Yearly Archives: 2018

Post de verano sobre innovación (segunda parte)

6 set.

Desde el blog AQuAS tenemos tradición compartiendo experiencias innovadoras en el contexto del sistema sanitario catalán y el Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña (OIGS): Jordi Fàbrega con Pediatria dels Pirineus y Andrea Aldemira con el programa de atención a la cronicidad infantil del Hospital de Sant Joan de Deú han explicado sus experiencias con estos proyectos innovadores.

Las últimas colaboraciones en el blog sobre el Observatorio de Innovación se han centrado en la evaluación relacionada con la innovación. El punto de partida fue la primera edición del taller formativo Innova i Avalua.

Clàudia Pardo, consultora de innovación en Induct, entrevistó a Francesca Moya, médico especialista en reumatología y Directora de Procesos y Calidad del Ámbito de Servicio Asistencial de Mútua de Terrassa. La evaluación como fortaleza para una actividad innovadora es presentada desde la experiencia en primera persona.

“Personalmente, el OIGS me ha ofrecido la metodología y el apoyo necesario para identificar posibles prácticas innovadoras e incorporar la evaluación en el proceso de desarrollo de los proyectos que los propios profesionales plantean”

Dolors Benítez puso el acento en el Observatorio como herramienta para incorporar la cultura de la evaluación en las iniciativas innovadoras.

“Un proceso de evaluación permite medir la calidad metodológica de las prácticas innovadoras en el marco del sistema sanitario público de Cataluña, ofreciendo a los profesionales de la salud y a las organizaciones la posibilidad de optar a la certificación de las experiencias como un extra de calidad”

Acabamos esta pequeña recopilación con las últimas experiencias que se han certificado desde el Observatorio este 2018:

  • Abordaje del anciano polimedicado en las residencias geriátricas
  • Avanzando en seguridad clínica a través de las herramientas de apoyo a la prescripción de la estación clínica eCAP: PREFASEG y SELF AUDIT
  • Experiencia de un nuevo modelo de atención integrada de cardiología en los propios centros de atención primaria del territorio de influencia
  • La consultoría como elemento clave de un modelo de gestión sanitaria transversal
  • Notificación y gestión de incidencias asistenciales y de apoyo técnico a la Dirección de Atención Primaria Metropolitana Norte
  • Nuevo dispositivo de atención a la fragilidad del servicio de urgencias
  • Programa de Atención a la Fibromialgia de Mútua Terrassa. Resultados a 4
  • 10 años de prevención del suicidio en la comarca de Osona

Si os interesa saber más sobre estas iniciativas (y de muchas más) sólo hay que registrarse en el Observatorio de Innovación.

Post d’estiu sobre innovació (segona part)

6 set.

Des del blog AQuAS tenim tradició compartint experiències innovadores en el context del sistema sanitari català i l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS): Jordi Fàbrega amb Pediatria dels Pirineus i Andrea Aldemira amb el programa d’atenció a la cronicitat infantil de l’Hospital de Sant Joan de Deú han explicat les seves experiències amb aquests projectes innovadors.

Les últimes col·laboracions al blog sobre l’Observatori d’Innovació s’han centrat en l’avaluació lligada amb la innovació. El punt de partida va ser la primera edició del taller formatiu Innova i Avalua.

Clàudia Pardo, consultora d’innovació a Induct, va entrevistar Francesca Moya, metge especialista en reumatologia i Directora de Processos i Qualitat de l’Àmbit de Servei Assistencial de Mútua de Terrassa. L’avaluació com a fortalesa per a una activitat innovadora és presentada des de l’experiència en primera persona.

“Personalment, l’OIGS m’ha ofert la metodologia i el suport necessari per identificar possibles pràctiques innovadores i incorporar l’avaluació en el procés de desenvolupament dels projectes que els propis professionals plantegen”

Dolors Benítez va posar l’accent en l’Observatori com a eina per a incorporar la cultura d’avaluació en les iniciatives innovadores.

