Joan MV Pons – AQuAS Blog

Medical tourism

17 gen.

Those who have seen the British movie “The Best Exotic Marigold Hotel” (2012) will remember that one of the protagonists, a cantankerous old lady who saves the hotel thanks to her bookkeeping skills, goes to India to get a quicker treatment for arthroplasty although I can’t remember whether it was for a hip or knee replacement. It serves as another example of what is known as medical tourism which consists of precisely that, travelling to another country to find a health service more quickly or cheaply.

Barcelona is a centre of attraction for health tourism and several clinics and hospitals in the city advertise their services through the Barcelona Medical Center and the Barcelona Medical Agency, in a mix of hotel interests and prestigious professionals. The Catalan Tourism Agency itself includes this as an asset for a country. Not long ago, when there were doubts about whether there would be enough antiviral treatments of direct action to treat all people infected with the hepatitis C virus, some astute countries like Egypt, where tourism had dropped sharply for different reasons that have not gone by unnoticed, announced that for 5,900€-8,000€ you could spend one week in the country, have a stroll around the pyramids and at the same time receive treatment. It is worth mentioning that Egypt, due to its high prevalence of hepatitis C, has great expertise in this and is an undeniable tourist destination, even more so if we throw in a cruise along the Nile to boot.

We are not saying anything new regarding health tourism because even in the times of ancient Greece some temples in Asclepi had more attraction than others. It is a phenomenon which has been on the rise for quite a few years now even though it has been affected by economic recessions, like other businesses. We are talking about a medical tourism which is sensitive to quality and another more sensitive to cost; the first predominant among the affluent and the second among the middle class. No country seems to be protectionist in this field. In fact, quite the contrary and it is a form of importation (people who come looking for a health service with a short stay but which can easily be extended in the long term to pensioners that come looking for sea and sun in the last years of their lives). It could almost be considered as a form of foreign investment.

There are countries which, following Adam Smith’s recommendations, have specialised in a particular type of health tourism. Barcelona is well-known for its eye clinics, digestive surgery, transplants and assisted reproduction. In terms of transplantation, everyone knows that the trade in human organs is banned but no one doubts that in some countries it is done. Regarding assisted reproduction, the greater or lesser attraction of a country is largely determined by the degree of permissiveness in its legislation and as with other types of health tourism, by its costs. This legal issue becomes particularly apparent in what is known as surrogate pregnancy or surrogacy. It is said that this “industry” specifically, where a difference can be made between gestational surrogacy (embryos generated in vitro) and traditional methods (only artificial insemination), generates up to 6 billion dollars annually and that India is one of the main destinations. Needless to say, there are considerable ethical issues regarding both assisted reproduction and transplantation.

Besides what has already been mentioned, one can find a wide range of services abroad: all sorts of heart, bariatric or plastic surgeries, and also the more traditional treatments in health spas in exclusive locations (who does not think of “The Magic Mountain” by Thomas Mann). For those who see the world as a potential source of business, medical tourism can be a great investment and if tendencies today are anything to go by, it will continue grow even more in the future. It is also a very competitive field of business, especially in terms of prices as an international comparison of costs show.

Post written by Joan MV Pons.

Turismo médico

17 gen.

Los que han visto la película británica “El exótico hotel Marigold” (2012) recordarán que una de las protagonistas, una anciana cascarrabias que después, gracias a sus habilidades contables salva el hotel, se va a la India para poder ser operada más rápidamente de una artroplastia, no recuerdo si de cadera o de rodilla. Constituye un ejemplo más de lo que se conoce como turismo médico, desplazarse a otro país para encontrar un servicio sanitario que se necesita y de una forma más rápida o barata.

Barcelona es un foco de atracción en el turismo sanitario y diferentes clínicas y hospitales de la ciudad se publicitan, en una mezcla de intereses de hoteleros y de profesionales de prestigio, a través del Barcelona Medical Center y la Barcelona Medical Agency. La misma Agencia Catalana de Turismo lo incluye como un valor. No hace mucho tiempo, cuando habían dudas sobre si los tratamientos con antivirales de acción directa para tratar los infectados con el virus de la hepatitis C llegarían a todos los afectados, algún país listo como Egipto, donde el turismo ha caído mucho por varias razones que no escapan a nadie, anunciaba que por 5.900-8.000 € uno podía pasar una semana en el país, dar una vuelta por las pirámides y, a la vez, recibir el tratamiento. Cabe decir que en Egipto, por la alta prevalencia de hepatitis C, tienen mucha experiencia y los encantos turísticos, más si añadimos un tour por el Nilo, son indiscutibles.

