Implementation Science y nueva regulación HTA: dos temas bien diferentes

31 oct.

La implementación de mejoras, cambios en los procesos, introducción de buenas práctias en contextos determinados de salud y la nueva regulación sobre evaluación de tecnologías sanitarias, respectivamente, son temas presentes en la agenda de AQuAS. Hoy presentamos estos temas a grandes rasgos y en un futuro tendremos ocasión de profundizar más desde este espacio.

Para aprender sobre “implementation science” o “research implementation” realizamos un workshop en la sede de AQuAS con Laura J. Damschroeder, consultora experta en ciencia de la implementación e investigadora en Estados Unidos.

De su ponencia destacamos la idea de construir conocimiento colectivo, identificar barreras y facilitadores para la implementación, el factor tiempo y el valor de la evaluación.

También vimos que es importante conocer el marco teórico y conceptual de la implementación  y los “básicos” de la ciencia de la implementación, útiles para cualquier proyecto de investigación en fase de implementación, como también lo es el hecho de diseñar y seguir un plan de acción adecuado.

El workshop continuó con diferente ejemplos de implementación de buenas prácticas en el contexto de la REDISSEC, la Red de Investigación en Servicios de Salud en Enfermedades Crónicas.

La semana anterior se celebró en Madrid, en el Instituto de Salud Carlos III, la reunión anual de esta red y se planteó la posibilidad de organizar este workshop y acercar, de este modo, algunos contenidos de la reunión al contexto catalán; con la participación de AQuAS, del Hospital del Mar y de la Fundación Avedis Donabedian.

Respecto a AQuAS, se presentaron tres ponencias sobre proyectos donde se hace investigación de la implementación, con una perspectiva diferente en cada caso:

  • Estándares de calidad en la implementación por Vicky Serra-Sutton desde el proyecto europeo sobre demencia Act on Dementia Joint Action. Justamente, el equipo AQuAS implicado en este proyecto ha sido mencionado esta semana en la Alzheimer Europe Conference que se ha celebrado en Barcelona
  • Transferencia de buenas prácticas y evaluación del impacto por Elisa Poses-Ferrer desde el proyecto europeo CHRODIS PLUS sobre cronicidad
  • Evaluación de proyectos de mejora de la atención integrada por Jillian Reynolds desde el proyecto europeo SUSTAIN sobre atención integrada en personas mayores

Del Hospital del Mar contamos con la ponencia de Maria Sala sobre la personalización del cribado de cáncer de mama y de la Fundación Avedis Donabedian contamos con las ponencias de Carola Orrego y Marta Ballester con reflexiones sobre aspectos de mejora y lecciones aprendidas en implementación.

Este workshop fue una buena oportunidad para ponentes y asistentes para compartir experiencias y conocimientos.

Canviamos al segundo tema.

Sobre la nueva regulación Europea de HTA que se está acabando de perfilar en el Parlamento Europeo, Iñaki Imaz del Instituto de Salud Carlos III de Madrid realizó un seminario que seguimos en directo des de AQuAS.

Fue muy interesante por muchos aspectos. Se contextualizaron situaciones que justifican la necesidad de la evaluación de tecnologías sanitarias (HTA, por las iniciales en inglés) como punto de partida siempre presente en nuestro contexto.

También se hizo hincapié en la complejidad de la evaluación y de los diferentes escenarios (o niveles) posibles y se comentaron, con detalle, aspectos que se están discutiendo sobre la propuesta de legislación que debería permitir, entre otros objectivos, una evaluación clínica conjunta a nivel europeo.

El seminario se puede volver a ver desde el siguiente enlace:

Imaz I. El futuro de la evaluación de tecnologías sanitarias en Europa. A propósito de la propuesta de regulación aprobada por el Parlamento Europeo. Madrid: Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias. Instituto de Salud Carlos III, 30 de noviembre de 2018.

Si hablamos de HTA en Europa, hay mucho trabajo hecho (en el marco de EUnetHTA hay disponibles más de 30 evaluaciones), trabajo en curso y, sobre todo, la voluntad de ganar todos en términos de confianza, de garantías, de transparencia y de sostenibilidad de los sistemas de salud. Especialmente lo que se busca es evitar duplicidades y compartir conocimiento y metodologías.

Iremos siguiendo todos estos temas.

Implementation Science i nova regulació HTA: dos temes ben diferents

31 oct.

La implementació de millores, canvis en els processos, introducció de bones pràctiques en contextos determinats de salut i la nova regulació sobre avaluació de tecnologies sanitàries, respectivament, són temes presents a l’agenda d’AQuAS. Avui ho veurem a grans trets i, en properes ocasions, hi aprofundirem més des d’aquest espai.

Per aprendre sobre “implementation science” o “research implementation” vam fer un workshop a la seu d’AQuAS amb Laura J. Damschroeder, consultora experta en ciència de la implementació i investigadora als Estats Units.

De la seva ponència en destaquem la idea de construir coneixement col·lectiu i d’identificar barreres i facilitadors per a la implementació, el factor temps i el valor de l’avaluació.

És important també conèixer el marc teòric i conceptual de la implementació i els “bàsics” de la ciència de la implementació, útils per a qualsevol projecte en fase d’implementació, com també ho és el fet de dissenyar i seguir un pla d’acció adequat.

