Cristina Adroher. Oficina Tècnica AQuAS
Ben entrats al segle XXI la innovació és una de les claus de la generació de coneixement, de la millora de la competitivitat de l’economia i de l’augment del benestar de la nostra societat. La capacitat d’una societat per innovar és fonamental en una economia cada vegada més intensiva en coneixement. En aquest context, Europa s’enfronta a un repte important, ja que malgrat que disposa d’una base d’investigació d’excel·lència, d’empreses pioneres i de molt talent creatiu, sovint és difícil que aquestes bones idees es transformin en nous productes o serveis. Tal com s’apunta en un recent informe del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), hi ha dificultat en la transferència del coneixement.
Per capgirar aquesta situació la Unió Europea ha establert l’Estratègia Europea 2020 que prioritza la consolidació dels resultats de la recerca i la promoció i la transferència del coneixement. Un dels instruments destacats en el marc d’aquesta estratègia és l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), creat l’any 2008. Aquesta institució té com a objectiu millorar la capacitat d’Europa per innovar i, a través de les anomenades comunitats de coneixement i innovació (KIC), integra els tres vessants del coneixement: la formació, la recerca i la innovació.
En aquests moments ja hi ha tres KIC en funcionament en diversos àmbits: InnoEnergy (dedicada a l’energia sostenible), Climate-KIC (dedicada a la mitigació i adaptació al canvi climàtic) i ICT Labs (dedicada a la societat de la informació i la comunicació). A més d’aquestes, conscient de l’impacte social i econòmic que té cada vegada més el progressiu envelliment de la població, l’EIT ha llançat el KIC en l’àmbit d’envelliment actiu i saludable, per tal de millorar la qualitat de vida de la ciutadania, impulsar la competitivitat de les economies dels països de la Unió i garantir la sostenibilitat dels sistemes sanitaris. El passat 10 de desembre, l’EIT va anunciar que la candidatura guanyadora per a dur a terme el KIC en l’àmbit de salut era el projecte InnoLife.
InnoLife és un consorci que està organitzat en nodes estatals (Espanya, França, Regne Unit, Bèlgica, Suècia i Alemanya), comptant amb la participació de més de 144 empreses europees, universitats i centres de recerca de 14 països europeus. Un dels aspectes més destacables és que la seu del node espanyol d’InnoLife serà a Barcelona, liderat per la Universitat de Barcelona i Biocat. L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) en serà un dels membres.
L’activitat del consorci InnoLife promourà la innovació, el talent, l’emprenedoria i l’educació superior. Amb un pressupost total de 2.100 milions d’euros, el consorci espera crear al voltant de 80 noves idees de negoci el 2016, arribant a les 140 el 2018. La previsió és arribar a crear 70 start-ups per any i comptar amb un milió d’estudiants formant part dels programes impulsats per Innolife.
En uns moments en què obtenir finançament per a projectes de recerca i innovació és complicat, formar part d’una de les iniciatives de finançament més grans del món en el sector de la salut és una bona notícia per a les institucions catalanes. La participació en aquesta comunitat ha d’afavorir la competitivitat de la nostra economia i la creació de llocs de treball, a més d’actuar com un pol d’atracció d’investigadors, estudiants i emprenedors.
Més enllà de la participació en iniciatives com l’esmentada, tal com recomana el Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (CASost), el sistema sanitari i de recerca català ha de definir i desplegar una estratègia pròpia per valorar el coneixement generat en aquest camp, i, alhora, dotar-se dels instruments necessaris per a fer-la efectiva. Això ha de permetre que la innovació passi de ser incremental i amb impacte local a ser disruptiva i amb impacte global. De no ser així, serà cada vegada més complicat per a les institucions catalanes ser líders en l’àmbit de la recerca i la innovació en salut, i l’impacte sobre la generació de riquesa i el benestar de la societat no anirà en augment.