Preventing Overdiagnosis – Pàgina 3

Post d’estiu sobre el congrés internacional Preventing Overdiagnosis

12 ag.

Reduir les situacions de sobrediagnòstic i de sobretractament per millorar la pràctica clínica és el tema del congrés Preventing Overdiagnosis.

Tal com ha dit Ray Moynihan en el blog Cochrane Community “for anyone who currently doesn’t have overdiagnosis and overtreatment on their radar, it might be time you did”.

El congrés Preventing Overdiagnosis d’enguany ve carregat de temes controvertits i ha registrat un augment d’un 30% en el nombre de resums presentats.

Les participacions dels professionals de Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) en aquest congrés les podem trobar des de la conferència inaugural fins a la participació en diverses taules rodones, ponències, comunicacions orals i pòsters.

Col·laboracions AQuAS en l’agenda del Preventing Overdiagnosis de 2016:

PRIMER DIA: Dimarts 20 de setembre de 2016

08:45-09:00. Dedeu T. Introduction. [conferència inaugural]

10.30-11.00 Room 131. García-Altés A. Overuse and Economic consequences of overdiagnosis. [chair]

10.30-11.00 Room 134. Marinelli M. Análisis de coste efectividad y de los daños causados por sobrediagnósticos de un programa de cribado de aneurismos de aorta abdominal.

12.40-13.30 Room 111/112 Colls C. Evaluation of the main factors related to hip fracture in people over 64

SEGON DIA: Dimecres 21 de setembre de 2016

12:15-12.45 Room 111/112 Vivanco RM. Dyslipidemia, statin use and lipid profile in epilepsy patients and general population: EPIVASMAR-REGICOR comparative study

12:45-13:30 Room 130. Pons JMV. Ageing and overdiagnosis, dediagnosis and deprescribing [Chair]

12:45-13:30 Room 130. Ageing and overdiagnosis, dediagnosis and deprescribing. Caro J. Impact of ESSENCIAL recommendations in primary care

15:30-17:15 Room 129. Widening disease definitions that cause overdiagnosis. Colls C. Actors and factors influencing treatment with drugs for attention deficit and hyperactivity disorder (ADHD)

15:30-17:15 Room 130. Interventions to mitigate overdiagnosis and overtreatment. Obach M. QPI tool: an intervention in primary care to enhance prescription quality

TERCER DIA: Dijous 22 de setembre de 2016

09:00-10:30 Room 111/112. Moving from Evidence to Action. Almazan C. How to avoid unnecessary interventions in primary care.

11:00-12:30. Room 134. Marinelli M. Atlas de variaciones de la práctica clínica: ¿una herramienta para identificar posible sobre o infra-tratamiento? El caso de las artroplastias en Catalunya.

12:30-13:30 Room 111/112. Caro J. Drivers for low-value practices in primary care setting: a qualitative study

***

Podeu accedir al programa sencer del congrés i seguir el hashtag del congrès a Twitter: #PODC2016.

Si sou de vacances, des del blog AQUAS us desitgem unes bones vacances.

vacances2016

Preventing Overdiagnosis: appointment in Barcelona

24 març

Next 15th April is the new deadline for submitting article abstracts for the Preventing Overdiagnosis Conference which will be held in Barcelona at the end of September 2016.

Who is this congress aimed at?

This congress is open to the whole society; for this reason, the congress is not only aiming at health care professionals, but also welcomes the participation of patients and all other citizens.

What do we understand by overdiagnosis?

Overdiagnosis is defined as the diagnosis of an illness which would not produce symptoms during a person’s life, but the treatment and follow-up, to which this person could be submitted, would not produce any benefit, and can even be harmful and generate costs.

Does overdiagnosing have consequences?

Yes, on an individual level, the consequences of overdiagnosing go from the negative effects of unnecessary labelling, damage as consequence of medical tests (radiation effects, false positive or false negative tests), unnecessary therapy (surgery, medication) and, on a more demographic level, one of the consequences of overdiagnosing refers to the opportunity cost, generated by a misuse of resources which could have been assigned to prevention and treatment of real illnesses.

What can we read on overdiagnosis?

We recommend the section “Too much medicine” of BMJ, the section “Less is more” of JAMA, the recommendations made by the Project Essencial and the book “Overdiagnosed. Making People Sick in the Pursuit of Health”.

