Fàrmacs cars d’efectivitat minsa: què estem disposats a perdre per poder-los pagar?

8 Gen

AAnna Garcia-Altésnna Garcia-Altés. Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Alguns fàrmacs biotecnològics d’última generació com Sovaldi (sofosbuvir) per a l’hepatitis C, o com Avastin (bevacizumab) per al càncer de mama estan posant al sistema sanitari en una cruïlla. Encara que segueixi sense estar clar el preu de Sovaldi, projectant el preu obtingut en altres països sobre la prevalença d’hepatitis C en el nostre context, es perfila una xifra escandalosament elevada. Per la seva banda, des de la seva sortida al mercat el 2004, Avastin ha estat un fàrmac supervendes que en pocs anys ha obtingut l’aprovació per al tractament de cinc tipus de tumors i s’està investigant en cinquanta altres.

Als Estats Units s’estima que els fàrmacs biotecnològics són responsables del 70% de l’augment de la despesa en farmàcia dels darrers anys. La rellevància del volum de negoci queda reflectida molt sovint en les pàgines salmó dels diaris. En aquest conjunt, s’engloben també els fàrmacs per a l’artritis reumatoide i l’esclerosi múltiple.

La qüestió transcendeix l’anècdota, com mostra un interessant article del mes passat sobre el valor dels nous fàrmacs. En revisar l’efectivitat (en termes d’anys de vida ajustat per qualitat –AVAQ-) i la raó cost-efectivitat dels fàrmacs aprovats per la FDA entre 1999 i 2011, Peter Neumann i els seus coautors troben que la majoria dels fàrmacs ofereixen beneficis modestos enfront dels fàrmacs ja existents: el 32% no mostraven cap benefici addicional; dels que ho feien, un terç assolien xifres inferiors al 0,1 AVAQ incrementals (el que seria equivalent a 5 setmanes de supervivència ajustada per qualitat), i dos terços menys de 0,3 AVAQ (15 setmanes). També hi ha 14 fàrmacs d’última generació i 2 fàrmacs tradicionals que oferien més de mig AVAQ de benefici (6 mesos de supervivència ajustada per qualitat). Ara bé, el seu cost-efectivitat és també molt superior: 2 d’ells tenien ràtios inferiors a 50.000€ / AVAQ, 3 entre 50.000€ / AVAQ i 100.000€ / AVAQ, i 6 superiors a 250.000€ / AVAQ. Tot això no fa més que tornar a despertar el debat sobre el valor del llindar cost-efectivitat que com a societat estem disposats a pagar.

Els casos de Sovaldi i Avastin ens recorden que la societat no pot evitar prendre decisions difícils entre les tecnologies que milloren la salut. Malgrat els seus problemes, el llindar cost-efectivitat és una eina útil per informar decisions, i s’ha d’utilitzar amb serietat i consistència. És possible que, al preu actual, Sovaldi en certes poblacions pugui encaixar en els límits tradicionals de cost per AVAQ, però el seu ús generalitzat planteja dubtes seriosos sobre la possibilitat del seu reemborsament i sobre els serveis que caldria deixar de proveir per poder finançar-lo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada