¿Momento de desconexión digital?

14 set.

Es muy habitual ver grupos de personas mirando su dispositivo móvil desde cualquier lugar: de vacaciones, en el trabajo, en casa, en el metro, en el autobús, en un congreso… donde sea. También es muy habitual aprovechar los días de vacaciones para desconectar de la rutina. ¿Incluye esto desconectar del móvil, de las tabletas, de los portátiles, de la televisión y del email?

Desde AQuAS, como agencia implicada en la evaluación sanitaria, ésto no lo sabemos. Lo que sí sabemos es que cada vez se habla más de salud conectada, un término que incluye mHealth, eHealth y todos los conceptos relacionados que desde hace ya un tiempo forman parte de nuestro día a día.

A nivel de sistema de salud catalán, en este post de Òscar Solans veíamos un ejemplo de desarrollo de herramientas tecnológicas que implican nuevas formas de interacción entre paciente y sistema sanitario. De este modo, La Meva Salut y la eConsulta son herramientas que serían relevantes para situar al paciente -la persona- como eje central de las diferentes interacciones con los profesionales de salud de diferentes ámbitos.

A nivel europeo, Jean Patrick Mathieu y Rossana Alessandrello, en este otro post, escribieron sobre la complejidad de los temas de interoperatibilidad e implementación de soluciones tecnológicas móviles. Este era el marco del proyecto europeo DECIPHER que tenía por objetivo facilitar el acceso a la información de salud desde diferentes países y sistemas de salud.

Cambiemos la perspectiva. A nivel individual, ¿Quién no tiene una app descargada en su teléfono móvil? ¿Cuáles de estas apps tienen relación con algún tema de salud, como por ejemplo, el control de peso, el acompañamiento en el ejercicio físico, el seguimiento de ciclos menstruales, calendarios de fertilidad y aspectos de salud mental y emocional? Y no es necesario que hablemos exclusivamente de dispositivos móviles: ¿Quién no ha oído hablar de calculadoras de aspectos de salud como las calculadoras de esperanza de vida?

Descargarse una app es fácil y puede ser gratuito. Elisa Puigdomènech destacaba en este post que The Economist contaba a mediados de 2016 que habían 165.000 apps relacionadas con la salud. Seguro que esta cifra ha aumentado.

¿De qué depende el éxito de una app? ¿Qué garantías de calidad y de seguridad pueden ofrecer?

Por lo que refiere a la primera pregunta, la experiencia de usuario era el tema que Elisa Puigdomènech destacaba a partir de la experiencia con el proyecto PEGASO. En la misma línea, lo exponía Santi Gómez comentando cómo el desarrollo de una aplicación de salud debe incluir, en todas las fases de su desarrollo, la participación de los que serán sus usuarios finales. De nuevo, situaríamos a la persona como eje central del sistema.

Por lo que refiere a la segunda pregunta, toda intervención de salud debería ser segura, estar basada en la evidencia, en el conocimiento de la mejor calidad disponible y debería poder ser evaluada. Esta es la premisa con la que trabajamos desde AQuAS y éste es el rol que puede tener una agencia de evaluación cuando pensamos en salud conectada. De este modo, este post de Toni Dedéu pone el acento en el hecho que tecnólogos, evaluadores, profesionales y ciudadanos tienen la oportunidad de trabajar juntos y sumar sin olvidar la velocidad de la innovación.

En conclusión, la evaluación de salud conectada es un tema actual. La publicación reciente de este artículo es un buen ejemplo de ello con una propuesta de marco conceptual de evaluación de mHealth. Acabamos este post con una editorial sobre innovación y evidencia que invita a la reflexión sobre evaluación e innovación.

Entrada elaborada por Marta Millaret (@MartaMillaret)

Moment de desconnexió digital?

14 set.

És molt habitual veure grups de persones mirant el seu dispositiu mòbil des de qualsevol lloc: de vacances, a la feina, a casa, al metro, a l’autobús, en un congrés… on sigui. També és molt habitual aprofitar els dies de vacances per dir que aprofitarem per desconnectar de la rutina. Inclou això desconnectar del mòbil, de les tauletes, dels portàtils, de la televisió i de l’email?

Des d’AQuAS, com a agència implicada en l’avaluació sanitària, això no ho sabem. El que sí que sabem és que cada vegada es parla més de salut connectada, un terme que inclou mHealth, eHealth i tots els conceptes relacionats que d’un temps cap aquí formen part del nostre dia a dia.

