Johanna Caro – Pàgina 2

Sistemes de salut perfectes, pràctiques de molt i de poc valor i recerca qualitativa

4 ag.

La temporada d’estiu pot ser un bon moment per llegir i/o rellegir textos que potser hem deixat de banda abans. Avui presentem un recull d’articles publicats al blog sobre el sistema de salut en general i sobre alguns canvis de paradigma relacionats amb treballar cap a unes pràctiques més segures, de més valor, i com l’enfocament qualitatiu de la recerca és cada dia més present en l’entorn d’avaluació.

Podem començar el recorregut pensant en el sistema de salut públic. Se sap quin és el sistema sanitari perfecte? Des del punt de vista de la comparativa entre diferents sistemes de salut de diversos països, Mark Britnell ho ha treballat a fons i Joan MV Pons en fa una lectura inspiradora.

I no oblidem una altra reflexió, més local, analitzant el fenomen de la doble cobertura sanitària i les motivacions per les quals un de cada quatre catalans, tot i tenir dret a l’assistència sanitària pública, compra una assegurança de salut. Pensem-hi també.

Seguim el recorregut. En el dia a dia professional i, probablement, personal, és difícil no trobar-nos en alguna situació on ens podem preguntar si hi ha sobretractament o sobrediagnòstic, i aquest moment de dubte (que pot generar un canvi) és l’inici de l’èxit d’iniciatives com el projecte Essencial i la seva implementació. Amb tot, és interessant veure per què resulta difícil reduir pràctiques de poc valor en l’entorn d’un hospital.

La preocupació de “primer de tot, no fer mal”, també és l’objectiu amb què es treballa per a una prescripció segura des de recepta electrònica facilitant la identificació de potencials interaccions farmacològiques, duplicitats terapèutiques, fàrmacs desaconsellats en pacients geriàtrics, fàrmacs teratogènics i dosis màximes.

Continuem el recorregut canviant una mica de tema: potser és un bon moment per posar damunt de la taula la recerca qualitativa. Vam publicar una sèrie d’articles sobre com la recerca qualitativa pot ser un element per ampliar mirades en l’avaluació de serveis sanitaris, quines són les utilitats i els reptes de l’aplicació de la metodologia qualitativa en projectes de salut comunitària i quin paper clau juga en tot això l’element de la motivació, especialment si parlem de promoció d’hàbits saludables dirigida a adolescents.

Acabem el post d’avui veient una aplicació de recerca qualitativa en el context de la Central de Resultats de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. El repte era saber quina relació s’estableix entre la ciutadania i les dades de salut. A partir d’una aproximació qualitativa (com, si no?) va aflorar una pregunta ben directa: Oferim a la ciutadania el que vol? Les respostes estan publicades en aquest informe.

Tornant al projecte Essencial, que tracta de disminuir les pràctiques de poc valor, ja s’escalfen motors per al proper congrés Preventing Overdiagnosis, que tindrà lloc ben aviat al Québec. No podem evitar recordar que ara fa un any estàvem preparant-ho a Barcelona.

Entrada elaborada per Marta Millaret (@MartaMillaret)

El proyecto Essencial en el Preventing Overdiagnosis

23 set.

podc2016-aquas-team AQuAS -la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya- se ha implicado desde hace meses en el congreso internacional Preventing Overdiagnosis celebrado en Barcelona esta semana. Muchos profesionales han trabajado en la organización del evento y en la presentación de comunicaciones y pósters, la actividad propia de un evento de estas características.

El proyecto Essencial está centrado en identificar prácticas clínicas que no aportan valor clínico al paciente y establecer recomendaciones para evitarlas. Se trata de un proyecto innovador, ambicioso y complejo iniciado hace tres años, presente en el congreso Preventing Overdiagnosis con presentaciones que han querido reflexionar, especialmente, sobre la implementación de este proyecto.

podc2016-oscar-garcia Oscar Garcia (@oscargg11) e Iris Lumillo (@iris_eivissa) del CASAP de Castelldefels han presentado un proyecto que tiene por objectivo reducir la prescripción mal indicada de benzodiazepinas para tratar el insomnio en mayores de 65 años y la de antidepresivos en episodios leves en adultos sin factores de riesgo adicionales en un equipo de atención primaria. Para hacerlo, se realizó un estudio antes-después con una intervención que incluía sesiones formativas con material docente, pautas de deprescripción y propuesta de tratamientos alternativos. Los buenos resultados de este proyecto hacen plantear, por un lado, el análisis a largo plazo y la previsión de sesiones de recordatorio y, por otro lado, la oportunidad de trasladar esta estrategia a otros niveles asistenciales e integrar a los pacientes de forma habitual en este tipo de estrategias.

