Josep Vidal Alaball, Metge de Família. EAP Artés (ICS)
Sigui en el camp que sigui, les xarxes socials obren un ventall d’oportunitats. Les seves funcionalitats porten anys canviant la vida de moltes persones, començant per les relacions amb els més pròxims, però també amb les organitzacions, empreses i marques que ens envolten o fins i tot amb el personal sanitari.
En el camp de la salut, no tinc clar que les xarxes socials hagin de servir per millorar la relació i la interacció amb els pacients perquè això ja s’hauria de fer en les consultes del dia a dia. El que sí que és veritat és que haurien de servir perquè els pacients puguin consultar o reforçar aspectes mèdics que de vegades no es poden desenvolupar del tot en una consulta mèdica. Un bon exemple d’això té a veure amb l’ús d’inhaladors. De vegades, per a un professional pot ser més fàcil recomanar un vídeo sobre com les persones amb malalties respiratòries l’utilitzen que ensenyar a corre cuita la tècnica correcta.
És en el camp de la prevenció de malalties i la promoció de la salut on les xarxes socials tenen molt de camí per davant. Actualment hi ha un gran interès en temes relacionats amb l’adquisició d’hàbits saludables i crec que seria bo que els professionals sanitaris hi participéssim aportant els nostres coneixements i experiències.
Els xats per respondre dubtes també són molt positius però cal anar amb compte. Com passa amb alguns programes de ràdio on es responen dubtes mèdics en directe, aquests espais d’interacció haurien de centrar-se en aspectes genèrics i no entrar en detalls concrets de pacients afectats. Per contra, els xats o altres formes d’interacció entre professionals són molt útils, ja que ajuden a compartir experiències i coneixements. En aquest sentit, és molt destacable la filosofia i les posibilitats que ofereixen noves eines com l’Observatori d’Innovació en Gestió Sanitària.
En una línia similar, una de les experiències tecnològiques que més bon resultat han donat al llarg d’aquests últims anys han estat els programes de telemedicina implantats a la Catalunya Central. Vaig tenir el privilegi de poder-los desenvolupar quan ocupava tasques de gestió i ara tinc la gran sort de poder-ne gaudir com a professional clínic. Pràctiques innovadores com la teledermatologia, les teleúlceres, la teleressonància i la teleaudiometria faciliten la nostra tasca diària i tenen una gran acollida per part dels usuaris. No podem esperar més a implantar-los a tot Catalunya.
Aquestes experiències són exemplars i mostren la millor cara dels usos de les xarxes socials, però paral·lelament a l’impuls d’aquestes noves oportunitats, crec que fa falta més educació i formació per entendre els seus usos correctes i també els seus límits i punts dèbils per tal d’evitar-los. A més, encara costa trobar cursos per a professionals sanitaris sobre noves tecnologies i xarxes socials organitzats de manera rutinària per institucions públiques i, de cara als pacients, encara hi ha més mancances. Treballar també en aquesta línia és indiscutible si es volen aconseguir els millors resultats amb la incorporació de les noves tecnologies a la gestió sanitària.