AQuAS Blog

Atles de Variacions de Pràctica Mèdica en el Sistema Nacional de Salut

17 nov.

Des de fa una dècada es constata el creixement d’experiències internacionals amb l’objectiu d’analitzar, d’una manera més o menys sistemàtica, la variabilitat en la pràctica o la variació en els resultats dels sistemes sanitaris. Les experiències més significatives s’han desenvolupat en contextos amb una profunda cultura avaluativa i en sistemes en què l’elecció d’asseguradors i competència entre proveïdors en constitueix una de les característiques fonamentals. (En aquesta taula es presenten algunes d’aquestes experiències). La vocació d’aquestes iniciatives ha estat i és facilitar el debat públic sobre el significat i l’impacte de la variabilitat injustificada en les cures sanitàries. No obstant això, en els últims anys en què, empesos per la crisi, el terme value for money ha adquirit una major significació, la representació de les variacions en la pràctica ha recobrat interès i la seva utilització comença a orientar, per exemple, decisions sobre finançament o desinversió.

A Espanya, l’Atlas de Variaciones de Práctica Médica en el Sistema Nacional de Salud, també conegut com a Atlas VPM, és una iniciativa pionera a Europa que es va desenvolupar a cavall entre la recerca en serveis sanitaris(1) i el suport a les decisions públiques. Atlas VPM fa tres lustres que analitza sistemàticament l’acompliment dels 17 sistemes sanitaris que componen el Sistema de Salut espanyol. Així, han estat objecte d’anàlisi les variacions en diversos procediments quirúrgics com els oncològics o els ortopèdics, la variabilitat en les hospitalitzacions en poblacions de risc (malalts crònics o malalts de salut mental), la variació en el maneig de certes patologies com la malaltia coronària o la malaltia cerebrovascular isquèmica, o l’atenció hospitalària rebuda per subgrups poblacionals com els nens o la gent gran.

Atles de variacions en procediments de dubtós valor

L’“Atles de variacions injustificades en procediments de dubtós valor» és l’últim atles de la sèrie i aporta una lectura local de l’anteriorment esmentat value for money. Aquest projecte va néixer el 2013 com una iniciativa conjunta entre Atlas VPM i la Xarxa Nacional d’Agències d’Avaluació de Tecnologies Sanitàries, amb el propòsit de donar suport a una estratègia nacional encaminada a reduir la utilització de procediments de dubtós valor, fomentant l’ús de les alternatives superiors o la reassignació de recursos a altres activitats més cost-efectives.

Idealment, aquest atles fixa un objectiu d’acompliment empíric i dinàmic, mitjançant l’ús de termes de comparació reals obtinguts en entorns sanitaris equivalents, assenyalant els marges de millora per a cada proveïdor, i possibilitant l’aprenentatge entre iguals a l’hora de dissenyar estratègies de correcció.

***

Després de gairebé 15 anys des de la posada en marxa del projecte s’han generat 10 atles (amb formats diferents) i innombrables articles temàtics i metodològics. No obstant això, l’impacte d’aquest esforç investigador va més enllà d’haver creat consciència sobre l’existència d’un greu problema de difícil solució; és a dir, 1) la prestació de serveis, a Espanya, no sembla seguir un patró relacionat amb les necessitats de salut de la població, de manera que l’accés a cures efectives i segures sembla dependre del lloc de residència; 2) el cost marginal incorregut per prestar serveis supera sovint el seu benefici marginal; i, 3) el lloc de prestació del servei és determinant en els resultats sanitaris que obté el pacient, i en el cost associat.

Al contrari, Atlas VPM ha propiciat, a més, la translació d’aquests resultats a l’arena de les polítiques sanitàries. Ens felicitem que AQuAS, amb la qual hem mantingut una estreta col·laboració al llarg dels anys, estigui liderant un atles per a Catalunya, i és aquesta la primera iniciativa que, en el context del Sistema Nacional de Salut a Espanya, institucionalitza l’estudi de la variabilitat injustificada de les cures de salut.

