors pràctiques.

Així com la Central de Resultats permet tenir un marc de referència per fer benchmarking, l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya és la plataforma on poder compartir aquelles experiències que donin millors resultats.

Amb aquest objectiu i de manera “pilot”, es durà a terme una sèrie de cinc tallers per impulsar la discussió ordenada dels valors dels indicadors de Central de Resultats entre els responsables de centres i serveis hospitalaris semblants, per tal de poder conèixer i beneficiar-se mútuament de les millors experiències existents en un determinat àmbit. Continue reading

La reutilització de les dades: un element transformador de la realitat social i econòmica

12 Mar

Anna Garcia-AltésAnna García-Altés, Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

La informació que genera el contacte dels ciutadans amb l’Administració és d’una gran magnitud, abastant des del registre de naixements, al sistema educatiu, el món laboral, el transport, l’habitatge i els equipaments, el desenvolupament d’activitats econòmiques, el pagament d’impostos, el sistema sanitari, el sistema judicial, i fins al registre de mortalitat. Aquesta informació és imprescindible per al desenvolupament de les responsabilitats que li són atribuïdes a l’Administració, però esdevé un actiu d’enorme valor per a usos secundaris.

El context econòmic actual ha posat de manifest la necessitat, sempre existent, de fonamentar les polítiques públiques en l’avaluació, per tal de garantir que els objectius establers s’acompleixen i, per tant, que es fa una assignació eficient dels recursos públics. La disponibilitat de dades és l’element que facilita la implementació de la cultura avaluativa a l’Administració. L’anàlisi de les dades de cadascun dels àmbits permet conèixer l’efectivitat i eficiència de les polítiques, i és tremendament enriquidora per a la planificació.

Continue reading

L’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya: present i futur

12 Feb

Montse MoaharraMontse Moharra. OIGS AQuAS

El sistema sanitari català neix d’una realitat històrica singular que afavoreix la consolidació d’un sistema caracteritzat pel finançament públic, la provisió plural i la integració de tots els recursos en una xarxa d’utilització pública, la qual cosa fa que sigui un referent i font d’innovació en gestió. En aquest context, l’any 2012 es va crear l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) amb l’objectiu de recollir i donar valor al coneixement generat a partir de les iniciatives innovadores: les experiències innovadores, les aliances estratègiques i les millors pràctiques. Actualment, l’OIGS recull un total de 181 experiències, de les quals un 56% estan relacionades amb la gestió de processos assistencials i estratègics, un 14% amb pacients crònics, un 14% amb TIC i un 7% amb fàrmacs.

L’OIGS ofereix a més un espai d’aprenentatge sobre innovació a través d’un portal públic i una comunitat d’innovació que facilita la interacció entre els més de 400 professionals usuaris que ja estan compartint les seves experiències. Continue reading

Fàrmacs cars d’efectivitat minsa: què estem disposats a perdre per poder-los pagar?

8 Gen

AAnna Garcia-Altésnna Garcia-Altés. Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Alguns fàrmacs biotecnològics d’última generació com Sovaldi (sofosbuvir) per a l’hepatitis C, o com Avastin (bevacizumab) per al càncer de mama estan posant al sistema sanitari en una cruïlla. Encara que segueixi sense estar clar el preu de Sovaldi, projectant el preu obtingut en altres països sobre la prevalença d’hepatitis C en el nostre context, es perfila una xifra escandalosament elevada. Per la seva banda, des de la seva sortida al mercat el 2004, Avastin ha estat un fàrmac supervendes que en pocs anys ha obtingut l’aprovació per al tractament de cinc tipus de tumors i s’està investigant en cinquanta altres.

Als Estats Units s’estima que els fàrmacs biotecnològics són responsables del 70% de l’augment de la despesa en farmàcia dels darrers anys. La rellevància del volum de negoci queda reflectida molt sovint en les pàgines salmó dels diaris. En aquest conjunt, s’engloben també els fàrmacs per a l’artritis reumatoide i l’esclerosi múltiple.

Continue reading