Ana Ripoll, Presidenta de l’Associació Bioinformatics Barcelona – BIB
Vivim en una societat que és capaç de generar ingents quantitats de dades en pocs segons. De fet, s’estima que en dos dies generem tantes dades com les creades des del naixement de la civilització fins a la finalització del Projecte Genoma Humà el 2003. El sistema sanitari no escapa a l’era del big data, ja que actualment disposa de dades que provenen d’una gran varietat de fonts, com ara de les històries clíniques electròniques, laboratoris, sistemes d’imatge mèdica o anotacions dels metges. A més d’aquestes fonts més clàssiques, s’hi afegeixen les que genera el pacient a través de dispositius electrònics de monitoratge a temps real, aplicacions mòbils, xarxes socials o fòrums de pacients. Actualment aquestes dades es troben disperses, desconnectades, en diversos formats i, fins i tot, en alguns casos, sense digitalitzar, i en conseqüència és complicat el seu processat i anàlisi. Extreure la informació valuosa que contenen totes aquestes dades del sistema sanitari ajudarà a augmentar el coneixement biomèdic per avançar cap a una medicina preventiva, personalitzada, predictiva i participativa.
Les polítiques de salut pública necessiten utilitzar el big data d’una forma exhaustiva i integradora, mitjançant l’aplicació dels principis de compartició i reutilització de les dades, tot creant una xarxa de coneixement capaç de connectar bancs de dades heterogenis. A més a més, avançar en el desenvolupament de noves metodologies de simulació i anàlisi de les dades permetrà conèixer el comportament de la malaltia i desenvolupar prediccions epidemiològiques. Així mateix, noves aproximacions són necessàries per millorar l’actual estratificació del risc. És evident que el sistema sanitari necessita sistemes que tinguin en compte l’efecte combinat de les variables ambientals, genètiques i d’estil de vida de les persones per tal de planificar les accions a emprendre en l’àmbit de la salut pública. D’altra banda, la possibilitat de detectar nou coneixement ocult donarà suport a les autoritats sanitàries en la presa de decisions per desenvolupar enfocaments que posin la salut al centre de les seves polítiques i reduir les despeses del sector sanitari.
Però per aconseguir aquests objectius no només és necessari que les dades biomèdiques existeixin i estiguin disponibles, sinó que necessitem la bioinformàtica, és a dir, l’àrea d’investigació en què s’apliquen les ciències de la computació i les tecnologies de la informació per al tractament de dades biològiques, per ajudar a aconseguir millores.
El desenvolupament de la bioinformàtica en aquest àmbit requereix desenvolupar la investigació i l’aplicació de millores en la cadena de valor del big data sanitari, és a dir, en la capacitat per adquirir i registrar les dades; netejar, extreure i anotar la informació; integrar, agregar i visualitzar; processar les consultes, modelar i analitzar les dades, per arribar finalment a la seva interpretació. A més, també es requereixen noves arquitectures computacionals, tècniques, algoritmes i anàlisis per gestionar, intercanviar i reutilitzar aquesta riquesa de dades. Això sí, en tot aquest procés s’han de posar les mesures adients per assegurar que es respectin aspectes socials com ara la privacitat i la protecció de les dades dels pacients, a més d’implicar a les persones que treballen dins del sistema sanitari.
És evident que abordar tots els components de la cadena de valor del big data requereix d’una transformació en la manera de treballar que impulsi la coordinació entre diverses disciplines i xarxes a més de la integració de diverses tecnologies. Desenvolupar aquesta tasca necessita professionals bioinformàtics que tinguin sòlides competències en diverses disciplines com la informàtica, la biologia, les matemàtiques, l’estadística i la química, entre d’altres. El que necessitem és incorporar aquests professionals als hospitals, centres de recerca i empreses a fi que puguin crear ponts de comunicació i potenciar la interacció entre biòlegs, metges, enginyers, ciutadans i empresaris. De la mateixa manera, seria convenient que els facultatius mèdics coneguin i es familiaritzin amb les noves possibilitats que ofereix la bioinformàtica per tractar les dades sanitàries, per promoure la seva incorporació al dia a dia assistencial i perquè, en definitiva, els avenços de la recerca arribin al pacient. Malauradament, hi ha una mancança de professionals bioinformàtics, i és d’aquí on sorgeix la necessitat d’introduir aquesta disciplina i crear una plataforma com Bioinformatics Barcelona (BIB) que aglutini tots els professionals que intervenen a la cadena de valor del big data, com universitats, hospitals, centres de recerca, grans infraestructures científiques i empreses.
Recentment el BIB ja s’ha constituït com a associació amb més de 30 entitats (membres) i té com a finalitat catalitzar iniciatives i dinàmiques col·laboratives en l’àmbit de la bioinformàtica. Totes aquestes entitats estaran interconnectades mitjançant una xarxa necessària per al tractament de big data a fi de compartir recursos de manera eficient, posar a l’abast eines, serveis i aplicacions, dissenyar i aplicar un codi de bones pràctiques, detectar necessitats específiques de formació, establir sinèrgies entre els socis i generar noves oportunitats que donin impuls socioeconòmic al sector de la salut. A més aquesta xarxa ha de permetre avançar en la recerca, impulsar la transferència de coneixement i tecnologia i incrementar la competitivitat del sector industrial. Pel que fa a la formació, el BIB té per objectiu vehicular la formació de nous experts i professionals bioinformàtics altament qualificats i competitius demandats pels diferents sectors. En aquest sentit, el BIB ja ha impulsat el disseny de programes formatius pioners a tot l’Estat, per una banda, s’ha posat en marxa aquest curs 2015-16 la formació professional de tècnics informàtics amb orientació bioinformàtica, i per una altra, està previst que per al curs 2016-17 comenci el primer grau interuniversitari de bioinformàtica al Sistema Universitari Català. En definitiva, atenent el potencial del qual disposem, el BIB vol convertir Barcelona i Catalunya en un clúster científic líder al sud d’Europa i en un node estratègic, gràcies a un ecosistema altament competitiu i una ubicació geogràfica privilegiada oberta al món.