Emili Vela, Responsable dels Mòduls per al Seguiment d’Indicadors de Qualitat (MSIQ) Àrea d’Atenció Sanitària, CatSalut
En els darrers anys s’ha observat un increment de la prevalença de malalties cròniques degut, en part, a l’increment de l’esperança de vida, a l’envelliment de la població i a la millora de l’atenció sanitària. Aquests factors també han propiciat l’aparició de pacients amb un elevat nombre de patologies concomitants amb un elevat risc de descompensació. Aquests pacients representen un percentatge relativament petit de la població, però realitzen una elevada utilització dels recursos sanitaris. De fet, es pot afirmar que, pel que fa als pacients crònics, la multimorbiditat és la norma, no l’excepció.
Atenent a aquestes circumstàncies, l’estratificació de la població en grups de risc, que permeti conèixer i preveure les seves necessitats futures de recursos sanitaris, és un objectiu contemplat en diverses línies estratègiques definides en el Pla de Salut de Catalunya (2011-2015) i resulta especialment rellevant en la transformació dels models assistencials (fent-los més proactius), en el tractament de la cronicitat (establint poblacions diana per a determinades actuacions) i en la integració dels nivells assistencials, tant sanitaris com socials.
Figura 1: Estratificació de la població segons el risc. Catalunya 2014.
%Pob: Percentatge de la població de Catalunya
%Mort: Percentatge de mortalitat
%Ingres: Taxa d’hospitalització urgent per cada 100 assegurats
Despesa: Despesa sanitària mitjana anual per càpita
%Despesa: Percentatge sobre la despesa sanitària global de Catalunya.
En la cúspide de la piràmide se situa el 5% de la població amb més grau de complexitat. Aquest grup té una elevada taxa de mortalitat (11,2%), una taxa d’hospitalització urgent de 58,4 per cada 100 assegurats i una despesa anual de 7.070€ per càpita. Concretament, a l’any 2014, es va destinar el 35,9% de la despesa sanitària catalana a l’atenció d’aquest 5% de la població.
El procés d’estratificació es du a terme dos cops a l’any i la informació obtinguda, a nivell individual, es publica amb aquesta periodicitat a la Història Clínica Compartida per tal que sigui accessible als professionals sanitaris en el moment que atenen els pacients, tot facilitant el seguiment i el disseny i implementació d’intervencions proactives en pacients d’elevat risc. A més del seu ús assistencial, aquesta informació contribueix de forma molt rellevant, com a variable d’ajust, a l’elaboració de models predictius, a l’assignació de recursos o al desenvolupament d’eines de benchmarking.
En resum, l’estratificació pot ser una eina útil en diversos processos, amb objectius tan diversos com la millora de la qualitat assistencial, l’eficàcia i l’eficiència del sistema sanitari, la detecció i disminució de la variabilitat de la pràctica clínica, la millora de les tècniques d’avaluació i, en definitiva, per a la presa de decisions, tant a nivell micro com macro.