Manel Balcells, comissionat del Departament de Salut al Centre Tecnològic LEITAT
Un dels reptes de qualsevol país que aposti per l’economia del coneixement és, sens dubte, situar la innovació com a eix estratègic de creixement i desenvolupament, i aconseguir que aquesta innovació reverteixi en valor econòmic. És a dir, que es retornin a la societat els beneficis de la inversió en recerca bàsica i aplicada realitzada.
Tanmateix, qualsevol país prioritza els sectors productius on hi té importants fortaleses, afavorint les condicions per fer-ho possible –el que s’anomena ecosistema innovador-, i completant així la cadena de valor des de la recerca fins al mercat.
A casa nostra, Catalunya, és ben sabuda la notable dissociació entre l’elevat nivell de la recerca biomèdica, que és puntera a Europa i té rellevància mundial (es poden consultar els resultats dels centres a l’informe de Central de Resultats) i el moderat grau d’innovació reflectit pels estàndards europeus i publicats per la Comissió Europea en els Regional Innovation Scoreboards.
Nivells d’innovació regionals
Font: Comissió Europea, Regional Innovation Scoreboard 2014
Revertir aquesta situació no és gens fàcil. Ni tan sols es pot esperar que es produeixi amb actuacions puntuals per molt brillants que puguin ser o per un seguit de casos d’èxit que apareguin en l’horitzó immediat. Cal un canvi de paradigma, que sigui fruit de definir en primer lloc una estratègia i, posteriorment, d’implementar-la amb eficiència i eficàcia.
En aquest sentit, per contribuir a accelerar aquest procés, el CASost (Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari), òrgan assessor del president de la Generalitat, ha elaborat un informe titulat Proposta d’estratègia de valorització del coneixement en el sistema sanitari i de recerca en salut a Catalunya. L’informe, referendat també per prestigiosos especialistes en aquest àmbit, aposta precisament per un conjunt de mesures que permetin que Catalunya es comporti, pel que fa a la posada en valor del coneixement biomèdic, com els països més capdavanters en un període relativament curt de temps.
D’això en podríem dir accelerar la innovació en el camp de la salut. Per fer-ho, primer cal l’estratègia i després els instruments. Però sobretot cal la voluntat política de voler-ho tirar endavant.