AQuAS Blog

Health care apps: a whole new world. Separating the wheat from the chaff?

10 març

Not too long ago, our grandparents, and even our parents, would be given closed envelopes at the practitioner’s, with the results of medical tests or reports that one healthcare professional would send to another one. Patients were mere couriers of the information regarding their very own health. Surely, more than one would not «respect the rules» and open the envelope, to read what actually belonged to them.

Things are very different now. The democratisation of society; the better education of citizens, at all levels; the growing concern about all issues regarding our health, be it physical, mental, emotional or social, or the fact that information flows fast, have occurred in parallel to the great technological revolution, which has dramatically changed many aspects of our everyday life. And amidst this change of paradigm, apps have appeared.

There is an app for each aspect of our daily life, and instead of helping make it easier, it ends up gets more complicated. Health is no exception, obviously. There are said to be more than 100,000 health apps now, of which less than 20% are addressed to the management of specific diseases, such as diabetes or depression. The rest of apps are included in what is called wellbeing apps, which promote healthy lifestyle habits.

Avaluació mHealth Carme Carrion

Within this new situation some questions are bound to arise: Will apps change the way we interact with our health and the healthcare system? Which is the best app to treat a particular disease? Are all apps appropriate for any kind of person? Do they add value to everyday practice? Are they effective? Will there be a day when healthcare professionals would prescribe the use of an app, along with a drug or a diet?

So far, there is no clear answer to these questions. It is widely accepted that the technological aspects -data safety or interoperability- should be validated. But what about validation of their contents? Is there some kind of scientific evidence behind the recommendations made by the apps? How should we validate their efficacy and cost-effectiveness?

In the recent Mobile World Congress in Barcelona, the attendants of a conference on the role of apps in lifestyle changes, most of them with a technological background, concluded that a renowned institution was needed to assess or validate the current bubble of health apps; this should be done, however, without thwarting innovation. It seems now that the concern on separating the wheat from the chaff is becoming obvious even to developers.

Digital Health & Wellness Summit

Digital Health & Wellness Summit - MWC - Picture of @EdwinMermans

Post written by Carme Carrion (@Carme Carrion).

A brief about digital health topics during the Mobile World Congress, here.

Las apps de salud: un mundo nuevo. ¿Separamos el grano de la paja

10 març

No hace muchos años, nuestros abuelos, e incluso nuestros padres, cuando iban al médico recibían sobres cerrados, que contenían los resultados de pruebas médicas o informes que un profesional de la salud derivaba a otro. Los pacientes eran simples mensajeros de las informaciones relativas a su propia salud. Seguramente, más de una y de dos personas “no respetaban las normas” y abrían los sobres para leer eso, que en definitiva, no les tocaba.

Hoy en día, las cosas son muy diferentes. La democratización de la sociedad, la más y mejor formación en todos los ámbitos de los ciudadanos, la creciente preocupación por todos los aspectos de nuestra salud, ya sea desde la vertiente física, como la mental, emocional o social, o el hecho que la información fluya rápidamente son aspectos que paralelamente a la gran revolución tecnológica actual han hecho cambiar radicalmente muchos aspectos de nuestro día a día. Y en todo este cambio de paradigma, surgen las apps.

Hay apps dirigidas a cualquier ámbito de nuestro día a día y el objetivo es facilitarnos la vida, o complicárnosla. La salud, no es una excepción. Hay quien dice que a fecha de hoy hay más de 100.000 apps de salud, de las cuales menos del 20% se dirigen al manejo de enfermedades específicas como la diabetes o la depresión. El resto de las apps se enmarcan dentro de lo que se denominan apps de bienestar y promocionan hábitos de vida saludable.

Avaluació mHealth Carme Carrion

Dentro de este mundo nuevo quizás hay que empezar a hacernos algunas preguntas: ¿las apps cambiarán la manera cómo interaccionaremos con nuestra salud y el sistema sanitario? ¿Cuál es la mejor app para tratar una determinada patología? ¿Son todas las apps válidas para todo tipo de persona? ¿Añaden valor a la práctica habitual? ¿Son eficaces? ¿Habrá un día en que los profesionales sanitarios además de prescribir un determinado fármaco o una determinada dieta, nos prescribirán el uso de una app?