Con todo esto del turismo sanitario no estamos diciendo nada nuevo, ya en la época de los griegos algunos templos de Asclepio tenían más llamada que otros. Es un fenómeno que hace bastantes años que va en aumento, aunque como sucede en otros tipos de comercio se ve afectado por las recesiones económicas. Se habla de un turismo médico sensible a la calidad y otro más sensible al precio, predominando en el primero la gente acomodada y en el segundo la clase media. No parece que haya ningún país proteccionista en este ámbito, por el contrario, constituye un tipo de importación (personas que vienen buscando el servicio sanitario con una estancia corta pero fácilmente extensiva a largo plazo con los pensionistas que vienen a fundirse los últimos años con sol y playa) y que casi se puede considerar como una forma de inversión extranjera.

Hay países que en esto del turismo sanitario, siguiendo las recomendaciones de Adam Smith, se han especializado. Barcelona es conocida por sus centros oftalmológicos, cirugía digestiva, trasplante y clínicas de reproducción asistida. Por lo que refiere al trasplante, todo el mundo sabe que el comercio con órganos humanos está prohibido, pero nadie duda que en algunos países se lleva a cabo. Sobre la reproducción asistida, la mayor o menor atracción de un país viene muy determinada por el grado de permisividad en su legislación y, como en otro tipo de turismo sanitario, por los precios. Este tema legal se pone especialmente de manifiesto en lo que se conoce como maternidad subrogada o vientres de alquiler. Se dice que esta “industria” en concreto, donde puede diferenciarse la subrogación gestacional (de embriones generados in vitro) y la tradicional (solamente inseminación artificial) llega a mover unos 6 mil millones de dólares anualmente y la India es uno de los grandes focos. Ni que decir que tanto en la reproducción asistida como en el trasplante hay cuestiones éticas importantes.

Uno puede encontrar, además de lo que se ha venido refiriendo, un amplio abanico de servicios fuera: cirugía cardíaca, bariátrica, plástica, de todo tipo, incluída la más tradicional cura de balnearios en lugares seleccionados (¿quién no recuerda “La montaña mágica” de Thomas Mann?). Para aquellos que ven el mundo como una fuente potencial de negocio, el turismo médico puede constituir una gran inversión y si se mantienen las tendencias actuales todavía crecerá más en el futuro. Es también un campo de comercio extremadamente competitivo, especialmente en precios, como muestra una comparativa internacional de tarifas.

Entrada elaborada por Joan MV Pons.

Turisme mèdic

17 gen.

Els que han vist la pel·lícula britànica “L’exòtic hotel Marigold” (2012) recordaran que una de les protagonistes, una anciana rondinaire que després, gràcies a les seves habilitats comptables salva l’hotel, va a l’Índia per a poder ser operada més ràpidament d’una artroplàstia, no recordo bé si de maluc o de genoll. Constitueix un exemple més del que es coneix com a turisme mèdic que consisteix en això, desplaçar-se a un altre país per trobar un servei sanitari que es necessita i de manera més ràpida o barata.

Barcelona és un focus d’atracció en el turisme sanitari i diferents clíniques i hospitals de la ciutat es publiciten, en una barreja d’interessos d’hotelers i de professionals prestigiosos, a través del Barcelona Medical Center i la Barcelona Medical Agency. La mateixa Agència Catalana de Turisme ho inclou com un valor del país. No fa massa, quan hi havia dubtes de si els tractament amb antivirals d’acció directa per tractar els infectats amb els virus de l’hepatitis C arribarien a tots els afectats, algun país espavilat com Egipte, on el turisme ha caigut molt per diverses raons que no escapen a ningú, anunciava que per 5.900-8.000 € hom podia passar una setmana al país, fer un tomb per les piràmides i, a la vegada, rebre el tractament. Val a dir que a Egipte, per l’alta prevalença d’hepatitis C, tenen molta expertesa i els encants turístics, més si afegim un tour pel Nil, són indiscutibles.