“Un procés d’avaluació permet mesurar la qualitat metodològica de les pràctiques innovadores en el marc del sistema sanitari públic de Catalunya, oferint als professionals de la salut i a les organitzacions la possibilitat d’optar a la certificació de les experiències com un extra de qualitat”

Acabem aquest petit recull amb les últimes experiències que s’han certificat des de l’Observatori aquest 2018:

  • Abordatge de l’ancià polimedicat a les residències geriàtriques
  • Avançant en seguretat clínica a través de les eines de suport a la prescripció de l’estació clínica eCAP: PREFASEG i SELF AUDIT
  • Experiència d’un nou model d’atenció integrada de cardiologia en els propis centres d’atenció primària del territori d’influència
  • La consultoria com a element clau d’un model de gestió sanitària transversal
  • Notificació i gestió d’incidències assistencials i de suport tècnic a la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord
  • Nou dispositiu d’atenció a la fragilitat del servei d’urgències
  • Programa d’Atenció a la Fibromiàlgia de Mútua Terrassa. Resultats a 4
  • 10 anys de prevenció del suïcidi a la comarca d’Osona

Si voleu saber més d’aquestes iniciatives (i de moltes més) només cal que us registreu a l’Observatori d’Innovació.

Post de verano sobre innovación (primera parte)

30 ag.

Una altra de les temàtiques amb tradició i presència al blog AQuAS és la innovació. Vam comptar, ja fa temps, amb col·laboracions de Cristina Adroher, de Gemma Bruna i de Jean Patrick Mathieu, en aquest cas sobre el projecte DECIPHER.

Des de l’estiu passat, hem comptat amb dues col·laboracions sobre dos projectes, RITMOCORE i Antisuperbugs, amb participació activa d’AQuAS.

Marcel Olivé va relacionar la compra pública innovadora i l’atenció centrada en les persones a partir de l’experiència amb RITMOCORE, un projecte europeu sobre marcapasos.

“Incorporar innovació en la provisió de serveis als pacients que duen o necessiten un marcapàs a través de la compra pública d’innovació, a fi i efecte d’assolir una atenció de més qualitat, més personalitzada i en definitiva més valuosa per a aquells pacients que duen un marcapassos implantat”

Jean Patrick Mathieu, aquesta vegada en col·laboració amb Enric Limon i Gonçalo de Carvalho, van remarcar la necessitat de tirar endavant un projecte orientat a la detecció precoç de microorganismes resistents als antibiòtics en un entorn de salut i van posar l’accent en l’element innovador del projecte.

“Un projecte de compra pública innovadora és un enfocament d’innovació basat en la demanda, on un grup de compradors uneixen els seus recursos per compartir el risc d’un esforç de R+D de la indústria per crear solucions a les necessitats actualment no satisfetes pel mercat”

Si parlem de compra pública d’innovació i el rol que hi té AQuAS, us recomanem la lectura d’aquest article de Rossana Alessandrello i Ramon Maspons publicat a la revista Annals de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.

La setmana que ve seguirem parlant d’innovació. En tenim més!

Post d’estiu sobre innovació (primera part)

30 ag.

Una altra de les temàtiques amb tradició i presència al blog AQuAS és la innovació. Vam comptar, ja fa temps, amb col·laboracions de Cristina Adroher, de Gemma Bruna i de Jean Patrick Mathieu, en aquest cas sobre el projecte DECIPHER.

Des de l’estiu passat, hem comptat amb dues col·laboracions sobre dos projectes, RITMOCORE i Antisuperbugs, amb participació activa d’AQuAS.

Marcel Olivé va relacionar la compra pública innovadora i l’atenció centrada en les persones a partir de l’experiència amb RITMOCORE, un projecte europeu sobre marcapasos.

“Incorporar innovació en la provisió de serveis als pacients que duen o necessiten un marcapàs a través de la compra pública d’innovació, a fi i efecte d’assolir una atenció de més qualitat, més personalitzada i en definitiva més valuosa per a aquells pacients que duen un marcapassos implantat”

Jean Patrick Mathieu, aquesta vegada en col·laboració amb Enric Limon i Gonçalo de Carvalho, van remarcar la necessitat de tirar endavant un projecte orientat a la detecció precoç de microorganismes resistents als antibiòtics en un entorn de salut i van posar l’accent en l’element innovador del projecte.

“Un projecte de compra pública innovadora és un enfocament d’innovació basat en la demanda, on un grup de compradors uneixen els seus recursos per compartir el risc d’un esforç de R+D de la indústria per crear solucions a les necessitats actualment no satisfetes pel mercat”

Si parlem de compra pública d’innovació i el rol que hi té AQuAS, us recomanem la lectura d’aquest article de Rossana Alessandrello i Ramon Maspons publicat a la revista Annals de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.