A nivell de sistema de salut català, en aquest post d’Òscar Solans vèiem un exemple de desenvolupament d’eines tecnològiques que impliquen noves formes d’interacció entre pacient i sistema sanitari. Així, La Meva Salut i l’eConsulta són eines que serien rellevants a l’hora de situar el pacient, la persona, com a eix central de les diferents interaccions amb els professionals de salut de diversos àmbits.

A nivell europeu, Jean Patrick Mathieu i Rossana Alessandrello, en aquest altre post, van escriure sobre com de complexos resulten els temes d’interoperatibilitat i d’implementació de solucions tecnològiques mòbils. Aquest era el marc del projecte europeu DECIPHER que tenia com a objectiu facilitar l’accés a la informació de salut des de diferents països i sistemes de salut.

Canviem la perspectiva. A nivell individual, qui no té una app descarregada en el seu telèfon mòbil? Quines d’aquestes apps tenen a veure amb algun tema de salut, com per exemple el control de pes, l’acompanyament en l’exercici físic, el seguiment de cicles menstruals, calendaris de fertilitat i aspectes de salut mental i emocional? I no cal que parlem exclusivament de dispositius mòbils: qui no ha sentit a parlar de calculadores d’aspectes de salut com ara les calculadores d’esperança de vida?

Descarregar-se una app és molt fàcil i pot ser gratuït. Elisa Puigdomènech destacava en aquest post que The Economist comptava a mitjans de 2016 que hi havia unes 165.000 apps relacionades amb la salut. Segur que aquesta xifra ha augmentat.

De què depén l’èxit d’una app? Quines garanties de qualitat i de seguretat poden oferir?

Pel que fa a la primera pregunta, l’experiència d’usuari era el tema que Elisa Puigdomènech també destacava a partir de l’experiència amb el projecte PEGASO. En la mateixa línia, ho exposava Santi Gómez parlant sobre el fet que el desenvolupament d’una aplicació de salut ha d’incloure, en totes les fases del seu desenvolupament, la participació dels que en seran els seus usuaris finals. De nou, situaríem la persona com a eix central del sistema.

I pel que fa a la segona pregunta, qualsevol intervenció de salut hauria de ser segura, estar basada en l’evidència, en el coneixement de la millor qualitat disponible i hauria de poder ser avaluada. Aquesta és la premissa amb què treballem des d’AQuAS i aquest és el rol que pot tenir una agència d’avaluació quan pensem en salut connectada. Així, aquest post de Toni Dedéu posa l’accent en el fet que tecnòlegs, avaluadors, professionals i ciutadans tenen l’oportunitat de treballar junts i sumar experteses sense oblidar la velocitat de la innovació.

En conclusió, l’avaluació de la salut connectada és un tema actual. Recentment, s’ha publicat aquest article que n’és un bon exemple amb una proposta de marc conceptual. Acabem aquest post amb una editorial sobre innovació i evidència que convida a la reflexió sobre avaluació i innovació.

Entrada elaborada per Marta Millaret (@MartaMillaret)

The main challenge in mHealth is understanding each other

3 març
Toni Dedéu - DECIPHER final event 2017
Toni Dedéu

In recent years, the debate about what we should do with health apps has centred around accreditation, certification or assessment. At the same time, multiple lists of health apps recommended by a range of known and recognised initiatives have been drawn up.

An example of this would be the iSYScore2017 ranking of the Fundació iSYS which was presented in the context of the CAMFiC a few weeks ago.

rànquing apps salut

In this context, and with the Mobile World Congress 2017 in Barcelona in full swing, we can ask ourselves what role a Health Technology Assessment (HTA) agency has when considering mHealth.

There is a reality which we cannot evade. Any health intervention needs to be based on evidence, on knowledge of the highest quality at hand, and must be evaluated.

This cannot be done by turning our backs on the real world or innovation. A health app is a tool to carry out a health intervention and so health apps need to be seen as just another intervention, but of course, with some characteristics of their own which will mean there is an extra demand placed on one and all.

Technologists, HTA experts, professionals and citizens have the opportunity to understand each other if we want to be facilitators of recommending safe apps in health. We are not talking about initiatives that can be developed from one sector only and it is not only about apps.

Now more than ever, we need to be flexible and work from a multidisciplinary position. We already talk about co-creation and co-design; quite simply, of co-produced mHealth initiatives based on the expertise of multiple agents including, obviously, citizens.

AQuAS is participating in the assessment of several mHealth projects financed by the European Commission. The PEGASO project stands out, centred on promoting healthy lifestyles among adolescents, and DECIPHER, as an integral solution to facilitate the geographical mobility of patients with chronic diseases such as diabetes type 2 and m-resist, centred on schizophrenia and patients resistant to treatment.