Amb tot això del turisme sanitari no estem dient res de nou, doncs ja en l’època dels grecs alguns temples d’Asclepi tenien més anomenada que d’altres. És un fenomen que fa bastants anys que va en augment, tot i que, com d’altres menes de comerç, es veu afectat per les recessions econòmiques. Es parla d’un turisme mèdic sensible a la qualitat i un altre més sensible al preu, predominant en el primer la gent benestant i en el segon la classe mitjana. No sembla que hi hagi cap país proteccionista en aquest àmbit, ben al contrari, constitueix una mena d’importació (persones que venen cercant el servei sanitari amb una estada curta però fàcilment extensiu a llarg termini amb els pensionistes que venen a petar-se els darrers anys amb sol i platja) i que quasi es pot considerar com una forma d’inversió estrangera.

Hi ha països que en això del turisme sanitari, seguint les recomanacions de l’Adam Smith, s’han especialitzat. Barcelona és coneguda pels seus centres oftalmològics, cirurgia digestiva, trasplantament i clíniques de reproducció assistida. Pel que fa al trasplantament, tothom sap que el comerç amb òrgans humans està prohibit, però ningú no dubta que en alguns països es porta a terme. Quant a la reproducció assistida, la major o menor atracció d’un país ve molt determinada pel grau de permissivitat en la seva legislació i, com en un altre tipus de turisme sanitari, pels preus. Aquest tema legal es posa especialment de manifest en el que es coneix com a maternitat subrogada o ventres de lloguer. Es diu que aquesta “indústria” en concret, on pot diferenciar-se la subrogació gestacional (d’embrions generats in vitro) i la tradicional (sols inseminació artificial) arriba a moure uns sis mil milions de dòlars anualment i que l’Índia n’és un dels grans focus. No cal dir que tant en la reproducció assistida com en el trasplantament hi ha qüestions ètiques importants.

Hom pot trobar, a part del que s’ha referit, un ampli ventall de serveis a fora: cirurgia cardíaca, bariàtrica, plàstica, de tota mena, inclosa la més tradicional cura de balnearis en llocs seleccionats (qui no recorda “La muntanya màgica” de Thomas Mann). Per aquells que veuen el món com una font potencial de negoci, el turisme mèdic pot constituir una gran inversió i si es mantenen les tendències actuals encara creixerà més en el futur. És també un camp de comerç extremament competitiu, especialment en preus, com així mostra una comparativa internacional de tarifes.

Entrada elaborada per Joan MV Pons.

HTA connections

9 ag.

In our blog at AQuAS, we have spoken about the European EUnetHA project, of the arthroplasty registry of Catalonia, of the paradigm shifts in acute stroke care and of melatonin.

Let us begin with EUnetHA, a European project made up of different institutions working towards joining forces and methodologies to avoid duplicities with the aim of providing, adapting and sharing useful knowledge for health systems. When we speak of HTA, we are basically speaking about assessment.

Emmanuel Giménez highlighted that in a world of constant change a robust system is needed in terms of method which is at the same time agile and which can adapt to the speed of innovations.

“The identification and prioritisation of products to be assessed (the Horizon Scanning system), as well as the balance between innovation and divestment, are also extensively discussed subjects and under continuous debate”

Marta Millaret focused on the aspect of communication and dissemination in a project because although doing is important, explaining and sharing what is being done is equally so.

“Involvement in dissemination means getting the people that work on a project to disseminate both their work and their project at the same time. In this way, everyone stands to gain”

We continue with the Arthroplasty Registry of Catalonia, a tool of the health system with an impact on a large part of the population.

In an interview with Olga Martínez and Xavier Mora, aspects of the suitability and prognosis of arthroplasties were discussed, and in particular, they shed light on the value of registries.

“Arthroplasty registries can help detect models of prosthesis with a malfunction, both in the short and long term, and identify the patients who have received these implants”

Precisely this summer, two reports from the AQuAS have been published thanks to the registries.