podc2016-johanna-caro Johanna Caro (@jmcaro103) ha presentado un estudio realizado antes de la implementación del proyecto Essencial en atención primaria. A partir de una aproximación cualitativa se utilizaron grupos focales con el objetivo de identificar a la avanzada las posibles causas de las prácticas de poco valor. Se trabajó con las visiones y las perspectivas de profesionales de diferentes emplazamientos de Cataluña para promover un grupo variado por lo que refiere a género, lugar de trabajo y disciplina profesional, incluyendo profesionales de medicina de familia, pediatría y enfermería. A partir de este estudio sabemos que las causas de las prácticas de poco valor están relacionadas con diferentes factores como pueden ser las características personales del médico, las demandas del paciente, aspectos de la relación médico-paciente, la falta de tiempo, la descordinación entre primaria y hospitales o la presión de la industria farmacéutica y de los medios de comunicación.

podc2016-dimelza-osorio Dimelza Osorio (@dimelzaosorio) del Hospital Vall d’Hebron de Barcelona ha presentado una encuesta para conocer el grado de acuerdo de los médicos en relación con las recomendaciones del proyecto Essencial y con las recomendaciones de la iniciativa de Compromiso por la Calidad de las Sociedades Científicas del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. La encuesta estaba dirigida a saber si los médicos estaban de acuerdo, o no, con algunas de las recomendaciones, los motivos del posible desacuerdo, ver en qué porcentaje consideraban que cada recomendación se seguía en el hospital y si consideraban útil la recomendación. El reto de iniciativas como ésta es la de trabajar para generar mejores estrategias para reducir pruebas diagnósticas en situaciones que no aportan valor clínico.

podc2016-podc2016

Otro trabajo presentado por Johanna Caro tenía por objectivo evaluar el impacto de las recomendaciones del proyecto Essencial implementadas en el ámbito de atención primaria. Se realizó un estudio antes-después y la intervención consistió en la identificación de líderes clínicos, selección de recomendaciones y seguimiento de los indicadores de la implementación de estas recomendaciones. Es pronto para hablar del impacto del proyecto y para atribuir los cambios que han podido tener lugar pero sí que está clara una de las ideas clave del proyecto: es necesario hacer llegar y reforzar la cultura del proyecto Essencial entre pacientes, profesionales y organizaciones.

podc2016-nuria-prat-roser-valles Roser Vallès y Núria Prat (@NuriaPrat3) de la Direcció Atenció Primària Metropolitana Nord (ICS) han destacado el carácter multidisciplinar de la implementación del proyecto Essencial en atencion primaria a partir de un modelo de influencia para la gestión del cambio con líderes clínicos para fomentar la implementación del proyecto. En base a una selección de recomendaciones se evaluó el impacto de esta intervención para poder proponer acciones de mejora para el futuro. El tipo de estudio que se realizó es un estudio prospectivo evaluativo multicéntrico antes-después que incluyó la aplicación de un modelo de influencia para la gestión del cambio con la participación de líderes clínicos, estrategias de comunicación y monitorización de indicadores de seguimiento.

podc2016-sant-rafael-poster Finalmente, Anna Càrol Pérez Segarra, desde el Hospital de Sant Rafael ha presentado la importancia de una campaña de comunicación interna dirigida a implicar a los profesionales usando la Intranet del hospital y externa a través de la web del hospital dirigida a implicar a los pacientes en la implementación de las recomendaciones del proyecto Essencial. Los resultados de este trabajo se centran en la reducción de las radiaciones que han dejado de recibir los pacientes gracias a que el hospital ha dejado de practicar de forma rutinaria algunas pruebas, hecho que es de interés para los pacientes en términos de seguridad. Los resultados de este proyecto ponen de manifiesto la importancia de plantearse las diferentes acciones que se llevan a cabo para valorar aquello que aportan.

El elemento en común de todas estas líneas de trabajo presentadas es remarcar la importancia de tirar adelante un proyecto en equipo, incluir la evaluación del impacto del proyecto para poder de este modo diseñar las mejores estrategias e incluir en estas estrategias pacientes y decisores clínicos. Todo ésto sin olvidar que el objetivo del proyecto es mejorar la asistencia a los pacientes. Avanzar hacia una atención médica en la que cada vez hayan menos prácticas de poco valor y hacia una sociedad conocedora del concepto de “práctica de poco valor” es el reto con el que trabajan muchos profesionales actualmente. El beneficio que pueden obtener de todo ello los pacientes es lo que les mueve.