We are faced with the challenge of integrating totally different fields such as the language of technologists and developers; the speed of innovation and the culture of assessment. In addition, this needs to be done without losing sight of the key role of scientific societies and the different points of view of health professionals and end users.

We know there is a lot of work to be done. Technologists and experts in health technology assessment, respectively, have the opportunity to learn a lot from each other. It is about sharing knowledge and expertise to facilitate, ultimately, health tools for citizens and professionals, which have been assessed, are based on evidence, are safe and reliable and have a strong collaborative component.

MWC17
Digital Health and Wellness Summit – MWC17

 

Post written by Toni Dedéu (@Toni_Dedéu) and Elisa Puigdomènech.

El principal reto de la mHealth es entendernos

3 març
Toni Dedéu - DECIPHER final event 2017
Toni Dedéu

En los últimos tiempos, el debate sobre qué hacemos con las apps de salud se ha centrado principalmente alrededor de acreditar, certificar o evaluar y se han elaborado múltiples listados de apps de salud recomendadas por varias iniciativas conocidas y reconocidas.

Un ejemplo de ésto lo encontramos en el ránking iSYScore2017 de la Fundación iSYS presentado en el contexto de la CAMFiC hace pocas semanas.

rànquing apps salut

Considerando este escenario y en pleno Mobile World Congress, nos podemos preguntar qué rol puede tener una agencia de evaluación cuando pensamos en mHealth.

Hay una realidad ineludible. Cualquier intervención en salud debe estar basada en la evidencia, en el conocimiento de la mejor calidad disponible, y debe poder ser evaluada.

Esto no se puede hacer de espaldas al mundo real ni a la innovación. Una app de salud es una herramienta para hacer una intervención y, por tanto, debemos tratar las apps de salud como una intervención más, eso sí, con algunas características propias que implicarán una exigencia extra para unos y otros.

Tecnólogos, evaluadores, profesionales y ciudadanía tenemos la oportunidad de entendernos si queremos ser facilitadores de una recomendación segura de apps de salud. No se trata de iniciativas que se puedan desarrollar desde un único sector y no se trata sólo de apps.

Ahora más que nunca es el momento de ser flexibles y de trabajar desde la multidiciplinariedad. Estamos hablando ya de cocreación y de diseño; claramente, de iniciativas mHealth coproducidas a partir del carácter experto de múltiples agentes incluyendo, por supuesto, a la ciudadanía.

AQuAS está participando en la evaluación de varios proyectos mHealth financiados por la Comisión Europea. Destaca el proyecto PEGASO centrado en la promoción de estilos de vida saludable entre adolescentes, DECIPHER como solución integral para facilitar la movilidad geográfica de pacientes con enfermedades crónicas como por ejemplo diabetes tipo 2 y m-resist centrado en esquizofrenia y pacientes resistentes al tratamiento.

Estamos ante el reto de integrar ámbitos absolutamente diferentes como el lenguaje de tecnólogos y desarrolladores; la velocidad de la innovación y la cultura evaluativa. Y se debe hacer, además, sin  perder de vista el papel clave de las sociedades científicas y de los diferentes posicionamientos de los profesionales de la salud y de los usuarios finales.

Sabemos que hay muchísimo trabajo para hacer. Los tecnólogos y los expertos en evaluación de tecnologías médicas, respectivamente, tenemos la oportunidad de aprender mucho los unos de los otros. Se trata de compartir conocimiento experto para facilitar, finalmente, a la ciudadanía y a los profesionales herramientas de salud evaluadas, basadas en la evidencia, seguras, fiables y con un fuerte componente colaborativo.

MWC17
Digital Health and Wellness Summit – MWC17

 

Entrada elaborada por Toni Dedéu (@Toni_Dedéu) y Elisa Puigdomènech.

 

 

 

 

mHealth & user experience: the user decides

23 febr.
Marta Millaret - Elisa Puigdomènech - MWC2017
Marta Millaret and Elisa Puigdomènech

The Economist recently published an article in which they reported that the number of mobile health applications, or apps, was in the region of 165.000, a very high figure that poses many questions.

A large part of these apps are related to well-being and promoting healthy lifestyles, but what makes us choose one over another?

The first thing that comes to mind is that mobile health apps, being a health technology, could and should be assessed based on their impact on health and this is where we are faced with our first problem.

