The arthroplasty registry of Catalonia and the collaboration between clinicians and researchers

25 oct.
Jorge Arias

Establishing collaborations with different research projects driven from the arthroplasty registry of Catalonia (RACat) reveals the importance of the relationships and communication between professionals who manage and analyse data on the one hand and clinicians on the other.

A registry is a data base with a huge potential. The RACat, both in the number of cases registered and in the way data is used, is a very powerful research tool which needs the collaboration between clinicians and researchers. It concerns two visions, both equally necessary and complementary.

Today, we interview Jorge Arias, a researcher that works at the RACat who is involved in different research projects driven by the registry itself at the AQuAS.

Do clinicians and researchers speak the same language?

Yes and no. Even though we are usually in it together, we do not have the clinical experience to be able to fully interpret results and propose sufficiently precise studies which reflect the reality of clinical practice. Clinicians, on the other hand, are often not used to the different analyses used so that collaboration becomes a key element to obtain results of interest.

How do you solve this?

By speaking, of course.

Who decides what statistical analyses are done?

I would say that the researcher directs things but in practice it doesn’t happen quite like this. In some ways, the analysis is determined by the data itself and the objective that is established.

Let me explain. Depending on what one wants to investigate, to achieve the greatest possible precision the analysis needs to be “pre-defined”, in some way or another, so to speak. It is true that there is always scope for innovation and you almost always need to choose (from among several approaches to the problem) the most appropriate one. But in my opinion, in most cases the type of analysis is determined, as I mentioned before, by the aim of the research and the data available.

What are you working on at the moment?

At a Catalan level, we are starting a relatively new line of work in our environment in collaboration with the Hospital de Sant Rafael. It is related to the assessment of results according to the annual volume of procedures (arthroplasties in our case), and we are pleased with the interest which the project seems to be generating.

When you talk of interest, what are you referring to?

In this case, we are referring to the fact that we presented our results at the congress Sociedad Española de Cirugía Ortopédica (SECOT) (Spanish Society for Orthopaedic Surgery) and several

hospitals have since contacted us showing their interest in collaborating in this line. We feel this is very important.

Could you point out any other experience?

Yes. We are also involved in comparing results based on specific models of prosthesis, in comparing a “more general” type of implant, bone cements and in analysing the possible influence of comorbidity in surgical results.

In terms of patients, how do you incorporate their views or experiences?

Although the patient is at the centre of all the projects mentioned, in particular I would like to highlight the projects related to those known as “PROMS”, Patient Reported Outcome Measures. These results are particularly interesting because it is in fact the patient who rates the surgical results in terms of, for example, pain and improvement in life quality.

Focusing on the idea of collaboration, I would like to highlight what I think is a particularly relevant project. We began it with clinicians at the University of Exeter in the United Kingdom by “looking for” the questionnaires we could include in the registry, but seeing that the most used questionnaires in other registries were not available in our context we decided to take the initiative and adapt them ourselves.

In addition, in the following weeks, we hope to obtain a “direct” product from this project in collaboration with the University of León and the University of Oviedo, respectively, because I am in fact right now working with them to pilot one of these questionnaires on the quality of life, more specifically the HOOS, Hip disability and Osteoarthritis Outcome Score.

What do all these experiences have in common?

Without doubt, collaboration.

In your opinion, what influence can this collaboration have?

Collaboration in any field of science is basic and necessary in order to obtain results with real practical implications which in the end improve some important aspect.

We have spoken of collaboration at a clinical-researcher level but I guess we should talk of the need for this collaboration at all levels; that is, not only with clinicians but also with patients, managers and even the industry.

The subject is vast but focusing on the clinician-researcher collaboration, I would like to end by saying that from the RACat we encourage and are delighted to work with health professionals with foresight and clinical experience that want to collaborate with us. And, it goes without saying, us with them.

El registre d’artroplàsties de Catalunya i la col·laboració entre clínics i investigadors

25 oct.
Jorge Arias

El fet d’establir col·laboracions amb diferents projectes de recerca impulsats des del registre d’artroplàsties de Catalunya (RACat) posa de manifest com de rellevant és la relació i la comunicació entre els professionals que gestionen i analitzen dades i els professionals clínics.

Un registre és una base de dades amb un potencial enorme. El RACaT, tant per nombre de casos recollits com per la manera com s’exploten les dades, és un element de recerca molt potent que requereix la col·laboració entre clínics i investigadors. Es tracta de dues visions, totes dues igualment necessàries i complementàries.

Avui entrevistem Jorge Arias, investigador que treballa en el RACat implicat en diferents projectes de recerca impulsats des del mateix registre a AQuAS.

Clínics i investigadors parleu el mateix idioma?

Sí i no. Tot i que habitualment estem implicats en comú, nosaltres no tenim experiència clínica per poder interpretar al 100% els resultats i plantejar estudis suficientment precisos i ajustat a la realitat de la pràctica clínica. Els clínics, per la seva banda, moltes vegades no estan acostumats a les diferents análisis utilitzades de manera que la col·laboració es converteix en un element clau per obtenir resultats d’interès.