Anything else?

Yes, indeed. We’ll be expecting you for the 4th edition of the International Preventing Overdiagnosis Conference, which will take place on 20th, 21st and 22nd September in Barcelona. Taking into account the congress program, it will be an ideal setting to share initiatives and work for the future.

If you want to read more on this subject, you can read this other blog post.

Post written by Cari Almazán (@AlmazanCari) and Marta Millaret (@MartaMillaret).

Preventing Overdiagnosis: una cita en Barcelona

24 març

El próximo 15 de abril es el nuevo plazo para presentar resúmenes de comunicaciones para el Preventing Overdiagnosis Conference que se celebrará en Barcelona a finales de septiembre de 2016.

¿A quién va dirigido este congreso?

Este congreso está abierto a toda la sociedad; por este motivo, el congreso no está dirigido sólo a profesionales de la salud sinó que se invita a la participación a pacientes y ciudadanía.

¿Qué entendemos por sobrediagnóstico?

Sobrediagnóstico se define como el diagnóstico de una enfermedad que no ocasionará síntomas a lo largo de la vida de una persona pero que el tratamiento y el seguimiento a que esta persona se someta no le aportará ningún beneficio pero sí que le podrá ocasionar daños y costes.

¿Tiene consecuencias sobrediagnosticar?

Sí, a nivel individual las consecuencias de sobrediagnosticar van desde los efectos negativos de etiquetas innecesarias, daños en consecuencia de pruebas diagnósticas (efectos de radiaciones, falsos positivos y falsos negativos), terapias innecesarias (cirugía, medicamentos) y, a un nivel más poblacional, una de las consecuencias de sobrediagnosticar se refiere al coste de oportunidad ocasionado por un derroche de recursos que se podrían haber dedicado a prevenir y tratar otras enfermedades.

¿Que se puede leer sobre sobrediagnóstico?

Recomendamos la sección “Too much medicine” de BMJ, la sección “Less is more” de JAMA, las recomendaciones que se hacen desde el Proyecto Essencial y el libro “Overdiagnosed. Making People Sick in the Pursuit of Health”.

¿Algo más?

Sí, por supuesto. Os esperamos en la 4ª edición del International Preventing Overdiagnosis Conference que tendrá lugar los días 20, 21 y 22 de septiembre en Barcelona. Considerando el programa del congreso, será un buen lugar donde poner en común iniciativas y seguir trabajando.

Si quereis leer más sobre este tema, podeis leer este otro post.

Entrada elaborada por Cari Almazán (@AlmazanCari) y Marta Millaret (@MartaMillaret).

Preventing Overdiagnosis: una cita a Barcelona

24 març

BCN_1_còpia

El proper 15 d’abril és el nou termini per presentar resums de comunicacions per al Preventing Overdiagnosis Conference que se celebrarà a Barcelona a finals de setembre de 2016.

A qui va dirigit aquest congrés?

Aquest congrés està obert a tota la societat; per aquest motiu, el congrés no está dirigit només a professionals de la salut sinó que es convida a la participació a pacients i a tota la ciutadania.

Què entenem per sobrediagnòstic?

Sobrediagnòstic es defineix com el diagnòstic d’una malaltia que no ocasionarà símptomes al llarg de la vida d’una persona però que el tractament i el seguiment a què se sotmeti aquesta persona no li aportarà cap benefici però que sí que li podrà ocasianar danys i costos.

Té conseqüències sobrediagnosticar?

Sí, a nivell individual les conseqüències de sobrediagnosticar van des dels efectes negatius d’etiquetes innecessàries, danys en conseqüència de proves diagnòstiques (efectes de radiacions, falsos positius i falsos negatius), teràpies innecessàries (cirurgia, medicaments) i a un nivell més poblacional, una de les conseqüències de sobrediagnosticar fa referència al cost d’oportunitat ocasionat per un malbaratament de recursos que podrien haver estat dedicats a prevenir i a tractar altres malalties.

Què es pot llegir sobre sobrediagnòstic?

Recomanem la secció “Too much medicine” de BMJ, la secció “Less is more” del JAMA, les recomanacions que es fan des del Projecte Essencial i el llibre “Overdiagnosed. Making People Sick in the Pursuit of Health”.