El projecte Essencial al Preventing Overdiagnosis

23 set.

podc2016-aquas-team AQuAS -l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya- ha estat implicada des de fa mesos en el congrés internacional Preventing Overdiagnosis que s’ha celebrat a Barcelona aquesta setmana. Molts professionals han estat treballant en l’organització de l’event i en la presentació de comunicacions i pòsters, l’activitat pròpia d’un event d’aquestes característiques.

El projecte Essencial està centrat en identificar pràctiques clíniques que no aporten valor clínic al pacient i establir recomanacions per evitar-les. Es tracta d’un projecte innovador, ambiciós i complex iniciat fa tres anys, que ha estat present en el congrés Preventing Overdiagnosis amb presentacions que han volgut reflexionar, especialment, al voltant de la implementació d’aquest projecte.

podc2016-oscar-garcia Oscar Garcia (@oscargg11) i Iris Lumillo (@iris_eivissa) del CASAP de Castelldefels han presentat un projecte que té per objectiu reduir la prescripció mal indicada de benzodiazepines per tractar l’insomni en majors de 65 anys i la d’antidepressius en episodis lleus en adults sense factors de risc adicionals en un equip d’atenció primària. Per fer-ho, es va realitzar un estudi abans-després i la intervenció que es va fer va consistir en sessions formatives amb material docent, pautes de deprescripció i proposta de tractaments alternatius. Els bons resultats d’aquest projecte fan plantejar, d’una banda, l’anàlisi a llarg termini i la previsió de sessions de recordatori i, d’altra banda, l’oportunitat de traslladar aquesta estratègia a altres nivells assistencials i integrar els pacients de manera habitual en aquest tipus d’estratègies.

podc2016-johanna-caro Johanna Caro (@jmcaro103) d’AQuAS ha presentat un estudi realitzat abans de la implementació del projecte Essencial en atenció primària. A partir d’una aproximació qualitativa es van utilitzar grups focals amb l’objectiu d’identificar a l’avançada les possibles causes de les pràctiques de poc valor. Es va treballar amb les visions i les perspectives de professionals de diferents indrets de Catalunya per promoure un grup variat quant a gènere, lloc de treball i disciplina professional incloent professionals de medicina de família, pediatria i infermeria. A partir d’aquest estudi sabem que les causes de les pràctiques de poc valor estan relacionades amb diferents factors com ara les característiques personals del metge, les demandes del pacient, aspectes de la relació metge-pacient, la falta de temps, la descoordinació entre primària i hospitals o la pressió de la indústria farmacèutica i dels mitjans de comunicació.

podc2016-dimelza-osorio Dimelza Osorio (@dimelzaosorio) de l’Hospital Vall d’Hebron ha presentat una enquesta per conèixer el grau d’acord dels metges en relació amb les recomanacions del projecte Essencial i amb les recomanacions de la iniciativa de Compromiso por la Calidad de las Sociedades Científicas del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. L’enquesta estava dirigida a saber si els metges estaven d’acord, o no, amb algunes de les recomanacions, els motius del possible desacord, veure en quin percentatge consideraven que cada recomanació se seguia a l’hospital i si consideraven útil la recomanació. El repte d’iniciatives com aquesta és la de treballar en la línia de generar millors estratègies per reduir proves diagnòstiques en situacions que no aporten valor clínic.

podc2016-podc2016 Un altre estudi presentat per Johanna Caro tenia per objectiu avaluar l’impacte de les recomanacions del projecte Essencial implementades en l’àmbit d’atenció primària. Es va realitzar un estudi abans-després i la intervenció va consistir en la identificació de líders clínics, en la selecció de recomanacions i en el seguiment d’indicadors de la implementació d’aquestes recomanacions. És d’hora per parlar d’impacte del projecte i per atribuir els canvis que s’hagin pogut produir però sí que està clara una de les idees clau del projecte: cal fer arribar i reforçar la cultura del projecte Essencial entre pacients, professionals i organitzacions.