La setmana que ve seguirem parlant d’innovació. En tenim més!

Person-centred (especially) care

23 ag.

Person-centred care is increasingly the focus of discussion these days, that which incorporates the preferences, circumstances and values of patients. It is also about results related to the life quality of people and clinical variables. This is the guiding theme of the journey we propose today in this summer post. We hope it is inspiring.

Johanna Caro reflected on the challenges faced by the Essencial project and low-value practices, from Quebec (where the international congress, Preventing Over-diagnosis, was held last year).

Johanna Caro reflexionava des del Quebec (on es va fer l’any passat el congrés internacional Preventing Overdiagnosis) sobre els reptes del projecte Essencial i les pràctiques de poc valor.

“Patients are also important decision makers in relation to their needs and in the demand for certain health services. Hence, the project must be accompanied by a communications strategy aimed not only at patients but also at citizens in general”

Cari Almazan was only recently interviewed, in fact, in relation to the Essencial project.

“In usual medical practice, there are known routines that do not offer any benefit to the patient and it is difficult to understand why these occur but it is even more difficult to try and avoid them”

Assumpció González Mestre highlighted the strengths of the patient and expert caregiver programmes (Pacient Expert Catalunya and Cuidador Expert Catalunya, respectively).

“This type of learning programme among equals manages to improve the quality of life of people which find themselves in the environment of a disease in the context of chronicity in Catalonia, be it as patients, as caregivers or both things together”

Gaietà Permanyer – already mentioned several days ago within the context of research and the press, reflected from her experience as a physician on the information which reaches the general population.

“I have witnessed the growth of citizens’ autonomy, now widely acknowledged, and their right to take “informed decisions”. This position, which has come to define the 21st Century as “the patients’ century”, acknowledges their right to know relevant professional data so as to be able to take accurate decisions autonomously”

Felip Miralles i Joan Escarrabill situated us in the process of preparing the XPatient congress which is being held this September and which is based on an innovative vision to foster the empowerment of the patient and caregiver.

“Hi ha moltes estratègies per identificar les necessitats no cobertes dels pacients i dels seus cuidadors”

Finally, Montse Moharra placed value on the importance of language and communication in order to successfully facilitate access to information in a clear and understandable way.

“There is a growing need, therefore, to provide this (medical information) within a comprehensible format which includes the need to ensure that the medical message a patient receives is effective.”

We have a lot of challenges on top of many other challenges, both old and new, in an ever changing world. These challenges add to the limitations but also the opportunities within a health system, to those of the process in disease and those of the entire population.

Atención centrada (especialmente) en las personas

23 ag.

Cada vez se habla más de la atención centrada en las personas, aquella que incorpora las preferencias, las circunstancias y los valores de los pacientes, y también los resultados más relacionados con la calidad de vida de la persona, además de las variables clínicas. Éste será el hilo conductor del recorrido que os proponemos hoy en este post de verano. Esperamos que os resulte inspirador.

Johanna Caro reflexionaba desde Quebec (donde se hizo el año pasado el congreso internacional Preventing Overdiagnosis) sobre los retos del proyecto Essencial y las prácticas de poco valor.

“Los pacientes son también decisores relevantes en relación a sus necesidades y a la demanda de determinados servicios sanitarios. Por tanto, el proyecto debe de ir acompañado de una estrategia de comunicación dirigida, no sólo a los pacientes, sinó a toda la ciudadanía en general”

Cari Almazan justament fue entrevistada en relación al proyecto Essencial.

“En la práctica médica habitual hay rutinas que se sabe que no aportan ningún beneficio al paciente y es complejo entender por qué pasan pero todavía es más complejo tratar de evitar estas rutinas”

Assumpció González Mestre destacaba los puntos fuertes de los programas de pacientes y cuidadores expertos (Pacient Expert Catalunya y Cuidador Expert Catalunya, respectivamente).

“Este tipo de programas de aprendizaje entre iguales consiguen mejorar la calidad de vida de las personas que se situan alrededor de una enfermedad en el contexto de cronicidad en Cataluña, ya sea como pacientes, como cuidadores, o las dos cosas a la vez”

Gaietà Permanyer -ya fue mencionado hace unos días en el contexto de investigación y prensa- reflexionaba desde su experiencia como médico sobre la información que se hace llegar a la población.

