Montse Moharra (@mmoharra), Dolors Benítez i Anna García-Altés (@annagaal)
Els estudiants de la Universitat Pompeu Fabra podran respondre als reptes que es plantegin des de la comunitat d’innovació de l’OIGS
Més de 600 professionals de la sanitat es van reunir a Barcelona el passat dilluns 21 de setembre en el decurs de la III Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), que va comptar amb la presència del conseller de Salut, Boi Ruiz. Durant l’acte 21 experiències innovadores van rebre el certificat de qualitat.
El conseller va agrair la implicació dels professionals de la salut “per donar resposta a allò que ens preocupa, que és millorar l’atenció” i va donar les “gràcies a la gent que creu que la millor manera de canviar les coses és fer-ho des de dins”. Tanmateix va considerar que l’OIGS és un projecte “d’una dimensió extraordinària” i que les seves xifres actuals (189 experiències i més de 500 usuaris) denoten la seva consolidació. A més, va destacar que, en moments de dificultats pressupostàries, s’estiguin endegant projectes pioners en el sistema sanitari que ajudin a millorar l’atenció a la ciutadania.
La jornada també va servir per donar a conèixer les últimes novetats de l’Observatori, que té un “paper clau per donar visibilitat” a les experiències en la gestió del sistema sanitari català, tal com va destacar la Secretària General de Salut, Roser Fernández. Anna García-Altés i Montse Moharra, responsable i coordinadora de l’OIGS respectivament, van explicar la cartera de serveis de l’Observatori, amb els projectes d’impulsos i els reptes. També van avançar que l’OIGS serà present en congressos internacionals l’any vinent per tal de donar-li visibilitat.
Durant l’acte, es van explicar tres de les experiències certificades impulsades des de la sanitat catalana. Ernesto Casis va exposar el cas del Laboratori Central Automatitzat que ha desenvolupat l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a partir de la fusió de tres laboratoris clínics, una millora que ha permès passar d’una activitat de 2.000 a 6.000 pacients al dia. El projecte, que ha unificat criteris de treball i que ha comportat un estalvi en diversos àmbits, ha convertit el laboratori en el més gran de l’Estat espanyol i un dels més grans d’Europa, i fins i tot un laboratori de referència als EUA ha vingut al Vall d’Hebron a conèixer el seu funcionament per a implantar-lo allà.
Per la seva banda, Graciela Martínez-Palli va exposar la integració del servei d’infermeria especialitzada en l’equip d’anestèsia a l’Hospital Clínic. Aquest projecte ha donat més responsabilitats als professionals d’infermeria en els processos de sedació, que anteriorment estaven en mans d’anestesistes, un avanç que ha permès millorar considerablement el servei d’anestèsia del centre. “Aquesta experiència hauria de ser universal en l’àmbit hospitalari”, va sentenciar Martínez-Palli.
Finalment, Raquel Salas, de la Gerència Territorial Metropolitana Sud de l’Institut Català de la Salut, va explicar com amb els nous protocols s’ha avançat molt en la gestió de residus als centres de l’Àrea Metropolitana. En concret, aquest sistema ja funciona a 70 centres d’atenció primària i a 36 consultoris locals i és pioner “per la seva gestió centralitzada i unificació de criteris”, entre d’altres aspectes. La iniciativa, a més, ha permès millorar el tractament dels residus perillosos.
Els ingredients per a la innovació
La Jornada va servir també per parlar de la innovació en general. Albert Serra, Director de Recerca i Desenvolupament per a l’àrea d’impressió de gran format i 3D de Hewtlett Packard, va detallar els ingredients bàsics per innovar que, segons ell, són “talent, innovació tecnològica, coneixement del client i capacitat d’adaptació”. També va aconsellar als professionals sanitaris incentivar la creativitat des de tots els estaments de l’organització i “no inventar per inventar, sinó aconseguir que el que es fa valgui la pena”.
Per últim, en Daniel Serra de la Figuera, catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra i degà de la Barcelona School of Management, va parlar del “repte” com a eina d’aprenentatge: les empreses poden enviar “reptes” als estudiants dels màsters de la UPF i ells ho poden convertir en tesines o en exercicis de resolució de “problemes curts”. Properament els membres de la comunitat de l’OIGS podran enviar els seus reptes per tal que els estudiants aportin solucions innovadores.
Si voleu enviar els vostres “reptes” als estudiants de màster de la UPF, podeu fer-ho a través de http://oigs.gencat.cat/. Esperem les vostres propostes!