Anna García-Altés, Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya
Aquest informe presenta els resultats de tots els hospitals del SISCAT per a l’any 2014. L’estructura dels informes d’aquest any és lleugerament diferent de la dels anys anteriors. S’ha optat per tractar menys temes, però més concrets i amb més profunditat. També s’ha fet un esforç especial per incloure indicadors d’avaluació de les cures infermeres, una àrea fins ara poc tractada en els informes de la Central de Resultats, i indicadors nous provinents de registres fins ara no analitzats en els informes. Alguns exemples d’aquests indicadors són: la mortalitat en GRD de baixa mortalitat, la mortalitat en pacients que han desenvolupat complicacions, les úlceres per pressió, o els indicadors relatius al registre de donació i trasplantament i el CMBD d’urgències. Tot i això, les taules amb els valors de tots els indicadors centre per centre – el tret diferencial de la Central de Resultats – segueixen presents. Com a altres anys, tots els informes inclouen experiències innovadores que permeten obtenir bons resultats assistencials, incloses a l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya, així com l’opinió de persones expertes, i indicadors específics de resultats d’un hospital monogràfic, enguany l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron.
Després de la davallada de l’any 2011, l’activitat hospitalària ha anat augmentant de forma sostinguda des de 2012, en què s’estableixen objectius exigents relacionats amb l’augment de l’activitat quirúrgica i la reducció de les llistes d’espera quirúrgiques. S’ha passat de 796.362 hospitalitzacions l’any 2013 a 811.851 l’any 2014. Aquest increment és atribuïble a l’augment de l’activitat quirúrgica en detriment de la mèdica. Aquest canvi en el tipus d’activitat dels hospitals ha anat acompanyat d’un important increment en el nombre d’intervencions de cirurgia major ambulatòria: actualment 6 de cada 10 intervencions es fan amb CMA. Aquest augment es veu en tots els procediments susceptibles i molt particularment en alguns d’ells, com les varices de les extremitats inferiors, que 8 de cada 10 d’elles es fan amb CMA.
D’altra banda, i també relacionat amb l’eficiència dels centres, la durada de les estades d’hospitalització convencional s’ha estabilitzat en els darrers anys amb valors al voltant de 6,1 dies; en canvi, en condicions específiques com la insuficiència cardíaca congestiva o la fractura de coll de fèmur ha tingut una tendència descendent, possiblement fruit de la millora en la continuïtat assistencial d’aquests pacients.
Com ja ve sent un clàssic, la percepció favorable de les persones usuàries dels serveis sanitaris és molt alta. En particular, i per a l’atenció ambulatòria especialitzada, el nivell de satisfacció global assoleix una puntuació mitjana de 7,8 sobre 10, i la fidelitat és del 82,9%. El tracte personal del metge és l’aspecte assistencial més ben valorat, amb una mitjana de 92,3, amb tots els hospitals de Catalunya situats en el nivell d’excel·lència. El temps d’espera entre que es detecta la necessitat de la visita a l’especialista i el dia de la visita és l’aspecte pitjor valorat, amb un 65,5% de valoracions positives.
A més a més, els resultats dels hospitals del SISCAT l’any 2014 es mantenen i, fins i tot, milloren respecte al 2013. Aquest és el cas d’indicadors molt lligats a la pràctica mèdica, com la mortalitat a l’alta en pacients amb infart agut de miocardi amb elevació del segment ST, insuficiència cardíaca congestiva, ictus o fractura de coll de fèmur, que segueixen mostrant una millora progressiva malgrat l’envelliment poblacional. És amb relació a la fractura de coll de fèmur que hi ha una de les novetats d’aquest any: l’anàlisi d’aquest procés assistencial. S’han seleccionat un conjunt d’indicadors que reflecteixen els factors de risc dels pacients, els resultats de l’assistència hospitalària (mortalitat) i el seu consum de recursos (atenció primària i farmàcia) previ i posterior a la fractura. Els resultats s’han mesurat per al total de Catalunya i nominalment per a cada centre hospitalari i equip d’atenció primària.
La majoria dels indicadors que fan referència a l’adequació de l’atenció es mantenen sense canvis, a excepció del percentatge de pneumònies sense complicacions que segueix una tendència descendent des de l’any 2009; sobre aquest tema hi ha una recomanació del projecte Essencial (http://essencialsalut.gencat.cat) per tal de disminuir els ingressos per aquesta condició. Una altra excepció és el temps porta-agulla en trombòlisi IV per ictus isquèmic, que ha passat de 51 minuts l’any 2013 a 48 minuts l’any 2014.