(1) Atlas VPM va néixer i va agafar impuls dins de l’enyorada Xarxa d’Investigació en Resultats i Serveis de Salut (XARXA IRYSS) coordinada per la (aleshores) AATRM i de la mà de Salvador Peiró, inspirant-se en l’aproximació epistemològica i metodològica del conegut com a The Dartmouth Atlas of Healthcare Quality.

Entrada elaborada per Enrique Bernal Delgado i Sandra García Armesto pel grup Atlas VPM. Unidad de Investigación en Servicios y Políticas de Salud. Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud.

Si us interessa aquest tema, el proper dilluns 21 de novembre tindrà lloc a Barcelona la Jornada de presentació dels Atles de variacions de la pràctica clínica del SISCAT. L’objectiu d’aquesta jornada és donar a conèixer el projecte Atles de variacions i promoure el seu valor per als professionals com a eina per a la gestió i l’avaluació del sistema sanitari.

Indicators for assessing care for chronicity

10 nov.

In a previous post we discussed the advantages of using indicators in the assessment of health services. At AQuAS we have been applying indicators to assess different care processes and areas, with care for patients suffering from chronic conditions being one of the principal areas of interest in terms of new care models and programs assessment. Interventions in the field of care for chronicity are extremely complex given that by their very nature, they tend to involve multiple actors and many different levels of care concurrently, as well as different elements utilising therapeutic instruments and technology with very variable intensity. Moreover, their effectiveness is often linked to contextual factors, making it difficult to attribute an outcome to a particular component of the program. So, given this level of complexity, the question remains, why should we be using indicators in this area? The answer is that these indicators may provide us with several benefits compared to other assessment approaches, such as:

Incorporating professional opinion and consensus
The possibility of including structural and procedural indicators allows us to obtain an understanding of the environment and the reality in which the initiative is being implemented
Providing a type of assessment that is more accessible and understandable for professionals
Greater simplicity and speed in evaluation and obtaining results
Possibility of defining standards
Allowing comparisons to be established and objectifying trends
Identifying successful characteristics and factors that can define which models are most effective, for which groups of chronic patients, in what context and at what cost

The first project in which AQuAS began using quality of care indicators for assessing chronicity got underway in 2012 with the commission by the Program for Prevention and Care for Chronicity (PPAC) to define a set of indicators to assess the quality of integrated care programs for chronicity within the health sector, where an ‘integrated program’ is understood as those programs involving the coordinated participation of different levels of care. Following the methodology described in the previous post (review of literature, establishing a theoretical framework and expert opinions) a total of 18 indicators were obtained, mainly from intermediate and final results, which experts considered relevant and feasible for assess these types of programs and which are currently being implemented (see table 1 and web).

Table 1: Indicators assessed as relevant and feasible for evaluating integrated care programs for chronicity

indicadors-2-en-1

From this experience, AQuAS developed a proposal for indicators, published recently to, assess chronic care as part of the strategy for tackling chronicity within the National Health System. As a result of this work, a set of indicators considered to be crucial for evaluation emerged, which included several previously prioritized indicators which are repeated such as polymedication, avoidable readmissions and hospitalisations, but which incorporates new factors which are more closely associated with the patients’ experience, such as the assessment of the patients’ and carers’ quality of life, or patients’ lifestyles (see Table 2).

Table 2: Proposal for prioritized indicators for promoting more uniform measurement of the entire National Health System for evaluating of chronicity care strategies

indicadors-2-en-2

Later, from 2014 onwards, the Catalan Institute of Healthcare and Social Services (ICASS – Dpt. Social Welfare and Family) and the PPAC (Health Dept.), commissioned extensive work to be carried out in evaluating collaborative social and health care models in Catalonia. These models not only consider the different levels of care in the health system but also include social services, a crucial aspect in caring for patients in this category. The objectives of the project were to outline the organization and operations of these collaborative experiences, identify barriers and facilitators, propose a conceptual framework for assessment and define a set of well-founded indicators based on feedback from participants and the expertise acquired from previous assessment studies. The proposed indicators continue to take into account traditional indicators while consolidating assessment that includes the views of those involved, not just the patient, but also the caregivers and professionals, and placing special emphasis on the evaluation of the coordinated actions of healthcare and social services, for example considering the avoidance of duplicate processes or carrying out joint social and healthcare initiatives.

