Innova i Avalua: com incorporar l’avaluació en la innovació

22 febr.
Dolors Benítez

Incorporar la cultura de l’avaluació en les iniciatives innovadores ha estat el punt de partida i el repte des del qual l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) ha posat en marxa la primera edició del taller formatiu Innova i Avalua, programa per formar “Agents del Canvi” amb la mirada posada en l’avaluació i en la innovació.

Quins han estat els continguts d’aquesta activitat?

  • Què és la innovació, què és l’avaluació i quin és el procés d’avaluació de l’OIGS
  • Gestió del canvi per donar eines per fomentar l’avaluació
  • Una sessió pràctica d’avaluació
  • Conceptualització d’una proposta per a implementar l’avaluació d’una iniciativa innovadora

Des de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i a través de la Comunitat d’Innovació de l’OIGS, s’impulsa un procés d’avaluació que permet mesurar la qualitat metodològica de les pràctiques innovadores en el marc del sistema sanitari públic de Catalunya, oferint als professionals de la salut i a les organitzacions la possibilitat d’optar a la certificació de les experiències com un extra de qualitat.

Aquest taller ha permès posar en contacte experts en innovació amb experts en avaluació i compartir plegats coneixement per tal de millorar la qualitat de l’avaluació de la innovació.

Aquesta activitat formativa ha estat acreditat pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries amb 2,0 crèdits.

L’objectiu principal ha estat formar i facilitar eines necessàries per tal de poder desenvolupar de forma adequada l’avaluació i la innovació en els centres sanitaris.

D’una banda, Cari Almazán, Cristina Colls, Núria Radó, Dolores Ruiz-Muñoz i Maite Solans, expertes de l’AQuAS en diferents disciplines, van participar-hi fent treball amb els professionals i aproximant els seus coneixements i recomanacions des del punt de vista de l’avaluació.

D’altra banda, Dani Bernard, Ignasi Clos, Xavi Olba i Clàudia Pardo, d’Induct, van aportar la seva expertesa en el camp de la innovació usant dinàmiques i tècniques com ara el user journey map  i el cubbing.

Cubbing

Amb la intenció de potenciar el nombre d’iniciatives d’innovació certificades (com dèiem, segons criteris de qualitat metodològica), així com de donar a conèixer l’Observatori com a eina de suport en l’avaluació al conjunt del sistema de salut català, l’AQuAS realitza l’acompanyament, o mentoring, a tots aquells professionals que presenten les autoavaluacions de les seves experiències però que no assoleixen la qualitat metodològica necessària per a la seva certificació.

Actualment l’OIGS esdevé un punt de referència dins del sistema de salut català, que dia a dia posa en valor l’esforç de les organitzacions compartint i difonent les seves experiències innovadores i promovent l’avaluació de la innovació.

Post elaborat per Dolors Benítez.

What are we doing about low-value medical practices?

8 febr.
Cari Almazán

The aim of the Essencial Project is to improve the quality of healthcare by providing professionals with evidence that is useful for them to make informed decisions in their day to day work.

What is special about this project is that this is done by identifying routine low-value practices in the health system and by using a strategy aimed at avoiding these practices.

Cari Almazán, the person in charge of this project, responds to questions in an interview.

What is the Essencial Project?

It is a project of the Department of Health of Catalonia led by the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS – its Catalan acronym), in which researchers from the AQuAS, health professionals, scientific societies and the Advisory Board of Patients participate. Each and every one, in their role, work with a clear objective: improving the quality of healthcare using a very specific strategy to identify low-value practices and thereby provide information to professionals to help them avoid doing all the things they do which do not offer any health benefits to the patient.

What is a low-value practice?

In usual medical practice, there are known routines that do not offer any benefit to the patient and it is difficult to understand why these occur but it is even more difficult to try and avoid them. In all likelihood there is a resistance to change and we need to spend a lot of time explaining what this project is about.

How does the Essencial Project work?

It works at different levels and we try to be systematic and transparent. This involves a line of work which includes: identifying low-value practices, finding knowledge (the evidence), informing about and implementing the project.

If a routine does not offer any benefit to the patient, why is it followed?

This is precisely what we ask professionals in primary care, among many other things. The comments “because we have always done it like this” or “because it is a request of the patient” are frequent. There is a certain tendency to want to feel we are being useful, a human one I would say. Both the professional and the patient feel better but on occasion, there is evidence which indicates that this “feeling better” is not accompanied by any benefit for the patient. This is what needs to be explained very carefully.

