
Sempre que es descriu el sistema sanitari espanyol, es conclou que són 17 sistemes sanitaris diferents. La veritat és que no són gaire diferents perquè tots tenen el mateix passat i les mateixes regles heretades del Instituto Nacional de Previsión (INP), però el discurs de la diversitat (sempre excessiva) agrada als partidaris de la nova centralització. Hi ha, però, una munió important d’espanyols que no rep assistència sanitària de cap dels 17 sistemes autonòmics, són els que anomeno el 18 sistema. El 18 sistema està format per uns 2 milions d’espanyols que són beneficiaris de MUFACE, ISFAS i MUJEJU; és a dir, els alts funcionaris de l’estat, els militars, els jutges i les seves famílies. Aquests escullen cada any on volen ser atesos, bé en una comunitat autònoma, bé per una asseguradora privada i la majoria -un 80%- escull ésser atès per una asseguradora privada.
Aquest 18 sistema és més gran que moltes comunitats autònomes, de fet és similar en població al País Basc i no està transferit a les comunitats autònomes sinó que segueix essent gestionat per l’estat. Desconeixem totes les dades sanitàries d’aquesta població: morbiditat, infeccions, utilització sanitària, etc. Tampoc no tenen targeta sanitària, ni història clínica electrònica, ni fan servir la recepta electrònica; el 18 sistema -tot i ésser responsabilitat de l’estat- no disposa del que l’estat demana a les comunitats autònomes. La cartera de serveis és similar a la població coberta pel SNS, però amb diferències en els copagaments, tot i que aquestes diferències no han estat considerades mai com a desigualtats. És habitual que un beneficiari d’aquest 18 sistema passi a ésser atès a la comunitat autònoma quan necessita una intervenció sanitària molt costosa i normalment prefereixen els serveis del SNS quan es jubilen i utilitzen més els serveis sanitaris. Quan el beneficiari de MUFACE fa servir el sistema sanitari d’una comunitat autònoma, l’estat s’estalvia la despesa.
El 18 sistema està format exclusivament per funcionaris públics que, malgrat tota la polèmica antiprivada que s’ha desfermat, els agrada més l’atenció privada. El 18 sistema s’ha estalviat les retallades sanitàries que hem patit els que rebem serveis sanitaris de les comunitats autònomes. És possible que siguin els membres del 18 sistema els que han decidit els retalls que es farien a la sanitat pública, doncs és més que probable que la majoria del consell de ministres estigui format per assegurats de MUFACE.
Quanta raó en el que expliques! A més ja ho deia ja la Comisió Abril Martorell ( que va funcionar el segle passat) , aquest sistema “parasita” el serveis públics i no s’ha desmuntat mai..Segurament molts funcionaris que hi están adscrits es queixen de la suposada “privatització” del sistema quan es volen posar en funcionament fòrmules de gestió més eficient del sector públic.
Una molt bona reflexió! Hi haurà alguna persona que posi “fil i agulla”? I desprès es queixen de manca d’equitat territorial!
Helena i Laura, moltes gràcies pels vostres comentaris.
Aquest anàlisi no arriba al gran públic i és una pena, Lluís.
Moltes gràcies i una abraçada gran.
M’agrada la visió que fas d’aquest col·lectiu de persones no cobertes en teoria pel Sistema Nacional de Salut, o dit en altres paraules, 2 milions de ciutadans que poden escollir la provisió dels serveis sanitaris. Es curiós com les “mareas blancas” no s’han adonat del tema. L’any 1996 el PP, amb en Rato al Ministeri d’Economia, va suprimir definitivament les “entidades colaboradoras” i també la desgravació fiscal per les quotes a les assegurances privades, fet que vàrem defensar sense èxit en les negociacions per la millora del finançament. Contradiccions del nostre sistema.
M. Virtudes i Eduard, moltes gràcies pels vostres comentaris i per llegir-nos. Totes les reflexions són benvingudes.
Gairebé 5 anys després de la seva publicació, el llegeixo seguint una referència d’Anna Garcia-Altés.
Curt, clar i contundent. Enhorabona Lluís.