“He presenciado el predominio creciente que actualmente se reconoce a la autonomía del ciudadano y a su derecho a tomar “decisiones informadas”. Esta postura, que ha llevado a definir el siglo XXI como “el siglo de los pacientes”, reconoce su derecho a conocer los datos profesionales relevantes para tomar decisiones autónomas correctas”

Felip Miralles y Joan Escarrabill nos situaron en el proceso de preparación del congreso XPatient que tendrá lugar el próximo septiembre y que parte de una visión innovadora para potenciar el empoderamiento del paciente y del cuidador.

“Hay muchas estrategias para identificar las necesidades no cubiertas de los pacientes y de sus cuidadores”

Finalmente, Montse Moharra dio valor a la importancia del lenguaje y de la comunicación pra conseguir el éxito en facilitar el acceso a la información de forma clara y comprensible.

“Se incrementa la necesidad de proporcionarla (la información en salud) con un formato comprensible y asegurar que el mensaje médico que reciba el paciente sea válido”

Tenemos muchos retos que se suman a muchos otros retos, antiguos y nuevos, en una realidad cambiante, que se suman a las limitaciones y también a las oportunidades propias de un sistema de salud, de un proceso de enfermedad, de una persona y de todo el conjunto de la población.

Atenció centrada (especialment) en les persones

23 ag.

Cada vegada es parla més de l’atenció centrada en les persones, aquella que incorpora les preferències, les circumstàncies i els valors dels pacients, i també els resultats més relacionats amb la qualitat de vida de la persona, a més a més de les variables clíniques. Aquest serà el fil conductor del recorregut que us proposem avui en aquest post d’estiu. Esperem que us resulti inspirador.

Johanna Caro reflexionava des del Quebec (on es va fer l’any passat el congrés internacional Preventing Overdiagnosis) sobre els reptes del projecte Essencial i les pràctiques de poc valor.

“Els pacients són també decisors rellevants en relació a les seves necessitats i a la demanda de determinats serveis sanitaris. Per tant, el projecte ha d’anar acompanyat d’una estratègia de comunicació dirigida, no només als pacients, sinó a tota la ciutadania en general”

Cari Almazan justament va ser entrevistada en relació al projecte Essencial.

“A la pràctica mèdica habitual hi ha rutines que se sap que no aporten cap benefici al pacient i és complex entendre per què passen però encara és més complex tractar d’evitar-les”

Assumpció González Mestre destacava els punts forts dels programes de pacients i cuidadors experts (Pacient Expert Catalunya i Cuidador Expert Catalunya, respectivament).

“Aquest tipus de programes d’aprenentatge entre iguals aconsegueixen millorar la qualitat de vida de les persones que se situen a l’entorn d’una malaltia en el context de cronicitat a Catalunya, ja sigui com a pacients, com a cuidadors, o les dues coses a la vegada”

Gaietà Permanyer -ja esmentat fa uns dies en el context de recerca i premsa- reflexionava des de la seva experiència com a metge sobre la informació que es fa arribar a a la població.

“He presenciat el predomini creixent que actualment es reconeix a l’autonomia del ciutadà i al seu dret a prendre “decisions informades”. Aquesta postura, que ha portat a definir el segle XXI com “el segle dels pacients”, reconeix el seu dret a conèixer les dades professionals rellevants per prendre decisions autònomes correctes”

Felip Miralles i Joan Escarrabill van situar-nos en el procés de preparació del congrés XPatient que tindrà lloc el proper setembre i que parteix d’una visió innovadora a l’hora de potenciar l’apoderament del pacient i del cuidador.

“Hi ha moltes estratègies per identificar les necessitats no cobertes dels pacients i dels seus cuidadors”

Finalment, Montse Moharra va donar valor a la importància del llenguatge i de la comunicació per aconseguir l’èxit en facilitar l’accés a la informació de manera clara i entenedora.

“S’incrementa la necessitat de proporcionar-la (la informació en salut) amb un format comprensible i assegurar que el missatge mèdic que rep el pacient sigui vàlid”

Tenim mols reptes que se sumen a molts altres reptes, antics i nous, en una realitat canviant, que se sumen a les limitacions i també a les oportunitats pròpies d’un sistema de salut, d’un procés de malaltia, d’una persona i de tot el conjunt de la població.

Datos de salud para mejorar el sistema: tres pinceladas

16 ag.

