Andreu Segura, Secretari del Pla Interdepartamental de Salut Pública de Catalunya
Aviat farà trenta anys de la primera conferència internacional de promoció de la salut que va tenir lloc a Ottawa. Entre les seves recomanacions destacava la conveniència de reorientar els serveis sanitaris i la necessitat que les persones i les comunitats assumissin el control dels determinants de la seva salut; se’n fessin responsables.
Ambdues propostes son a l’arrel del projecte COMSalut i dels seus antecedents més directes, com ara el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP), una de les innovacions de la llei de Salut Pública de Catalunya del 2009, que feia palesa la importància dels diversos sectors de la societat i de les administracions públiques sobre la salut i, en conseqüència, els reconeixia com elements decisius de les polítiques de salut i, per això, del pla de salut mateix. Un pla de salut que, pel que fa al sistema sanitari, promou el desenvolupament de fórmules organitzatives i de finançament dels serveis més conseqüents amb la dimensió comunitària i la cooperació entre proveïdors, com els pactes territorials a les agrupacions de gestió assistencial (AGA) del CatSalut.
COMSalut té, però, un altre antecedent notable. La xarxa AUPA[1] que a hores d’ara agrupa uns 85 equips d’atenció primària de Catalunya. És a dir prop d’una quarta part del conjunt. A requeriment del Conseller de Salut, el nucli operatiu coordinador de la xarxa va elaborar a finals de l’any 2014 una proposta de desenvolupament de la salut comunitària a Catalunya que ha estat la base del projecte actual.
El mes de febrer d’enguany, el Departament de Salut inicià la preparació del projecte que, elaborat per un grup impulsor, ha comptat amb els equips d’atenció primària convidats i amb els respectius dispositius de salut pública locals, que són els components nuclears de la iniciativa. Amb la participació de les entitats municipalistes representants de les administracions locals, dels professionals -mitjançant les corporacions i les societats científiques- i de les entitats ciutadanes del tercer sector, el 8 de juny es va constituir el grup de coordinació i seguiment, amb el compromís de vetllar pel desenvolupament i la generalització del COMSalut.
Un projecte que no comporta un increment del pressupost de sanitat perquè, més que afegir noves intervencions a les que ja es fan, el que pretén és que totes les activitats assistencials i sanitàries s’adoptin, com demanava la carta d’Ottawa, sota una perspectiva comunitària. I això vol dir deixar de fer algunes activitats que no afegeixen valor des del punt de vista de la salut de les persones i de la societat i afrontar els problemes crònics de salut amb una orientació preventiva comunitària. Un enfocament que ha d’alliberar recursos per dedicar-los a les prioritats locals i a les intervencions més efectives i equitatives. Una autonomia que tant el Departament de Salut com el CatSalut han formalitzat amb les entitats proveïdores i els dispositius sanitaris de les ABS implicades mitjançant un acord marc signat el propassat 8 de juliol.
Aquesta primera fase del projecte implica 16 ABS[2] que han acordat:
1) Dissenyar i desenvolupar una estratègia de salut comunitària local basada en la detecció de necessitats i la identificació de recursos i d’actius que impliquin tot el personal de la ABS, particularment de l’EAP.
2) Implicar els ciutadans i els pacients en el màxim d’iniciatives possible.
3) Reorientar totes les activitats assistencials des de la perspectiva comunitària. Interès especial amb la prevenció de les malalties cròniques i l’atenció als pacients crònics.
4) Implementar intervencions comunitàries especifiques en poblacions vulnerables de les ABS (persones en situació o en risc d’exclusió social, atur, persones grans soles, sense sostre, promoció de l’esport en adolescents en risc).
5) Contribuir a la reducció de les desigualtats injustes i evitables que afecten la salut i, en general, promoure l’equitat sanitària i de salut.
6) Elaborar un mapa dels actius comunitaris (equipaments, activitats socials i culturals) particularment els que poden ser de més utilitat per a la promoció de la salut.
7) Desenvolupar activitats comunitàries vinculades als pactes territorials entre proveïdors.
8) Impulsar i adaptar localment els programes, iniciatives, intervencions territorials de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (obesitat infantil, salut als barris, salut i escola, pla d’activitat física, etcètera).
9) Endegar i mantenir un sistema de vigilància i avaluació dels objectius i actuacions (el més compatible possible amb els sistemes d’informació de la sanitat).
10) Desenvolupar i millorar els sistemes d’informació actuals per tal que facin possible l’assoliment dels propòsits i dels objectius, particularment una història clínica que faciliti la consideració pràctica dels factors socials i comunitaris.
Fins acabar l’any es preveu que estarà enllestida la constitució operativa dels equips (EAP + SP local + altres participants sanitaris: farmàcies, etc.), s’haurà presentat el projecte a les comunitats de les ABS respectives i s’hauran establert les primeres aliances amb les administracions públiques afectades, tant locals com autonòmiques, s’hauran enllestit, en el seu cas, la cartografia dels actius locals (mapeig d’actius), s’hauran definit els objectius locals conjuntament amb d’altres sectors i la comunitat, s’haurà començat a dissenyar una nova cartera de serveis, la qual cosa significa una profunda reorganització interna i, a més de continuar i millorar, en el seu cas, les intervencions comunitàries en curs, s’haurà endegat alguna intervenció comunitària nova amb caràcter il·lustratiu per als professionals i la ciutadania.
_____________________________
[1] AUPA (Actuant units per a la salut) és una iniciativa autònoma dels professionals que voluntàriament s’han vingut aplegant per veure de desenvolupar la perspectiva comunitària que forma part del model bio-psico-social característic de l’especialitat mèdica i d’infermeria que precisament es denomina de família i comunitària. Prové del grup APOC (Atenció Primària Orientada a la Comunitat) de la CAMFiC i ha vingut mantenint i promovent aquesta dimensió social, sovint menystinguda però essencial si volem que els serveis sanitaris contribueixin a millorar la salut de la població de debò.
[2] Llista de les 16 ABS per entitat proveidora: Cervera (ICS), Reus-4 (ICS), Salt (ICS), Pineda de Mar (ICS), Sallent (ICS), Casanova-Esquerra de l’Eixample (CAPSE), Carmel (ICS), Chafarinas (ICS), Sant Gervasi (EBA), Vallcarca (EBA), Roquetes (ICS), Nova Lloreda Montigalà (BSA), La Roca del Vallès (CSSC), Castellar del Vallès (ICS), Castelldefels (CASAP), Barceloneta (PAMEM).