podc2016-nuria-prat-roser-valles Roser Vallès i Núria Prat (@NuriaPrat3) de la Direcció Atenció Primària Metropolitana Nord (ICS) han destacat el caràcter multidisciplinar de la implementació del projecte Essencial a atenció primària a partir d’un model d’influència per a la gestió del canvi amb líders clínics per fomentar la implementació del projecte. A partir d’una selecció de recomanacions es va avaluar l’impacte d’aquesta intervenció per tal de proposar accions de millora per al futur. El tipus d’estudi que es va realitzar és un estudi prospectiu avaluatiu multicèntric abans-després que va incloure l’aplicació d’un model d’influència per a la gestió del canvi amb la participació de líders clínics, estratègies de comunicació i monitorització d’indicadors de seguiment.

podc2016-sant-rafael-poster Finalment, Anna Càrol Pérez Segarra, des de l’Hospital de Sant Rafael, ha presentat la importància d’una campanya de comunicació interna a l’hora d’implicar professionals mitjançant la Intranet de l’hospital i externa mitjançant la web de l’hospital a l’hora d’implicar els pacients en la implementació de les recomanacions del projecte Essencial. Els resultats d’aquest treball se centren en la reducció de les radiacions que han deixat de rebre els pacients gràcies al fet que l’hospital ha deixat de practicar de manera rutinària algunes proves, fet que és d’interès per als pacients en termes de seguretat. Els resultats d’aquest projecte posen de manifest la importància de plantejar-se les diferents accions que es duen a terme per valorar allò que aporten.

L’element en comú de totes aquestes línies de treball presentades és remarcar la importància de tirar endavant un projecte en equip, incloure l’avaluació de l’impacte del projecte per tal de poder dissenyar les millors estratègies i incloure-hi pacients i decissors clínics. Tot això sense oblidar que l’objectiu del projecte és millorar l’assistència als pacients. Avançar cap a una atenció mèdica on cada vegada hi hagi menys pràctiques de poc valor i cap a una societat coneixedora del concepte de “pràctica de poc valor” és el repte amb què treballen molts professionals actualment. El benefici que poden obtenir els pacients de tot plegat és el que els mou.

Perspectives on Preventing Overdiagnosis

15 set.

We continue drawing inspiration from the Preventing Overdiagnosis Congress (in Twitter: #PODC2016), which is due to take place this coming week. There are many issues in play that we must take into consideration and we will try to demonstrate just some of those here. Joan MV Pons in this post reflects on the public health measures implemented over the past centuries which have had a role in the history of overcoming poverty and increasing life expectancy after reading the book by Nobel Prize winning Economist Angus Deaton.

Without detracting from developments made over time, in this post Andreu Segura comments on the futility of medicine and of procedures with unrealistic expectations regarding the benefits. Segura mentions the report “To err is human” and the estimation made by Barbara Starfield concerning mortality caused by adverse side effects of medicine. At the same time, the author mentions the very specific case of prescribing preventive measures and how these have evolved over the years.

It is not a straightforward task, but thanks to this post by Cari Almazan, it is easy to understand exactly what is being referred to when we talk about overdiagnosis. Almazan takes us on a journey from the origins of the concept itself through to some current examples and discusses the challenges we face in the future in this area, which begins with a good communications strategy.

No es fácil pero gracias a este post de Cari Almazan resulta fácil entender qué significa y qué no significa sobrediagnóstico. Almazan propone un recorrido por los orígenes de este concepto pasando por algunos ejemplos actuales y planteando algunos retos de futuro en este ámbito, empezando por una buena estrategia de comunicación.

The concept of overdiagnosis is equivalent to diagnosing a disease that does not present symptoms throughout a person’s life and, meanwhile, the treatment and monitoring the patient is subject to in order to treat the disease can be more harmful and fail to produce any benefits.

The interest of working along the lines of diagnosing less can be seen on an individual and population-wide level. On an individual level, overdiagnosis is associated with the negative effects of unnecessary labels, such as the effects of radiation and false positives and false negatives as a result of unnecessary diagnostic tests and therapies (surgery or medication). On a population-wide level we are talking about the opportunity cost derived from wasting resources that might have been allocated to preventing and treating diseases.

That said, we can ask ourselves what the primary care professionals think. In this regard we find some interesting pointers in this post by Johanna Caro where we can see the principal results of a survey of GPs and paediatricians post by Johanna Caro Mendivelso where we can see the principal results of a survey of GPs and paediatricians. One of the most striking results of the survey is the fact that around 80% of physicians surveyed find themselves in the position of making a decision whether to request an unnecessary test or prescribe unnecessary treatment at least once the week.