Todas estas preguntas a fecha de hoy no tienen respuesta clara. Parece bastante aceptado que los aspectos tecnológicos como la seguridad de los datos, o la interoperabilidad, tienen que ser validados; pero ¿ y la validación de los contenidos? ¿Hay algún tipo de evidencia detrás de las recomendaciones que nos hacen las apps? ¿Cómo tenemos que hacerlo para validar su eficacia y coste-efectividad?

En el último congreso del móvil en Barcelona, en una jornada sobre el papel de las apps en los cambios de hábitos, un grupo de expertos, en la mayoría tecnólogos, concluyeron que hacía falta un organismo reconocido que validase o evaluase la gran burbuja actual de las apps de salud, eso sí, según se dijo, hacía falta hacerlo sin que se parase la innovación. Así pues, parece que la preocupación por separar el grano de la paja empieza a ponerse de manifiesto incluso entre los desarrolladores.

Digital Health & Wellness Summit

Digital Health & Wellness Summit - MWC - Picture of @EdwinMermans

Entrada elaborada por Carme Carrion (@Carme Carrion).

Si quereis conocer los principales temas de salud digital tratados en el Mobile World Congress de Barcelona, podeis leer un resumen aquí.

Les apps de salut: tot un món nou. Destriem el gra de la palla?

10 març

No fa pas massa anys, els nostres avis i, fins i tot, els nostres pares quan anaven al metge rebien sobres tancats, que contenien els resultats de proves mèdiques o informes que un professional de la salut li adreçava a un altre. Els pacients eren mers missatgers de les informacions relatives a la seva pròpia salut. Ben segur, més d’una i de dues persones “no respectaven les normes” i obrien els sobres per tal de llegir allò que, en definitiva, els pertanyia.

Avui les coses són molt diferents. La democratització de la societat, la més i millor formació en tots els àmbits dels ciutadans, la creixent preocupació per tots els aspectes de la nostra salut, ja sigui des de la seva vessant física, o bé mental, emocional o social, o el fet que la informació flueixi ràpidament són aspectes que paral·lelament a la gran revolució tecnològica actual han fet canviar radicalment molts aspectes del nostre dia a dia. I en tot aquest canvi de paradigma, sorgeixen les apps.

Hi ha apps adreçades a qualsevol àmbit del nostre dia a dia i l’objectiu és facilitar-nos la vida, o complica-nos-la. La salut, és clar, no és pas una excepció. Hi ha qui diu que a data d’avui hi ha més de 100.000 apps de salut, de les quals menys del 20% s’adrecen al maneig de malalties específiques com la diabetis o la depressió. La resta de les apps s’emmarquen dins del que s’anomenen apps de benestar i promocionen hàbits de vida saludable.

Avaluació mHealth Carme Carrion

Dins d’aquest món nou potser cal que comencem a fer-nos algunes preguntes: les apps canviaran la manera com interaccionarem amb la nostra salut i el sistema sanitari? Quina és la millor app per tractar una determinada patologia? Són totes les apps vàlides per a tot tipus de persona? Afegeixen valor a la pràctica habitual? Són eficaces? Hi haurà un dia en què els professionals sanitaris a banda de prescriure un determinat fàrmac o una determinada dieta, ens prescriuran l’ús d’una app?

Totes aquestes preguntes a data d’avui no tenen resposta clara. Sembla bastant acceptat que els aspectes tecnològics com són la seguretat de les dades, o la interoperabilitat, cal que siguin validats, ara bé, i la validació dels continguts? Hi ha algun tipus d’evidència darrera de les recomanacions que ens fan les apps? Com ho hem de fer per validar la seva eficàcia i cost-efectivitat?