El workshop va continuar amb diferents exemples d’implementació de bones pràctiques en el context de la REDISSEC, la Red de Investigación en Servicios de Salud en Enfermedades Crónicas .

Tot ve del fet que la setmana passada es va fer a Madrid, a l’Instituto de Salud Carlos III, la reunió anual d’aquesta xarxa i es va plantejar la idea d’organitzar aquest workshop i apropar, d’aquesta manera, alguns continguts de la reunió al context català; amb participació d’AQuAS, de l’Hospital del Mar i de la Fundació Avedis Donabedian.

Pel que fa a AQuAS, es van presentar tres ponències sobre projectes on es fa recerca de la implementació, amb una perspectiva diferent en cada cas:

  • Estàndards de qualitat en la implementació per Vicky Serra-Sutton des del projecte europeu sobre demència Act on Dementia Joint Action. Justament, l’equip d’AQuAS implicat en aquest projecte ha tingut una menció aquesta setmana a l’Alzheimer Europe Conference que s’ha celebrat a Barcelona
  • Transferència de bones pràctiques i avaluació de l’impacte per Elisa Poses-Ferrer des del projecte europeu CHRODIS PLUS sobre cronicitat
  • Avaluació de projectes de millora de l’atenció integrada per Jillian Reynolds des del projecte europeu SUSTAIN sobre atenció integrada en persones grans

Pel que fa a l’Hospital del Mar, vam comptar amb la ponència de Maria Sala sobre la personalització del cribratge de càncer de mama i pel que fa a la Fundació Avedis Donabedian vam comptar amb les ponències de Carola Orrego i de Marta Ballester, que van aportar reflexions sobre aspectes de millora i lliçons apreses en implementació.

Aquest workshop va ser una bona oportunitat per a ponents i assistents a l’hora de compartir experiències i coneixements.

Canviem al segon tema.

Sobre la nova regulació Europea d’HTA que s’està acabant de perfilar en el Parlament Europeu, Iñaki Imaz de l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid va fer un seminari que vam poder seguir en directe des d’AQuAS.

Va ser molt interessant per molts aspectes. Es van contextualitzar situacions que justifiquen la necessitat de l’avaluació de tecnologies sanitàries (HTA, per les inicials en anglès) com a punt de partida sempre present en el nostre context.

També es va posar èmfasi en la complexitat de l’avaluació i dels diferents escenaris (o nivells) possibles i es van comentar, amb detall, aspectes que s’estan discutint al voltant de la proposta de legislació que hauria de permetre, entre d’altres objectius, una avaluació clínica conjunta a nivell europeu.

El seminari es pot tornar a veure des del següent enllaç:

Imaz I. El futuro de la evaluación de tecnologías sanitarias en Europa. A propósito de la propuesta de regulación aprobada por el Parlamento Europeo. Madrid: Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias. Instituto de Salud Carlos III, 30 de noviembre de 2018.

Si parlem d’HTA a Europa, hi ha molta feina feta (en el marc d’EUnetHTA hi ha disponibles més de 30 avaluacions), feina en curs i, sobretot, la voluntat de guanyar tots plegats en termes de confiança, de garanties, de transparència i de sostenibilitat dels sistemes de salut. Especialment el que es busca és evitar duplicitats i compartir coneixement i metodologies.

Anirem seguint tots aquests temes.

The arthroplasty registry of Catalonia and the collaboration between clinicians and researchers

25 oct.
Jorge Arias

Establishing collaborations with different research projects driven from the arthroplasty registry of Catalonia (RACat) reveals the importance of the relationships and communication between professionals who manage and analyse data on the one hand and clinicians on the other.

A registry is a data base with a huge potential. The RACat, both in the number of cases registered and in the way data is used, is a very powerful research tool which needs the collaboration between clinicians and researchers. It concerns two visions, both equally necessary and complementary.

Today, we interview Jorge Arias, a researcher that works at the RACat who is involved in different research projects driven by the registry itself at the AQuAS.

Do clinicians and researchers speak the same language?

Yes and no. Even though we are usually in it together, we do not have the clinical experience to be able to fully interpret results and propose sufficiently precise studies which reflect the reality of clinical practice. Clinicians, on the other hand, are often not used to the different analyses used so that collaboration becomes a key element to obtain results of interest.

How do you solve this?

By speaking, of course.

Who decides what statistical analyses are done?

I would say that the researcher directs things but in practice it doesn’t happen quite like this. In some ways, the analysis is determined by the data itself and the objective that is established.

Let me explain. Depending on what one wants to investigate, to achieve the greatest possible precision the analysis needs to be “pre-defined”, in some way or another, so to speak. It is true that there is always scope for innovation and you almost always need to choose (from among several approaches to the problem) the most appropriate one. But in my opinion, in most cases the type of analysis is determined, as I mentioned before, by the aim of the research and the data available.

What are you working on at the moment?

At a Catalan level, we are starting a relatively new line of work in our environment in collaboration with the Hospital de Sant Rafael. It is related to the assessment of results according to the annual volume of procedures (arthroplasties in our case), and we are pleased with the interest which the project seems to be generating.

When you talk of interest, what are you referring to?