Si pensamos en datos de salud es fácil que pensemos en la Central de Resultados. Se trata de una iniciativa orientada a la medida, evaluación y difusión de los resultados alcanzados por los diferentes centros del sistema sanitario público en el ámbito de la asistencia sanitaria. En concreto, nos referimos a hospitales, equipos de atención primaria, centros sociosanitarios, centros de salud mental y adicciones, centros de investigación e institutos de investigación sanitaria.

El blog AQuAS ha contado desde sus inicios con colaboraciones de Central de Resultados sobre datos abiertos, desigualdades, crisis, ciudadanía, metodología, innovación y resultados (salud mental y adicciones, ámbito sociosanitario, ámbito atención primaria, ámbito hospitalario).

Desde el verano pasado hasta hoy hemos publicado dos colaboraciones con temáticas muy diferentes que son un buen ejemplo de la heterogeneidad de productos y datos con que trabaja Central de Resultados.

Alícia Avila contextualizó la medida de la calidad docente de la formación especializada en el contexto de salud y de la Central de Resultados. La formación de los futuros especialistas se realiza en centros sanitarios y unidades docentes acreditadas y desde el Departamento de Salud hay en marcha un Plan de Gestión de la Calidad Docente. Esta línea de trabajo permite hacer una fotografía de la calidad docente y analizarla cada año.

“La capacidad de atracción de los centros sanitarios docentes en Cataluña ni ha retrocedido, ni ha variado sustancialmente en los últimos años; seguimos teniendo los mismos hospitales y unidades docentes de atención familiar y comunitaria entre los más deseados para los nuevos residentes a nivel estatal”

Anna García-Altés puso el foco de las desigualdades socioeconómicas en la salud infantil y reflexionó sobre la necesidad de fortalezar el estado de bienestar con reformas estructurales e institucionales.

“El estado de salud de los niños depende en buena parte de la economía de sus progenitores y los que pertenecen a familias con menor nivel socioeconómico presentan más problemas de salud, un hecho que puede tener consecuencias nefastas en otros ámbitos como el educativo y el social, y que condiciona su futuro”

Comentábamos la heterogeneidad pensando que el texto sobre formación especializada está totalmente orientado a la mejora constante del sistema de salud y que es un enfoque muy diferente al del estudio de las desigualdades, totalmente vinculado al análisis de los determinantes sociales y su impacto en la salud de la población.

Pero el elemento en común de estas dos aproximaciones es el uso de los datos con la mirada pueta en la mejora del sistema. Se trata de dos pinceladas que hemos visto desde el blog AQuAS entre el volum inmenso de datos al alcance de toda la ciudadanía que se gestionan desde Central de Resultados.

Para acabar, la tercera pincelada la ponemos en el futuro inmediato. El próximo 14 de septiembre se presentarán en Tarragona los últimos datos de la Central de Resultados. Medir, evaluar y difundir estos datos es un reto que se mantiene año tras año. El reto máximo es cómo interpretamos todos estos datos.

Dades de salut per millorar el sistema: tres pinzellades

16 ag.

Si pensem en dades de salut podem fàcilment pensar en la Central de Resultats. Es tracta d’una inciativa orientada a la mesura, avaluació i difusió dels resultats assolits pels diferents centres del sistema sanitari públic en l’àmbit de l’assistència sanitària. En concret, ens referim a hospitals, equips d’atenció primària, centres sociosanitaris, centres de salut mental i addicions, centres de recerca i instituts d’investigació sanitària.

El blog AQuAS ha comptat des dels seus inicis amb col·laboracions de Central de Resultats sobre dades obertes, desigualtats, crisi, ciutadania, metodologia, innovació i resultats (salut mental i addiccions, àmbit sociosanitari, àmbit atenció primària, àmbit hospitalari).

Des de l’estiu passat fins avui hem publicat dues col·laboracions de temàtiques molt diferents que són un bon exemple de l’heterogeneïtat de productes i de dades amb què treballa Central de Resultats.

Alícia Avila va contextualitzar la mesura de la qualitat docent de la formació especialitzada en el context de salut i de la Central de Resultats. La formació dels futurs especialistes es realitza en centres sanitaris i unitats docents acreditats i des del Departament de Salut hi ha en marxa un Pla de Gestió de la Qualitat Docent. Aquesta línia de treball permet fer una fotografia de la qualitat docent i analitzar-la cada any.

