Fàrmacs cars d’efectivitat minsa: què estem disposats a perdre per poder-los pagar?

8 gen.

AAnna Garcia-Altésnna Garcia-Altés. Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Alguns fàrmacs biotecnològics d’última generació com Sovaldi (sofosbuvir) per a l’hepatitis C, o com Avastin (bevacizumab) per al càncer de mama estan posant al sistema sanitari en una cruïlla. Encara que segueixi sense estar clar el preu de Sovaldi, projectant el preu obtingut en altres països sobre la prevalença d’hepatitis C en el nostre context, es perfila una xifra escandalosament elevada. Per la seva banda, des de la seva sortida al mercat el 2004, Avastin ha estat un fàrmac supervendes que en pocs anys ha obtingut l’aprovació per al tractament de cinc tipus de tumors i s’està investigant en cinquanta altres.

Als Estats Units s’estima que els fàrmacs biotecnològics són responsables del 70% de l’augment de la despesa en farmàcia dels darrers anys. La rellevància del volum de negoci queda reflectida molt sovint en les pàgines salmó dels diaris. En aquest conjunt, s’engloben també els fàrmacs per a l’artritis reumatoide i l’esclerosi múltiple.

Continue reading →

Novedades metodológicas de la Central de Resultados 2014

4 des.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAJosep Maria Argimon, Director de AQuAS

Los informes de la Central de Resultados consolidan unos datos y unos análisis basados en: atención centrada en el paciente, adecuación, seguridad clínica, eficiencia, sostenibilidad económica y docencia. Éste es, pues, un poso de conocimiento que hay que afinar cada año contando con la experiencia y la innovación.

En cuanto a la edición de la Central de Resultados 2014 (con datos 2013) se destacan las siguientes novedades metodológicas:

  1. Novedades del informe de atención primaria. La novedad técnica más destacada para la atención primaria es que por primera vez los datos de la Central de Resultados se alimentan del CMBD-AP, lo que abre un nuevo abanico de posibilidades para las futuras explotaciones. También es novedad haber incorporado a este informe la segmentación en base a Clinical Risk Group diferenciada para la población asignada a cada uno de los 369 equipos de atención primaria de la red pública catalana.
  2. Monográfico de la diabetes. Desde que en 1993 se inició el programa de mejora continua de la calidad asistencial a partir de los indicadores del “Grupo de estudio de la diabetes en la atención primaria” (GEDAPS) que se ha observado una progresiva mejora de la atención a la diabetes, tanto de los indicadores de proceso como de resultado. Por este motivo, este año se ha creído oportuno encargar un informe monográfico al “Grupo de Investigación Epidemiológica en Diabetes desde la Atención Primaria – IDIAP J. Gol“, con el objetivo de confirmar que la estrategia de potenciar la competencia de los equipos de atención primaria en este proceso clínico es la más apropiada.