We wanted more so we held a second interview with Olga Martínez and Xavier Mora. On this occasion, we put the spotlight on the materials used in making prostheses.

“The new European legislation passed in 2016, regarding implants used in health, aims to increase the supervision of the industry by implementing stricter norms and regulations including the obligation of clinical assessment, while at the same time fostering innovation in this field”

Moving on to another subject. Knowledge advances, which has implications in medical practice. An example is this text by Sònia Abilleira which shows a paradigm shift forcing one to rethink organised systems of care for people with acute stroke.

“This recentralising tendency in carrying out endovascular treatment contrasts with the decentralisation which was done in its day to ensure an adequate access to thrombolytic therapy which by nature needs to be administered in the first 4,5 hours after the onset of symptoms”

To finish this journey, a 100% current topic: melatonin. Joan MV Pons shared his thoughts after an assessment report.

“New physiological actions of this hormone are discovered every day which means that it almost acquires the quality of a “miraculous molecule” due to its ubiquity and the number of activities in which it takes part (antioxidant, neuro-protector, anti-cancerous, immunomodulation, etc..).”

What do these initiatives, all so different from each other, have in common? The answer is assessment. Wherever, with the will to identify, analyse and use knowledge of better quality using the best methodology available while considering the context in all its complexity. This is no mean feat!

Connexions HTA

9 ag.

Des del blog AQuAS hem parlat del projecte europeu EUnetHTA, del registre d’artroplàsties de Catalunya, dels canvis de paradigma en l’atenció als ictus aguts i de la melatonina.

Comencem amb EUnetHTA, un projecte europeu integrat per diferents institucions que treballen per unir esforços i metodologies per evitar duplicitats, amb l’objectiu de disposar, adaptar i compartir coneixement útil per als sistemes sanitaris. Quan parlem d’HTA, bàsicament parlem d’avaluació.

Emmanuel Giménez posava de manifest que en un món en moviment és necessari un sistema robust metodològicament però també àgil que pugui adaptar-se a la velocitat de les diferents innovacions.

“La determinació i priorització dels productes per a ser avaluats (a mode d’Horizon Scanning), així com l’equilibri entre innovació i desinversió, són temes extensament abordats i en debat continu”

Marta Millaret aportava l’element de la comunicació i la disseminació d’un projecte perquè fer és important, però explicar i compartir el que es fa, també és important.

“Implicar en la disseminació significa aconseguir que les persones que treballen en un projecte difonguin, al mateix temps, la seva feina i el projecte. Així tots hi surten guanyant”

Continuem amb el Registre d’Artroplàsties de Catalunya, una eina del sistema de salut amb impacte en bona part de la ciutadania.

A partir d’una entrevista, Olga Martínez i Xavier Mora van compartir aspectes sobre la indicació i el pronòstic de les artroplàsties i, sobretot, van aportar claredat al valor dels registres.

“Els registres d’artroplàsties poden ajudar a detectar models de pròtesis amb un mal funcionament, a curt i llarg termini, i identificar els pacients als quals s’hagi implantat aquestes pròtesis”

Justament aquest estiu s’han publicat dos informes d’AQuAS que s’han pogut fer gràcies al registre.

En vam voler més i vam fer una segona entrevista a Olga Martínez i Xavier Mora. En aquesta ocasió van posar el focus en els materials que s’utilitzen per fer pròtesis.

“Amb la nova legislació europea aprovada el 2016 sobre productes sanitaris es vol augmentar la supervisió sobre la indústria, amb normes més estrictes i l’obligatorietat de l’avaluació clínica, alhora que s’incentiva la innovació”

Canviem cap a un altre tema. El coneixement avança i té implicacions en la pràctica mèdica. Exemple d’això és aquest text de Sònia Abilleira que mostrava un canvi de paradigma que obliga a repensar els sistemes organitzats d’atenció de les persones amb ictus agut.

“Aquesta tendència recentralitzadora de la realització del tractament endovascular contrasta amb la descentralització que en el seu moment es va fer per assegurar un accés adequat al tractament trombolític que necessàriament ha de ser administrat en les primeres 4,5 hores posteriors a l’inici dels símptomes”

Per acabar aquest recorregut, un tema 100% quotidià: la melatonina. Joan MV Pons va compartir consideracions després de la realització d’un informe d’avaluació.