Alguna cosa més?

Sí, i tant. Us esperem a la 4a edició de l’International Preventing Overdiagnosis Conference que tindrà lloc els dies 20, 21 i 22 de setembre a Barcelona. Tenint en compte el programa del congrés, serà un bon lloc on posar en comú iniciatives i seguir treballant.

Si voleu llegir més sobre aquest tema, podeu llegir aquest altre post.

Entrada elaborada per Cari Almazán (@AlmazanCari) i Marta Millaret (@MartaMillaret).

Shall we talk about overdiagnosis? Yes, in Barcelona next September…

17 març

Overdiagnosis is defined as the diagnosis of an illness which would not produce symptoms during a person’s life; it’s the result of the correct diagnosis of an illness whose treatment and follow-up do not produce any benefit, but on the other hand, could be harmful and generate costs. Overdiagnosis is neither the consequence of an erroneous diagnosis, nor of a false positive test.

The broadest definition of overdiagnosis refers to its consequences: negative effects of unnecessary labelling, damage as consequence of medical tests (radiation effects, false positive or false negative test results), unnecessary therapy (surgery, medication) and the opportunity cost, generated by a misuse of resources which could have been assigned to prevention and treatment of real illnesses.

Well-known examples of overdiagnosis are the screening programs for the detection in an early stage of cancers, which would never cause neither symptoms in nor the death of a patient, or ever increasingly sensitive diagnostic methods, detecting the smallest of abnormalities which would remain benign anyway (incidentalomes). Also the progressive reduction of diagnostic thresholds can eventually lead to invented disorders and to the fact that healthy and asymptomatic persons could be classified as sick while they are not, receiving treatments with higher risks than possible benefits.

Let’s go back in time. The concept of overdiagnosis has been described for the first time approximately 50 years ago, in relation to cancer screening, but the term doesn’t become popular until the year 2011 through the book “Overdiagnosed. Making People Sick in the Pursuit of Health”. At present, overdiagnosis is discussed in some sections of prestigious scientific publications such as the BMJ (Too much medicine) or the JAMA (Less is more), and is the subject of some specific congresses as now the Preventing Overdiagnosis Conferences. In our specific context, there are also initiatives, such as Choosing Wisely and the Essencial, who work out recommendations to avoid clinical practices of little value and include subjects related to overdiagnosis.

Preventing Overdiagnosis

Even with the knowledge presently available, overdiagnosis is still facing important challenges. A consensus on a formal definition is still missing, and under the umbrella of overdiagnosis, we still see a wide range of clinical situations gathered, requiring different approaches both from the scientific point of view, as well as from the perspective of necessary strategies to minimise the impact of overdiagnosis.

In order to meet these challenges, we need to deepen our knowledge of the methods used, in order to get an estimation of the frequency of overdiagnosis, as well as develop efficient communication strategies to avoid the confusion that situations of overdiagnosis can cause, both among patients as in society in general, the impact on the doctor-patient relationship (trust), or the potential jeopardy to patients who have already been diagnosed.

These challenges, together with the economic, social and ethical impact of overdiagnosis, its causes, facilitating elements and consequences, the new genomics tools and their possible impact on overdiagnosis, as well as matters related with overdiagnosis and aging, are some of the subjects which will be addressed during the 4^th edition of the International Preventing Overdiagnosis Conference which will take place on the 20^th, 21^st and 22^nd of September in Barcelona. You can read a previous post about it here.

The Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) is participating actively in the organisation of this international initiative, which gathers institutions like the Centre for Evidence Based Medicine from the Oxford University (UK), the Dartmouth Institute for Health Policy & Clinical Practice (USA), the Centre for Research in Evidence Practice of the Bond University (Australia), the Consumer Reports and the British Medical Journal (BMJ) and Public Library of Science (PLOS) groups.

submit abstracts

Important information: Until the 31^st March [deadline extended to April 15th], abstracts can be submitted without any thematic restriction, as long as they’re related to overdiagnosis prevention. You can register now.

We’ll be expecting you there!!!

Post written by Cari Almazán (@AlmazanCari).

