Bohígas Ll. – AQuAS Blog

17 plus 1

14 gen.

LluísBohígas — Lluís Bohígas (@bohigasl), economist

Whenever the Spanish health system is described, the conclusion is that it consists of 17 different healthcare systems. The truth is that they are not very different as they all share a common past and the same rules inherited from the Instituto Nacional de Previsión (INP), but the discourse of diversity, (always excessive), is favoured by supporters of the new centralized model. There are, however, a significant portion of the Spanish people who do not receive healthcare cover from any of the 17 autonomous systems. These people are referred to as System 18. System 18 comprises almost 2 million Spaniards who are beneficiaries of the MUFACE, ISFAS and MUJEJU health insurance plans; in other words, senior state officials, members of the military, judiciary and their families. These individuals can choose where they want to be treated each year, either in an autonomous region, or, as in the majority of cases (80%), by a private healthcare insurance provider.

System 18 has a larger population than many of the autonomous regions in Spain. It is in fact similar in population to the Basque Country and has not been transferred to the autonomous communities, but is still managed by the state. We are unaware of all the healthcare data regarding this group: morbidity, infection, health care utilization, etc. Members of this group do not possess medical cards, electronic medical records, or use electronic prescriptions. Despite being the responsibility of the State, System 18 does not meet the criteria established by the State and required of autonomous regions. The service portfolio is similar to that available to the general public covered by Spain’s National Healthcare System, but with differences in the area of co-payments, although these differences have never been considered as inequalities. It is common for a beneficiary of System 18 to be treated in the autonomous region in the event that they require expensive medical treatment and tend to prefer the services of the NHS when they retire and make greater use of health services. When a MUFACE recipient uses an autonomous community health care system, the state is saved the expense.

System 18 is exclusively made up of civil servants who, despite all the anti-private controversy that has been unleashed, prefer private care. System 18 has been spared the health cuts inflicted on those of us whose healthcare services are provided by autonomous regions. It is possible that the members of System 18 are those responsible for deciding on the cuts to be made in public health, given that it is highly likely that the vast majority of the cabinet is made up of members covered by MUFACE.

17 más 1

14 gen.

Siempre que se describe el sistema sanitario español, se concluye que lo integran diecisiete sistemas sanitarios distintos. La verdad es que no son demasiado distintos, porque todos tienen el mismo pasado y las mismas reglas heredadas del Instituto Nacional de Previsión (INP), pero el discurso de la diversidad (siempre excesiva) complace a los partidarios de la nueva centralización. Sin embargo, hay un gran número de españoles que no recibe asistencia sanitaria de ninguno de los diecisiete sistemas autonómicos; forman parte del que he bautizado como 18 sistema. El 18 sistema está formado por unos dos millones de españoles que son beneficiarios de MUFACE, ISFAS Y MUJEJU; es decir, los altos funcionarios del Estado, los militares, los jueces y sus familias. Estos eligen cada año dónde quieren ser atendidos, bien en una comunidad autónoma, bien por una aseguradora privada.

Este 18 sistema es mayor que muchas comunidades autónomas, en realidad es similar en población al País Vasco, y no está transferido a las comunidades autónomas, sino que sigue siendo gestionado por el Estado. Ignoramos todos los datos sanitarios de esta población: morbilidad, infecciones, uso sanitario, etc. Tampoco tienen tarjeta sanitaria, ni historia clínica electrónica, ni utilizan la receta electrónica. El 18 sistema —pese a ser responsabilidad del Estado— no dispone de lo que el Estado solicita a las comunidades autónomas. La cartera de servicios es similar a la de la población cubierta por el SNS, pero con diferencias en los copagos, aunque estas diferencias no han sido consideradas nunca como desigualdades. Es habitual que un beneficiario de este 18 sistema pase a ser atendido por la comunidad autónoma cuando necesita una intervención sanitaria muy costosa y normalmente estos beneficiarios prefieren el servicio del SNS cuando se jubilan y utilizan con mayor frecuencia los servicios sanitarios. Cuando el beneficiario de MUFACE usa el sistema sanitario de una comunidad autónoma, el Estado se ahorra el coste.

El 18 sistema está formado exclusivamente por funcionarios públicos quienes, a pesar de toda la polémica antiprivada que se ha desatado, prefieren la atención privada. El 18 sistema se ha ahorrado los recortes sanitarios que hemos sufrido los que recibimos servicios sanitarios de las comunidades autónomas. Puede que sean los miembros del 18 sistema los que han decidido los recortes que se aplicarían a la sanidad pública, puesto que es más que probable que la mayoría del Consejo de Ministros esté integrado por asegurados de MUFACE.

17 més 1

14 gen.

Sempre que es descriu el sistema sanitari espanyol, es conclou que són 17 sistemes sanitaris diferents. La veritat és que no són gaire diferents perquè tots tenen el mateix passat i les mateixes regles heretades del Instituto Nacional de Previsión (INP), però el discurs de la diversitat (sempre excessiva) agrada als partidaris de la nova centralització. Hi ha, però, una munió important d’espanyols que no rep assistència sanitària de cap dels 17 sistemes autonòmics, són els que anomeno el 18 sistema. El 18 sistema està format per uns 2 milions d’espanyols que són beneficiaris de MUFACE, ISFAS i MUJEJU; és a dir, els alts funcionaris de l’estat, els militars, els jutges i les seves famílies. Aquests escullen cada any on volen ser atesos, bé en una comunitat autònoma, bé per una asseguradora privada i la majoria -un 80%- escull ésser atès per una asseguradora privada.

Aquest 18 sistema és més gran que moltes comunitats autònomes, de fet és similar en població al País Basc i no està transferit a les comunitats autònomes sinó que segueix essent gestionat per l’estat. Desconeixem totes les dades sanitàries d’aquesta població: morbiditat, infeccions, utilització sanitària, etc. Tampoc no tenen targeta sanitària, ni història clínica electrònica, ni fan servir la recepta electrònica; el 18 sistema -tot i ésser responsabilitat de l’estat- no disposa del que l’estat demana a les comunitats autònomes. La cartera de serveis és similar a la població coberta pel SNS, però amb diferències en els copagaments, tot i que aquestes diferències no han estat considerades mai com a desigualtats. És habitual que un beneficiari d’aquest 18 sistema passi a ésser atès a la comunitat autònoma quan necessita una intervenció sanitària molt costosa i normalment prefereixen els serveis del SNS quan es jubilen i utilitzen més els serveis sanitaris. Quan el beneficiari de MUFACE fa servir el sistema sanitari d’una comunitat autònoma, l’estat s’estalvia la despesa.

El 18 sistema està format exclusivament per funcionaris públics que, malgrat tota la polèmica antiprivada que s’ha desfermat, els agrada més l’atenció privada. El 18 sistema s’ha estalviat les retallades sanitàries que hem patit els que rebem serveis sanitaris de les comunitats autònomes. És possible que siguin els membres del 18 sistema els que han decidit els retalls que es farien a la sanitat pública, doncs és més que probable que la majoria del consell de ministres estigui format per assegurats de MUFACE.