Josep Maria Argimon, Director AQuAS
La Central de Resultats té la missió de mesurar, avaluar i difondre els resultats assolits, en l’àmbit de l’assistència sanitària, pels diferents centres del sistema sanitari públic. L’objectiu és facilitar una millor presa de decisions al servei de la qualitat de l’atenció sanitària prestada a la ciutadania. Els resultats en els que es centren els informes inclouen des de la satisfacció dels pacients fins a l’eficiència en l’ús dels recursos. La finalitat última és fomentar un examen intern dels elements que influeixen en els resultats, especialment en aquelles organitzacions que mostren uns indicadors repetidament pitjors que d’altres. Per a incitar a aquesta tasca, es fa una identificació nominal de les institucions: no pas per penalitzar, sinó per contribuir a millorar.
El passat mes de novembre l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) va fer públics els resultats de l’any 2013 d’atenció hospitalària, primària, sociosanitària i salut mental i addiccions. L’informe de la Central de Resultats d’atenció hospitalària consta de 99 indicadors i presenta algunes novetats respecte les passades edicions. Una de les més rellevants és la inclusió d’un indicador sintètic d’adequació, en el que hi tenen molt pes les hospitalitzacions evitables per insuficiència cardíaca, diabetis o malaltia pulmonar obstructiva crònica, però on també es ponderen altres indicadors. Donada la seva complexitat, aquesta novetat va ser objecte d’una detallada explicació durant la presentació pública dels resultats i, alhora, és una de les que va centrar gran part de la informació transmesa pels mitjans de comunicació. En aquest cas, entre d’altres centres, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es troba en el conjunt d’hospitals que ha de millorar aquest indicador, i així ho van recollir la majoria de titulars dels mitjans de comunicació de premsa escrita.
Resumir la qualitat de l’atenció sanitària prestada per un hospital en base a un únic indicador és molt difícil. Ara bé, si tots els mitjans de comunicació van coincidir en destacar els resultats d’aquest indicador la responsabilitat no pot recaure en el missatger, sinó en l’emissor del missatge, en aquest cas, jo mateix. Segurament, doncs, la comunicació va ser deficient, ja que si es continua analitzant l’informe en tota la seva amplitud es poden observar altres indicadors rellevants. Per exemple, l’indicador de mortalitat a 30 dies de l’alta hospitalària per causes seleccionades -una altra novetat de l’informe presentat- mostra com un hospital que, per exemple, presenta uns resultats deficients en l’indicador sintètic d’adequació, pel contrari pot tenir uns resultats excel·lents en aquest indicador de mortalitat, com és el cas de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Aquest és un indicador que es fa públic en molt pocs sistemes sanitaris, i del que algunes agències, entre les que destaquen l’americana i la britànica, n’han promogut la utilització. Alhora, en d’altres indicadors, com la satisfacció amb els serveis d’urgències, el mateix Hospital de la Santa Creu i Sant Pau obté la primera posició, com molt bé van reflectir els mitjans de comunicació.
S’ha de tenir present que els mateixos indicadors, malgrat els esforços, pateixen mancances, començant per l’absència de resultats tan importants com la capacitat funcional dels pacients i la seva qualitat de vida relacionada amb la salut. Però hi ha quelcom més que també s’escapa i que només estudis molt específics poden analitzar. És la cultura de l’organització que ve en bona part configurada per tot el personal que en forma part d’ella, allò que comparteixen i el sentiment que tenen cap a la mateixa. Aquelles organitzacions que, malgrat els greus problemes externs que afronten i malgrat alguns esperits descoratjadors que mai falten en tot col·lectiu, creuen en els valors que inspiren la seva feina, tenen com objectius la millora contínua de la qualitat, en que tothom s’implica sense importar edat ni categoria personal (des del gerent al zelador), tenen una millor comunicació i coordinació entre professionals i grups tècnics, saben sense rubor ni culpabilització examinar les causes dels seus errors o fallides, participen en les propostes de millora i es comprometen. Tots aquests trets a nivell d’organització i de personal tan difícils de recollir i analitzar són, a l’hora de la veritat, els que fan la diferència.
La Central de Resultats no és un instrument perfecte, però permet disposar de dades per tal d’avaluar les polítiques públiques, contribuint a garantir que els objectius establerts s’acompleixin i que es realitzi una assignació eficient dels recursos públics disponibles. A més, la transparència en les decisions polítiques i la rendició de comptes en la gestió del recursos públics és una exigència de la ciutadania, una obligació democràtica i ètica de les administracions, i un element cabdal en el desenvolupament d’un país.
El Departament de Salut, a través de l’AQuAS, no defuig tractar temes sensibles, com els informes de la Central de Resultats presentats el passat mes de novembre o l’informe sobre els efectes de la crisi econòmica en la salut de la població. La premsa sempre ha tractat aquests temes amb la importància, serietat i rigor que es mereixen. És una llàstima que per una deficiència en la comunicació de l’emissor (no del missatger), es puguin mal interpretar els resultats i s’acabi desmereixent l’extraordinària feina feta pels professionals en unes condicions extremadament difícils, i que els milers de ciutadans que a diari s’hi atenen, curen i cuiden sàpiguen que estan en les millors mans possibles.