En el darrer congrés del mòbil a Barcelona, en una jornada sobre el paper de les apps en els canvis d’hàbits, un grup d’experts, en la majoria tecnòlegs, van concloure que calia un organisme reconegut que validés o avalués la gran bombolla actual de les apps de salut, això sí, segons es va dir, caldria fer-ho sense que s’aturés la innovació. Sembla doncs que la preocupació per destriar el gra de la palla comença a fer-se palesa fins i tot entre els desenvolupadors.

Digital Health & Wellness Summit

Digital Health & Wellness Summit - MWC - Picture of @EdwinMermans

Entrada elaborada per Carme Carrion (@Carme Carrion).

Si voleu conèixer els principals temes sobre salut digital tractats al Mobile World Congress, en podeu llegir un bon resum aquí.

Mobile Is Everything

3 març

Barcelona Mobile Fira Barcelona is Mobile. The great mobile world exhibition has not gone unnoticed to the city. With a record 100,000 visitors, the Mobile World Congress took place last week in Barcelona, under the theme «Mobile is everything». Considering the innovations presented in it, it appears that healthcare is also becoming mobile (mhealth).

The massive mobile technology world fair gathered mobile operators, technology manufacturers, providers, distributors, and content providers who presented the industry’s latest innovations. According to Genís Roca (@genisroca), the contents of this year’s Mobile World Congress has turned around these 6 topics:

1.   Graphene
2.   Virtual reality
3.   eSim
4.   Connected Car
5.   5G
6.   Internet of Things – IoT

Three of these large trends have very clear applications in the field of healthcare.

The first topic is graphene. The Catalan Institute of Nanoscience and Nanotechnology (ICN2), in collaboration with research centres from Barcelona and the Autonomous University of Barcelona, has presented a group of graphene electronic sensors that can be used to detect the electrical activity of the brain. The early detection of an epileptic crisis could be possible in patients suffering from epilepsy and implanted with these sensors. The implanted device on the cortex would alert the patient by, for instance, sending an alarm signal to an external mobile device.

Virtual reality has been the main character in the congress, or at least, the one that caused more anticipation. This was best seen in the long queues to visit Samsung’s roller coaster or SK Telecom’s submarine.

Gear VR Theater with 4D Virtual reality applications are starting to appear in the field of mental healthcare. Thus, startups such as MindWave (with their project HealthVR) or Psious offer treatments to tackle phobias, fears or generalised anxiety by exposing patients to virtual reality images, in some cases as part of a cognitive behavioural therapy.

Finally, the Internet of Things is gaining ground: Internet connected objects are creating new business models and involve more and more sectors. For instance, the monitorisation of vital signs (weight, glucose, blood pressure, physical training, etc.) is increasingly more common with connected wearables (smartwatches, bracelets, etc.) that allow to collect real time data. Connected devices also allow the control and follow-up of chronic diseases, such as diabetes with Insulclok.

The mobile industry will undoubtedly continue to evolve, and its applications in the field of healthcare will grow even more. I was lucky to attend the course Mobile Thinking Days-Digital Health (organised by Mobile World Capital Barcelona, IESE Business School and RocaSalvatella), and one of the key messages that appealed to me is that any product subjected to digital pressure will end up transformed into a service (Genís Roca dixit). Therefore, a big challenge of mhealth will be to offer disruptive, quality services that meet the patients’ needs.

Entry written by Elena Torrente (@etorrente), digital health coordinator in DKV Services.

Todo es Mobile

3 març

Barcelona Mobile Fira Barcelona es Mobile. El gran congreso mundial de móviles no ha pasado desapercibido en la ciudad. Con la cifra récord de más de 100.000 visitantes, el Mobile World Congress tuvo lugar la semana pasada en Barcelona bajo el lema “Everything is mobile”. Por las novedades que se han visto, parece que también la salud es cada vez más móvil (mhealth).

La gran feria mundial de tecnología móvil concentra operadores móviles, fabricantes de tecnología, proveedores, vendedores, propietarios de contenidos que presentan las grandes novedades de la industria. De acuerdo con Genís Roca (@genisroca), el contenido de este año del Mobile World Congress ha girado entorno a estos 6 temas:

1.   Grafeno
2.   Realidad virtual
3.   eSim
4.   Connected Car
5.   5G
6.   Internet of Things – IoT

Tres de estas grandes tendencias tienen aplicaciones muy claras en el ámbito de la salud.

