Anna García-Altés, Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya
La informació que genera el contacte dels ciutadans amb l’Administració és d’una gran magnitud, abastant des del registre de naixements, al sistema educatiu, el món laboral, el transport, l’habitatge i els equipaments, el desenvolupament d’activitats econòmiques, el pagament d’impostos, el sistema sanitari, el sistema judicial, i fins al registre de mortalitat. Aquesta informació és imprescindible per al desenvolupament de les responsabilitats que li són atribuïdes a l’Administració, però esdevé un actiu d’enorme valor per a usos secundaris.
El context econòmic actual ha posat de manifest la necessitat, sempre existent, de fonamentar les polítiques públiques en l’avaluació, per tal de garantir que els objectius establers s’acompleixen i, per tant, que es fa una assignació eficient dels recursos públics. La disponibilitat de dades és l’element que facilita la implementació de la cultura avaluativa a l’Administració. L’anàlisi de les dades de cadascun dels àmbits permet conèixer l’efectivitat i eficiència de les polítiques, i és tremendament enriquidora per a la planificació.
Al context econòmic s’hi uneix la maduresa de la nostra societat, i la reivindicació de major transparència per part de l’Administració en la presa de decisions i en el retiment de comptes de l’ús de recursos públics. No només això, sinó que és una obligació democràtica i ètica de l’Administració, i un element cabdal en el desenvolupament d’un país, ja que té un impacte directe en el benestar de la ciutadania a través del disseny de millors polítiques.
En el sector públic, tenir accés a les dades de l’Administració –dades obertes– garanteix la transparència, l’eficiència i la igualtat d’oportunitats. La transparència perquè es poden consultar i tractar dades que vénen directament de les fonts oficials; l’eficiència perquè la ciutadania i les organitzacions poden crear serveis més enllà del que la pròpia Administració és capaç, i la igualtat d’oportunitats ja que l’accés és el mateix per tots els interessats, al mateix temps i al mateix lloc. De manera primordial, l’accés a la informació empodera a la ciutadania, permetent la presa de millors decisions i tenint un rol més actiu a la societat.
La reutilització intel·ligent de les dades, un cop anonimitzades i despersonalitzades completament, pot constituir un material extremadament valuós per a la recerca i la innovació. L’àmbit sanitari, de la recerca biomèdica i en ciències de la salut, és un dels que disposa de més dades. La seva reutilització possibilita, sota les garanties imprescindibles de seguretat, privacitat i ètica de la investigació, diferents anàlisis que poden permetre examinar la relació entre genotips i fenotips diversos, seguiment i vigilància de productes (fàrmacs o dispositius) de recent introducció al mercat, detectar interaccions i efectes adversos que els assaigs clínics explicatius no han posat de manifest, examinar conseqüències dels falsos negatius i falsos positius de les proves diagnòstiques, així com danys potencials d’algunes d’elles, o mesurar l’efectivitat comparada de fàrmacs, entre d’altres.
La reutilització i creuament de les múltiples fonts d’informació del sistema de salut obra la porta a una recerca molt més efectiva i eficient que ha de repercutir en el benestar de la ciutadania. És obvi que això és aplicable no tan sols en l’àmbit de la salut, sinó que també ho és en tots els àmbits d’intervenció de les polítiques públiques. D’aquesta manera es pot fomentar la creació d’un teixit empresarial, basat en el coneixement, amb recursos d’una alta especialització, capacitat de retenir i captar talent i capital, i amb la implicació de l’Administració, universitats i centres de recerca, empreses i societat civil. El retorn a la societat es fa efectiu en tots els aspectes: millors polítiques públiques, creixement econòmic, i evolució social i cultural.
Es diu que la informació, les dades, seran l’element transformador de la societat del segle XXI. Les societats capaces de capitalitzar aquest actiu, seran aquelles que es desenvoluparan amb major rapidesa i podran transformar la realitat econòmica i social i, en definitiva, millorar el benestar de la ciutadania.
Pingback: Reutilització de dades | Blog d'estadística oficial