While there is a gold standard when assessing this impact in the area of medication and static interventions in randomized clinical trials, how is this impact assessed in a highly dynamic world? In a world that can include a range of components that users can use depending on their needs? Where pressure is added due to the fact that advances in technology are being made in leaps and bounds and we cannot wait for years before getting results? It is not that simple.

If we venture into the area of mHealth, the first thing we find is great diversity. The design, requirements and assessment of an app developed to help manage diabetes in older people is very different to an app aimed at providing a dose for some medication where improving its adherence is sought, or an app to promote not drinking alcohol among young people before sitting in the driver’s seat, or an app to manage depression and anxiety.

What are we trying to say with all this? Easy and complex at the same time: the intervention that one wants to do via a health app and the target users will determine their use and their adherence.

And we are only just beginning. Apart from aspects related to health and the suitability of content or other more technological factors such as interoperability and security -by no means simple-, other factors come onto the scene such as acceptability, usability and satisfaction, factors related to User Experience (UX).

User Experience in mHealth is essential given that the main aim of it all is to make the tools which are being developed viable, accepted and used by the population who they are meant for, and also that the aim for which they were designed be respected.

After all, the end user who has the last word in deciding whether a health app is used or not, and this is why their participation in all phases of developing these mHealth tools is crucial.

Pursuing these aims of feasibility, acceptability and usability can make us reflect on, for example, the difficulty some old-age people may have when learning to use a smartphone for the first time. However, these obstacles related to the generational factor also exist among young people with new languages.

We suggest let yourself surprised by this video that shows how some adolescents react and interact when using Windows 95 for the first time.

The Mobile World Congress 2017 will be taking place in Barcelona next week. Monday will be one of the days circled into the diary of many professionals interested in subjects on mobiles and health with the Digital Health & Welness Summit 2017 programme.

DWHW 2017

But not everything will be happening at the Mobile. Another important mHealth event will take place on March 1st at the Palau Robert in Barcelona with the DECIPHER project final event.

logo decipherTo be continued

Post written by Elisa Puigdomènech and Marta Millaret (@martamillaret).

 

In memory of professor Joan Rodés

12 gen.
Joan MV Pons
Joan MV Pons

With his passing away, Dr Joan Rodés (1938-2017) will be remembered by many people in person, and in many fields, for those who had the good fortune to know him as a doctor, researcher, manager and assessor (of politicians), as his was a life full to the brim. No matter which professional activity he took part in, and with the responsibilities he took on throughout his life, he left his mark and the accolades expressed these days are a clear demonstration of this.

To AQuAS (originally AATM), Joan Rodés has been an exceptional figure and I say this without any rhetoric whatsoever. When the Agency was created in 1994, he presided its scientific board of assessors and at the end of 1999, when the institution became known as Catalan Agency for Health Tecnology Assessment and Research (CAHTA), in Catalan Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM), he presided its Administrative Board, a position that he held till 2010. It was in that period (2000-2006) that, due to my responsabilities within the Agency as Managing Director, I was able to get to know this great personality more closely, very much a big strong fellow (in Catalan, a homenot) was Joan, as Josep Pla would say. At that time, we saw each other often, and I had frequent exchanges with him, aside from the more or less termly meetings of the Administrative Board. I did this in that minute office of the haematology services and later in that of the General Manager at the Hospital Clinic.

No matter what the position he occupied, he was always watchful -very much so- of events at the Agency, being a great facilitator of its duties. It was like this, without a doubt, because with Joan Rodés there was no need to convince him of the importance of informing well about decisions taken in the health services, using the most updated and precise knowledge that was available, not only that regarding the benefits and risks to health of medical interventions, but also in terms of its economic, ethical and social impact. For him and I quote his words literally from the AATRM Newsletter, 10 years of the Agency, of November 2004:

“critical assessment and continued learning are basic tools that need to be maintained and improved, not only by the Agency, in its everyday activity, but also by all the multiple actors and stakeholders in the health system (professionals, managers, politicians and citizens) that wish to continue sustaining this element of such importance for our social well-being”

I said this because of his role of facilitator as highest representative of the Agency giving constant support to the activities it carried out, but also because of his extensive experience and network of relationships that contributed to giving strength to many initiatives that were then being undertaken, especially in the field of research and its assessment. I was able to discuss this with him on many occasions at a later date, and I never once perceived an interventionist or managerial attitude; quite the opposite, always with a laissez-faire approach where each one had to do their assigned task (the technicians and managing director of the Agency, the scientific board and the administrative board) while facilitating that of others.