Anant als indicadors de seguretat, les taxes de bacterièmia de catèter venós segueixen una tendència descendent, situant-se l’any 2014 en el 0,19 per 1.000 dies d’estada. En el cas de la taxa de bacterièmia de catèter venós central, també hi ha hagut aquesta disminució; en aquest cas particular, l’estalvi econòmic derivat de la disminució d’aquesta taxa entre 2008 i 2013 és de gairebé 10 milions d’euros. Seguint amb els indicadors de seguretat, i anant a aquells relacionats amb les cures infermeres, la mortalitat en GRD de baixa mortalitat es manté estable al voltant del 0,07%. En canvi, la mortalitat en pacients que han desenvolupat complicacions té una tendència descendent des de l’any 2009, i ha passat del 27,3% al 25,3% l’any 2014. Les úlceres per pressió tenen una tendència més irregular.
Les mesures de racionalització i austeritat que ha estat necessari implantar des de l’inici de la crisi econòmica pels hospitals del SISCAT han permès reduir les despeses i generar unes pèrdues d’explotació que, malgrat la disminució dels ingressos, mostren uns indicadors de resultats al 2013 similars als del 2009, any previ al començament de l’aplicació de les mesures d’ajustament. Així, els indicadors de la Central de Balanços dels hospitals del SISCAT per a l’any 2013 relatius a la rendibilitat d’ingressos, la rendibilitat econòmica, els recursos generats positius i l’ingrés per unitat produïda han empitjorat, però generant unes pèrdues inferiors al conjunt d’impactes econòmics negatius que s’han produït al 2013 (reducció de tarifes, increments del tipus impositiu de l’IVA i l’alça de les quotes de la Seguretat Social), mentre que el cost per unitat produïda i la productivitat milloren respecte a l’any 2012. La solvència, liquiditat i endeutament tenen valors bastant estables respecte a l’exercici 2012.
Pel que fa a la docència dels hospitals del SISCAT, la mitjana de les puntuacions dels 3 primers MIR que han triat un hospital català és de 7; en el cas dels residents d’infermeria és de 96. Finalment, i pel que fa als indicadors d’ús de TIC en salut, els resultats mostren valors lleugerament inferiors a l’any passat, tot i que positius, com és la digitalització i ús de la de la història clínica electrònica en el 75% del centres, o l’ús de la teleconsulta i el telediagnòstic en el 44,1% i el 50,0% dels centres, respectivament.
El fet que el primer informe amb dades nominals inclogués dades de dos anys enrere, possibilita a dia d’avui tenir una sèrie de sis anys (2009-2014). Això ha fet possible seleccionar un conjunt d’indicadors, presents en tots els informes i analitzar la tendència en els valors, per tal de veure l’impacte de les polítiques sanitàries i accions de millora portades a terme en aquests darrers anys. Aquesta avaluació representa un pas més per reforçar la Central de Resultats com una eina per monitorar, avaluar i comparar l’evolució dels resultats assistencials i de gestió dels centres, així com també per reforçar els objectius de transparència i retiment de comptes. Aquest és el cas de:
- l’atenció centrada en el pacient, i el paper fonamental del PLAENSA per conèixer les valoracions de les persones usuàries,
- les hospitalitzacions, sobretot l’augment de les quirúrgiques, i la potenciació de la CMA, com a elements molt importants per a la millora de l’eficiència de l’atenció,
- la mortalitat a l’alta i a 30 dies, molt sensibles al coneixement progressiu dels factors associats, i al lideratge clínic necessari per implementar mesures de millora,
- les cesàries, en què s’han identificat els elements que estan sempre presents en els hospitals que en fan menys,
- els ingressos urgents i les urgències ingressades, molt relacionats amb l’adequació del criteri d’ingrés i la utilització d’alternatives a l’hospitalització convencional, i
- la bacterièmia de catèter venós i de catèter venós central, en què s’han produït disminucions significatives, i on els programes VINCat, Bacterièmia Zero i Cat-VINCat han sigut cabdals.
Com a altres anys, l’anàlisi dels resultats d’aquest informe pot aprofundir-se mitjançant l’aplicatiu de la Central de Resultats i els fulls de càlcul dinàmics disponibles al lloc web de l’Observatori (http://observatorisalut.gencat.cat), així com mitjançant els fitxers de dades obertes que, complint amb els estàndards internacionals del W3C, es posen a disposició de tothom al lloc web de la Generalitat de Catalunya (http://dadesobertes.gencat.cat/ca). Com a novetat, per tal de facilitar la consulta dels resultats, aquest any s’inclouen a l’informe imprès les taules amb els indicadors per hospitals (les “fitxes d’hospitals”), que ja estaven disponibles l’any passat a la pàgina web. A més a més, s’ha dissenyat un full amb representacions gràfiques d’una selecció dels indicadors, per a cadascun dels hospitals, amb l’objectiu de ser una eina d’ajut en la gestió clínica dels centres. Finalment, i com l’any passat, s’ha publicat un resum dels resultats en forma d’infografia.
Aquest informe, i totes les dades que s’hi presenten, poden trobar-se al web de l’Observatori: http://observatorisalut.gencat.cat