¿Hablamos de sobrediagnóstico? Sí, en Barcelona en septiembre…

17 març

El sobrediagnóstico se define como el diagnóstico de una enfermedad que no ocasionará síntomas a lo largo de la vida de una persona; es el resultado de diagnosticar correctamente una enfermedad en la que el tratamiento y el seguimiento no aportará ningún beneficio pero sí podrá ocasionar daños y costes. El sobrediagnóstico no es la consecuencia de un error diagnóstico ni de un falso positivo.

La definición más amplia de sobrediagnóstico se refiere a sus consecuencias: efectos negativos de etiquetas innecesarias, daños como consecuencia de pruebas diagnósticas (efectos de radiaciones, falsos positivos y falsos negativos), terapias innecesarias (cirugía, medicamentos) y el coste de oportunidad ocasionado por un derroche de recursos que podrían haber sido dedicados a prevenir y a tratar auténticas enfermedades.

Ejemplos conocidos de sobrediagnóstico son los programas de cribado que detectan cánceres en estadios precoces y que nunca ocasionarán síntomas ni la muerte del paciente, o pruebas diagnósticas cada vez más sensibles que identifican anormalidades tan mínimas que permanecerán benignas (incidentalomas). También la reducción progresiva de los umbrales diagnósticos puede llevar, incluso, a la invención de trastornos y a que personas sanas y asintomáticas sean clasificadas como enfermas cuando no lo son y recibir un tratamiento que les puede ocasionar más riesgos que beneficios.

Hagamos un poco de historia. El concepto de sobrediagnóstico fue descrito hace aproximadamente 50 años en relación con el cribado del cáncer, pero no es hasta el año 2011 que este término se populariza con el libro “Overdiagnosed. Making People Sick in the Pursuit of Health”. Actualmente, el sobrediagnóstico se discute en determinadas secciones de publicaciones científicas de prestigio como el BMJ (Too much medicine) o el JAMA (Less is more), y es objeto de congresos específicos como los Preventing Overdiagnosis Conferences. También hay iniciativas como el Choosing Wisely y el Essencial, en nuestro contexto, que elaboran recomendaciones para evitar prácticas clínicas de poco valor y que incorporan temas relativos al sobrediagnóstico.

Preventing Overdiagnosis A pesar del mayor conocimiento disponible, el sobrediagnóstico tiene retos a alcanzar. No se dispone aún de una definición formal consensuada, y bajo el paraguas del concepto de sobrediagnóstico se reúnen varias situaciones clínicas que requieren diferentes abordajes, tanto desde la perspectiva de la investigación como desde la perspectiva de las estrategias necesarias para minimizar el impacto del sobrediagnóstico.

Siguiendo con los retos, es necesario profundizar en el conocimiento de los métodos para estimar la frecuencia del sobrediagnóstico y también hay que desarrollar una estrategia efectiva de comunicación que evite la confusión que las situaciones de sobrediagnóstico pueden ocasionar, tanto entre pacientes como en la sociedad en general, el impacto en la relación médico-paciente (confianza), o el potencial perjuicio en los pacientes que ya tienen un diagnóstico.

Estos retos, junto con el impacto económico, social y ético del sobrediagnóstico, las causas, los elementos facilitadores y las consecuencias del sobrediagnóstico, las nuevas herramientas de la genómica y su posible impacto en el sobrediagnóstico y también cuestiones relacionadas con el sobrediagnóstico y el envejecimiento, son algunos de los temas que serán tratados en la 4ª edición del International Preventing Overdiagnosis Conference que tendrá lugar los días 20, 21 y 22 de septiembre en Barcelona, como anunciamos hace unos días en otro post.

L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) participa activamente en la organización de esta iniciativa internacional que reúne a instituciones como el Center for Evidence Based Medicine de la Universidad de Oxford del Reino Unido, el Darmouth Institute for Health Policy & Clinical Practice de Estados Unidos, el Center for Research in Evidence Practice de la Bond University de Australia, el Consumer Reports y los grupos British Medical Journal (BMJ) y Public Library of Science (PLOS).

submit abstracts

Información útil: Hasta el próximo 31 de marzo [ampliado hasta el 15 de abril] se pueden presentar resúmenes de comunicaciones sin restricción temática siempre que guarden relación con la prevención del sobrediagnóstico. Os podeis registrar aquí.

Os esperamos !!!

Entrada elaborada por Cari Almazán (@AlmazanCari).