It has always been a great pleasure for me -a privilege better said- to have maintained contact at dinners and get-togethers, even during the last period in which his respiratory illness worsened, but he would still go to IDIBAPS from time to time despite this. I cannot end without saying that during those times when we would talk about any and everything (medicine, science, politics, society, the past, present and future) we had a really good laugh. Then as now that you have left us, you are and will very much be in my thoughts.

Post written by Joan MV Pons

agencia-2004-ca
Joan Rodés presiding an Administrative Board of AATRM in 2004

Al profesor Joan Rodés en el recuerdo

12 gen.
JoanMVPons
Joan MV Pons

Con su muerte, la figura del doctor Joan Rodés (1938-2017) será rememorada por muchas personas y desde diferentes ámbitos, pues ha sido una vida llena a rebosar, como persona para aquellos que han tenido la suerte de conocerlo y como médico, investigador, gestor y asesor (de políticos). En cualquiera de las tareas profesionales donde ha actuado, con las responsabilidades que fue asumiendo al largo de la vida, ha dejado su huella y los laudatorios de estos días lo demuestran claramente.

Para AQuAS (primeramente AATM), Joan Rodés ha sido una figura transcendental y no es retórico lo que digo. Con la creación el 1994 de la Agencia, presidió su consejo científico asesor y, a finales del 1999, cuando la institución pasó a llamarse Agencia de Evaluación de Tecnología e Investigación Médica, en catalán Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM), a presidir su consejo de administración, cargo que ocupó hasta el 2010. Fue en ese período (2000-2006) que, por mis responsabilidades dentro de la Agencia como director, pude conocer de cerca a este gran personaje, un homenot que diría Josep Pla, que ha sido Joan. Entonces nos veíamos a menudo, reportaba frecuentemente con él, además de las reuniones, más o menos trimestrales, del consejo de administración. Lo hice en aquel minúsculo despacho del servicio de hepatología del Hospital Clínic y después en el de director general del Hospital Clínic.

En cada una de las distinas posiciones que ocupó siempre estuvo atento -y mucho- a los temas de la Agencia siendo un gran facilitador de sus actividades. Esto era así, sin duda, porque Joan Rodés fue de los primeros convencidos de la relevancia de informar bien sobre las decisiones que se toman en los servicios sanitarios, con el conocimiento más actualizado y más preciso disponible, no sólo por lo que se refiere a los beneficios y riesgos para la salud de las intervenciones médicas, sinó tambien considerando su impacto económico, ético y social. Para él, y copio literalmente palabras suyas en el Informativo AATRM 10 años de Agencia, de noviembre de 2004:

“la evaluación crítica y el aprendizaje constante son herramientas básicas que es necesario mantener y potenciar, no solamente en la Agencia, en su trabajo cotidiano, sinó también para todos los múltiples actores y partícipes del sistema sanitario (profesionales, gestores, políticos y ciudadanos) que quieren seguir sosteniendo este elemento tan importante de nuestro bienestar social”

Mencionaba su papel facilitador como máximo representante de la Agencia con su apoyo constante a las actividades que ésta desarrollaba, pero también por su amplia experiencia y red de relaciones que contribuyeron a la solidez de muchas iniciativas que entonces se iniciaron, especialmente en el campo de la investigación y de su evaluación. Lo he podido hablar con él posteriormente muchas veces, nunca percibí una actitud intervencionista o dirigista; al contrario, siempre dejando hacer y donde cada uno tiene que hacer la tarea que le corresponde (los técnicos y el director de la Agencia, el consejo científico y el consejo de administración) facilitando la de los demás.

Siempre ha sido para mí una gran satisfacción -diría un privilegio- haber mantenido el contacto en comidas y encuentros, incluso en el último período cuando la enfermedad respiratoria se acentuó, pero todavía iba de vez en cuando al IDIBAPS. No puedo dejar de decir que en esos momentos cuando hablábamos de todo (medicina, ciencia, política, sociedad, pasado, presente y futuro) nos reíamos mucho. Como antes y ahora que te has ido, te tengo y te tendré bien presente.

Entrada elaborada por Joan MV Pons.

agencia-2004-ca
Joan Rodés presidiendo un Consejo de Administración de la AATRM el año 2004

Al professor Joan Rodés en el record

12 gen.
JoanMVPons
Joan MV Pons

Amb la seva mort, la figura del doctor Joan Rodés (1938-2017) serà rememorada per moltes persones i des de diferents àmbits, doncs ha estat una vida plena a vessar, com a persona per aquells que han tingut la sort de conèixer-lo i com a metge, investigador, gestor i assessor (de polítics). En qualsevol de les tasques professionals on ha actuat, amb les responsabilitats que va anar assumint al llarg de la vida, ha deixat la seva empremta i els laudatoris d’aquests dies ho demostren ben clarament.