The interest in the impact that this issue can have is growing significantly. For this reason, Preventig Overdiagnosis will be a brainstorming session which will enable us to design strategies and make decisions to address the fallout from overdiagnosis and overtreatment. We think that this new topic for debate is increasingly present in both our professional and personal lives.

johanna-caro-cari-almazan — Johanna Caro Mendivelso and Cari Almazan, members of the Essencial Project team, participating in the Preventing Overdiagnosis.

Perspectivas del Preventing Overdiagnosis

15 set.

Seguimos inspirándonos en el congreso Preventing Overdiagnosis (en Twitter: #PODC2016), que se celebrará la próxima semana en Barcelona. Hay muchos elementos en juego a tener en cuenta y hoy intentaremos mostrar algunos de estos elementos. Joan MV Pons en este post reflexionaba sobre las medidas de salud pública implicadas en la historia de la superación de la pobreza y el aumento de la esperanza de vida que han tenido lugar durante los últimos siglos a partir de la lectura de un libro del premio nobel de economía Angus Deaton.

Sin desmerecer la evolución de los tiempos, Andreu Segura en este post compartía varias reflexiones alrededor de la futilidad de la medicina y de aquellas intervenciones con expectativas no demasiado sensatas de beneficio. Se hacía mención del informe “To err is human” y a la estimación que hizo Barbara Starfield sobre la mortalidad causada por los efectos adversos de la medicina. También comentaba el caso muy específico de la prescripción de actividades preventivas y su evolución a lo largo de los años.

No es fácil pero gracias a este post de Cari Almazan resulta fácil entender qué significa y qué no significa “sobrediagnóstico”. Almazan propone un recorrido por los orígenes de este concepto pasando por algunos ejemplos actuales y planteando algunos retos de futuro en este ámbito, empezando por una buena estrategia de comunicación.

El concepto de sobrediagnóstico equivale a diagnosticar una enfermedad que no ocasionará síntomas a lo largo de la vida de una persona y que, en cambio, el tratamiento y el seguimiento a que se va a someter la persona para tratar esta enfermedad puede ocasionar daños y costes y ningún beneficio.

El interés de trabajar en esta línea de diagnosticar menos lo encontramos a nivel individual y a nivel poblacional. A nivel individual, diagnosticar demasiado se relaciona con los efectos de etiquetas innecesarias, daños como los efectos de las radiaciones y de falsos positivos y falsos negativos en consecuencia de pruebas diagnósticas y terapias (cirugías o medicamentos). A nivel poblacional, estaríamos hablando del coste de oportunidad ocasionado por el derroche de recursos que se podrían haber dedicado a prevenir y tratar enfemedades.

Dicho ésto, nos podemos preguntar qué opinan los profesionales de atención primaria. Podemos encontrar pistas interesantes al respecto en este post de Johanna Caro Mendivelso donde se pueden ver los principales resultados de una encuesta realizada a médicos de familia y pediatras. Uno de los resultados más impactantes de esta encuesta es el hecho que aproximadamente un 80% de los médicos encuestados se encuentran en la situación de tomar una decisión sobre la solicitud de una prueba o la prescripción de un fármaco innecesario al menos una vez a la semana.

En los últimos años el interés por el impacto que puede comportar toda esta problemática está creciendo de manera importante. Por este motivo, el Preventig Overdiagnosis será una puesta en común que va a permitir diseñar estrategias y tomar decisiones para abordar las consecuencias derivadas de situaciones de sobrediagnóstico y sobretratamiento. Pensamos que este nuevo espacio de debate será cada vez más presente en nuestro entorno profesional y personal.

Perspectives del Preventing Overdiagnosis

15 set.

Seguim inspirant-nos en el congrés Preventing Overdiagnosis (a Twitter: #PODC2016), que tindrà lloc la setmana que ve a Barcelona. Hi ha molts elements en joc que cal tenir en compte i avui intentarem mostrar-ne alguns. Joan MV Pons en aquest post reflexionava sobre les mesures de salut pública implicades en la història de la superació de la pobresa i l’augment de l’esperança de vida que han tingut lloc durant els últims segles a partir de la lectura d’un llibre del premi nobel d’Economia Angus Deaton.

