Anna García-Altés, @annagaal. Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya
Dilluns de la setmana passada vàrem saber que la Reial Acadèmia Sueca de Ciències atorgava el premi Nobel d’Economia a l’escocès de 69 anys Angus Deaton.
El Dr. Deaton, matemàtic de formació, va fer el doctorat a la Universitat de Cambridge, però ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat de Princeton. El comitè li ha donat el premi pel seu treball en l’anàlisi del consum, la pobresa i el benestar, i per les seves aplicacions en microeconomia, macroeconomia i economia del desenvolupament, que ha tingut influència tant en els polítics (en tant que policy-makers) com en la comunitat científica.
Un dels seus principals assoliments ha sigut el desenvolupament del sistema per estimar la demanda de diferents béns, que actualment és l’eina estàndard per mesurar els efectes de la política econòmica, per construir els índexs de preus i per comparar el nivell de benestar entre països i entre períodes. D’altres estudis seus relacionen consum i ingressos, i el seus treballs més recents mesuren el benestar i la pobresa principalment –però no exclusivament- en els països en vies de desenvolupament. A banda dels seus temes de recerca, el Dr. Deaton també destaca per l’amplitud dels enfocs metodològics que ha utilitzat: des dels models teòrics, a l’us de mètodes economètrics utilitzant principalment enquestes de llars, en les que és un expert, i el seu coneixement de la qualitat de les dades comunament disponibles i la seva cura en la construcció de mesures ajustades de resultat.
Tot i que no ha sigut destacat per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències, el Dr. Deaton també s’ha interessat per les desigualtats en salut i la seva relació amb les desigualtats de renda i té diversos treballs interessants. Ara bé, a banda dels treballs empírics, el Dr. Deaton també ha “saltat a l’arena” i ha fet propostes de polítiques concretes . Ell advoca per redistribuir renda cap a les persones més pobres, amb efectes beneficiosos sobre molts aspectes, entre els que hi ha la salut, però també suggereix adreçar altres desigualtats (polítiques, de gènere, etc.) que tenen tanta o més influència en l’estat de salut que les desigualtats de renda. Destaca la importància de la disponibilitat de tecnologia mèdica, com a factor que influeix en l’evolució de l’estat de salut per sobre, fins i tot, de la renda. Finalment, recomana focalitzar les polítiques no només en objectius de salut, sinó en objectius de benestar, així com tenir en compte els diferents subgrups de població, en els quals les polítiques poden tenir efectes diferents en termes de benestar.
Enhorabona Dr. Deaton!