We must also highlight in this line of work the efforts undertaken by the ITES FORUM (Forum of innovation, transformation and excellence in health and social services) to define a joint health and social services evaluation framework with a proposal of indicators (line L6) and in which AQuAS is also involved jointly with professionals from different fields. The Forum is a tool to facilitate the necessary conceptual debate required for transforming existing social services and healthcare in favour of a new model of integrated care.

Finally, and to continue discussing the area of assessing the integration of health and social services, since 2015 AQuAS has been involved in the Horizon2020 SUSTAIN (Sustainable tailored integrated care for older people in Europe) project. This European project aims to compare, assess and implement strategies to improve integrated care experiences aimed at non-institutionalized elderly individuals, in other words, those living in their own homes. The project has an additional goal, which is to seek to ensure that the best integrated care initiatives in this area are applicable and adaptable to other European health systems and regions. The project involves seven European countries working simultaneously on the basis of the definition and implementation of a set of indicators pending definition, tailored to this type of population and integrative approach.

Indicators, therefore, are useful tools for assessing an area as large and as complex as chronicity and they can be applied from a broader or narrower perspective, in other words, taking into account not only the different levels of care in the health system, but also including social services. The results obtained from the implementation of these indicators will provide professionals with objective criteria regarding the quality of their interventions, by facilitating the identification of the strengths of chronic care programs, as well as areas with scope for improvement.

Post written by Noemí Robles, Laia Domingo i Mireia Espallargues. Àrea d’Avaluació, AQuAS.

Indicadores para la evaluación de la atención a la cronicidad

10 nov.

En un post anterior comentábamos las ventajas de utilizar indicadores en la evaluación de los servicios sanitarios. Desde el AQuAS llevamos tiempo aplicando el uso de indicadores para evaluar diferentes procesos y ámbitos asistenciales, siendo la evaluación de nuevos modelos y programas de atención a los pacientes crónicos una de las principales áreas de interés. Las intervenciones en el campo de la atención a la cronicidad son extremadamente complejas ya que se caracterizan por la concurrencia de múltiples factores y niveles asistenciales y por diversos componentes con una intensidad muy variable en el uso de instrumentos terapéuticos y tecnológicos. Además, su efectividad está a menudo vinculada a aspectos contextuales, lo cual dificulta atribuir el efecto a un componente particular del programa. Por todo ello, y teniendo en cuenta este nivel de complejidad, habría que preguntarse: ¿qué sentido tiene el uso de indicadores en este caso? La respuesta es que estos indicadores nos pueden aportar una serie de ventajas respecto de otras aproximaciones evaluativas como son:

Incorporar la opinión y el consenso de los profesionales
Posibilidad de incluir indicadores de estructura y proceso que permiten obtener un conocimiento del entorno y la realidad en la que se está llevando a cabo la iniciativa
Facilitar un modo de evaluación más accesible y comprensible para los profesionales
Más simplicidad y rapidez en la evaluación y la obtención de resultados
Posibilidad de definir estándares
Permiten establecer comparaciones y objetivar tendencias
Identificar esas características o factores de éxito que nos puedan definir qué modelos son más efectivos, para qué grupos de pacientes crónicos, en qué contexto y a qué coste

El primer proyecto en que el AQuAS empezó a utilizar indicadores de calidad asistencial para la evaluación de la cronicidad se inició en 2012, con el encargo del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat (PPAC) de definir un conjunto de indicadores que permitiera evaluar la calidad de los programas integrados de atención a la cronicidad del ámbito sanitario, concibiendo como integrados aquellos programas en los que participan de forma coordinada distintos niveles asistenciales. Siguiendo la metodología descrita en el post anterior (revisión bibliográfica, establecimiento de un marco teórico y opinión de los expertos) se obtuvieron un total de 18 indicadores, principalmente de resultados intermedios y finales, que los expertos consideraron relevantes y factibles para evaluar este tipo de programas y que actualmente están en fase de implementación (ver tabla 1 y link a web).