In this case, we are referring to the fact that we presented our results at the congress Sociedad Española de Cirugía Ortopédica (SECOT) (Spanish Society for Orthopaedic Surgery) and several

hospitals have since contacted us showing their interest in collaborating in this line. We feel this is very important.

Could you point out any other experience?

Yes. We are also involved in comparing results based on specific models of prosthesis, in comparing a “more general” type of implant, bone cements and in analysing the possible influence of comorbidity in surgical results.

In terms of patients, how do you incorporate their views or experiences?

Although the patient is at the centre of all the projects mentioned, in particular I would like to highlight the projects related to those known as “PROMS”, Patient Reported Outcome Measures. These results are particularly interesting because it is in fact the patient who rates the surgical results in terms of, for example, pain and improvement in life quality.

Focusing on the idea of collaboration, I would like to highlight what I think is a particularly relevant project. We began it with clinicians at the University of Exeter in the United Kingdom by “looking for” the questionnaires we could include in the registry, but seeing that the most used questionnaires in other registries were not available in our context we decided to take the initiative and adapt them ourselves.

In addition, in the following weeks, we hope to obtain a “direct” product from this project in collaboration with the University of León and the University of Oviedo, respectively, because I am in fact right now working with them to pilot one of these questionnaires on the quality of life, more specifically the HOOS, Hip disability and Osteoarthritis Outcome Score.

What do all these experiences have in common?

Without doubt, collaboration.

In your opinion, what influence can this collaboration have?

Collaboration in any field of science is basic and necessary in order to obtain results with real practical implications which in the end improve some important aspect.

We have spoken of collaboration at a clinical-researcher level but I guess we should talk of the need for this collaboration at all levels; that is, not only with clinicians but also with patients, managers and even the industry.

The subject is vast but focusing on the clinician-researcher collaboration, I would like to end by saying that from the RACat we encourage and are delighted to work with health professionals with foresight and clinical experience that want to collaborate with us. And, it goes without saying, us with them.

El registro de artroplastias de Cataluña y la colaboración entre clínicos e investigadores

25 oct.
Jorge Arias

El establecimiento de colaboraciones con diferentes proyectos de investigación impulsados desde el registro de artroplastias de Cataluña (RACat) pone de manifiesto cómo de relevante es la relación y la comunicación entre los profesionales que gestionan y analizan datos y los profesionales clínicos.

Un registro es una base de datos  con un enorme potencial. El RACaT, tanto por número de casos recogidos como por el modo cómo se explotan los datos, es un elemento muy potente de investigación que requiere la colaboración entre clínicos e investigadores. Se trata de dos visiones igualmente necesarias y complementarias.

Hoy entrevistamos a Jorge Arias, investigador que trabaja en el RACat involucrado en diferentes proyectos de investigación impulsados desde el propio registro en AQuAS.

¿Clínicos e investigadores habláis el mismo idioma?

Sí y no. Aunque habitualmente estamos involucrados en proyectos comunes, nosotros no tenemos experiencia clínica como para interpretar al 100% los resultados y plantear estudios lo suficientemente precisos y ajustados a la realidad de la práctica clínica.  Los clínicos, por su parte, muchas veces no están acostumbrados a los diferentes análisis estadísticos utilizados por lo que la colaboración se convierte en un elemento clave para obtenir resultados de interés.

¿Y cómo lo solucionáis?

Evidentemente, hablando.

¿Quién decide qué análisis estadísticos realizar?

Diría que lo dirige el investigador pero no pasa así exactamente en la realidad. En cierto modo, el análisis lo dirigen los propios datos y el objectivo del estudio que se plantee.

Me explico, dependiendo de lo que se quiera investigar, para lograr la mayor precisión posible, el análisis se debe realizar de un modo u otro “ya definido” por así decirlo. Es cierto que siempre hay margen para innovar y casi siempre se debe seleccionar (de entre diversas aproximaciones al problema) la más correcta pero en mi opinión, en la mayoría de los casos, el tipo de análisis lo guían -como he dicho- el objetivo de investigación y los datos con que se cuenta.

¿Qué tenéis entre manos ahora mismo?

A nivel de Cataluña estamos comenzando una línea de trabajo relativamente nueva en nuestro entorno en colaboración con el Hospital de Sant Rafael, relacionada con la evaluación de resultados según volumen de procedimientos (artroplastias en nuestro caso) anuales.  Estamos contentos con el interés que parece estar despertando este proyecto.

Cuando hablas de interés, ¿a qué te refieres?

En este caso nos referimos a que hemos presentado los resultados en el congreso de la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica (SECOT) y varios hospitales se han puesto en contacto con nosotros mostrando su interés en colaborar en esta línea. Esto nos parece muy importante.

¿Quieres destacar alguna experiencia más?

Sí. También estamos implicados en la comparación de resultados en base a modelos concretos de prótesis, comparación de tipos “más en general” de implantes, de cementos óseos, analizando la posible influencia de la comorbilidad sobre los resultados quirúrgicos.

A nivel de pacientes, ¿cómo incorporáis sus visiones o experiencias?