Sense desmerèixer aquesta evolució dels temps, Andreu Segura en aquest post feia diverses reflexions al voltant de la futilitat de la medicina i d’aquelles intervencions amb expectatives no massa sensates de benefici. Feia referència a l’informe “To err is human” i a l’estimació que va fer Barbara Starfield sobre la mortalitat causada pels efectes adversos de la medicina. Així mateix, feia esment al cas molt específic de la prescripció d’activitats preventives i com aquestes han pogut evolucionar al llarg dels anys.

No és fàcil però gràcies a aquest post de Cari Almazan resulta fàcil entendre què vol dir i què no vol dir “sobrediagnòstic”. Almazan proposa un recorregut pels orígens d’aquest concepte passant per alguns exemples actuals i plantejant alguns reptes de futur en aquest àmbit, començant per una bona estratègia de comunicació.

El concepte de sobrediagnòstic equival a diagnosticar una malaltia que no ocasionarà símptomes al llarg de la vida d’una persona i que, en canvi, el tractament i el seguiment a què se sotmetrà la persona per tractar aquesta malaltia pot ocasionar danys i costos i cap benefici.

L’interès de treballar en aquesta línia de diagnosticar menys el trobem a nivell individual i a nivell poblacional. A nivell individual, diagnosticar massa es relaciona amb els efectes negatius d’etiquetes innecessàries, danys com ara els efectes de les radiacions i de falsos positius i falsos negatius en conseqüència de proves diagnòstiques i teràpies (cirurgies o medicaments) innecessàries. A nivell poblacional, estaríem parlant del cost d’oportunitat ocasionat per un malbaratament de recursos que podrien haver estat dedicats a prevenir i tractar malalties.

Dit tot això, ens podem preguntar què en pensen els professionals d’atenció primària i podem trobar pistes interessants al respecte en aquest post de Johanna Caro Mendivelso on es poden veure els principals resultats d’una enquesta realitzada a metges de família i pediatres. Un dels resultats més impactants d’aquesta enquesta és el fet que aproximadament un 80% dels metges enquestats es troben en la situació de prendre una decisió sobre la sol·licitud d’una prova o la prescripció d’un tractament innecessari almenys una vegada a la setmana.

En els últims anys l’interès per l’impacte que pot comportar tota aquesta problemàtica està creixent de manera important. Per aquest motiu, el Preventig Overdiagnosis serà una posada en comú que permetrà dissenyar estratègies i prendre decisions per abordar les conseqüències derivades de les situacions de sobrediagnòstic i sobretractament. Pensem que aquest nou espai de debat serà cada vegada més present en el nostre entorn professional i personal.

Post de verano sobre sobrediagnóstico y sobretratamiento

19 ag.

El congreso Preventig Overdiagnosis es un congreso abierto a toda la sociedad que quiere fomentar el debate y la reflexión sobre temas controvertidos muy actuales con la mirada puesta en la mejora de la atención sanitaria y en hacer pedagogía entre los profesionales y toda la ciudadanía sobre el hecho que, a veces, hacer más no siempre implica hacer aquello que más puede beneficiar un paciente.

Esto nos hace recordar el post del 2012 en el blog Gestión Clínica y Sanitaria donde se usaba el concepto de Mies van der Rohe “menos es más” aplicado a calidad asistencial y exceso de asistencia o sobreuso, y se aportaba una recopilación de las iniciativas existentes en aquel momento en esta líniea.

Tambien recordamos que en el blog Farmacia de Atención Primaria se publicaron dos posts en el 2014 sobre esta temática: un post que llevaba por título: “Más vale prevenir (el sobrediagnóstico) que curar (el sobretratamiento)” y una entrevista a Margaret McCartney de la Universidad de Glasgow.

Está claro que cualquier intervención médica (preventiva, diagnóstica y terapéutica) conlleva sus riesgos y el reto es saber valorar ésto con sabiduría. Como apuntaba Joan MV Pons en este post, a veces, no hacer nada es la acción más correcta. El autor hace un recorrido brillante que va desde la cita de Voltaire “el arte de la medicina está en entretener al paciente mientras la naturaleza cura la enfermedad” hasta la cuestión de los incentivos que pueden modular conductas, pasando por la “medicina defensiva”, algunas expectativas de algunos pacientes que prefieren salir de la consulta con la prescripción de algún fármaco, la solicitud para hacerse alguna prueba médica o la derivación a un especialista, sin olvidar la importancia de la comunicación médico-paciente (impossible no hacer hincapié aquí en el post de Carme Carrion) y el tiempo que esta comunicación requiere.