Tabla 1: Indicadores valorados como relevantes y factibles para la evaluación de los programas integrados de atención a la cronicidad

indicadors-2-paint-cast-1

A partir de esta experiencia, el AQuAS ha desarrollado una propuesta de indicadores para evaluar la atención a la cronicidad en el marco de la estrategia para el abordaje de la cronicidad del Sistema Nacional de Salud, publicado recientemente. De este estudio surgieron un conjunto de indicadores considerados clave para la evaluación, entre los que se repetían algunos anteriormente priorizados como la polimedicación, los reingresos y las hospitalizaciones evitables, aunque también se incorporaron nuevos indicadores más relacionados con la vivencia de los pacientes, como la valoración de la calidad de vida de los pacientes y los cuidadores, o de los estilos de vida de los pacientes (ver Tabla 2).

Tabla 2: Propuesta de indicadores priorizados para la promoción de la medición de forma homogénea al conjunto del Sistema Nacional de Salud para la evaluación de las estrategias de atención a la cronicidad

indicadors-2-paint-sp-2
Posteriormente, a partir de 2014 y por encargo del Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS – Dpt. Benestar Social i Família) y del PPAC (Dept. Salut), se ha trabajado extensamente en la evaluación de modelos colaborativos de atención social y sanitaria en Cataluña. Estos modelos no solo toman en consideración los distintos niveles salariales del sistema sanitario sino que suman los servicios sociales, pieza clave en la asistencia a este tipo de enfermos. Los objetivos del proyecto eran describir la organización y el funcionamiento de estas experiencias colaborativas, identificar barreras y facilitadores, proponer un marco conceptual de evaluación y definir un conjunto de indicadores válidos en este contexto a partir de los discursos de los participantes y la experiencia en estudios previos de evaluación. Los indicadores propuestos siguen teniendo en cuenta los indicadores clásicos pero se consolida la evaluación que incluye el punto de vista de las personas, no solo del paciente, sino también de los cuidadores y de los profesionales, y pone énfasis en la evaluación de estas acciones coordinadas de los servicios sociales y sanitarios. Por ejemplo, considerando la evitación de procesos duplicados o la realización de intervenciones conjuntas de atención social y sanitaria.

También cabe destacar, en esta línea, el trabajo que está realizando el FORUM ITESS (Forum de la innovació, transformació i excel·lència en els serveis socials i de salut) para definir el marco de evaluación común social y sanitario con propuesta de indicadores (línea L6) y en que también participa el AQuAS junto con otros profesionales de diversos ámbitos. El FORUM es una herramienta que debe facilitar el debate conceptual necesario para la transformación de los modelos de atención social y sanitaria actuales en favor de un nuevo modelo de atención integrada.

Finalmente, dentro de este área de evaluación de la integración de los servicios sanitarios y sociales, el AQuAS participa desde 2015 en el proyecto del programa europeo Horizon2020 SUSTAIN (Sustainable tailored integrated care for older people in Europe). Este proyecto europeo pretende comparar, evaluar e implementar estrategias de mejora en distintas experiencias de atención integrada dirigida a gente mayor no institucionalizada, es decir, que residen en sus domicilios. Asimismo, se persigue el objetivo de asegurar que las mejores iniciativas de atención integrada en este ámbito sean aplicables y adaptables a otros sistemas sanitarios y otras regiones europeas. En este proyecto se trabajará de forma simultánea en 7 países europeos en base a la definición e implementación de un conjunto de indicadores pendientes de definir ajustado a este tipo de población y de enfoque integrador.

Así pues, los indicadores son herramientas útiles para evaluar un ámbito tan extenso y complejo como el de la cronicidad, y pueden aplicarse desde perspectivas más o menos amplias, es decir, teniendo en cuenta solo los distintos niveles asistenciales del sistema sanitario, o incluyendo también los servicios sociales. Los resultados obtenidos de la implementación de los indicadores permitirá que los profesionales cuenten con unos criterios objetivos sobre la calidad de sus intervenciones, facilitando la identificación de las fortalezas de los programas de atención a la cronicidad, así como las áreas de mejora.

Entrada elaborada por Noemí Robles, Laia Domingo y Mireia Espallargues. Àrea d’Avaluació, AQuAS.

Indicadors per a l’avaluació de l’atenció a la cronicitat

10 nov.