“Cada dia es descobreixen noves accions fisiològiques d’aquesta hormona que fa que quasi adquireixi la qualitat de “molècula miraculosa” per la seva ubiqüitat i nombre d’activitats en les quals participa (antioxidant, neuroprotectora, anticàncer, immunomoduladora, etc.)”

Què tenen en comú totes aquestes iniciatives tan diferents? L’avaluació. A tot arreu on hi hagi la voluntat d’identificar, analitzar i utilitzar el coneixement de millor qualitat usant la millor metodologia disponible, considerant el context i tota la complexitat possible. No és pas poca cosa!

The impact of research in retrospect

26 jul.

It was last autumn, with cooler temperatures than this mid summer’s, that we published some interesting reflections by Ramon Gomis on biomedical research in Catalonia mentioning the CAPRIS programme (Advisory Board in Research and Innovation Policy) and the ICREA programme (Catalan Institute of Research and Advanced Studies).

These questions marked the start of a powerful reflection by Núria Radó about nursing research where the aspects of participation and impact of research were combined (multifactorial), and where the aspect of involvement came into play. All of this in the context of SARIS (The Health Research and Innovation Assessment System) and PERIS (Strategic Plan for Research and Innovation in Health 2016-2020).

Doing research and publishing on this research are actions which often go hand in hand, be it in scientific contexts (articles, communications at congresses) or in informative contexts (the traditional media or social networks).

In this study we saw an analysis of the critical tone of news about medical innovations published in the daily written press. These are the generous reflections by Gaietà Permanyer on the reservations of a doctor when publishing in newspapers or books of a non-professional nature, of the concepts of patient autonomy, of informed decisions and health literacy, and of how everything fits together, to ideally arrive at balanced information in non-specialist media.

We continue highlighting publications. However, we are now focusing on scientific publications and the impact that can be derived from two very different but inspiring subjects:

On the one hand we saw the phenomenon known as “the sleeping beauties of science” thanks to Joan MV Pons and the case of a discovery (published) by Francis Mojica (25 years ago) which has been key in the development of the CRISPR genome editing technique..

“Sleeping Beauties is also said of those scientific articles which seem to go by unacknowledged until someone comes to their late rescue and gives them the recognition they deserve”

On the other hand, two days before the start of spring, we had the collaboration of Ernest Abadal from Newcastle who explained the altmetrics and the strengths and weaknesses of systems (traditional and not so traditional) in the assessment of the quality of a scientific publication.

“From 2010, people started talking about altmetrics, a set of indicators (for example, how often an article is shared, its re-dissemination, the comments it has generated, mentions (likes), etc…) that measure the presence of a publication in social and academic networks, which complement citation indexes considerably”

The aspect of involvement also comes up here:

“From a researcher’s perspective, it is clear that at present publishing an article in a journal is not enough and one needs to be fully involved in its dissemination in social networks and also in academic networks so as to give visibility to the contents published”

We end this journey on the assessment and impact of research with Ion Arrizabalaga with the challenge of measuring involvement in this context.

“Participation of the actors in research is a key element in research to transform and generate impact in society”

If you would like to read more about participation and research, we recommend reading these two documents published at AQuAS:

Impacte de la recerca en perspectiva

26 jul.

Va ser a la tardor passada, amb unes temperatures menys càlides que les actuals de ple estiu, quan vam publicar unes interessants reflexions de Ramon Gomis sobre la recerca biosanitària a Catalunya esmentant el programa CAPRIS (Consell Assessor en Política de Recerca i Innovació) i el programa ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats).

“Què fa que una recerca determinada tingui un impacte a la societat més enllà de l’estrictament acadèmic i sigui, realment, tranformadora?”

Aquesta pregunta marcava l’inici d’una potent reflexió de Núria Radó sobre recerca infermera on es combinava l’element de la participació i de l’impacte (multifactorial) de la recerca, i entrava en joc l’element de la implicació. I tot això en el context del SARIS (Sistema d’Avaluació de la Recerca i Innovació en Salut) i el PERIS (Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut 2016-2020).