La tendencia humana de “hacer” y “actuar” se puede contraponer a los perjuicios y efectos adversos de este hacer y actuar y, si nos encontramos en el contexto médico, de lo que estamos hablando es de someter a una persona a pruebas médicas o a un tratamiento. ¿Con algún beneficio?

Seguimos inspirándonos en el congreso Preventing Overdiagnosis.

[Para ver las colaboraciones AQUAS en el congreso Preventing Overdiagnosis que se celebrará en Barcelona el próximo mes de septiembre, no os perdáis este enlace]

Post d’estiu sobre sobrediagnòstic i sobretractament

19 ag.

El congrés Preventig Overdiagnosis és un congrès obert a tota la societat que vol fomentar el debat i la reflexió al voltant de temes controvertits ben actuals amb la mirada posada a millorar l’atenció sanitària i a fer pedagogia entre els professionals i tota la ciutadania sobre el fet que, a vegades, fer més no sempre implica fer allò que més pot beneficiar un pacient.

Això ens fa recordar el post del 2012 al blog Gestión Clínica y Sanitaria on s’usava el concepte de Mies van der Rohe “menys és més” referit a qualitat assistencial i excès d’assistència o sobreús, i es feia un recull de les iniciatives existents en aquell moment en aquesta línia.

També recordem que en el blog Farmacia de Atención Primaria es van publicar dos posts al 2014 sobre aquesta temàtica: un post que portava per títol “Más vale prevenir (el sobrediagnóstico) que curar (el sobretratamiento)” i una entrevista a Margaret McCartney de la Universitat de Glasgow.

Està clar que qualsevol intervenció mèdica (preventiva, diagnòstica i terapèutica) comporta els seus riscos i el repte és saber valorar-los amb saviesa. Com apuntava Joan MV Pons en aquest post, a vegades, no fer res és l’acció més correcta. L’autor fa un recorregut brillant que va des de la cita de Voltaire “l’art de la medicina està en entretenir al pacient mentre la naturalesa cura la malaltia” fins a la qüestió dels incentius que poden modular conductes, passant per la “medicina defensiva”, algunes de les expectatives d’alguns pacients que prefereixen sortir de la consulta amb la prescripció d’algun fàrmac, la sol·licitud de fer-se una prova o la derivació a un especialista, sense oblidar la importància de la comunicació metge-pacient (impossible no esmentar aquí el post de Carme Carrion) i el temps que aquesta comunicació requereix.

La tendència humana de “fer” i “d’actuar” es pot contraposar als perjudicis i efectes adversos d’aquest fer i actuar i, si ens trobem en el context mèdic, del que estem parlant és de sotmetre a una persona a proves mèdiques o a un tractament. Amb algun benefici?

Seguim inspirant-nos en el congrés Preventing Overdiagnosis.

[Si voleu veure quines col·laboracions AQUAS hi haurà al congrés Preventing Overdiagnosis que se celebrarà a Barcelona el proper mes de setembre, no us perdeu aquest enllaç]

Post de verano sobre el congreso internacional Preventing Overdiagnosis

12 ag.

Reducir las situaciones de sobrediagnóstico y de sobretratamiento para mejorar la práctica clínica es el tema del congreso Preventing Overdiagnosis.

Como ha dicho Ray Moynihan en el blog Cochrane Community: “for anyone who currently doesn’t have overdiagnosis and overtreatment on their radar, it might be time you did”.

El congreso Preventing Overdiagnosis de este año viene cargado de temes controvertidos y ha registrado un aumento de un 30% en el número de resúmenes presentados.

Las participaciones de los profesionales de la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) en este congreso las encontramos desde la conferencia inaugural hasta la participación en varias mesas redondas, ponencias, comunicaciones orales y pósters.

Colaboraciones AQuAS en la agenda del Preventing Overdiagnosis de 2016:

PRIMER DíA: Martes 20 de septiembre de 2016

08:45-09:00. Dedeu T. Introduction. [conferencia inaugural]

10.30-11.00 Room 131. García-Altés A. Overuse and Economic consequences of overdiagnosis. [chair]

10.30-11.00 Room 134. Marinelli M. Análisis de coste efectividad y de los daños causados por sobrediagnósticos de un programa de cribado de aneurismos de aorta abdominal.