En primer lugar, el grafeno. El Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, en colaboración con centros de investigación de Barcelona y la Universitat Autònoma de Barcelona, ha presentado los sensores electrónicos de grafeno que pueden utilizarse para detectar la actividad eléctrica del cerebro. En pacientes epilépticos que los llevasen, se podría detectar una crisis epiléptica de manera precoz. El dispositivo, implantado en el córtex, podría alertar al paciente enviando alguna señal de alarma a un dispositivo móvil externo.

La realidad virtual ha sido la gran protagonista del congreso o, por lo menos, la que ha generado más expectación. Las colas para acceder a la montaña rusa de Samsung o al submarino de SK Telecom así lo mostraban.

Gear VR Theater with 4D Comienzan a aparecer aplicaciones de la realidad virtual en el ámbito de la salud mental. Así, startups como MindWave (en su proyecto HealthVR) o Psious ofrecen tratamientos para afrontar fobias, miedos o ansiedad generalizada a través de exponer a los pacientes a imágenes de realidad virtual, en algunos casos como parte del tratamiento de terapia conductual cognitiva.

Por último, Internet of Things (Internet de las Cosas) pisa con fuerza: los objetos conectados a Internet están generando nuevos modelos de negocio y aplican cada vez más sectores. Por ejemplo, la monitorización de variables (peso, glucemia, tensión arterial, ejercicio físico…) es cada vez más común a través de los conocidos wearables (relojes inteligentes, pulseras, etc.) que permiten obtener datos a tiempo real. Los dispositivos conectados permiten también el control y seguimiento de enfermedades crónicas como, por ejemplo, la diabetes, con Insulclok .

Sin duda, la industria del móvil seguirá evolucionando y su aplicación en el ámbito de la salud no dejará de crecer. Tuve la suerte de poder participar en el curso Mobile Thinking Days-Digital Health (organizado por Mobile World Capital Barcelona, IESE Business School y RocaSalvatella) y uno de los principales mensajes que me he llevado es que todo producto sometido a la presión digital acabará transformándose en servicio (Genís Roca dixit). Por tanto, el gran reto de la mhealth será ofrecer servicios disruptivos, de calidad y que cumplan con las necesidades de los pacientes.

Entrada elaborada por Elena Torrente (@etorrente), coordinadora de salud digital a DKV Servicios.

Tot és Mobile

3 març

Barcelona Mobile Fira

Barcelona és Mobile. El gran congrés mundial de mòbils no ha passat desapercebut a la ciutat. Amb la xifra rècord de més de 100.000 visitants, el Mobile World Congress va tenir lloc la setmana passada a Barcelona, sota el lema “Everything is mobile”. Per les novetats que s’hi han vist, sembla que també la salut és cada vegada més mòbil (mhealth).

La gran fira mundial de tecnologia mòbil concentra operadors mòbils, fabricants de tecnologia, proveïdors, venedors, propietaris de continguts que presenten les grans novetats de la indústria. D’acord amb Genís Roca (@genisroca), el contingut d’aquest any del Mobile World Congress ha girat al voltant d’aquests 6 temes:

Grafè
Realitat virtual
eSim
Connected Car
5G
Internet of Things – IoT

Tres d’aquestes grans tendències tenen aplicacions molt clares a l’àmbit de la salut.

En primer lloc, el grafè. L’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, en col·laboració de centres d’investigació de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha presentat els sensors electrònics de grafè que poden utilitzar-se per detectar l’activitat elèctrica del cervell. En pacients epilèptics que els portessin, es podria detectar una crisi epilèptica de manera precoç. El dispositiu, implantat en el còrtex, podria alertar al pacient enviant algun senyal d’alarma a un dispositiu mòbil extern.