Fer recerca i publicar sobre aquesta recerca són accions que sovint van agafades de la mà, ja sigui en contextos científics (articles, comunicacions en congressos) com en contextos més aviat divulgatius (mitjans de comunicació tradicionals, xarxes socials).

Vam veure en aquest estudi una anàlisi sobre el to crític de les notícies sobre innovacions mèdiques publicades en premsa diària escrita. Aquestes són les generoses reflexions de Gaietà Permanyer al voltant de les recances d’un metge a l’hora de publicar en diaris o llibres d’àmbit no professional, els conceptes d’autonomia del pacient, de les decisions informades i de l’alfabetisme sanitari, i com lliga tot plegat, per aterrar cap a un ideal d’informació equilibrada en mitjans de comunicació generalistes.

Seguim posant l’accent en les publicacions. Però ara ens centrem en les publicacions científiques i en l’impacte que se’n pot derivar amb dues temàtiques molt diferents però inspiradores:

D’una banda vam veure el fenomen conegut com les “belles dorments de la ciència” gràcies a en Joan MV Pons i el cas d’un descobriment (publicat) de Francis Mojica (ara fa 25 anys) que ha estat clau en el desenvolupament de la tècnica d’edició genètica CRISPR.

“Belles Dorments són els articles que semblen passar sense reconeixement fins que algú els rescata tardanament i els dona el crèdit que mereixen”.

I d’altra banda, dos dies abans de començar la primavera, des de Newcastle vam comptar amb la col·laboració d’Ernest Abadal explicant les altmètriques i els punts forts i febles dels sistemes (tradicionals i no tan tradicionals) d’avaluació de la qualitat d’una publicació científica.

“A partir de 2010 es comença a parlar de les altmètriques, un conjunt d’indicadors que mesuren la presència d’una publicació a les xarxes socials i acadèmiques i complementen de manera notable els índexs de citacions”

I apareix aquí també l’element de la implicació:

“Des del punt de vista de l’investigador, està clar que actualment no n’hi ha prou amb publicar un article en una revista, sinó que cal implicar-se a fons en la seva difusió a les xarxes socials i també a les xarxes acadèmiques per tal de donar visibilitat als continguts publicats”

Acabem aquest recorregut sobre avaluació i impacte de la recerca de la mà de Ion Arrizabalaga amb el repte de mesurar la participació en aquest context.

“La participació dels actors en recerca és un element clau en la recerca per transformar i generar impacte en la societat”

Si voleu llegir més sobre participació i recerca, us recomanem la lectura d’aquests dos documents publicats des d’AQuAS:

“Me sube la melatonina”

28 juny

Well, let’s say that in Juan Luis Guerra’s merengue song (1990), it was bilirubin that was on the rise:

Me sube la bilirrubina
¡Ay! Me sube la bilirrubina
Cuando te miro y no me miras
¡Ay! Cuando te miro y no me miras
Y no lo quita la aspirina
¡No! Ni un suero con penicilina
Es un amor que contamina
¡Ay! Me sube la bilirrubina

It is evident that it is something difficult to treat, but who cares, it could also have been serotonin, dopamine or noradrenaline. After all, love alters everything and things would rhyme just the same. Whatever the case, if there is one thing that should best be avoided, it is a rise in bilirubin, because one can end up jaundiced or, as they said in the past, with an excess of bile.

What is true is that melatonin starts increasing in all of us when it begins to get dark, before going to sleep, following a circadian rhythm set by our hypothalamic biological clock. The pineal gland, where Descartes thought there was a connection between the mind and the body, where he placed the soul, segregates this hormone that induces sleep and thus, works better when restful sleep eludes us, that is, when there is a delay in the onset of sleep.

New physiological actions of this hormone are discovered every day which means that it almost acquires the quality of a “miraculous molecule” due to its ubiquity and the number of activities in which it takes part (antioxidant, neuro-protector, anti-cancerous, immunomodulation, etc..).