12.40-13.30 Room 111/112 Colls C. Evaluation of the main factors related to hip fracture in people over 64

SEGUNDO DÍA: Miércoles 21 de septiembre de 2016

12:15-12.45 Room 111/112 Vivanco RM. Dyslipidemia, statin use and lipid profile in epilepsy patients and general population: EPIVASMAR-REGICOR comparative study

12:45-13:30 Room 130. Pons JMV. Ageing and overdiagnosis, dediagnosis and deprescribing [Chair]

12:45-13:30 Room 130. Ageing and overdiagnosis, dediagnosis and deprescribing. Caro J. Impact of ESSENCIAL recommendations in primary care

15:30-17:15 Room 129. Widening disease definitions that cause overdiagnosis. Colls C. Actors and factors influencing treatment with drugs for attention deficit and hyperactivity disorder (ADHD)

15:30-17:15 Room 130. Interventions to mitigate overdiagnosis and overtreatment. Obach M. QPI tool: an intervention in primary care to enhance prescription quality

TERCER DÍA: Jueves 22 de septiembre de 2016

09:00-10:30 Room 111/112. Moving from Evidence to Action. Almazan C. How to avoid unnecessary interventions in primary care.

11:00-12:30. Room 134. Marinelli M. Atlas de variaciones de la práctica clínica: ¿una herramienta para identificar posible sobre o infra-tratamiento? El caso de las artroplastias en Catalunya.

12:30-13:30 Room 111/112. Caro J. Drivers for low-value practices in primary care setting: a qualitative study

***

Podeis acceder al programa entero del congreso y seguir el hashtag del congreso en Twitter: #PODC2016.

Si estais de vacaciones, desde el blog AQUAS os deseamos unas felices vacaciones.

vacances2016

Post d’estiu sobre el congrés internacional Preventing Overdiagnosis

12 ag.

Reduir les situacions de sobrediagnòstic i de sobretractament per millorar la pràctica clínica és el tema del congrés Preventing Overdiagnosis.

Tal com ha dit Ray Moynihan en el blog Cochrane Community “for anyone who currently doesn’t have overdiagnosis and overtreatment on their radar, it might be time you did”.

El congrés Preventing Overdiagnosis d’enguany ve carregat de temes controvertits i ha registrat un augment d’un 30% en el nombre de resums presentats.

Les participacions dels professionals de Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) en aquest congrés les podem trobar des de la conferència inaugural fins a la participació en diverses taules rodones, ponències, comunicacions orals i pòsters.

Col·laboracions AQuAS en l’agenda del Preventing Overdiagnosis de 2016:

PRIMER DIA: Dimarts 20 de setembre de 2016

08:45-09:00. Dedeu T. Introduction. [conferència inaugural]

10.30-11.00 Room 131. García-Altés A. Overuse and Economic consequences of overdiagnosis. [chair]

10.30-11.00 Room 134. Marinelli M. Análisis de coste efectividad y de los daños causados por sobrediagnósticos de un programa de cribado de aneurismos de aorta abdominal.

12.40-13.30 Room 111/112 Colls C. Evaluation of the main factors related to hip fracture in people over 64

SEGON DIA: Dimecres 21 de setembre de 2016

12:15-12.45 Room 111/112 Vivanco RM. Dyslipidemia, statin use and lipid profile in epilepsy patients and general population: EPIVASMAR-REGICOR comparative study

12:45-13:30 Room 130. Pons JMV. Ageing and overdiagnosis, dediagnosis and deprescribing [Chair]

12:45-13:30 Room 130. Ageing and overdiagnosis, dediagnosis and deprescribing. Caro J. Impact of ESSENCIAL recommendations in primary care

15:30-17:15 Room 129. Widening disease definitions that cause overdiagnosis. Colls C. Actors and factors influencing treatment with drugs for attention deficit and hyperactivity disorder (ADHD)

15:30-17:15 Room 130. Interventions to mitigate overdiagnosis and overtreatment. Obach M. QPI tool: an intervention in primary care to enhance prescription quality

TERCER DIA: Dijous 22 de setembre de 2016

09:00-10:30 Room 111/112. Moving from Evidence to Action. Almazan C. How to avoid unnecessary interventions in primary care.

11:00-12:30. Room 134. Marinelli M. Atlas de variaciones de la práctica clínica: ¿una herramienta para identificar posible sobre o infra-tratamiento? El caso de las artroplastias en Catalunya.

12:30-13:30 Room 111/112. Caro J. Drivers for low-value practices in primary care setting: a qualitative study

***

Podeu accedir al programa sencer del congrés i seguir el hashtag del congrès a Twitter: #PODC2016.

Si sou de vacances, des del blog AQUAS us desitgem unes bones vacances.

vacances2016