En un post anterior parlàvem dels avantatges d’utilitzar indicadors en l’avaluació dels serveis sanitaris. Des de l’AQuAS, ja fa temps que s’està aplicant l’ús d’indicadors per avaluar diferents processos i àmbits assistencials, sent una de les àrees principals d’interès l’avaluació de nous models i programes d’atenció als pacients crònics. Les intervencions en el camp de l’atenció a la cronicitat són extremadament complexes ja que es caracteritzen per la concurrència de múltiples actors i nivells assistencials i per diversos components amb una intensitat molt variable en l’ús dels instruments terapèutics i tecnològics. A més, la seva efectivitat està sovint vinculada a aspectes contextuals, la qual cosa dificulta atribuir l’efecte a un component particular del programa. Llavors, tenint en compte aquest nivell de complexitat, caldria preguntar-nos: per a què l’ús d’indicadors en aquest cas? La resposta és que aquests indicadors ens poden aportar una sèrie de beneficis respecte a altres aproximacions avaluatives, com són:

Incorporar l’opinió i el consens dels professionals
La possibilitat d’incloure indicadors d’estructura i procés permetent obtenir un coneixement de l’entorn i la realitat en què s’està duent a terme la iniciativa
Facilitar un tipus d’avaluació més accessible i comprensible per als professionals
Més simplicitat i rapidesa en l’avaluació i obtenció de resultats
Possibilitat de definir estàndards
Permetre establir comparacions i objectivar tendències
Identificar aquelles característiques o factors d’èxit que ens puguin definir quins models són més efectius, per a quins grups de pacients crònics, en quin context i amb quin cost

El primer projecte en què l’AQuAS va començar a utilitzar els indicadors de qualitat assistencial per a l’avaluació de la cronicitat es va iniciar el 2012 amb l’encàrrec del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat (PPAC) de definir un conjunt d’indicadors que permetessin avaluar la qualitat dels programes integrats d’atenció a la cronicitat de l’àmbit sanitari, entenent per integrats aquells programes en què participen de forma coordinada diferents nivells assistencials. Seguint la metodologia descrita en el post anterior (revisió bibliogràfica, establiment d’un marc teòric i opinió dels experts) es van obtenir un total de 18 indicadors, principalment de resultats intermedis i finals, que els experts van considerar com a rellevants i factibles per avaluar aquest tipus de programes i que actualment estan en fase d’implementació (veure taula 1 i web).

Taula 1: Indicadors valorats com a rellevats i factibles per a l’avaluació dels programes integrats d’atenció a la cronicitat

indicadors-2-paint

A partir d’aquesta experiència, l’AQuAS ha desenvolupat una proposta d’indicadors per avaluar l’atenció a la cronicitat en el marc de l’estratègia per a l’abordatge de la cronicitat del Sistema Nacional de Salud, publicat recentment. Fruit d’aquest treball van sorgir un conjunt d’indicadors considerats clau per a l’avaluació entre els quals es repetien alguns anteriorment prioritzats com ara la polimedicació, els reingressos i les hospitalitzacions evitables, però se n’incorporen de nous més relacionats amb la vivència dels pacients, com la valoració de la qualitat de vida dels pacients i cuidadors, o dels estils de vida dels pacients (veure Taula 2).

Taula 2: Proposta d’indicadors prioritzats per a la promoció de la medició de forma homogènia al conjunt del Sistema Nacional de Salud per a l’avaluació de les estratègies d’atenció a la cronicitat indicadors-2-paint-2

Posteriorment, a partir de 2014 com a encàrrec de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS – Dpt. Benestar Social i Família) i del PPAC (Dept. Salut), s’ha treballat extensament en l’avaluació de models col·laboratius d’atenció social i sanitària a Catalunya. Aquests models no només consideren els diferents nivells assistencials del sistema sanitari sinó que afegeixen els serveis socials, peça clau en l’assistència a aquest tipus de malalts. Els objectius del projecte eren descriure l’organització i funcionament d’aquestes experiències col·laboratives, identificar barreres i facilitadors, proposar un marc conceptual d’avaluació i definir un conjunt d’indicadors vàlids en aquest context a partir dels discursos dels participants i l’experiència en estudis previs d’avaluació. Els indicadors proposats continuen tenint en compte els indicadors clàssics però es consolida l’avaluació que inclou el punt de vista de les persones, no només del pacient, sinó també dels cuidadors i dels professionals, i fent èmfasi en l’avaluació d’aquestes accions coordinades dels serveis socials i sanitaris, per exemple considerant l’evitació de processos duplicats o la realització d’intervencions conjuntes d’atenció social i sanitària.