Aunque en todos los proyectos mencionados el paciente está en el centro de todo, quizás más específicamente me gustaría destacar los proyectos relacionados con los llamados “PROMS”, que son los resultados reportados por los propios pacientes (por la sigla en inglés Pacient Reported Outcome Measures). Estos resultados son particularmente interesantes ya que es el propio paciente el que valora los resultados quirúrgicos en términos, por ejemplo, de dolor, mejora de su calidad de vida, etc.

Centrándonos en la idea de colaboración me gustaría destacar que al menos desde mi punto de vista éste es un proyecto particularmente relevante. Lo empezamos junto con clínicos de la Universidad de Exeter en Reino Unido “viendo” qué cuestionarios podríamos incorporar al registro y al ver que los cuestionarios que más se utilizaban en otros registros no estaban disponibles en nuestro entorno decidimos dar un paso adelante y adaptarlos nosotros mismos.

En este sentido, además durante las próximas semanas esperamos obtener un producto “directo” de este proyecto en colaboración con la Universidad de León y la Universidad de Oviedo, respectivamente, ya que justo en estos momentos estoy realizando una estancia con ellos para pilotar uno de estos cuestionarios de calidad de vida, en concreto el HOOS, el Hip disability and Osteoarthritis Outcome Score.

¿Qué tienen en común todas estas experiencias?

Sin duda, la colaboración.

Cómo crees que puede influir esta colaboración?

La colaboración en cualquier campo de la ciencia creo que es básica y necesaria para obtener resultados con implicacions prácticas reales y que finalmente mejoren algun aspecto importante.

Hemos hablado de colaboración a nivel clínico-investigador pero supongo que habría que hablar de la necesidad de esta colaboración a todos los niveles; es decir, no solo con los clínicos, sinó también con los pacientes, gestores e incluso con la industria.

El tema da para mucho pero si nos centramos en esta colaboración clínico-investigador, me gustaría terminar comentando que desde el RACat animamos y estamos encantados de recibir a profesionales de la salud (traumatología, enfermería, fisioterapia, reumatología, medicina interna, …) con visión y experiencia clínica que quieran colaborar con nosotros. Y por supuesto, nosotros con ellos.

El registre d’artroplàsties de Catalunya i la col·laboració entre clínics i investigadors

25 oct.
Jorge Arias

El fet d’establir col·laboracions amb diferents projectes de recerca impulsats des del registre d’artroplàsties de Catalunya (RACat) posa de manifest com de rellevant és la relació i la comunicació entre els professionals que gestionen i analitzen dades i els professionals clínics.

Un registre és una base de dades amb un potencial enorme. El RACaT, tant per nombre de casos recollits com per la manera com s’exploten les dades, és un element de recerca molt potent que requereix la col·laboració entre clínics i investigadors. Es tracta de dues visions, totes dues igualment necessàries i complementàries.

Avui entrevistem Jorge Arias, investigador que treballa en el RACat implicat en diferents projectes de recerca impulsats des del mateix registre a AQuAS.

Clínics i investigadors parleu el mateix idioma?

Sí i no. Tot i que habitualment estem implicats en comú, nosaltres no tenim experiència clínica per poder interpretar al 100% els resultats i plantejar estudis suficientment precisos i ajustat a la realitat de la pràctica clínica. Els clínics, per la seva banda, moltes vegades no estan acostumats a les diferents análisis utilitzades de manera que la col·laboració es converteix en un element clau per obtenir resultats d’interès.

I com ho solucioneu?

Evidentement, parlant.

Qui decideix quines anàlisis estadístiques es realitzaran?

Diria que ho dirigeix l’investigador però no passa exactament així en realitat. En certa manera l’anàlisi la dirigeixen les pròpies dades i l’objectiu que es plantegi.

M’explico. Depenent del que es vulgui investigar, per aconseguir la major precisió possible, l’anàlisi s’ha de dur a terme d’una manera o d’una altra “ja definida”, per dir-ho d’alguna manera. És cert que sempre hi ha marge per innovar i gairebé sempre s’ha de seleccionar (d’entre diverses aproximacions al problema) la més correcta però segons la meva opinió, la major part de les vegades, el tipus d’anàlisi el guia -com he dit abans- l’objectiu de la recerca i les dades disponibles.

Què teniu entre mans ara mateix?

A nivell de Catalunya estem començant una línia de treball relativament nova en el nostre entorn, en col·laboració amb l’Hospital de Sant Rafael, relacionada amb l’avaluació de resultats segons volum de procediments (artroplàsties en el nostre cas) anuals. Estem contents amb l’interès que sembla que està generant el projecte.

Quan parles d’interès, a què et refereixes?

En aquest cas ens referim al fet que hem presentat els resultats en en congrés de la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica (SECOT) i diversos hospitals s’han posat en contacte amb nosaltres i han mostrat el seu interès en col·laborar en aquesta línia. Això ens sembla molt important.

Vols destacar alguna experiència més?

Sí. També estem implicats en la comparació de resultats en base a models concrets de pròtesis, comparació de tipus “més en general” d’implants, de ciments ossis, analitzant la possible influència de la comorbiditat sobre els resultats quirúrgics.

A nivell de pacients, com incorporeu les seves visions o experiències?

Malgrat que en tots els projectes mencionats, el pacient està en el centre de tot, potser més específicament m’agradaria destacar els projectes relacionats amb els anomenats “PROMS”, els resultats reportats pels pacients (de l’anglès Pacient Reported Outcome Measures). Aquests resultats són particularment interessants perquè és el mateix pacient el que valora els resultats quirúrgics en termes, per exemple, de dolor, de millora de qualitat de vida, etc.