Melatonin, which is mostly obtained synthetically, is marketed as a drug (prolonged-release tablets of 2 mg) and as a nutritional or dietary supplement (doses of less than 2 mg). This difference, we are talking about 0.02 mg, is in itself a little surprising and even more so bearing in mind that there is only one drug with melatonin but on the other hand, there are numerous supplements that contain melatonin (on its own or in combination with other products). The requirements, in one case or another, are very different. While there are countries in which melatonin is marketed on its own or as dietary supplements, in others it is only found as a drug which requires a doctor’s prescription, and in Europe both situations exist. In Spain, a medical prescription is needed but it is not a publicly funded drug and as a supplement, as mentioned before, there is a wide range of products.

As a drug, it is authorised by the European Medicines Agency (EMA) in people aged 55 or over and in treating primary insomnia for a limited period of time. The EMA considers that melatonin is effective albeit with a small effect size in a small fraction of the population but with a more favourable safety profile than other hypnotic drugs.

It is known that as one gets older the secretion of this hormone decreases and yet all clinical practice guidelines or recommendations in the approach to insomnia primarily advise sleep hygiene measures followed psychological interventions. Nevertheless, the data of pharmacological consumption shows an increase in prescriptions of hypnotic drugs and sedatives, especially those derived or related to benzodiazepines.

The EMA has asked for more studies on melatonin at a paediatric level despite the fact that there is data which seems favourable in children with an attention-deficit hyperactivity disorder or with autistic spectrum disorder where sleep hygiene and psychological interventions have failed.

The report “Exogenous melatonin in the treatment of sleep disorders: efficacy and safety” drawn up by the AQuAS talks of these and other related subjects, mentioning the wide range of para-pharmaceutical products that contain melatonin.

As a dietary supplement or a drug, there are unequal demands by regulatory agencies in Europe (food safety, drugs) in terms of its authorisation for marketing. It is a known fact that the variability in the quality of a product, its formulation, dosage and combinations in supplements and so on, in part explain the heterogeneity between studies observed in some meta-analyses, also contained in the report.

Post written by Joan MV Pons.

“Me sube la melatonina”

28 juny

Bé, diguem que a la cançó era la bilirubina el que pujava, com cantava Juan Luís Guerra en el seu merengue (1990):

Ja es veu que és quelcom difícil de tractar, però tant se val, també podria haver estat la serotonina, la dopamina o la noradrenalina, doncs l’enamorament tot ho altera i rimaria igual. De totes maneres, si hi ha alguna cosa que és millor que no pugi és la bilirubina, doncs hom pot acabar ictèric o, com deien abans, amb la fel sobreeixida.

El que és cert és que a tots ens comença a pujar la melatonina quan s’inicia al foscor, abans d’anar a dormir, seguint el ritme circadiari que marca el rellotge biològic hipotalàmic. La glàndula pineal, on Descartes creia que hi havia la connexió entre ment i cos, on ell ubicava l’ànima, segrega aquesta hormona que indueix el son i, per tant, funciona millor en els insomnis de conciliació, és a dir, retard en l’inici del son.

Cada dia, es descobreixen noves accions fisiològiques d’aquesta hormona que fa que quasi adquireixi la qualitat de “molècula miraculosa” per la seva ubiqüitat i nombre d’activitats en les quals participa (antioxidant, neuroprotectora, anticàncer, immunomoduladora, etc.).

La melatonina, que s’obté majoritàriament de forma sintètica, està comercialitzada com a medicament (comprimits d’alliberament perllongat de 2 mgr) i com a suplement nutricional o alimentari (dosis inferiors a 2 mgr). Aquesta diferent consideració, que va de 0.02 mgr, ja resulta un xic xocant, més tenint en compte que sols hi ha un fàrmac amb melatonina i, pel contrari, són nombrosíssims els suplements que tenen melatonina (sola o amb combinació amb altres productes). Els requisits, en un cas o en l’altre, són ben desiguals, però mentre que hi ha països on la melatonina està comercialitzada sols com a suplement dietètic, en d’altres sols es troba com a fàrmac que necessitant recepta, i a Europa es pot trobar d’ambdues maneres. A Espanya cal recepta mèdica però no és un medicament finançat públicament i com a suplement, com dèiem, hi ha molts productes.