Per a l’AQuAS (primerament AATM), en Joan Rodés ha estat una figura transcendental i no és pas retòrica el que dic. Amb la creació el 1994 de l’Agència, va presidir el seu consell científic assessor i, a finals del 1999, quan la institució va passar a anomenar-se Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM), a presidir el seu consell d’administració, càrrec que ocupà fins al 2010. Va ser en aquell període (2000-2006) que, per les meves responsabilitats dins de l’Agència com a director, vaig poder conèixer de més a prop aquest gran personatge, tot un homenot que diria Pla, que ha estat en Joan. Aleshores ens vèiem sovint, reportava freqüentment amb ell, a part de les reunions, més o menys trimestrals, del consell d’administració. Ho vaig fer en aquell minúscul despatx del servei d’hepatologia de l’Hospital Clínic i després en el de director general de l’Hospital Clínic.

En qualsevulla de les posicions que va ocupar sempre va estar amatent -i molt- als temes de l’Agència sent un gran facilitador de les seves tasques. Això era així, sense cap mena de dubte, pel fet que en Joan Rodés era dels primers convençuts de la rellevància d’informar bé sobre les decisions que es prenen en els serveis sanitaris, amb el coneixement més actualitzat i més precís que es tingui a l’abast, no sols pel que fa als beneficis i riscos per a la salut de les intervencions mèdiques, sinó també quant al seu impacte econòmic, ètic i social. Per a ell, i copio literalment paraules seves en l’Informatiu AATRM 10 anys d’Agència, de novembre de 2004:

“l’avaluació crítica i l’aprenentatge constant són eines bàsiques que cal mantenir i potenciar, no només per a l’Agència, en la seva feina quotidiana, sinó també per a tots aquells múltiples actors i partícips del sistema sanitari (professionals, gestors, polítics i ciutadans) que volen seguir sostenint aquest element tan important del nostre benestar social”

Deia del seu paper facilitador com a màxim representant de l’Agència amb el seu recolzament constant a les activitats que aquesta desenvolupava, però també per la seva àmplia experiència i xarxa de relacions que contribuïren a la solidesa de moltes iniciatives que aleshores s’endegaren, especialment en el camp de la recerca i de la seva avaluació. Ho he pogut parlar amb ell posteriorment moltes vegades, mai vaig percebre una actitud intervencionista o dirigista; ben el contrari, sempre deixant fer i on cadascú ha de fer la tasca que correspon (els tècnics i el director de l’Agència, el consell científic i el consell d’administració) facilitant la dels altres.

Sempre ha estat per a mi una gran satisfacció -diria un privilegi- haver mantingut el contacte en dinars i trobades, fins i tot en el darrer període en què la malaltia respiratòria s’accentuà, però encara anava de tant en tant a l’IDIBAPS. No puc estar de dir que en aquells moments en què parlàvem de tot (medicina, ciència, política, societat, passat, present i futur) ens fèiem un tip de riure. Com abans i ara que has marxat, et tinc i et tindré ben present.

Entrada elaborada per Joan MV Pons.

agencia-2004-ca
Joan Rodés presidint un Consell d’Administració de l’AATRM l’any 2004

Extra motivational bonus and… Let them have fun! Key elements for qualitative research with adolescents

1 des.
Santi Gómez

There is no doubt that a qualitative methodology considerably enriches the development and assessment of public health interventions. It is often the ingredient which gives a dish that very special flavour or sometimes is even its main ingredient which, if of quality, makes the dish a real winner.

When both quantitative and qualitative methodologies are applied respectively to the same project, the necessary nutrients are provided to make the project work and can even produce compound molecules of a high nutritional value if applied in combination. The flavours of qualitative methodology acquire specially relevance in the dish when an innovative intervention  is being cooked up using new channels of communication to reach the target population. We are talking of the PEGASO Fit for future.

The chefs at the the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) and those at the Catalan Agency of Public Health (ASPCAT), together with other European chefs, have the PEGASO platform brewing on the stove. Centred around the smartphone, it aims to be a new creative recipe for the promotion of healthy lifestyles among adolescents. Eating habits, physical activity and hours of sleep are the real protagonists of the signature dish which has begun to be served in different secondary education schools in Catalonia, Scotland, England and Italy in the way of different health apps, games and movement sensors.