“La capacitat d’atracció dels centres sanitaris docents de Catalunya ni ha retrocedit, ni ha variat substancialment en els darrers anys; continuem tenint els mateixos hospitals i unitats docents d’atenció familiar i comunitària entre els més desitjats per als nous residents a nivell estatal”

Anna García-Altés va posar el focus de les desigualtats socioeconòmiques en la salut infantil i va reflexionar sobre la necessitat d’enfortir l’estat de benestar amb reformes estructurals i institucionals.

“L’estat de salut dels infants depèn en bona part de l’economia dels seus progenitors i els que pertanyen a famílies amb menor nivell socioeconòmic presenten més problemes de salut, un fet que pot tenir conseqüències nefastes en altres àmbits com l’educatiu i el social, i que condiciona el seu futur”

Comentàvem l’heterogeneïtat pensant que el text sobre formació especialitzada està totalment orientat a la millora constant del sistema de salut i que és un enfocament molt diferent al de l’estudi de les desigualtats, totalment lligat a l’anàlisi dels determinants socials i del seu impacte en la salut de la població.

Però l’element en comú d’aquestes dues aproximacions és l’ús de les dades amb la mirada posada en la millora del sistema. Es tracta de dues pinzellades que hem vist en el blog AQuAS enmig del volum immens de dades a l’abast de tota la ciutadania que es gestionen des de Central de Resultats.

Per acabar, la tercera pinzellada la posem en el futur immediat. El proper 14 de setembre es presentaran a Tarragona les últimes dades de la Central de Resultats. Mesurar, avaluar i difondre aquestes dades és un repte que es manté any rere any. El repte màxim és com interpretem totes aquestes dades.

 

HTA connections

9 ag.

In our blog at AQuAS, we have spoken about the European EUnetHA project, of the arthroplasty registry of Catalonia, of the paradigm shifts in acute stroke care and of melatonin.

Let us begin with EUnetHA, a European project made up of different institutions working towards joining forces and methodologies to avoid duplicities with the aim of providing, adapting and sharing useful knowledge for health systems. When we speak of HTA, we are basically speaking about assessment.

Emmanuel Giménez highlighted that in a world of constant change a robust system is needed in terms of method which is at the same time agile and which can adapt to the speed of innovations.

“The identification and prioritisation of products to be assessed (the Horizon Scanning system), as well as the balance between innovation and divestment, are also extensively discussed subjects and under continuous debate”

Marta Millaret focused on the aspect of communication and dissemination in a project because although doing is important, explaining and sharing what is being done is equally so.

“Involvement in dissemination means getting the people that work on a project to disseminate both their work and their project at the same time. In this way, everyone stands to gain”

We continue with the Arthroplasty Registry of Catalonia, a tool of the health system with an impact on a large part of the population.

In an interview with Olga Martínez and Xavier Mora, aspects of the suitability and prognosis of arthroplasties were discussed, and in particular, they shed light on the value of registries.

“Arthroplasty registries can help detect models of prosthesis with a malfunction, both in the short and long term, and identify the patients who have received these implants”

Precisely this summer, two reports from the AQuAS have been published thanks to the registries.

We wanted more so we held a second interview with Olga Martínez and Xavier Mora. On this occasion, we put the spotlight on the materials used in making prostheses.

“The new European legislation passed in 2016, regarding implants used in health, aims to increase the supervision of the industry by implementing stricter norms and regulations including the obligation of clinical assessment, while at the same time fostering innovation in this field”

Moving on to another subject. Knowledge advances, which has implications in medical practice. An example is this text by Sònia Abilleira which shows a paradigm shift forcing one to rethink organised systems of care for people with acute stroke.

“This recentralising tendency in carrying out endovascular treatment contrasts with the decentralisation which was done in its day to ensure an adequate access to thrombolytic therapy which by nature needs to be administered in the first 4,5 hours after the onset of symptoms”

To finish this journey, a 100% current topic: melatonin. Joan MV Pons shared his thoughts after an assessment report.

“New physiological actions of this hormone are discovered every day which means that it almost acquires the quality of a “miraculous molecule” due to its ubiquity and the number of activities in which it takes part (antioxidant, neuro-protector, anti-cancerous, immunomodulation, etc..).”

What do these initiatives, all so different from each other, have in common? The answer is assessment. Wherever, with the will to identify, analyse and use knowledge of better quality using the best methodology available while considering the context in all its complexity. This is no mean feat!