Destacar també en aquesta línia el treball que s’està fent en el FORUM ITESS (Forum de la innovació, transformació, i excel·lència en els serveis socials i de salut) per definir un marc d’avaluació comú social i sanitari amb proposta d’indicadors (línia L6) i en què l’AQuAS també participa conjuntament amb altres professionals de diversos àmbits. El Fòrum és una eina que ha de facilitar el debat conceptual necessari per a la transformació dels models d’atenció social i sanitària actuals en favor d’un nou model d’atenció integrada.

Finalment, seguint amb aquesta àrea d’avaluació de la integració dels serveis sanitaris i socials, l’AQuAS participa des de 2015 en el projecte del programa europeu Horizon2020 SUSTAIN (Sustainable tailored integrated care for older people in Europe). Aquest projecte europeu pretén comparar, avaluar i implementar estratègies de millora en diferents experiències d’atenció integrada adreçades a gent gran no institucionalitzada, és a dir, que resideixen als seus domicilis. Així mateix, es busca l’objectiu d’assegurar que les millors iniciatives d’atenció integrada en aquest àmbit siguin aplicables i adaptables a d’altres sistemes sanitaris i regions europees. En aquest projecte es treballarà de forma simultània en 7 països europeus en base a la definició i implementació d’un conjunt d’indicadors pendents de definir ajustat a aquest tipus de població i d’enfocament integrador.

Així doncs, els indicadors són eines útils per avaluar un àmbit tan extens i complex com el de la cronicitat, i poden ser aplicats des de perspectives més o menys àmplies, és a dir, tenint en compte només els diferents nivells assistencials del sistema sanitari, o incloent també els serveis socials. Els resultats obtinguts de la implementació dels indicadors permetrà als professionals comptar amb uns criteris objectius sobre la qualitat de les seves intervencions, facilitant la identificació de les fortaleses dels programes d’atenció a la cronicitat, així com les àrees de millora.

Entrada elaborada per Noemí Robles, Laia Domingo i Mireia Espallargues. Àrea d’Avaluació, AQuAS.

Gender equality in research, we all benefit

3 nov.

Several month ago, we spoke about the publication of the article A global call for action to include gender in research impact assessment, in which the team of impact of research at AQuAS participated.

Investment in biomedical research has grown exponentially over recent years and consequently, governments, the industry, research centres and citizens expect to see a return on this investment translated into an increase in health benefits. Investing in research inappropriately can lead to economic and health losses. What’s more, this investment can also be wasted if it is not distributed equally in terms of gender.

That women are poorly represented in the field of health research is nothing new. By poorly represented we are referring to them as researchers as well as participants in research studies. Women receive less funding, appear less frequently than men as authors of publications in scientific journals and are awarded fewer scientific prizes. For example, of the 210 Nobel Prizes of physiology and medicine, there are only 12 women (5,7%).

Moreover, there is evidence that the differences in sex (biological) and of gender (sociocultural) are not included in a routine way in the design of research studies. This can mean that women find themselves at a disadvantage with regards to men as beneficiaries of research in terms of the health, economic and social impact associated with research. It has been demonstrated that incorporating the gender perspective stimulates innovation and excellence in research and technology.

Given the global and fragmented nature of research, we are faced with the inescapable need for all administrations, research institutions and assessment agencies to promote scientific policies that maximise the impact of research by means of gender equality.

Taking this necessity into account, researchers from 15 countries from 6 continents have made a “call for action” in the article to include the gender perspective in the assessment of the impact of research done with the aim of maximising its scientific, economic and social impact. Different recommendations are made in the article to all actors involved in research on how to include and reinforce gender analysis within the assessment of the impact of research.