Parlem de sobrediagnòstic? Sí, a Barcelona aquest setembre…

17 març

El sobrediagnòstic es defineix com el diagnòstic d’una malaltia que no ocasionarà símptomes al llarg de la vida d’una persona; és el resultat de diagnosticar correctament una malaltia en què el tractament i el seguiment no aportarà cap benefici però sí que podrà ocasionar danys i costos. El sobrediagnòstic no és la conseqüència d’un error diagnòstic ni d’un fals positiu.

La definició més àmplia de sobrediagnòstic fa referència a les seves conseqüències: efectes negatius d’etiquetes innecessàries, danys com a conseqüència de proves diagnòstiques (efectes de radiacions, falsos positius i falsos negatius), teràpies innecessàries (cirurgia, medicaments) i el cost d’oportunitat ocasionat per un malbaratament de recursos que podrien haver estat dedicats a prevenir i a tractar autèntiques malalties.

Exemples prou coneguts de sobrediagnòstic són els programes de cribratge que detecten càncers en estadis precoços i que mai ocasionaran símptomes ni la mort del pacient, o proves diagnòstiques cada vegada més sensibles que identifiquen anormalitats tan mínimes que restaran benignes (incidentalomes). També la reducció progressiva dels llindars diagnòstics pot portar, fins i tot, a la invenció de trastorns i al fet que persones sanes i asimptomàtiques siguin classificades com a malaltes quan no ho són i a rebre un tractament que els pot ocasionar més riscos que beneficis.

Fem una mica d’història. El concepte de sobrediagnòstic va ser descrit fa aproximadament 50 anys en relació al cribratge del càncer, però no és fins a l’any 2011 que es popularitza aquest terme amb el llibre Overdiagnosed. Making People Sick in the Pursuit of Health. Actualment, el sobrediagnòstic es discuteix en determinades seccions de publicacions científiques de prestigi com el BMJ (Too much medicine) o el JAMA (Less is more), i és objecte de congressos específics com ara els Preventing Overdiagnosis Conferences. També hi ha iniciatives com el Choosing Wisely i l’Essencial, en el nostre context, que elaboren recomanacions per evitar pràctiques clíniques de poc valor i que incorporen temes relatius al sobrediagnòstic.

Tot i el major coneixement disponible, el sobrediagnòstic té reptes a assolir. No es disposa encara d’una definició formal consensuada i sota el paraigües del concepte de sobrediagnòstic s’apleguen diverses situacions clíniques que requereixen diferents abordatges tant des de la perspectiva de la recerca com des de la perspectiva de les estratègies necessàries per minimitzar l’impacte del sobrediagnòstic.

Seguint amb els reptes, cal aprofundir en el coneixement dels mètodes per estimar la freqüència del sobrediagnòstic i també cal desenvolupar una estratègia efectiva de comunicació que eviti la confusió que les situacions de sobrediagnòstic poden ocasionar tant entre pacients com en la societat en general, l’impacte en la relació metge-pacient (confiança), o el potencial perjudici en els pacients que ja tenen un diagnòstic.

Aquests reptes, juntament amb l’impacte econòmic, social i ètic del sobrediagnòstic, les causes, els elements facilitadors i les conseqüències del sobrediagnòstic, les noves eines de la genòmica i el seu posible impacte en el sobrediagnòstic i també qüestions relacionades amb el sobrediagnòstic i l’envelliment, són alguns dels temes que seran tractats en la 4a edició de l’International Preventing Overdiagnosis Conference que tindrà lloc els dies 20, 21 i 22 de setembre a Barcelona, tal com vam anunciar fa uns dies en un altre post.

L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) participa activament en l’organització d’aquesta iniciativa internacional que reuneix institucions como el Center for Evidence Based Medicine de la Universitat d’Oxford del Regne Unit, el Darmouth Institute for Health Policy & Clinical Practice dels Estats Units, el Center for Research in Evidence Practice de la Bond University d’Austràlia, el Consumer Reports i els grups British Medical Journal (BMJ) i Public Library of Science (PLOS).

submit abstracts

Informació útil: Fins al proper 31 de març [termini ampliat fins al 15 d’abril] es podran presentar resums de comunicacions sense cap restricció temàtica sempre que guardin relació amb la prevenció del sobrediagnòstic. Us podeu registrar aquí.