I com ho solucioneu?

Evidentement, parlant.

Qui decideix quines anàlisis estadístiques es realitzaran?

Diria que ho dirigeix l’investigador però no passa exactament així en realitat. En certa manera l’anàlisi la dirigeixen les pròpies dades i l’objectiu que es plantegi.

M’explico. Depenent del que es vulgui investigar, per aconseguir la major precisió possible, l’anàlisi s’ha de dur a terme d’una manera o d’una altra “ja definida”, per dir-ho d’alguna manera. És cert que sempre hi ha marge per innovar i gairebé sempre s’ha de seleccionar (d’entre diverses aproximacions al problema) la més correcta però segons la meva opinió, la major part de les vegades, el tipus d’anàlisi el guia -com he dit abans- l’objectiu de la recerca i les dades disponibles.

Què teniu entre mans ara mateix?

A nivell de Catalunya estem començant una línia de treball relativament nova en el nostre entorn, en col·laboració amb l’Hospital de Sant Rafael, relacionada amb l’avaluació de resultats segons volum de procediments (artroplàsties en el nostre cas) anuals. Estem contents amb l’interès que sembla que està generant el projecte.

Quan parles d’interès, a què et refereixes?

En aquest cas ens referim al fet que hem presentat els resultats en en congrés de la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica (SECOT) i diversos hospitals s’han posat en contacte amb nosaltres i han mostrat el seu interès en col·laborar en aquesta línia. Això ens sembla molt important.

Vols destacar alguna experiència més?

Sí. També estem implicats en la comparació de resultats en base a models concrets de pròtesis, comparació de tipus “més en general” d’implants, de ciments ossis, analitzant la possible influència de la comorbiditat sobre els resultats quirúrgics.

A nivell de pacients, com incorporeu les seves visions o experiències?

Malgrat que en tots els projectes mencionats, el pacient està en el centre de tot, potser més específicament m’agradaria destacar els projectes relacionats amb els anomenats “PROMS”, els resultats reportats pels pacients (de l’anglès Pacient Reported Outcome Measures). Aquests resultats són particularment interessants perquè és el mateix pacient el que valora els resultats quirúrgics en termes, per exemple, de dolor, de millora de qualitat de vida, etc.

Centrant-se en la idea de col·laboració m’agradaria destacar que segons el meu punt de vista aquest és un projecte particularment rellevant. El vam començar amb clínics de la Universitat d’Exeter en el Regne Unit “veient” quins qüestionaris podíem incorporar al registre i en veure que els qüestionaris que més s’utilitzaven en altres registres no estaven disponibles en el nostre context, vam decidir fer un pas endavant i adaptar-los nosaltres mateixos.

En aquest sentit, a més amés durant les properes setmanes esperem obtenir un producte “directe” d’aquest projecte en col·laboració amb la Universitat de León i la Universitat d’Oviedo, respectivament, ja que justament en aquests moments estic fent una estada amb ells per pilotar un d’aquests qüestionaris de qualitat de vida, en concret el HOOS, el Hip disability and Osteoarthritis Outcome Score.

Què tenen en comú totes aquestes experiències?

Sense cap mena de dubte, la col·laboració.

¿Com penses que pot influir aquesta col·laboració?

La col·laboració en qualsevol camp de la ciència crec que és bàsica i necessària per obtenir resultats amb implicacions pràctiques reals i que finalment millorin algun aspecte important.

Hem parlat de la col·laboració a nivell clínic-investigador però suposo que hauríem de parlar de la necessitat d’aquesta col·laboració a tots els nivells; és a dir, no només amb els clínics sinó també amb els pacients, els gestors i fins i tot la indústria.

El tema dona per molt però si ens centrem en aquesta col·laboració clínic-investigador, m’agradaria acabar comentant que des del RACat animem i estem encantats de rebre professionals de la salut (traumatologia, infermeria, fisioteràpia, reumatologia, medicina interna, …) amb visió i experiència clínica que vulguin  col·laborar amb nosaltres. I, per descomptat, nosaltres amb ells.

Crisi i salut: l’opinió d’alguns experts

16 febr.

Salut i crisi - InformeEn les properes setmanes es publicarà un nou informe de l’Observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població elaborat des de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. Amb l’objectiu d’aportar des de l’expertesa elements per a la reflexió individual i comunitària volem compartir unes línies de Xavier Trabado, Angelina González Viana i Andreu Segura al voltant de la iniciativa que va començar ara fa tres anys (podeu consultar els informes 2014 i 2015).