In 2014, the United Nations launched a campaign, HeForShe, to fight against gender bias at a global level. This campaign wants to involve everyone, including men and boys, as defenders and agents of change to obtain gender equality and the rights of women.

Historically, gender equality has perhaps been mainly adopted as a subject of interest by women but including gender equality in all spheres is a subject for all.

Post written by Esther Vizcaino Garcia, AQuAS.

Igualdad de género, ganamos todos

3 nov.

Hace unos meses hablamos desde este mismo blog de la publicación del artículo A global call for action to include gender in research impact assessment, en el que hemos participado el equipo de impacto de la investigación de AQuAS.

La inversión en investigación biomédica ha crecido de forma exponencial durante los últimos años, por lo que gobiernos, industria, centros de investigación y ciudadanos esperan ver el retorno de esta inversión convertida en un aumento de las ganancias en salud. Invertir en investigación de forma equivocada puede provocar pérdidas económicas y en salud. Además, esta inversión puede ser también desperdiciada si no se distribuye igualitariamente por género.

No es ninguna novedad decir que las mujeres están poco representadas en el ámbito de la investigación en salud, y cuando decimos “poco representadas” nos referimos como investigadoras y también como participantes en estudios de investigación. Las mujeres reciben menos financiación, aparecen menos frecuentemente que los hombres como autoras de publicaciones en revistas científicas y son galardonadas con menos premios científicos. Por ejemplo, de entre los 210 premios Nobel de fisiología y de medicina, solo hay 12 mujeres (un 5,7%).

Además, existen evidencias de que las diferencias de sexo (biológicas) y de género (socioculturales) no son incluidas de forma rutinaria dentro del diseño de estudios de investigación. Este hecho puede suponer que las mujeres se encuentren en desventaja respecto a los hombres como beneficiarias de la investigación en términos del impacto en salud, económico y social asociado a la investigación. Se ha demostrado que incorporar la perspectiva de género en investigación estimula la innovación y la excelencia en investigación y tecnología.

Dado el carácter global y fragmentado de la investigación, nos encontramos ante la necesidad ineludible de que todas las administraciones, instituciones de investigación y agencias evaluadoras de investigación promuevan políticas científicas que maximicen el impacto de la investigación a través de la igualdad de género.

Considerando esta necesidad (es decir, que incorporando la perspectiva de género a la investigación se pueda conseguir que esta investigación tenga más impacto todavía), investigadores de 15 países diferentes provenientes de 6 continentes hacemos una “llamada a la acción” en el artículo para incorporar la perspectiva de género en la evaluación del impacto de la investigación con el objetivo de maximizar el impacto científico, económico y social de la investigación. En el artículo se ofrecen recomendaciones para todos los actores implicados en la investigación sobre cómo incluir y reforzar el análisis de género dentro de la evaluación del impacto de la investigación.

En 2014, Naciones Unidas inició la campaña HeForShe para combatir la brecha de género a nivel global. Esta campaña quiere implicar a todo el mundo, incluidos hombres y niños, como defensores y agentes del cambio en la consecución de la igualdad de género y los derechos de las mujeres.

Puede que históricamente la igualdad de género haya sido principalmente asumida como un tópico de interés para las mujeres, pero incluir la igualdad de género en todos los ámbitos es cosa de todos.

Entrada elaborada por Esther Vizcaino Garcia, AQuAS.

Igualtat de gènere, hi guanyem tots

3 nov.

Fa uns mesos vam parlar des d’aquest mateix blog de la publicació de l’article A global call for action to include gender in research impact assessment, on l’equip d’impacte de la recerca d’AQuAS hem participat.

La inversió en recerca biomèdica ha crescut de manera exponencial durant els darrers anys, de manera que governs, indústria, centres de recerca i ciutadans esperen veure el retorn d’aquesta inversió convertida en un augment dels guanys en salut. Invertir en recerca de manera equivocada pot provocar pèrdues econòmiques i en salut. A més a més, aquesta inversió pot ser també malgastada si no es distribueix igualitàriament per gènere.