La realitat virtual ha estat la gran protagonista del congrés o, si més no, la que ha generat més expectació. Les cues per accedir a la muntanya russa de Samsung o al submarí de SK Telecom així ho testimoniaven.

Gear VR Theater with 4D

Comencen a aparèixer aplicacions de la realitat virtual en l’àmbit de la salut mental. Així, startups com MindWave (en el seu projecte HealthVR) o Psious ofereixen tractaments per a fer front a fòbies, pors o ansietat generalitzada a través d’exposar els pacients a imatges de realitat virtual, en alguns casos com a part del tractament de teràpia conductual cognitiva.

Per últim, la Internet of Things (Internet de les Coses) trepitja amb força: els objectes connectats a Internet estan generant nous models de negoci i apliquen cada vegada a més sectors. Per exemple, la monitorització de variables (pes, glucèmia, tensió arterial, exercici físic…) és cada vegada més comú a través dels coneguts wearables (rellotges intel·ligents, polseres, etc.) que permeten obtenir dades a temps real. Els dispositius connectats permeten també el control i seguiment de malalties cròniques com, per exemple, la diabetis, amb Insulclok .

Sense dubte la indústria del mòbil seguirà evolucionant i la seva aplicació a l’àmbit de la salut no deixarà de créixer. Vaig tenir la sort de poder participar al curs Mobile Thinking Days-Digital Health (organitzat per Mobile World Capital Barcelona, IESE Business School i RocaSalvatella) i un dels principals missatges que m’he endut és que tot producte sotmès a la pressió digital acabarà transformant-se en servei (Genís Roca dixit). Per tant, el gran repte serà de la mhealth serà oferir serveis disruptius, de qualitat i que compleixin amb les necessitats dels pacients.

Entrada elaborada per Elena Torrente (@etorrente), coordinadora de salud digital a DKV Servicios.

When the system hampers innovation in healthcare

25 febr.

BARCELONA 15.01.2016 GEMMA BRUNA FOTOGRAFIADA EN BCN. FOTO LAURA GUERRERO — Sandra Bruna

It often occurs that old habits, bureaucracy and certain fossilized procedures hamper the chances that innovative projects, which have been proven effective for patients, may be extended from one organisation to another. Which are the causes that lead to this situation? And which tools can be offered to professionals?

This was one of the issues on the table in the session «Innovation in management: what are the keys to success?» organised last February 17^th by the Catalan Society of Healthcare Management (SCGS) and the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS).

The event, which was chaired by the director of the Catalan Health System Observatory, Anna García-Altés, counted with the participation of the coordinator of the Observatory of Innovation in Healthcare Management in Catalonia (OIGS), Montse Moharra, the head of the Anaesthesiology Department of Hospital Vall d’Hebron, Domingo Blanco, and the founder and Global Business Development Manager of Doctoralia, Frederic Llordachs.

Domingo Blanco described the experience of the online pre-surgery programme started in 2006 by Hospital de Viladecans, which since has proven that not only unnecessary consultations in the centre can be reduced when planning a surgery, but it also helps avoiding repeated tests.

The team led by Dr Blanco, who is presently striving to extend this experience, is dodging some obstacles, such as the difficulty of gathering the patient’s complete clinical record. «There is no unified clinical record, there are difficulties to connect primary care and the hospital, and there still is a lot of fragmentation», he admitted.

Despite the great savings for the healthcare system obtained with this online programme, it is far from being generalised. He hints at the reason. «There is a resistance against change, and the enemies of innovation are healthcare professionals themselves. We lack courage and also the support from organisations», he added.

OIGS, a place to share innovation in healthcare

Within the structure of AQuAS, healthcare professionals can find the Observatory of Innovation in Healthcare Management in Catalonia, a space to share innovative experiences in management, fostering a collaborative environment and the exchange of knowledge.

The OIGS currently includes 180 innovative experiences that have already been implemented in the health system, and have generated change, and which can also be transferred, as well as 37 certified experiences, as explained by its coordinator, Montse Moharra.