What role does the Essencial Project have in the day to day activity of a health professional and that of a potential patient?

There are many projects aligned with the initiative to improve the quality of healthcare. In this context, the Essencial Project is a tool of the health system to help health professionals make decisions. The Essencial Project thus aims to be useful to the health system and professionals. In addition, for a potential patient, knowing about this project can also help contribute to their understanding of why a health professional does not recommend a certain diagnostic test or treatment.

I am unsure as to whether the project is aimed at professionals or at citizens.

The Essencial Project is aimed at the entire population. On the one hand, it is aimed at professionals to provide them with this tool, but also at citizens. Why not? Whether citizens want this information is another thing altogether.

Do citizens show an interest in having all this information available to them?

We don’t know, we should ask them. We know of experiences where it is not clear that the information which is given is the information that citizens want but at the AQuAS we believe that sharing knowledge and methodology is an exercise in responsibility.

Who chooses the recommendations?

Cari: They are chosen in collaboration with the different scientific societies. Right now, there is a participative process on the go to prioritise low-value clinical practices in the framework of the Third Conference of Care in Sexual and Reproductive Health. In the Essencial Conference 2017 subjects for recommendation were prioritised based on the participation of the professionals that attended the conference. The idea is that it is the professionals themselves who identify when and where practices of this sort occur.

Who creates the contents of the Essencial Project?

The contents that accompany each recommendation are the result of the participation of many expert professionals in different disciplines. These contents are then validated. In terms of the videos, professionals at the AQuAS along with health professionals produce these which explain the key idea of each recommendation in the first person in an informative manner.

What would you highlight of the Essencial Project?

That we offer every recommendation, the chance to collaborate with health professionals, a bibliography and files for patients in a systematic way.  This last idea of files for patients is a subject which we will delve into more deeply shortly from the agency. Perhaps, what I would say is most important here is that all this forms a part of a commitment to bring the culture of assessment and the culture of Choosing Wisely at all levels closer to everyone: the citizenry, professionals and the health system.

Què fem amb les pràctiques mèdiques de poc valor?

8 febr.
Cari Almazán

El projecte Essencial té per objectiu millorar la qualitat de l’atenció sanitària mitjançant l’aportació d’evidència als professionals que els resulti útil per a prendre decisions informades en el seu dia a dia.

La particularitat d’aquest projecte és que això es fa identificant pràctiques de poc valor habituals en el sistema de salut i amb una estratègia per aconseguir evitar aquestes pràctiques.

Cari Almazán, responsable d’aquest projecte, respon preguntes en una entrevista.

Què és el projecte Essencial?

Cari: Es tracta d’un projecte del Departament de Salut de Catalunya liderat des de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), en què participen investigadors d’AQuAS, professionals de la salut, societats científiques i el Consell Consultiu de Pacients. Cadascú, des del seu rol, treballa amb un objectiu clar: millorar la qualitat de l’atenció sanitària a partir d’una estratègia molt concreta d’identificar pràctiques de poc valor i facilitar informació als professionals per ajudar-los a deixar de fer tot allò que no aporta un benefici en salut al pacient.

Què és una pràctica de poc valor?

Cari: A la pràctica mèdica habitual hi ha rutines que se sap que no aporten cap benefici al pacient i és complex entendre per què passen però encara és més complex tractar d’evitar-les. Segurament hi ha resistències al canvi i hem de fer molta feina explicant aquest projecte.

Com funciona el projecte Essencial?

Cari: Funcionem a diferents nivells i tractem de ser sistemàtics i transparents. Això implica un recorregut de treball que inclou: identificar pràctiques de poc valor, trobar el coneixement (l’evidència), comunicar i implementar el projecte.

Si una rutina no aporta cap benefici al pacient, per què es fa?

Cari: Justament preguntem això als professionals d’atenció primària, entre moltes altres coses. Destaca allò de “perquè sempre s’ha fet així” o “perquè m’ho demana el pacient”. Hi ha una certa tendència -jo diria que humana- de voler-nos sentir útils. Tant el professional com el pacient se senten millor però, a vegades, hi ha evidència que indica que aquest “sentir-se millor” no va acompanyat d’un benefici per al pacient. Això s’ha d’explicar molt bé.

Quin rol té el projecte Essencial en el dia a dia d’un professional de la salut i d’un potencial pacient?