The PEGASO project is using qualitative methodology in all phases to ensure that the “food” gets to the table successfully and that it be a well-received recipe which spreads out cheerfully and quickly to all kitchens. Thus, the focus groups held with adults and adolescents before the start of pre-pilot phase allowed us to draw up a clear shopping list to get the necessary ingredients before we donned our aprons. Subsequently, and during the 3 stages of the pre-pilot phase, adolescents in several focus groups carved up the different prototypes of the platform’s components after having appraised their quality to decide whether they should be included in the recipe or not.

But what are the key elements for qualitative research with adolescents? A focus group with adolescents is an intense activity which is worth doing. In fact, in the pre-pilot phase of the PEGASO project, we had the opportunity to lead teams in different schools; Nou Patufet school in Barcelona, Verge de la Salut de Sant Feliu de Llobregat and IES Ramón de la Torre in Torredembarra. These teams were made up of wonderful players that converted each match into a real show. To be able to see thrilling sporting events, we used the extra motivational bonus before each match. This is the first key element for qualitative research with adolescents.

The setting up of a group is essential for its later development and just like a pep talk in the locker room, the tactics of the game were explained in a simple way and the importance of each individual’s contribution to working as a team was highlighted. Additionally, and also prior to setting up groups, the importance given by the PEGASO project that participants choose their best skills while also enjoying the match was highlighted. In this way, the players gave their best at all times leaving the supporters dumbstruck from minute 1.

When dealing with highly motivated groups, the coach has no need to scream and shout from the sideline but rather just guide the team with a simple gesture so that it can progressively achieve the pre-established objectives. In this way, spectacular goals are scored which surprise everyone, including the coach and technical staff. This is pretty much what happened to the PEGASO team where good communication and the initial extra motivational bonus helped great sporting events of two or more hours to take place.

In the focus groups of the PEGASO project, the dribbling and passing between participants has been constant and at an individual level, enjoyment was apparent. This is the second key element in qualitative research with adolescents: that they enjoy themselves. If this is achieved, a group of adolescents can get to wherever they want with endless energy. In this way, attributes which collective imagination often assigns to the adolescent population such as passiveness or a lack of interest have been totally ousted and annulled by freshness, creativity and the urge to participate. Undoubtedly, as Jaume Funes would say, the adolescents who have participated in the PEGASO project have been unbearably charming; and I would add, extremely funny and insatiable players.

And after a hard workout, to bed ….! All the information provided by adolescent genius must be given the chance to rest. Rest after an activity is also a nutritious element. A calm demeanour after the adequate hours of sleep enables one to carry out a qualitative in-depth analysis. It is under these conditions that an outcomes report can be written which gives value to the development of the intervention that, as we have already commented, aims to  promote a healthy diet, physical activity and rest. The PEGASO project aspires to be a useful tool in promoting these healthy habits among adolescents. Have a good day, a good match and good night!

Post written by Santi Gómez, AQuAS-APSCAT.

This text are part of a series of posts about qualitative research started at the Ibero-American Congress of Qualitative Health Research which was held in Barcelona several months ago. The other posts in the series are: Utilities and challenges of applying qualitative methodology in community health projects written by Dolors Rodríguez-Arjona and Broadening perspectives in health service assessment written by Vicky Serra-Sutton.

Extra-bonus de motivación y… ¡que se diviertan! Elementos clave para la investigación cualitativa con adolescentes

1 des.
Santi Gómez

No cabe duda de que la metodología cualitativa enriquece sustancialmente el desarrollo y la evaluación de las intervenciones en salud pública. Muy a menudo es el ingrediente que le da ese sabor tan especial al plato o en ocasiones el ingrediente principal que, si es de calidad, hace que el plato sea todo un éxito.

Aplicadas en un mismo proyecto, las metodologías cuantitativa y cualitativa, respectivamente, aportan los nutrientes necesarios para el funcionamiento del proyecto e, incluso, combinadas entre sí pueden dar lugar a complejos moleculares de alto valor nutricional. Los sabores de la metodología cualitativa adquieren especial relevancia en el plato cuando se está cocinando una intervención innovadora que usa nuevos canales de comunicación para acercarnos a la población diana. Estamos hablando del proyecto PEGASO Fit for future.

Los chefs de la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) y los de la Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), junto con otros chefs europeos, tienen en los fogones la plataforma PEGASO que, basada en el smartphone, pretende ser una nueva receta creativa para la promoción de estilos de vida saludables entre los adolescentes. Los hábitos de alimentación, la actividad física y las horas de sueño son los grandes protagonistas del plato estrella que, a través de varias apps de salud, juegos y sensores de movimiento, está empezando a servirse en diferentes escuelas de educación secundaria en Cataluña, Escocia, Inglaterra e Italia.