Centrant-se en la idea de col·laboració m’agradaria destacar que segons el meu punt de vista aquest és un projecte particularment rellevant. El vam començar amb clínics de la Universitat d’Exeter en el Regne Unit “veient” quins qüestionaris podíem incorporar al registre i en veure que els qüestionaris que més s’utilitzaven en altres registres no estaven disponibles en el nostre context, vam decidir fer un pas endavant i adaptar-los nosaltres mateixos.

En aquest sentit, a més amés durant les properes setmanes esperem obtenir un producte “directe” d’aquest projecte en col·laboració amb la Universitat de León i la Universitat d’Oviedo, respectivament, ja que justament en aquests moments estic fent una estada amb ells per pilotar un d’aquests qüestionaris de qualitat de vida, en concret el HOOS, el Hip disability and Osteoarthritis Outcome Score.

Què tenen en comú totes aquestes experiències?

Sense cap mena de dubte, la col·laboració.

¿Com penses que pot influir aquesta col·laboració?

La col·laboració en qualsevol camp de la ciència crec que és bàsica i necessària per obtenir resultats amb implicacions pràctiques reals i que finalment millorin algun aspecte important.

Hem parlat de la col·laboració a nivell clínic-investigador però suposo que hauríem de parlar de la necessitat d’aquesta col·laboració a tots els nivells; és a dir, no només amb els clínics sinó també amb els pacients, els gestors i fins i tot la indústria.

El tema dona per molt però si ens centrem en aquesta col·laboració clínic-investigador, m’agradaria acabar comentant que des del RACat animem i estem encantats de rebre professionals de la salut (traumatologia, infermeria, fisioteràpia, reumatologia, medicina interna, …) amb visió i experiència clínica que vulguin  col·laborar amb nosaltres. I, per descomptat, nosaltres amb ells.

EIT Health, a knowledge and innovation community in Europe

18 oct.
Gemma Cabré

The EIT Health consortium includes a total of 144 leading companies, universities and research centres from across 14 European countries whose aim is to develop ecosystems of innovation in health and also to generate new ideas in business, support start-ups and involve students in the range of programmes driven by EIT Health.

The Spanish hub was formally created on 31 July, 2015, and its headquarters is located in the Parc Científic in Barcelona. The EIT Health Spain is made up of entities in the areas of research, education and business creation from 5 regions (Catalonia, Madrid, Valencia, the Basque Country and Andalusia). The AQuAS is one of the associated members of EIT Health and is part of the Spanish hub, EIT Health Spain.

Why did all this come about?

In 2008, the European Union created the European Institute of Innovation and Technology, an independent EU body to promote innovation and entrepreneurship in Europe via the “KIC”, Knowledge and Innovation Communities in different disciplines.

There are several very different communities: EIT Climate-KIC, EIT Health, EIT Digital, EIT RawMaterials, EIT InnoEnergy and EIT Food.

However, we put the focus on the health community. The mission of EIT Health is to enhance the competitiveness of European industry while also improving the quality of life of citizens and the sustainability of public health systems.

In practice, all this translates into calls which EIT Health makes annually in order to finance innovative projects where proposals can be presented that meet the requirements of the European Institute of Innovation and Technology.

In addition, EIT promotes networking and training activities aimed at its members to develop new projects and establish synergies which favour innovation in health.

What role does the AQuAS play within the EIT Health framework?

The AQuAS began participating in this community of knowledge and innovation in 2016 with a Big Data in health training programme as part of the Summer School.

In 2017, the Co-Creating Innovative Solutions for Health project (CRISH) was launched. It is an educational programme that brings all the stakeholders together – including patients and caregivers – with the aim of learning how to participate, co-create and co-design top research projects and innovative projects in healthcare through patient experience, responsible research and innovation.

It is important to point out that this project has been running over the last two years by means of combined training with the aim of providing knowledge, skills and tools on patient experience methodology, responsible research and innovative components, entrepreneurship elements and reciprocity and co-design methods. All in all, the aim is to foster a better collaboration among disciplines and specialities so as to anticipate and jointly address emerging trends in health and ageing.

Another project initiated in 2017 was the Health Movement project with the aim of creating an ecosystem of the community’s stakeholders to help people lead a healthy lifestyle, adhere to treatments and receive personalised attention by means of Social Impact bonds, a financing instrument, a subject which we will delve into deeper on another occasion on this blog.

During 2018, new health technology assessment projects have been initiated. Examples are the ApneaBand project, where a protocol will be designed with which to assess the implementation of an innovative device to detect and measure sleep apneas and the LiverScreen project in which a new, cheap, fast and non-invasive method used to diagnose cirrhosis at an early stage will be assessed.

In short, there are a lot of innovative projects in the pipeline with which to continue learning and adding value.

Post written by Marcel Olivé and Gemma Cabré.

EIT Health, una comunidad de innovación y conocimiento en Europa

18 oct.
Gemma Cabré

El consorcio de la EIT Health incluye un total de 144 empresas líder, universidades y centros de investigación de 14 países europeos y pretende desarrollar los ecosistemas de innovación en salud, generar nuevas ideas de negocio, impulsar start ups e implicar estudiantes en los diferentes programas impulsados por el propio consorcio.