  3. Índice sintético de adecuación de la actividad hospitalaria. El uso apropiado de los hospitales, el recurso más costoso de todos los sistemas sanitarios, es la clave para la sostenibilidad general del sector salud. Después de un par de años de pruebas internas, ahora se presenta un monográfico sobre este nuevo indicador sintético, compuesto de 10 indicadores específicos, que son el reflejo de: a) hospitalizaciones potencialmente evitables para 5 patologías crónicas, b) uso apropiado de las urgencias hospitalarias, c) consumo exagerado de estancias hospitalarias en fracturas de fémur e ictus, y d) sobreactuación quirúrgica (tasa de cesáreas). Los resultados del índice sintético de adecuación se muestran tanto para los hospitales como para cada ámbito territorial.
  4. Mortalidad a 30 días del alta hospitalaria. La manera tradicional de medir la mortalidad hospitalaria es la que emana del CMBD-AH, cuando la circunstancia de alta registra “defunción”. Es evidente, a todas luces, que esta es una fuente muy limitada para el análisis de la mortalidad, dado que, después de un ingreso hospitalario por ciertas patologías severas, las personas pueden morir en un sociosanitario, en el domicilio o en otro ingreso hospitalario diferente del primero. Motivadas por esta limitación del indicador tradicional de mortalidad, varias agencias, entre las que destaca Medicare en EEUU y Dr. Foster Intelligence en el Reino Unido, han promovido el cruce de bases de datos para detectar la mortalidad a 30 días del alta, al margen del lugar del deceso. Siguiendo esta misma estela, la presente edición de la Central de Resultados, después de haber cruzado, desde MSIQ del CatSalut, el CMBD con el registro central de asegurados, ofrece la novedad de la mortalidad hospitalaria a 30 días del alta, debidamente ajustada por edad, sexo y morbilidad, para un grupo de enfermedades seleccionadas, pero también, de manera específica, para 5 patologías.
  5. Nuevos indicadores específicos para 3 procesos clínicos: código infarto, código ictus y fracturas de fémur. De las fuentes de datos propias de los códigos infarto e ictus y del registro de artroplastias (RACat), este año la Central de Resultados incorpora datos de eficacia de los circuitos (tiempo transcurrido hasta la intervención clínica efectiva: angioplastia, fibrinolisis o intervención quirúrgica).
  6. Mapa de tendencias de las tecnologías de la información y la comunicación. El informe de hospitales integra, este año, el mapa de tendencias en tecnologías de la información y la comunicación de TICSalut. A destacar el indicador compuesto eHealth Benchmarking IC-EU27, que sitúa a los hospitales catalanes en un nivel alto de desarrollo de estas tecnologías y, específicamente, de la historia clínica electrónica.
  7. Novedades en el informe del ámbito sociosanitario. Este segundo informe del ámbito sociosanitario es más dinámico y funcional que el primero, en el sentido de que ya no sólo se ofrecen datos del funcionamiento y de la sostenibilidad de los proveedores, sino que además se han abierto líneas de análisis que tienen sentido para grupos bien definidos de pacientes: final de vida, demencias y enfermedades neurológicas con discapacidad. El informe también contiene un apartado para las personas mayores con enfermedades crónicas, que aporta una novedad metodológica significativa debido a que combina las estancias hospitalarias y sociosanitarias en los pacientes con fractura de fémur y con ictus.