Com a medicament, està autoritzat per l’’European Medicines Agency (EMA), en majors de 55 anys i per al tractament de l’insomni primari durant un període limitat de temps. L’EMA considera que la melatonina és eficaç amb una grandària d’efecte petit, en una fracció petita de la població i amb un perfil de seguretat més favorable que d’altres hipnòtics.

Se sap que amb l’edat la secreció d’aquesta hormona disminueix, però totes les guies de pràctica clínica o recomanacions per a l’abordatge de l’insomni aconsellen primerament les mesures d’higiene del son, seguides o acompanyades d’intervencions psicològiques. Les dades de consum farmacològic mostren, tanmateix, un increment de les receptes de medicaments hipnòtics i sedants, especialment d’aquells derivats o relacionats amb les benzodiazepines.

L’EMA ha exigit més estudis a nivell pediàtric de la melatonina malgrat que hi ha dades que semblen favorables en nens amb trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat i trastorn d’espectre autista i, sempre i quan, la higiene del son i les intervencions psicològiques hagin fracassat.

L’informe “La melatonina exògena en els trastorns del son: eficàcia i seguretat” elaborat per l’AQuAS parla d’aquests i altres temes relacionats, recollint la multiplicitat de productes de parafarmàcia que contenen melatonina.

Ser un suplement alimentari o un medicament implica una desigual exigència pel que fa a la seva autorització de comercialització per part de les agències reguladores (de seguretat alimentària, de medicaments) a Europa. És coneguda la variabilitat en la qualitat del producte, formulació, dosis i combinacions dels suplements i això, en part, explica l’heterogeneïtat entre estudis observada en algunes metanàlisis que també es recullen en l’informe.

Entrada elaborada per Joan MV Pons.

Revistas de acceso abierto depredadoras

7 des.

Por poco que uno haya publicado y se haya identificado con un correo electrónico, no se sorprenderá de recibir muy, pero que muy frecuentemente, correos que lo invitan a publicar en revistas aparentemente científicas (por el título), participar en congresos o conferencias sobre temas que parecen de interés o entrar a formar parte de algún consejo editorial. Es constante recibir estos correos que siempre acabo marcando como correo no deseado para no tener que perder más tiempo con el tema.

Y lo cierto es que este tipo de negocio, ya que de eso se trata solamente, han proliferado en los últimos tiempos en buena parte promovidos por el afán de lucro consubstancial de la especie humana, pero también por la gran proliferación de investigadores e institutos de investigación. Hay mucho dinero en juego y es bien sabido que con poco esfuerzo uno acaba publicando lo que se proponga. Si antes los editores de revistas buscaban lectores y subscriptores, ahora, más estas revistas de acceso abierto, lo que buscan son articulistas, gente que publiquen en sus páginas… a cambio de una pequeña (y no tan pequeña) tarifa. No es necesario hablar de las ventajas de estas revistas de acceso abierto y como algunas de ellas en poco tiempo han alcanzado un factor de impacto bastante elevado. Aquí el factor de impacto es una medida correcta porque da una aproximación de las citas que reciben los artículos que se publican en esta revista; erróneo, ya se sabe, es usar el factor de impacto de la revista como medida aproximada o substituto (proxy o surrogate) de la valía de un artículo.

Jeffrey Beall, un bibliotecario, es quien introdujo este término y quien elabora y actualiza periódicamente un listado de revistas que pueden entrar en esta tipología. Tal como lo define la wikipedia, tienen la consideración de revistas (de)predadoras aquellas publicaciones de acceso abierto que surgen como un modelo de negocio sustentado en la explotación de publicaciones de acceso abierto mediante el cobro de tarifas de publicación a los autores sin que se les proporcionen los servicios de edición y publicación de las revistas consideradas legítimas (de acceso abierto o no). La lista de Beall y hasta diciembre del 2016 -una buena muestra de como wikipedia se actualitza en algunos temas- tenía unes 1.155 revistas incluidas.

La misma enciclopedia cibernética universal facilita una serie de características asociadas a este tipo de revistas depredadoras (también predadoras, que cazan para subsistir) y que traduzco a continuación:

Entrada elaborada por Joan MV Pons.