Us hi esperem!!!

Entrada elaborada per Cari Almazán (@AlmazanCari).

Programant l’agenda 2016… algunes (bones) recomanacions

11 febr.

Agenda Events Recomanats AQUAS

El 2016 ve carregat d’events interessants i innovadors sobre gestió, experiència de pacient, salut 2.0, sobrediagnòstic, atenció integrada i impacte de la recerca. Aquestes són les nostres recomanacions:

Innovant en gestió: quines són les claus de l’exit
Barcelona, 17 de febrer de 2016

Què es pot fer per tal que els professionals intercanviïn les seves experiències i aprenguin els uns dels altres? Què es pot fer per donar més visibilitat a tot el coneixement en innovació que es genera en el sistema de salut? En aquesta sessió de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) es presentarà l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) i es debatrà al voltant de temes d’innovació en gestió.

Sessió Comunitat de Pràctica d’Experiència de Pacient
Esplugues de Llobregat, 18 de febrer de 2016

Què vol dir a la pràctica l’atenció centrada en la persona? Aspectes d’interès com ara què implica a la pràctica l’atenció centrada en la persona, la presentació de casos pràctics de tècniques de disseny participatiu en el disseny d’experiències de pacient i una sessió sobre la tecnologia com a palanca de millora de l’experiència de pacient són els temes que es tractaran -amb metodologia de grups de treball- en aquesta sessió que es durà a terme a l’Hospital Sant Joan de Déu.

Health 2.0 Europe 2016
Barcelona, 10 i 12 de maig de 2016

Health 2.0 Europe 2016

Innovació europea i internacional centrada en la comunicació metge-pacient, la salut del consumidor, anàlisi de dades i més. Més de 120 ponents i 600 assistents de tot el món es reuniran per experimentar en directe solucions innovadores per als sistemes de salut europeus. Important: 15% de descompte en la inscripció per a aquelles persones que tinguin una experiència innovadora inclosa a l’OIGS.

ICIC16 – 16th International Conference on Integrated Care
Barcelona, 23-25 de maig de 2016

ICIC16

Reunió d’investigadors, clínics i gestors de tot el món. Aquesta conferència internacional representa una oportunitat per compartir experiències i l’evidència més recent sobre la integració de la salut pública, la salut i els serveis socials. Entre molts altres temes, es tractarà tot allò relacionat amb els reptes que suposa l’envelliment de la població, la integració a nivell hospitalari dels serveis de salut mental i de rehabilitació, i les noves eines d’mhealth i salut digital. També es discutiran aspectes de lideratge clínic i models de treball conjunt amb pacients, cuidadors i comunitat.

EHMA Annual Conference 2016: New Models of Care. Reinventing healthcare: why, what, how
Porto (Portugal), 14-16 de juny de 2016

La European Health Management Association (EHMA) organitza la seva conferència anual a Porto. Aquest any el tema principal del congrés serà identificar nous models i solucions que donaran resposta als diferents reptes de futur de l’atenció sanitària.

Preventing Overdiagnosis 2016
Barcelona, 20-22 de setembre de 2016

Preventing Overdiagnosis

Barcelona pren el relleu a Washington DC. L’AQuAS co-organitza juntament amb la universitat d’Oxford aquesta conferència internacional que serà l’espai idoni on compartir coneixement per debatre i reflexionar sobre el sobrediagnòstic i la seva naturalesa, els seus riscos potencials, el seu impacte en la salut de les persones i el cost d’oportunitat que pot representar per als sistemes sanitaris. Us podeu registrar i enviar les vostres comunicacions des d’aquest enllaç.

The International School on Research Impact Assessment
Melbourne (Austràlia), 19-23 de setembre de 2016

ISRIA2016

Punt de trobada anual per millorar capacitats en l’avaluació de l’impacte de la recerca. Co-fundada per AQuAS el 2013, l’escola d’impacte de la recerca (ISRIA) arriba a la seva quarta edició mantenint els seus objectius originals de fomentar la ciència de l’impacte de la recerca en tots els camps de les ciències i de donar suport a la sostenibilitat dels sistemes d’investigació arreu. Fins a l’actualitat, ISRIA ha aconseguit captar a més de 300 participants de 17 països diferents en les tres edicions anteriors.