The OIGS also offers a place for learning on innovation in management, with more than 600 professionals participating, an assessment quality certification procedure for the experiences, and the identification of strategic alliances and good practice.

The use of ICTs and the ePatient

The founder of Doctoralia, Frederic Llordachs made an appeal for the participation of healthcare professionals and to anticipate the patients’ needs thanks to the use of ICTs, in a world where 80% of the population has an Internet ready mobile device.

«Patients do already demand that you schedule their visits using WhatsApp, and they look up health topics on the Internet. We are talking about an increasingly more empowered ePatient, who wants to be the centre, who demands autonomy in decision-making and who is more and more expert,» he pointed.

25% of users search the Internet for information on healthcare topics, and 35% of people in Spain use the web to schedule visits with healthcare professionals, while they forsake other media, such as the telephone. Within this setting, Llordachs advocated to jump the obstacles, and that healthcare professionals themselves generate the change.

A contributor from the audience stated the need to guarantee transparency and to include innovation projects in result-based services purchases, and also in the writing of healthcare agreements.

At the time of carrying out an innovative project, a key element is that it originates from a need, that it is placed under a continuous improvement, and that it is eventually assessed, to test its results and possible benefits.

Post written by Gemma Bruna (@gemmabruna), journalist specialised in health and head of Communications of the Catalan Society of Healthcare Management (@gestiosanitaria).

Cuando el sistema dificulta la innovación en salud

25 febr.

A menudo las inercias, la burocracia y ciertos funcionamientos que se perpetúan en el tiempo dificultan la posibilidad de que proyectos innovadores, que se han demostrado eficaces para el paciente, se puedan ampliar para llegar de una organización a otra. ¿Cuáles son las causas que originan esta situación? ¿Y qué instrumentos tienen los profesionales a su alcance?

Esta fue una de las cuestiones que se pusieron sobre la mesa en la sesión Innovación en gestión: ¿cuáles son las claves del éxito?, organizada el pasado 17 de febrero por la Sociedad Catalana de Gestión Sanitaria (SCGS) y la Agencia de Calidad y Evaluación Sanitarias de Cataluña (AQuAS).

En el acto, moderado por la responsable del Observatorio del Sistema de Salud de Cataluña, Anna García-Altés, participó la coordinadora del Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña (OIGS), Montse Moharra, el jefe del Servicio de Anestesiología del Hospital Vall d’Hebron, Domingo Blanco, y el fundador y global Business Development Manager de Doctoralia, Frederic Llordachs.

Domingo Blanco explicó la experiencia del programa preoperatorio online que en 2006 puso en marcha en el Hospital de Viladecans y que ha demostrado, desde entonces, que no sólo reduce las visitas innecesarias al centro, antes de someterse a una intervención quirúrgica, sino también que evita repetir pruebas.

El equipo liderado por el doctor Blanco, que actualmente intenta extender esta experiencia, está intentando salvar varios obstáculos, como la dificultad de poder obtener toda la información clínica del paciente. “No hay una historia clínica unificada, hay dificultades de conexión entre la primaria y el hospital y todavía hay mucha fragmentación”, reconoció.

Aunque este programa online ha demostrado que supone un gran ahorro para el sistema de salud aún no se ha generalizado. Pero ¿cuál es el motivo? “Existe una resistencia al cambio y los mismos enemigos de la innovación somos los propios profesionales de la salud. Nos falta valor y también apoyo de las organizaciones “, añadió.

El OIGS, un espacio para compartir innovación en salud

En el marco de AQuAS, los profesionales de la salud disponen del Observatorio de Innovación en Gestión, un espacio para compartir experiencias innovadoras en gestión, impulsando un entorno colaborativo y de intercambio de conocimiento.

Actualmente el OIGS cuenta con 180 experiencias innovadoras registradas, que ya han sido implantadas en el sistema de salud, que han generado un cambio y que además pueden ser transferibles y 37 experiencias certificadas, explicó su coordinadora, Montse Moharra.