Cari: Hi ha molts projectes alineats amb aquesta iniciativa per millorar la qualitat de l’atenció sanitària. En aquest context, el projecte Essencial se situa com una eina del sistema de salut per ajudar a la presa de decisions del professional de la salut. El projecte Essencial vol ser útil, d’aquesta manera, al sistema de salut i als professionals. A més, per a un potencial pacient, conèixer aquest projecte també pot contribuir a entendre per què un professional de la salut no recomana una determinada prova diagnòstica o tractament.

No em queda clar si el projecte està dirigit a professionals o a ciutadania

Cari: El projecte Essencial va dirigit a tota la població. D’una banda, als professionals per tal que disposin d’aquesta eina però també a la ciutadania. Per què no? Altra cosa és que els ciutadans vulguin aquesta informació.

Els ciutadans troben interessant disposar de tota aquesta informació?

Cari: No ho sabem, els ho hauríem de preguntar. Coneixem experiències on no queda clar que la informació que es facilita sigui la informació que la ciutadania vol però des d’AQuAS creiem que és un exercici de responsabilitat compartir coneixement i metodologia.

Qui tria les recomanacions?

Cari: Es trien conjuntament amb la implicació de les diferents societats científiques. Ara mateix hi ha en marxa un procés participatiu per prioritzar pràctiques clíniques de poc valor en el marc de la III Jornada d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva. En la jornada del projecte Essencial de l’any passat es va fer una priorització de temes per a les recomanacions a partir de la participació dels professionals que van assistir a la jornada. La idea és que siguin els professionals els que puguin identificar quan i on tenen lloc pràctiques d’aquest tipus.

Qui elabora els continguts del projecte Essencial?

Cari: Els continguts que acompanyen cada recomanació són el resultat de la participació de molts professionals experts en diferents disciplines. Hi ha validació posterior d’aquests continguts. Pel que fa als vídeos, els elaboren professionals d’AQuAS i professionals de la salut que expliquen en primera persona d’una manera divulgativa la idea clau de cada recomanació.

Què destacaries del projecte Essencial?

Cari: Oferim de manera sistemàtica cada recomanació, treball col·laboratiu amb els professionals sanitaris, bibliografia i fitxes per a pacients, tema sobre el qual aprofundirem properament des d’aquí. Potser, el que destacaria més és que tot això forma part d’un compromís per apropar la cultura d’avaluació i la cultura del Choosing Wisely a tots nivells: ciutadania, professionals i sistema de salut.

Les pràctiques clíniques de poc valor des de la perspectiva de la ciutadania

13 oct.

Durant la cinquena edició del congrés internacional Preventing Overdiagnosis es van abordar estratègies per implementar solucions per evitar el sobrediagnòstic i la sobreutilització a partir de l’evidència científica disponible.

En aquesta edició celebrada a la ciutat de Quebec (i que l’any passat s’havia celebrat a Barcelona), a més a més de la implicació dels professionals i de les organitzacions, els pacients van tenir l’oportunitat de participar més activament.

Es van mostrar experiències en diferents àmbits assistencials sobre l’ús de les millors pràctiques per comunicar i apoderar els pacients i també per assolir una millor comprensió del concepte de decisions compartides.

Diferents iniciatives mundials van abordar les millors pràctiques per apoderar la ciutadania en temes relacionats amb pràctiques de poc valor, sobrediagnòstic i sobretractament. Es van compartir experiències i es va iniciar el debat al voltant de temes fonamentals com la comunicació i la participació dels pacients.

En els darrers anys, el projecte Essencial ha estudiat la perspectiva dels professionals sanitaris sobre les pràctiques de poc valor, les seves causes i possibles solucions per evitar-les.

L’equip Essencial compta amb la implicació de Cari Almazán, Johanna Caro, Liliana Arroyo i Hortènsia Aguado

Per exemple, en un post anterior, vam explicar els resultats d’una enquesta que vam realitzar en l’àmbit de l’atenció primària a professionals. Els resultats d’aquesta enquesta van evidenciar la necessitat d’implicar i apoderar més a la població. Els pacients són també decisors rellevants en relació a les seves necessitats i a la demanda de determinats serveis sanitaris. Per tant, el projecte ha d’anar acompanyat d’una estratègia de comunicació dirigida, no només als pacients, sinó a tota la ciutadania en general.