El nodo español se creó formalmente el 31 de julio de 2015 y su sede está localizada en el Parc Científic de Barcelona. La EIT Health Spain está formada por entidades en las áreas de investigación, educación y creación de negocio de 5 regiones (Cataluña, Madrid, Valencia, País Vasco y Andalucía). AQuAS es uno de los miembros asociados a la EIT Health y forma parte del nodo de la EIT Health Spain.

¿De dónde viene todo ésto?

La Unión Europea creó el año 2008 el Instituto Europeo de Innovación y Tecnología, un organismo independiente para fomentar la innovación y el emprendimiento en Europa a través de las “KIC”, comunidades de conocimiento e innovación (del inglés, Knowledge and Innovation Communities) en diferentes disciplinas.

Cabe destacar que hay comunidades muy diferentes: EIT Climate-KIC, EIT Health, EIT Digital, EIT RawMaterials, EIT InnoEnergy y EIT Food.

Hoy pondremos el foco en la comunidad de salud. La misión de la EIT Health es aumentar la competitividad de la industria europea, y al mismo tiempo mejorar la calidad de vida de la ciudadanía y la sostenibilidad de los sistemas públicos de salud.

Todo ésto en la práctica se traduce en convocatorias que la EIT Health publica anualmente para financiar proyectos innovadores y donde se pueden presentar propuestas que cumplan los requisitos exigidos por el Instituto Europeo de Innovación y Tecnología.

Además, la EIT Health impulsa actividades en red y formativas dirigidas a sus socios para desarrollar nuevos proyectos y establecer sinergias que favorezcan la innovación en salud.

¿Qué rol tiene AQuAS en el marco de la EIT Health?

AQuAS empezó a participar en esta comunidad de innovación y conocimiento el año 2016 con un programa formativo de Big Data en salud dentro de la Summer School..

El año 2017 se inició el proyecto Co-Creating Innovative Solutions for Health (CRISH). Se trata de un programa educativo que reune todos los actores principales -incluyendo pacientes y cuidadores- y tiene como objetivo aprender a participar, co-crear y co-diseñar proyectos de investigación punteros y proyectos innovadores de atención sanitaria a través de la experiencia del paciente, la investigación responsable y la innovación.

Es importante remarcar que este proyecto ha continuado durante estos dos últimos años con una formación combinada con el objetivo de proporcionar conocimientos, habilidades y herramientas sobre la metodología de experiencia del paciente, componentes de investigación e innovación responsables, elementos de emprendimiento y reciprocidad y métodos de códigos. Lo que se pretende es fomentar una mejor colaboración entre disciplinas y especialidades para anticipar y abordar conjuntamente tendencias emergentes en salud y envejecimiento.

Otro proyecto iniciado el 2017 fue el proyecto Health Movement con el objetivo claro de crear un ecosistema de actores de la comunidad para ayudar a las personas a dirigir un estilo de vida saludable, cumplir con el tratamiento y recibir atención personalizada a través del instrumento de financiación Social Impact bonds, tema sobre el que profundizaremos en otra ocasión desde este blog.

Durante este último año 2018, se han iniciado proyectos nuevos en evaluación de tecnologías sanitarias. Es el caso del proyecto ApneaBand donde se elaborará el protocolo para evaluar la implementación de un dispositivo innovador para detectar y medir las apneas del sueño y del proyecto LiverScreen que evaluará un método nuevo, barato, rápido y no invasivo para diagnosticar la cirrosis en fase inicial.

En definitiva, muchos proyectos de innovación en cartera con los que seguir aprendiendo y aportando valor.

Entrada elaborada por Marcel Olivé y Gemma Cabré.

EIT Health, una comunitat d’innovació i coneixement a Europa

18 oct.
Gemma Cabré

El consorci de l’EIT Health inclou un total de 144 empreses líders, universitats i centres d’investigació de 14 països europeus i pretén desenvolupar els ecosistemes d’innovació en salut, així com generar noves idees de negoci, impulsar start ups i implicar estudiants en els diferents programes impulsats per la EIT Health.

El node espanyol es va crear formalment al 31 de juliol del 2015 i la seu està localitzada al Parc Científic de Barcelona. L’EIT Health Spain està format per entitats en les àrees de recerca, educació i creació de negoci de 5 regions (Catalunya, Madrid, València, País Basc i Andalusia). L’AQuAS és un dels membres associats a l’EIT Health i forma part del node de l’Estat espanyol, EIT Health Spain.

D’on ve tot això?

La Unió Europea va crear l’any 2008 l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia, un organisme independent per fomentar la  innovació i la emprenedoria a Europa a través de les “KIC”, comunitats de coneixement i innovació (de l’anglès, Knowledge and Innovation Communities) en diferents disciplines.

Hi ha diverses comunitats ben diferents: EIT Climate-KIC, EIT Health, EIT Digital, EIT RawMaterials, EIT InnoEnergy i EIT Food.

Però posem el focus en la comunitat de salut. La missió de l’EIT Health és augmentar la competitivitat de la indústria europea, i alhora millorar la qualitat de vida dels ciutadans i la sostenibilitat dels sistemes públics de salut.