Este proyecto está usando la metodología cualitativa en todas las fases para que la “comida” llegue a la mesa con éxito y pueda suponer una receta bien aceptada que se extienda con alegría y celeridad en todas las cocinas. Así pues, los grupos focales con adultos y adolescentes realizados antes del inicio de la fase pre-piloto permitieron elaborar una lista clara para ir a comprar los ingredientes necesarios antes de ponernos el delantal. Posteriormente, y durante los tres períodos de la fase pre-piloto, los adolescentes trincharon –a través de varios grupos focales– los diferentes prototipos de los componentes de la plataforma después de haber valorado su calidad para ser incluidos, o no, en la receta.

Pero ¿cuáles son las claves para la investigación cualitativa con adolescentes? Un grupo focal con adolescentes supone una actividad intensa que vale la pena realizar. De hecho, en la fase pre-piloto del proyecto PEGASO hemos tenido la oportunidad de liderar equipos en las escuelas Nou Patufet de Barcelona, Verge de la Salut de Sant Feliu de Llobregat y IES Ramón de la Torre de Torredembarra. Han integrado estos equipos jugadores geniales que han hecho de cada partido un auténtico espectáculo. Para disfrutar de veladas deportivas apasionantes hemos usado antes del inicio del match el extra-bonus de motivación, éste es el primer elemento clave para la investigación cualitativa con adolescentes.

El inicio del grupo es esencial para su desarrollo posterior, y como si de una charla motivadora en el vestuario se tratara, se ha clarificado de forma sencilla la táctica de juego y se ha destacado la relevancia de cada contribución individual en el juego colectivo. Además, y también antes de iniciar los grupos, se ha destacado el valor que suponía para el proyecto PEGASO el hecho de que los participantes eligieran sus mejores habilidades al tiempo que disfrutaban del partido. De esta forma, los jugadores se han entregado en cada jugada dejando boquiabierta a la afición desde el minuto 1.

Ante equipos altamente motivados, no es necesario que el entrenador grite desde la banda, sinó que con un simple gesto guía al equipo para que éste vaya alcanzando los objetivos preestablecidos. De esta forma, se acaban haciendo goles espectaculares que sorprenden a todo el mundo, incluso al entrenador y al staff técnico. Ésto es exactamente lo que ha pasado en el equipo PEGASO, donde la buena comunicación y el extra-bonus de motivación inicial ha facilitado que tuvieran lugar grandes veladas deportivas de 2 horas o más de duración.

En los grupos focales del proyecto PEGASO el tiquitaca entre los participantes ha sido constante y a nivel individual se percibía diversión. Éste es el segundo elemento clave para la investigación cualitativa con adolescentes: que se diviertan. Si ésto se consigue, un grupo de adolescentes puede llegar adonde quiera con una energía inagotable. De este modo, atributos que a menudo el imaginario colectivo asigna a la población adolescente, como la pasividad o el desinterés, han sido desbancados y anulados totalmente por la frescura, la creatividad y las ganas de participar. Definitivamente, y como diría Jaume Funes, los adolescentes participantes en PEGASO han sido insoportablemente entrañables; y yo añadiría rabiosamente divertidos y jugadores insaciables.

Y después de la actividad intensa, ¡a dormir…! Hay que reponer toda la información proporcionada por la genialidad adolescente. El descanso después de la actividad también es un elemento nutritivo. La mirada calmada después de dormir las horas adecuadas permite hacer un análisis cualitativo en profundidad. En estas condiciones es como se puede elaborar un informe de resultados que aporte valor al desarrollo de la intervención que, como ya hemos comentado, tiene por objeto promover la alimentación saludable, la actividad física y el descanso. El proyecto PEGASO desea ser una herramienta útil para la promoción de estos hábitos saludables entre los adolescentes. ¡Buenos días, buen provecho, buen partido y buenas noches!

Entrada elaborada por Santi Gómez, AQuAS-APSCAT.

Este texto forma parte de una serie de posts sobre investigación cualitativa inspirada en el Congreso Iberoamericano sobre Investigación Cualitativa en Salud que se celebró en Barcelona unos meses atrás. Los otros posts de la serie son: Utilidades y retos de la aplicación de metodología cualitativa en proyectos de salud comunitaria, escrito por Dolors Rodríguez-Arjona y Ampliando miradas en la evaluación de servicios sanitarios, escrito per Vicky Serra-Sutton.