Per això, des del projecte Essencial ens ha interessat conèixer, a més de la perspectiva dels professionals, l’opinió dels pacients. En el congrés internacional Preventing Overdiagnosis 2017, vam participar explicant com es va realitzar una primera aproximació exploratòria per detectar les creences, actituds i percepcions dels pacients sobre els elements més importants a la consulta, les pràctiques de poc valor i els components essencials d’una comunicació efectiva entre professionals i pacients. La finalitat era comprendre la posició de les persones abans d’iniciar possibles intervencions entre la ciutadania i la determinació de les eines i els canals més efectius de comunicació.

A Catalunya, a finals de l’any 2016, AQuAS va realitzar el primer estudi qualitatiu exploratori utilitzant un grup focal amb pares de nens assignats a un equip d’atenció primària. Les pràctiques de poc valor en pediatria estan associades a un sobrediagnòstic freqüentment relacionat amb antibiòtics, broncodilatadors, antitèrmics, proves d’imatge, entre d’altres. Aquests escenaris s’han traslladat a la discussió amb els pacients. En total van participar set dones, mares i àvia, de 14 nens.

El primer punt a discutir van ser els elements més importants a la consulta amb els professionals sanitaris. Es va trobar que el tracte (29%) i la informació rebuda (28%) per part dels professionals són els elements més importants (representen aquests dos elements, aproximadament, el 60% de les mencions fetes pels participants en l’estudi). Després, la relació amb el professional (15%) sovint lligada al grau de confiança, sentir que s’atenen les demandes o necessitats (12%), la informació sol·licitada (9%) i el diagnòstic (5%).

Els participants no coneixien el concepte de pràctica de poc valor però sí que reconeixien situacions de prescripció de medicaments excessiva o de sol·licitud de proves innecessàries, especialment en els serveis d’urgències i en les consultes privadas.

Respecte a la comunicació, les participants van expressar que valoraven que els professionals es comuniquessin de manera simple i directa, explicant les raons de les decisions que es prenien. Així mateix, els va semblar important rebre per part dels professionals informació en paper, que poguessin consultar després a casa. Van expressar que els agradaria que hi haguessin més sessions informatives o grups comunitaris on s’expliquessin aquest tipus de temes i poder tenir així un major coneixement sobre aquest tipus de pràctiques.

En el nostre context, aquest és el primer estudi exploratori per identificar pràctiques de poc valor i estratègies de comunicació amb la ciutadania; es tracta de l’inici d’una sèrie d’estudis en la població.  Malgrat això, una de les limitacions amb què ens vam trobar va ser el fet que la participació va ser més baixa que l’esperada. Tot i que el terme “pràctica de poc valor” no és conegut, els participants identifiquen situacions on han viscut situacions d’aquest tipus.

És important remarcar com els pacients valoren el tracte i la informació rebuda, així como la relació professional-pacient. De la mateixa manera, els pacients reconeixen la necessitat de les habilitats de comunicació dels professionals i la necessitats d’eines de suport per assolir una comunicació efectiva.

Entrada elaborada per Johanna Caro Mendivelso (@jmcaro103).

 

Sistemes de salut perfectes, pràctiques de molt i de poc valor i recerca qualitativa

4 ag.

La temporada d’estiu pot ser un bon moment per llegir i/o rellegir textos que potser hem deixat de banda abans. Avui presentem un recull d’articles publicats al blog sobre el sistema de salut en general i sobre alguns canvis de paradigma relacionats amb treballar cap a unes pràctiques més segures, de més valor, i com l’enfocament qualitatiu de la recerca és cada dia més present en l’entorn d’avaluació.

Podem començar el recorregut pensant en el sistema de salut públic. Se sap quin és el sistema sanitari perfecte? Des del punt de vista de la comparativa entre diferents sistemes de salut de diversos països, Mark Britnell ho ha treballat a fons i Joan MV Pons en fa una lectura inspiradora.

I no oblidem una altra reflexió, més local, analitzant el fenomen de la doble cobertura sanitària i les motivacions per les quals un de cada quatre catalans, tot i tenir dret a l’assistència sanitària pública, compra una assegurança de salut. Pensem-hi també.

Seguim el recorregut. En el dia a dia professional i, probablement, personal, és difícil no trobar-nos en alguna situació on ens podem preguntar si hi ha sobretractament o sobrediagnòstic, i aquest moment de dubte (que pot generar un canvi) és l’inici de l’èxit d’iniciatives com el projecte Essencial i la seva implementació. Amb tot, és interessant veure per què resulta difícil reduir pràctiques de poc valor en l’entorn d’un hospital.