Tot això a la pràctica es tradueix en convocatòries que l’EIT Health publica anualment per tal de finançar projectes innovadors i on es poden presentar propostes que compleixin els requisits exigits per l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia.

A més, EIT Health impulsa activitats de xarxa i formatives dirigides als seus socis per a desenvolupar nous projectes i establir sinèrgies que afavoreixin la innovació en salut.

Quin rol té AQuAS en el marc de l’EIT Health?

AQuAS va començar a participar en aquesta comunitat d’innovació i coneixement l’any 2016 amb un programa formatiu en Big Data en salut dins de la Summer School.

L’any 2017 es va iniciar el projecte Co-Creating Innovative Solutions for Health (CRISH). Es tracta d’un programa educatiu que reuneix tots els actors principals -incloent pacients i cuidadors- i  té com a objectiu aprendre a participar, co-crear i co-dissenyar projectes d’investigació capdavanters i projectes innovadors d’atenció sanitària a través de l’experiència del pacient, la investigació responsable i la innovació.

És important remarcar que aquest projecte ha continuat durant aquests dos darrers anys mitjançant una formació combinada amb l’objectiu de proporcionar coneixements, habilitats i eines sobre la metodologia d’experiència del pacient, components de recerca i innovació responsables, elements d’emprenedoria i reciprocitat i mètodes de codis. El que es pretén amb tot plegat és fomentar una millor col·laboració entre disciplines i especialitats per anticipar i abordar conjuntament tendències emergents en salut i envelliment.

Un altre projecte iniciat al 2017 va ser el projecte Health Movement amb l’objectiu de crear un ecosistema d’actors de la comunitat per ajudar les persones a dirigir un estil de vida saludable, complir amb el tractament i rebre atenció personalitzada mitjançant l’instrument de finançament Social Impact bonds, tema sobre el qual aprofundirem en una altra ocasió des d’aquest blog.

Durant aquest darrer any 2018, s’han iniciat projectes nous en avaluació de tecnologies sanitàries. És el cas del projecte ApneaBand on s’elaborarà el protocol per avaluar la implementació d’un dispositiu innovador per detectar i mesurar les apnees del son i del projecte LiverScreen en el qual s’avaluarà un mètode nou, barat, ràpid i no invasiu per diagnosticar la cirrosi en fase inicial.

En definitiva, molts projectes d’innovació en cartera sobre els quals seguir aprenent i aportant valor.

Entrada elaborada per Marcel Olivé i Gemma Cabré.

Publications of proximity with visibility

11 oct.

Annals de Medicina is a journal of the Academy of Medical Sciences and Health in Catalonia and the Balearic Islands. It is published quarterly in Catalan but is now done so exclusively in its electronic version since 2012. It offers articles of dissemination, debate and synthesis related to aspects of health and the local health environment with a diverse, open and independent spirit.The AQuAS collaborates with the magazine in creating awareness of projects and initiatives in a section called “Trials and evidence”. If we ask ourselves about the value of this collaboration we can highlight the importance of publishing top scientific articles in Catalan and also its distribution at a country level among members of the Academy.

On the other hand, it goes without saying that being an open publication means there are no restrictions in making oneself known to all readers who might be interested, including citizens, patients, health professionals and those in other sectors.

Articles written by authors at the AQuAS are the result of a desire and a commitment to share knowledge with the citizenry and health professionals.

Today we speak with the people in charge of Annals de Medicina, Xavier Bofill and Marta Gorgues.

How long has the magazine Annals de Medicina been around?

The first issue of the journal dates back to 1907 (although between 1878 and 1879 some issues were published as “Anales de la Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña”.) Over time, there have been several interruptions which have marked the different stages of the journal. The last time it was relaunched was in 1998 and it has been running ever since.

In a few words, how would you define Annals de Medicina?

Close proximity, committed and diverse. Close proximity, in the sense that it deals with subjects of our most immediate environment; committed, as it is about current problems; diverse, because of the variety of sections it is made up of.

What added value does the journal provide society with in your opinion?

It is a source of rigorous information on a wide range of subjects related to health and it is of open access to all; it is written in Catalan; it enables professionals in our area to explain their work and to share experiences; it revisits old texts that we should keep in mind; it pays tribute to medical personalities of our own.

Could you point out similar journals?

All journals have their role to play. In the same way that Annals de Medicina is the Academy’s magazine, we could highlight the importance for all organisations to have a journal of their own (or in a similar format) which serves as the mouthpiece of their institution.

One of the novelties of the magazine’s website is that the most downloaded articles can be consulted.