Crisi i salut

Xavier Trabado
Xavier Trabado

“El treball precari, els canvis en el sistema de treball, l’atur, els desnonaments, l’endeutament, la inestabilitat a la llar i la pobresa incideixen directament en la salut mental de les persones. L’Enquesta de salut de Catalunya mostra el percentatge de persones que tenen risc de patir algun tipus de problema de salut mental. Per evitar que aquesta xifra augmenti i treballar perquè disminueixi ens calen programes que actuïn des de la prevenció i que permetin detectar millor els casos que podrien passar desapercebuts. És imprescindible intervenir en els moments inicials per evitar que les situacions s’agreugin, donant el suport i les eines adients. Existeixen programes com el de suport a l’atenció primària, avaluat i amb resultats molt positius, que encara no estan desplegats a tot el territori. La formació dels professionals d’atenció primària permet un abordatge ràpid, preventiu i intervenir aportant solucions. Finalment, la coordinació entre els dispositius de l’atenció primària i de l’atenció especialitzada és clau per poder fer un primer diagnòstic i donar continuïtat al seguiment dels casos detectats. Ens cal un canvi en la manera d’atendre les persones, que permeti integrar els esforços i la feina dels diferents àmbits i professionals, dotant d’eines a la persona afectada, apoderant-la, informant-ne la família i acompanyant-la en el seu procés a través de grups psicoeducatius i grups d’ajuda mútua” (Xavier Trabado és Vocal de la Federació Salut Mental Catalunya)

Angelina2
Angelina González Viana

“L’informe de l’Observatori sobre els efectes de la crisi en la salut posa de relleu les comunitats que han patit més la crisi i com aquesta ha afectat la seva salut. En aquests territoris és urgent engegar processos de salut comunitària; processos en què la comunitat és la protagonista, que suposen el pas d’una atenció a la malaltia a una aproximació bio-psico-social, que impulsen el treball intersectorial i en xarxa amb els agents locals, amb qui es comparteix l’objectiu de millorar el benestar de la comunitat, que a partir de necessitats detectades i prioritzades de manera participativa i dels actius locals identificats, posen en marxa intervencions amb evidència  i que s’avaluen. En definitiva, la salut comunitària és l’aplicació a nivell local de la salut a totes les polítiques” (Angelina González Viana coordina projectes comunitaris, com ara COMSalut, a la Subdirecció general de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública)

Andreu Segura
Andreu Segura

“La crisi ha incrementat les desigualtats de renda, la pobresa econòmica i el risc d’exclusió social. Tot plegat ha generat i genera neguit, malestar i desesperació, alteracions de l’estat d’ànim que no són, d’entrada almenys, malaltisses i que els serveis sanitaris no guareixen. La salut de la població té molt a veure amb les condicions de vida de les persones i amb la seva aptitud per afrontar les vicissituds. D’aquí la importància del nivell educatiu i també de la capacitat adquisitiva -treball i, en el seu cas, pensions i subsidis- i d’altres mesures de recolzament social que ens fan sentir-nos part d’una comunitat saludable. En aquest propòsit vol contribuir el Pla Interdepartamental de Salut Pública de Catalunya mitjançant accions intersectorials que augmentin l’eficiència de les iniciatives coordinades de les administracions públiques i la societat civil en tots els àmbits que tenen una influència rellevant sobre la salut de les persones i la població” (Andreu Segura ha estat Secretari de la Comissió Interdepartamental de Salut Pública i coordinador del projecte COMSalut. Actualment jubilat, és Vocal del Consell Assessor de Salut Pública i del Comitè de Bioètica de Catalunya

Si el tema us resulta d’interès, podeu llegir-ne més en aquest post que vam publicar l’any passat sobre l’anterior informe: Les polítiques públiques en temps de crisi.

Results Centre. Hospital Setting. 2014 Data.

6 ag.

AGA2Anna García-Altés, Head of the Catalan Health System Observatory

This report presents the results of all public hospitals network (SISCAT) for 2014. The structure of this year’s report is slightly different from previous years. It deals with fewer topics but in a more concrete, in depth manner. A special effort has been made to include indicators of nursing care evaluations, an area little discussed up until now in the reports of the Results Centre, and other new indicators from records that so far have not been analyzed in the reports. Some examples of such indicators are: mortality in low mortality DRG’s, mortality in patients who have developed complications, bedsores, or indicators relating to donation and transplants registration and the A&E MBDSHowever, the tables with the values ​​of all indicators centre by centre -the distinguishing feature of the Results Centre- remain. As in previous years, all reports include innovative experiences that provide good care results, included in the Health Care Innovation Observatory in Catalonia (OIGS) as well as the experts’ opinion and specific results indicators of a monographic hospital, this year the Hospital Maternoinfantil de Vall d’Hebron.
Continue reading

“The Poverty Hypothesis” versus “The Capacity Hypothesis”

16 abr.

Jordi VarelaJordi Varela, Editor of the blog “Advances in Clinical Management

The socioeconomic status influences the consumption of goods and services in each community in a very obvious way, a phenomenon which logically includes hospitalisation rates. But in what sense does poverty or wealth determine hospital utilisation? And what role does the accessibility to the number of installed beds in the community play in hospitalisation rates?

To try to answer these two questions I will examine two projects, an English one and an American one that emphasise two different hypothesis, the first one being based on the influence of poverty and the second one, on the installed capacity.

Continue reading