La preocupació de “primer de tot, no fer mal”, també és l’objectiu amb què es treballa per a una prescripció segura des de recepta electrònica facilitant la identificació de potencials interaccions farmacològiques, duplicitats terapèutiques, fàrmacs desaconsellats en pacients geriàtrics, fàrmacs teratogènics i dosis màximes.

Continuem el recorregut canviant una mica de tema: potser és un bon moment per posar damunt de la taula la recerca qualitativa. Vam publicar una sèrie d’articles sobre com la recerca qualitativa pot ser un element per ampliar mirades en l’avaluació de serveis sanitaris, quines són les utilitats i els reptes de l’aplicació de la metodologia qualitativa en projectes de salut comunitària i quin paper clau juga en tot això l’element de la motivació, especialment si parlem de promoció d’hàbits saludables dirigida a adolescents.

Acabem el post d’avui veient una aplicació de recerca qualitativa en el context de la Central de Resultats de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. El repte era saber quina relació s’estableix entre la ciutadania i les dades de salut. A partir d’una aproximació qualitativa (com, si no?) va aflorar una pregunta ben directa: Oferim a la ciutadania el que vol? Les respostes estan publicades en aquest informe.

Tornant al projecte Essencial, que tracta de disminuir les pràctiques de poc valor, ja s’escalfen motors per al proper congrés Preventing Overdiagnosis, que tindrà lloc ben aviat al Québec. No podem evitar recordar que ara fa un any estàvem preparant-ho a Barcelona.

Entrada elaborada per Marta Millaret (@MartaMillaret)

Post de verano sobre el congreso internacional Preventing Overdiagnosis

12 ag.

Preventing OverdiagnosisReducir las situaciones de sobrediagnóstico y de sobretratamiento para mejorar la práctica clínica es el tema del congreso Preventing Overdiagnosis.

Como ha dicho Ray Moynihan en el blog Cochrane Community: “for anyone who currently doesn’t have overdiagnosis and overtreatment on their radar, it might be time you did”.

El congreso Preventing Overdiagnosis de este año viene cargado de temes controvertidos y ha registrado un aumento de un 30% en el número de resúmenes presentados.

Las participaciones de los profesionales de la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) en este congreso las encontramos desde la conferencia inaugural hasta la participación en varias mesas redondas, ponencias, comunicaciones orales y pósters.

Colaboraciones AQuAS en la agenda del Preventing Overdiagnosis de 2016:

PRIMER DíA: Martes 20 de septiembre de 2016

08:45-09:00. Dedeu T. Introduction. [conferencia inaugural]

10.30-11.00 Room 131. García-Altés A. Overuse and Economic consequences of overdiagnosis. [chair]

10.30-11.00 Room 134. Marinelli M. Análisis de coste efectividad y de los daños causados por sobrediagnósticos de un programa de cribado de aneurismos de aorta abdominal.

12.40-13.30 Room 111/112 Colls C. Evaluation of the main factors related to hip fracture in people over 64

SEGUNDO DÍA: Miércoles 21 de septiembre de 2016

12:15-12.45 Room 111/112 Vivanco RM. Dyslipidemia, statin use  and lipid profile in epilepsy patients and general population: EPIVASMAR-REGICOR comparative study

12:45-13:30 Room 130. Pons JMV. Ageing and overdiagnosis, dediagnosis and deprescribing [Chair]

12:45-13:30 Room 130. Ageing and overdiagnosis, dediagnosis and deprescribing. Caro J. Impact of ESSENCIAL recommendations in primary care

15:30-17:15 Room 129. Widening disease definitions that cause overdiagnosis. Colls C. Actors and factors influencing treatment with drugs for attention deficit and hyperactivity disorder (ADHD)

15:30-17:15 Room 130. Interventions to mitigate overdiagnosis and overtreatment. Obach M. QPI tool: an intervention in primary care to enhance prescription quality

TERCER DÍA: Jueves 22 de septiembre de 2016

09:00-10:30 Room 111/112. Moving from Evidence to Action. Almazan C. How to avoid unnecessary interventions in primary care.