If you would like to see the history of collaborations of the AQuAS in the Annals de Medicina journal, below is a list of the most recently published articles:

Any 2018

Health Research and Innovation System (SARIS): an example of responsible and transforming assessment

Public purchase of innovation as an instrument to facilitate the adoption of innovation within the health sector based on value

An opportunity to exchange good practices in chronic care at a European level: the JA-CHRODIS project

Any 2017

Socioeconomic inequalities in health and the use of public health services by the Catalan population

Guidelines for the standardisation of pharmacological treatments

Indicators to assess the process of care in arthroplasties: getting closer to Nordic countries

Applying qualitative methodology in assessing health services and the promotion of health

Any 2016

Assessing home-based hospitalisation: an analysis of the situation in Catalonia in the period 2010-2014

Effects of the economic crisis on the health of the people of Catalonia. Territorial analysis

Decisions about health are taken by twos

Any 2015

The participation of citizens and patients: a question of rights and duties

The use of health data as a driving force to change the health system

The audits in stroke in Catalonia. The evolution of care quality in the period 2005-2013

The methodology of variations in medical practice

Any 2014

Help tools to take clinical decisions in Catalonia

Can value be added to clinical practice “by omission?” Unnecessary clinical actions and what the Essencial project provides

Transparency and benchmarking: The Results Centre of the Catalan health system

The previous articles can be consulted on the journal’s website.

Post written by Marta Millaret (@MartaMillaret).

Publicaciones de proximidad con visibilidad

11 oct.

Annals de Medicina  es una revista de la Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. En lengua catalana, antes en papel y electrónicamente, y desde finales de 2012 exclusivamente de forma electrónica, publica trimestralmente artículos de divulgación, de debate y de síntesis sobre aspectos relacionados con la salud y el contexto sanitario más próximo con un espíritu plural, abierto e independiente.

AQuAS colabora con la revista dando a conocer proyectos e iniciativas en una sección llamada “Pruebas y evidencias”. Si nos preguntamos qué valor tiene esta publicación destacamos la importancia de publicar artículos de primer nivel científico en lengua catalana y la distribución que tiene la publicación entre los socios de la Academia.

Además, óbviamente, al tratarse de una publicación en abierto permite darse a conocer sin restricciones a todos los lectores que estén interesados, incluyendo, ciudadanía, pacientes, profesionales del mundo de la salud y de otros sectores.

Los artículos con autoría de AQuAS son el resultado de una voluntad y de un compromiso por compartir conocimiento.

Hoy hablamos con los responsables de Annals de Medicina, Xavier Bonfill y Marta Gorgues.

¿Desde cuándo existe la revista Annals de Medicina?

El primer número de la revista vio la luz el 1907 (aunque durante el 1878 y el 1879 se publicaron algunos números como “Anales de la Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña”. Durante todos estos años han tenido lugar varias interrupciones que marcan las diferentes etapas que ha tenido la revista, la última vez fue en el 1998 y ha habido continuidad hasta hoy.

¿Cómo definirías, con tres palabras, Annals de Medicina?

Próxima, comprometida y diversa. Próxima, en el sentido que trata de temas de nuestro contexto más inmediato; comprometida, porque trata problemáticas actuales; diversa, por la variedad de secciones que la componen.

¿Qué valor añadido consideras que aporta la revista a la sociedad?

Es una fuente de información rigurosa sobre una gran variedad de aspectos sobre la salud y es de acceso abierto para todos; está escrita en catalán; posibilita a los profesionales de nuestro contexto poder explicar sus trabajos y compartir experiencias; hace memoria de textos antiguos que hay que tener presentes; rinde homenaje a personalidades médicas de nuestro entorno.

¿Destacarías otras revistas similares?

Todas las revistas tienen su papel, del mismo modo que Annals de Medicina es la revista de la Acadèmia, destacaríamos la importancia que todas las organizaciones tengan su revista (o formato similar) que sirva de altavoz de la institución.

Una de las novedades del web de la revista es que se pueden consultar los artículos más descargados.

Si os interesa ver el histórico de las colaboraciones de AQuAS en la revista Annals de Medicina, os presentamos los últimos artículos publicados:

Año 2018

El Sistema d’Avaluació de la Recerca i la Innovació en Salut (SARIS): un exemple d’avaluació responsable i transformadora

La compra pública d’innovació com instrument facilitador per a l’adopció de les innovacions basades en valor al sector salut

Una oportunitat per intercanviar bones pràctiques en l’atenció a la cronicitat a nivell europeu: el projecte JA-CHRODIS

Año 2017

Desigualtats socioeconòmiques en la salut i la utilització de serveis sanitaris públics en la població de Catalunya

Pautes per a l’harmonització dels tractaments farmacològics

Indicadors per avaluar el procés assistencial de les artroplàsties: apropant-nos als països nòrdics

Aplicació de metodologia qualitativa en l’avaluació de serveis sanitaris i promoció de la salut

Año 2016

Avaluació de l’hospitalització a domicili: anàlisi de la situació a Catalunya en el període 2010-2014

Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya. Anàlisi territorial

Les decisions sobre la salut són cosa de dos

Año 2015

La participació de ciutadans i pacients: una qüestió de drets i de deures

L’ús de la informació de salut com a motor de canvi del sistema sanitari

Els audits de l’ictus a Catalunya. Evolució de la qualitat de l’atenció en el període 2005-2013

Metodologia de les variacions en la pràctica mèdica

Año 2014

Eines d’ajut a la presa de decisions clíniques a Catalunya

Es pot afegir valor a la pràctica clínica “deixant de fer”? Actuacions clíniques innecessàries i les aportacions del projecte Essencial

Transparència i benchmarking: la Central de Resultats del sistema sanitari català

Los artículos anteriores se pueden consultar en el web de la revista.

 

Entrada elaborada por Marta Millaret (@MartaMillaret).