El OIGS ofrece además un espacio de aprendizaje sobre innovación en gestión, con más de 600 profesionales, un proceso de certificación de calidad de la evaluación de la experiencia y la identificación de alianzas estratégicas y de buenas prácticas.

El uso de las TIC y el epaciente

El creador de Doctoralia, Frederic Llordachs, hizo un llamamiento a los profesionales de la salud a participar y adelantarse a las necesidades del paciente, gracias al uso de las TIC, en un mundo en el que el 80% de la población dispone de un dispositivo móvil conectado a Internet.

“El paciente ya pide que le des cita a través del WhatsApp y además busca temas de salud en Internet. Hablamos de un epacient cada vez más apoderado, que quiere ser el centro, pide autonomía en la toma decisiones y que cada vez es más experto “, insistió.

El 25% de los usuarios busca información en salud en Internet y el 35% de los españoles ya usan la red para pedir cita al profesional de la salud, abandonando de otros canales, como el teléfono. En el marco de este panorama, Llordachs abogó para salvar los obstáculos y que los propios profesionales sean generadores del cambio.

Desde el público, se planteó la necesidad de garantizar la transparencia y de incorporar los proyectos de innovación en la compra de servicios, basada en resultados, y también que se incluya en el acuerdo de los conciertos sanitarios.

A la hora de llevar a cabo cualquier proyecto innovador, se defendió como elemento clave que surja fruto de una necesidad, se enmarque en un proceso de mejora continua y que, finalmente, se haga un análisis para comprobar los resultados y sus posibles beneficios.

Entrada elaborada por Gemma Bruna (@gemmabruna), periodista especialista en sanidad y responsable de Comunicación de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (@gestiosanitaria).

Quan el sistema dificulta la innovació en salut

25 febr.

Sovint les inèrcies, la burocràcia i certs funcionaments que es perpetuen en el temps dificulten la possibilitat que projectes innovadors, que s’han demostrat eficaços per al pacient, es puguin ampliar per arribar d’una organització a una altra. Quines són les causes que originen aquesta situació? I quins instruments tenen a l’abast als professionals?

Aquesta va ser una de les qüestions que es van posar sobre la taula en la sessió Innovació en gestió: quines són les claus de l’èxit?, organitzada el passat 17 de febrer per la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

En l’acte, moderat per la responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Anna García-Altés, hi va participar la coordinadora de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), Montse Moharra, el cap del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, Domingo Blanco, i el fundador i Global Business Development Manager de Doctoralia, Frederic Llordachs.

Domingo Blanco va explicar l’experiència del programa preoperatori online que l’any 2006 va posar en marxa a l’Hospital de Viladecans i que ha demostrat, des d’aleshores, que no només redueix les visites innecessàries al centre, abans de sotmetre’s a una intervenció quirúrgica, sinó també que evita repetir proves.

L’equip liderat pel doctor Blanco, que actualment intenta estendre aquesta experiència, està intentant salvar diversos obstacles, com la dificultat de poder obtenir tota la informació clínica del pacient. “No hi ha una història clínica unificada, hi ha dificultats de connexió entre la primària i l’hospital i encara hi ha molta fragmentació”, va reconèixer.

Tot i que aquest programa online ha demostrat que suposa un gran estalvi per al sistema de salut encara no s’ha generalitzat. Quin és el motiu? “Existeix una resistència al canvi i els mateixos enemics de la innovació som els propis professionals de la salut. Ens falta valor i també suport de les organitzacions”, va afegir.

L’OIGS, un espai per compartir innovació en salut

En el marc de l’AQuAS, els professionals de la salut disposen de l’Observatori d’Innovació en Gestió, un espai per compartir experiències innovadores en gestió, impulsant un entorn col·laboratiu i d’intercanvi de coneixement.

Actualment l’OIGS compta amb 180 experiències innovadores registrades, que ja han estat implantades al sistema de salut, que han generat un canvi i que a més poden ser transferibles i 37 experiències certificades, va explicar la seva coordinadora, Montse Moharra.