11:00-12:30. Room 134. Marinelli M. Atlas de variaciones de la práctica clínica: ¿una herramienta para identificar posible sobre o infra-tratamiento? El caso de las artroplastias en Catalunya.

12:30-13:30 Room 111/112. Caro J. Drivers for low-value practices in primary care setting: a qualitative study

***

Podeis acceder al programa entero del congreso y seguir el hashtag del congreso en Twitter: #PODC2016.

Si estais de vacaciones, desde el blog AQUAS os deseamos unas felices vacaciones.

vacances2016

Post d’estiu sobre el congrés internacional Preventing Overdiagnosis

12 ag.

Preventing Overdiagnosis Barcelona 2016

Reduir les situacions de sobrediagnòstic i de sobretractament per millorar la pràctica clínica és el tema del congrés Preventing Overdiagnosis.

Tal com ha dit Ray Moynihan en el blog Cochrane Community  “for anyone who currently doesn’t have overdiagnosis and overtreatment on their radar, it might be time you did”.

El congrés Preventing Overdiagnosis d’enguany ve carregat de temes controvertits i ha registrat un augment d’un 30% en el nombre de resums presentats.

Les participacions dels professionals de Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) en aquest congrés les podem trobar des de la conferència inaugural fins a la participació en diverses taules rodones, ponències, comunicacions orals i pòsters.

Col·laboracions AQuAS en l’agenda del Preventing Overdiagnosis de 2016:

PRIMER DIA: Dimarts 20 de setembre de 2016

08:45-09:00. Dedeu T. Introduction. [conferència inaugural]

10.30-11.00 Room 131. García-Altés A. Overuse and Economic consequences of overdiagnosis. [chair]

10.30-11.00 Room 134. Marinelli M. Análisis de coste efectividad y de los daños causados por sobrediagnósticos de un programa de cribado de aneurismos de aorta abdominal.

12.40-13.30 Room 111/112 Colls C. Evaluation of the main factors related to hip fracture in people over 64

SEGON DIA: Dimecres 21 de setembre de 2016

12:15-12.45 Room 111/112 Vivanco RM. Dyslipidemia, statin use  and lipid profile in epilepsy patients and general population: EPIVASMAR-REGICOR comparative study

12:45-13:30 Room 130. Pons JMV. Ageing and overdiagnosis, dediagnosis and deprescribing [Chair]

12:45-13:30 Room 130. Ageing and overdiagnosis, dediagnosis and deprescribing. Caro J. Impact of ESSENCIAL recommendations in primary care

15:30-17:15 Room 129. Widening disease definitions that cause overdiagnosis. Colls C. Actors and factors influencing treatment with drugs for attention deficit and hyperactivity disorder (ADHD)

15:30-17:15 Room 130. Interventions to mitigate overdiagnosis and overtreatment. Obach M. QPI tool: an intervention in primary care to enhance prescription quality

TERCER DIA: Dijous 22 de setembre de 2016

09:00-10:30 Room 111/112. Moving from Evidence to Action. Almazan C. How to avoid unnecessary interventions in primary care.

11:00-12:30. Room 134. Marinelli M. Atlas de variaciones de la práctica clínica: ¿una herramienta para identificar posible sobre o infra-tratamiento? El caso de las artroplastias en Catalunya.

12:30-13:30 Room 111/112. Caro J. Drivers for low-value practices in primary care setting: a qualitative study

***

Podeu accedir al programa sencer del congrés i seguir el hashtag del congrès a Twitter: #PODC2016.

Si sou de vacances, des del blog AQUAS us desitgem unes bones vacances.

vacances2016

Preventing Overdiagnosis: appointment in Barcelona

24 març

Next 15th April is the new deadline for submitting article abstracts for the Preventing Overdiagnosis Conference which will be held in Barcelona at the end of September 2016.

Who is this congress aimed at?

This congress is open to the whole society; for this reason, the congress is not only aiming at health care professionals, but also welcomes the participation of patients and all other citizens.

What do we understand by overdiagnosis?

Overdiagnosis is defined as the diagnosis of an illness which would not produce symptoms during a person’s life, but the treatment and follow-up, to which this person could be submitted, would not produce any benefit, and can even be harmful and generate costs.

Does overdiagnosing have consequences?

Yes, on an individual level, the consequences of overdiagnosing go from the negative effects of unnecessary labelling, damage as consequence of medical tests (radiation effects, false positive or false negative tests), unnecessary therapy (surgery, medication) and, on a more demographic level, one of the consequences of overdiagnosing refers to the opportunity cost, generated by a misuse of resources which could have been assigned to prevention and treatment of real illnesses.