Agradecimientos. El ejercicio de transparencia de la Central de Resultados emana de una decisión política del Departament de Salut, pero para hacerlo posible ha sido necesario el trabajo y el ingenio innovador de los profesionales que trabajan en los diferentes sistemas de información del propio Departament, del CatSalut y del Observatori de Salut de AquAS. También se ha contado con los expertos de los planes directores en los informes específicos. A todos ellos mi agradecimiento y el deseo de no aflojar en el empuje imprescindible para consolidar la experiencia, a la vez que continuar afinando en las propuestas de análisis.

Methodological innovations in Central de Resultats 2014

1 des.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAJosep Maria Argimon, AQuAS Director

Central de Resultats’ reports consolidate some data and some analysis based on: patient-centered care, appropriateness, patient safety, efficiency, economic sustainability and training. This is thus a repository of knowledge tuned each year by counting on experience and innovation.

Regarding the issue of the Central de Resultats for 2014 (based on data 2013) the following methodological developments are the most remarkable:

  1. Primary care report’s innovations. The most highlighted technical novelty for primary care is that for the first time the data from Central de Resultats feed from minimum basic data set (EHR), which opens a new range of possibilities for future processes. Another novelty is the incorporation in this report of the segmentation based on Clinical Risk Group differentiated for the population assigned to each of the 369 primary care teams of the public network.
  2. Monograph report of diabetes. Since 1993, when the program of continuous improvement of the care quality was initiated from the indicators of “Group study of diabetes in primary care” (GEDAPS), there has been a gradual improvement in diabetes care, both of process indicators and of outcome. For this reason, this year it has been convenient to entrust a monograph report to “Diabetes Epidemiological Research Group from Primary Care – IDIAP J. Gol”, in order to confirm that the strategy of enhancing competency among teams of primary care in this clinical process is the most appropriate.
  3. Hospital activity’s synthetic appropriateness index. The appropriate use of hospitals, the most expensive resource of all health care systems is key to the overall sustainability for the health sector. After a couple years of internal testing, now a monograph on this new synthetic indicator is presented which consists of 10 specific indicators that reflect: a) ambulatory care sensitive conditions for 5 chronic diseases, b) appropriate use of hospital emergencies, c) excessive consumption of hospital stays for femur fractures and ictus, and d) surgical overacting (caesarean section rate). The results of the synthetic adequacy index are shown both for hospitals as well as for each territory.
  4. Mortality at 30 days from hospital admission. The traditional way to measure hospital mortality is the one that emerges from the hospital minimum basic data set (MBDS), when the circumstance of hospital admission records the “death”. Clearly, this is a very limited source for the analysis of mortality, since after hospitalization for certain severe diseases, people can die in a geriatric home, at home or in another hospital admission that differs from the first. Motivated by this limitation of traditional indicators of mortality, several agencies, most notably Medicare in the US and Dr. Foster Intelligence in the UK, have promoted the intersection of databases to detect mortality at 30 days from the hospital admission, regardless of the place of death. Following this same hint, this Central de Resultats edition, after crossing, from MSIQ – CatSalut, the MBDS with the central registry of insured, offers the novelty of hospital mortality at 30 days of admission duly adjusted for age, sex and morbidity, for a group of selected diseases, but also, specifically, for 5 conditons.
  5. New specific indicators for 3 clinical processes: myocardial infarction code, stroke code and hip fractures. From the heart attack and stroke codes sources and from the arthroplasty (RACat) data, this year the Central de Resultats incorporates circuits’ efficacy data (time to effective clinical intervention: angioplasty, fibrinolysis or surgery).
  6. Information technology and communication trends map. The hospitals report includes, this year, the TICSalut map of trends in information technology and communication. The indicator consisting of eHealth Benchmarking IC-EU27, which puts Catalan hospitals on a high level of development of these technologies and, specifically, the electronic health record, is notable.
  7. Novelties in the report for chronic care area. This second report for the chronic care area is more dynamic and functional than the first, in the sense that not only performance data and sustainability of suppliers are provided, but also the lines of analysis that make sense for groups of well defined patients has been open: the end of life period, dementia and neurological diseases with disabilities. The report also contains a section for older people with chronic conditions, that provides a significant methodological innovation due to the fact that it combines the hospital and chronic care stays for patients with hip fracture and stroke.

Acknowledgments. The Central de Resultats’ exercise of transparency emanates from a political decision of the Department of Health, but to make this possible, the innovative cleverness of professionals working in the different information systems from the Department of Health, CAtSalut, AQuas Observatori de Salut and specific directory plans, has been essential. To all of them, I want to express my appreciation and my plea not to lose the drive which is indispensable to consolidating the experience, while continuing to refine the proposed analysis.

Novetats metodològiques de la Central de Resultats 2014

1 des.

Josep Maria ArgimonJosep Maria Argimon, Director AQuAS

Els informes de la Central de Resultats consoliden unes dades i unes anàlisis basades en: atenció centrada en el pacient, adequació, seguretat clínica, eficiència, sostenibilitat econòmica i docència. Aquest és, doncs, un pòsit de coneixement que cal afinar cada any comptant amb l’experiència i la innovació. Pel que fa a l’edició de la Central de Resultats 2014 (amb dades 2013) es destaquen les següents novetats metodològiques:

  1. Novetats de l’informe d’atenció primària. La novetat tècnica més destacada per a l’atenció primària és que per primer cop les dades de la Central de Resultats s’alimenten del CMBD-AP, la qual cosa obre un nou ventall de possibilitats per a les futures explotacions. També és novetat haver incorporat a aquest informe la segmentació en base a Clinical Risk Group diferenciada per a la població asignada a cadascun dels 369 equips d’atenció primària de la xarxa pública.
  2. Monogràfic de la diabetis. Des que l’any 1993 es va iniciar el programa de millora contínua de la qualitat assistencial a partir dels indicadors del “Grup d’estudi de la diabetis a l’atenció primària” (GEDAPS) que s’ha observat una progressiva millora de l’atenció a la diabetis, tant dels indicadors de procés com de resultat. Per aquest motiu, aquest any s’ha cregut oportú encarregar un informe monogràfic al “Grup de Recerca Epidemiològica en Diabetis des de l’Atenció Primària – IDIAP J. Gol”, amb l’objectiu de confirmar que l’estratègia de potenciar la competència dels equips d’atenció primària en aquest procés clínic és la més apropiada.
  3. Índex sintètic d’adequació de l’activitat hospitalària. L’ús apropiat dels hospitals, el recurs més costós de tots els sistemes sanitaris, és la clau de volta per a la sostenibilitat general del sector salut. Després d’un parell d’anys de proves internes, ara es presenta un monogràfic sobre aquest nou indicador sintètic, compost de 10 indicadors específics, que són el reflex de: a) hospitalitzacions potencialment evitables per a 5 patologies cròniques, b) ús apropiat de les urgències hospitalàries, c) consum exagerat d’estades hospitalàries en fractures de fèmur i ictus, i d) sobreactuació quirúrgica (taxa de cesàries). Els resultats de l’índex sintètic d’adequació es mostren tant per als hospitals com per a cada àmbit territorial.
  4. Mortalitat a 30 dies de l’alta hospitalària. La manera tradicional de mesurar la mortalitat hospitalària és la que emana del CMBD-AH, quan la circumstància d’alta enregistra “defunció”. És evident, de totes totes, que aquesta és una font molt limitada per a l’anàlisi de la mortalitat, donat que, després d’un ingrés hospitalari per certes patologies severes, les persones poden morir en un sociosanitari, a domicili o en un altre ingrés hospitalari diferent del primer. Motivades per aquesta limitació de l’indicador tradicional de mortalitat, diverses agències, entre les que destaca Medicare a EUA i Dr Foster Intelligence al Regne Unit, han promogut l’encreuament de bases de dades per detectar la mortalitat a 30 dies de l’alta, al marge del lloc del decés. Seguint aquesta mateixa estel·la, aquesta edició de la Central de Resultats, després d’haver creuat, des de MSIQ del CatSalut, el CMBD amb el registre central d’assegurats, ofereix la novetat de la mortalitat hospitalària a 30 dies de l’alta, degudament ajustada per edat, sexe i morbiditat, per a un grup de malalties seleccionades, però també, de manera específica, per a 5 patologies.
  5. Nous indicadors específics per a 3 processos clínics: codi infart, codi ictus i fractures de fèmur. De les fonts de dades pròpies dels codis infart i ictus i del registre d’artroplàsties (RACat), aquest any la Central de Resultats incorpora dades d’eficàcia dels circuits (temps transcorregut fins a la intervenció clínica efectiva: angioplàstia, fibrinolisi o intervenció quirúrgica).
  6. Mapa de tendències de les tecnologies de la informació i la comunicació. L’informe d’hospitals integra, aquest any, el mapa de tendències en tecnologies de la informació i la comunicació de TICSalut. A destacar l’indicador compost eHealth Benchmarking IC-EU27, que situa els hospitals catalans en un nivell alt de desplegament d’aquestes tecnologies i, específicament, de la història clínica electrònica.
  7. Novetats a l’informe de l’àmbit sociosanitari. Aquest segon informe de l’àmbit sociosanitari és més dinàmic i funcional que el primer, en el sentit que ja no només es donen dades del funcionament i de la sostenibilitat dels proveïdors, sinó que a més s’han obert línies d’anàlisi que tenen sentit per a grups ben definits de pacients: final de vida, demències i malalties neurològiques amb discapacitat. L’informe també conté un apartat per a la gent gran amb malalties cròniques, que aporta una novetat metodòlogica significativa degut a que combina les estades hospitalàries i sociosanitàries en els pacients amb fractura de fèmur i amb ictus.

Agraïments. L’exercici de transparència de la Central de Resultats emana d’una decisió política del Departament de Salut, però per fer-ho possible ha calgut el treball i l’enginy innovador dels professionals que treballen en els diferents sistemes d’informació del propi Departament, del CatSalut i de l’Observatori de Salut d’AQuAS. També s’ha comptat amb els experts dels plans directors en els informes específics. A tots ells els envio el meu agraïment i el desig de no afluixar en l’empenta imprescindible per consolidar l’experiència, al mateix temps que continuar afinant en les propostes d’anàlisis.