L’OIGS ofereix a més un espai d’aprenentatge sobre innovació en gestió, amb més de 600 professionals, un procés de certificació de qualitat de l’avaluació de l’experiència i la identificació d’aliances estratègiques i de bones pràctiques.

L’ús de les TIC i l’epacient

El creador de Doctoralia, Frederic Llordachs, va fer una crida als professionals de la salut a participar i avançar-se a les necessitats del pacient, gràcies a l’ús de les TIC, en un món en el que el 80% de la població disposa d’un dispositiu mòbil connectat a Internet.

“El pacient ja demana que li donis cita a través del WhatsApp i a més busca temes de salut a Internet. Parlem d’un epacient cada vegada més apoderat, que vol ser el centre, demana autonomia en la presa decisions i que cada vegada és més expert”, va insistir.

El 25% dels usuaris cerca informació en salut a Internet i el 35% dels espanyols ja fan servir la xarxa per demanar cita al professional de la salut, abandonant d’altres canals, com el telèfon. En el marc d’aquest panorama, Llordachs va advocar per salvar els obstacles i que els propis professionals siguin generadors del canvi.

Des del públic, es va plantejar la necessitat de garantir la transparència i d’incorporar els projectes d’innovació en la compra de serveis, basada en resultats, i també que s’inclogui en l’acord dels concerts sanitaris.

A l’hora de dur a terme qualsevol projecte innovador, es va defensar com a element clau que sorgeixi fruit d’una necessitat, s’emmarqui en un procés de millora continuada i que, finalment, se’n faci un anàlisi per comprovar els resultats i els seus possibles beneficis.

Entrada elaborada per Gemma Bruna (@gemmabruna), periodista especialista en sanitat i responsable de Comunicació de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (@gestiosanitaria).

Animal (non-human) testing

18 febr.

It is striking that there are more data on the animals used in experimentation than on humans (patients or not) who take part in clinical trials. Certainly, in both cases, the regulations are stern and there are different organisms which ensure the safety of participants in experimentation.

Recently data on the experimental use of animals in Spain were published. Overall, the number of applications has been over 808,827 throughout 2014: 526,553 rodents (mostly mice), about 190,354 fish (more than a third were zebrafish) 44,169 birds and 23,881 rabbits, to name the most used animal species. It should be noted that a quarter of those, and despite being mostly mice, are genetically modified animals. The vast majority (75%) are used for what is called basic research and translational and applied research.

Informes anuales de la utilización de animales en la investigación y docencia

Is this too many or too few? What are the latest trends? Despite recent changes in the way we collect information, data show an increase over previous years, which does not seem to quite support the principles that should inspire animal testing, which were collected by the Royal Decree 53/2013, the so-called 3 Rs replacement, reduction and refinement.

Aside from quantity, quality also is important and there is a remarkable lag in initiatives to improve data collection and reviews of experimental studies compared to human clinical research. We are referring to the CAMARADES (Collaborative approach to Meta-analysis and Review of Data in Experimental animal Estudies), which is essential before starting a new study, and the ARRIVE guidelines (Animal Research: Reporting In-Vivo Experiments) to improve the design and publication of animal experimentation, and ultimately, to reduce the risk of biases.

One might wonder, how many biomedical research funding agencies, in their peer review process, call or require the use of these guidelines when assessing projects involving animal experimentation? Surely we could also discuss the implementation of the guidelines CONSORT (Consolidated Standards of Reporting Trials) and PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-analysis) in the case of clinical trials in humans.

It seems clear that the higher the risk of bias, the more overestimation of effects, thus it is not surprising that the subsequent proposals for translating this into human experimentation end up being disappointing.

The field of neuroscience is full of such cases of failed transfer, usually for involving imperfect animal models, or less than careful study designs and too prone to bias.

A recent paper by Malcolm R. Macleod from the Centre for Clinical Brain Sciences, University of Edinburgh, published in PLoS Biology, insisted on those qualitative aspects often found in animal research. It also underlined that reporting the risk of bias is not related to the journal’s impact factor, which again emphasizes this measure as a poor indicator of the quality of research.

Post written by Joan MV Pons.