What can we read on overdiagnosis?

We recommend the section “Too much medicine” of BMJ, the section “Less is more” of JAMA, the recommendations made by the Project Essencial and the book “Overdiagnosed. Making People Sick in the Pursuit of Health”.

Anything else?

Yes, indeed. We’ll be expecting you for the 4th edition of the International Preventing Overdiagnosis Conference, which will take place on 20th, 21st and 22nd September in Barcelona. Taking into account the congress program, it will be an ideal setting to share initiatives and work for the future.

If you want to read more on this subject, you can read this other blog post.

Post written by Cari Almazán (@AlmazanCari) and Marta Millaret (@MartaMillaret).

Shall we talk about overdiagnosis? Yes, in Barcelona next September…

17 març
carialmazan
Cari Almazan

Overdiagnosis is defined as the diagnosis of an illness which would not produce symptoms during a person’s life; it’s the result of the correct diagnosis of an illness whose treatment and follow-up do not produce any benefit, but on the other hand, could be harmful and generate costs. Overdiagnosis is neither the consequence of an erroneous diagnosis, nor of a false positive test.

The broadest definition of overdiagnosis refers to its consequences: negative effects of unnecessary labelling, damage as consequence of medical tests (radiation effects, false positive or false negative test results), unnecessary therapy (surgery, medication) and the opportunity cost, generated by a misuse of resources which could have been assigned to prevention and treatment of real illnesses.

Well-known examples of overdiagnosis are the screening programs for the detection in an early stage of cancers, which would never cause neither symptoms in nor the death of a patient, or ever increasingly sensitive diagnostic methods, detecting the smallest of abnormalities which would remain benign anyway (incidentalomes). Also the progressive reduction of diagnostic thresholds can eventually lead to invented disorders and to the fact that healthy and asymptomatic persons could be classified as sick while they are not, receiving treatments with higher risks than possible benefits.

Let’s go back in time. The concept of overdiagnosis has been described for the first time approximately 50 years ago, in relation to cancer screening, but the term doesn’t become popular until the year 2011 through the book “Overdiagnosed. Making People Sick in the Pursuit of Health”. At present, overdiagnosis is discussed in some sections of prestigious scientific publications such as the BMJ (Too much medicine) or the JAMA (Less is more), and is the subject of some specific congresses as now the Preventing Overdiagnosis Conferences. In our specific context, there are also initiatives, such as Choosing Wisely and the Essencial, who work out recommendations to avoid clinical practices of little value and include subjects related to overdiagnosis.

Preventing Overdiagnosis

Even with the knowledge presently available, overdiagnosis is still facing important challenges. A consensus on a formal definition is still missing, and under the umbrella of overdiagnosis, we still see a wide range of clinical situations gathered, requiring different approaches both from the scientific point of view, as well as from the perspective of necessary strategies to minimise the impact of overdiagnosis.

In order to meet these challenges, we need to deepen our knowledge of the methods used, in order to get an estimation of the frequency of overdiagnosis, as well as develop efficient communication strategies to avoid the confusion that situations of overdiagnosis can cause, both among patients as in society in general, the impact on the doctor-patient relationship (trust), or the potential jeopardy to patients who have already been diagnosed.

These challenges, together with the economic, social and ethical impact of overdiagnosis, its causes, facilitating elements and consequences, the new genomics tools and their possible impact on overdiagnosis, as well as matters related with overdiagnosis and aging, are some of the subjects which will be addressed during the 4th edition of the International Preventing Overdiagnosis Conference which will take place on the 20th, 21st and 22nd of September in Barcelona. You can read a previous post about it here.

The Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) is participating actively in the organisation of this international initiative, which gathers institutions like the Centre for Evidence Based Medicine from the Oxford University (UK), the Dartmouth Institute for Health Policy & Clinical Practice (USA), the Centre for Research in Evidence Practice of the Bond University (Australia), the Consumer Reports and the British Medical Journal (BMJ) and Public Library of Science (PLOS) groups.

submit abstracts

Important information: Until the 31st March [deadline extended to April 15th], abstracts can be submitted without any thematic restriction, as long as they’re related to overdiagnosis prevention. You can register now.

We’ll be expecting you there!!!

Post written by Cari Almazán (@AlmazanCari).