No és cap novetat dir que les dones estan poc representades en l’àmbit de la recerca en salut, i amb aquest poc representades ens referim com a investigadores i també com a participants en estudis de recerca. Les dones reben menys finançament, apareixen menys freqüentment que els homes com autors de publicacions en revistes científiques i són guardonades amb menys premis científics. Per exemple, d’entre els 210 premis Nobel de fisiologia i de medicina, només hi ha 12 dones (un 5.7%).

A més, hi ha evidència que les diferències de sexe (biològiques) i de gènere (socioculturals) no s’inclouen de manera rutinària dins del disseny d’estudis de recerca. Aquest fet pot comportar que les dones es trobin en desavantatge respecte als homes com a beneficiàries de la recerca en termes de l’impacte en salut, econòmic i social associat a la recerca. S’ha demostrat que incorporar la perspectiva de gènere en recerca estimula la innovació i l’excel·lència en recerca i tecnologia.

Atès el caràcter global i fragmentat de la recerca, ens trobem davant de la necessitat ineludible que totes les administracions, institucions de recerca i agències avaluadores promoguin polítiques científiques que maximitzin l’impacte de la recerca a través de la igualtat de gènere.

Considerant aquesta necessitat (és a dir, que a partir d’incorporar la perspectiva de gènere a la recerca es podrà aconseguir que aquesta recerca pugui tenir encara més impacte), investigadors de 15 països diferents provinents de 6 continents fem una “crida a l’acció” en l’article per incorporar la perspectiva de gènere en l’avaluació de l’impacte de la recerca amb l’objectiu de maximitzar l’impacte científic, econòmic i social de la recerca. En l’article s’ofereixen recomanacions per a tots els actors implicats en la recerca sobre com incloure i reforçar l’anàlisi de gènere dins de l’avaluació de l’impacte de la recerca.

L’any 2014, Nacions Unides va iniciar la campanya HeForShe per combatre el biaix de gènere a nivell global. Aquesta campanya vol implicar tothom, inclosos homes i nens, com a defensors i agents del canvi en la consecució de la igualtat de gènere i dels drets de les dones.

Pot ser que històricament la igualtat de gènere hagi estat principalment assumida com un tòpic d’interès per a les dones però incloure la igualtat de gènere en tots els àmbits és cosa de tots.

Entrada elaborada per Esther Vizcaino Garcia, AQuAS.

A medicine of excesses

27 oct.

Joan MV Pons has published an opinion article in the Diari de la Sanitat where he gives his report on the congress of Preventing Overdiagnosis which was held in Barcelona last September.

Some of the subjects of the congress have been repeated and expanded on year after year such as that of polypharmacy this time round, centering on the need for sensible deprescription, selections made and the overdiagnosis resulting from early diagnosis interventions.

The article highlights the as yet incipient nature of this international initiative but which is becoming more and more of interest: in Barcelona, there was an increase of 30% in the number of presentations given comparing to the year before and more than 500 people registered and, needles to say, English speakers predominating. The role of AQuAS in this current which aims to appease the medical hyperbole in which we find ourselves immersed is also highlighted.

Article

Una medicina de excesos

27 oct.

Joan MV Pons, responsable Evaluación AQuAS — Joan MV Pons

Joan MV Pons ha publicado un artículo de opinión en el Diari de la Sanitat donde ofrece su crónica sobre el congreso del Preventing Overdiagnosis celebrado en Barcelona el pasado mes de septiembre.

Algunos de los temas de este congreso se van repitiendo año tras año como la polifarmacia, la necesidad de una deprescripción racional, los cribados y el sobrediagnóstico que estas intervenciones de diagnóstico precoz conllevan.

El artículo destaca el carácter todavía joven de esta iniciativa internacional pero caca vez más atractiva: en Barcelona ha tenido lugar un aumento del 30% del número de comunicaciones presentadas respecto al año anterior y más de 500 inscritos, si bien con gran predominio anglosajón. También se destaca el papel de AQuAS en este corriente que mira de apaciguar la hipérbole médica donde nos encontramos inmersos.

Article

Una medicina d’excessos

27 oct.

Joan MV Pons ha publicat un article d’opinió al Diari de la Sanitat on ofereix la seva crònica sobre el congrés del Preventing Overdiagnosis celebrat a Barcelona el passat mes de setembre.

Alguns dels temes d’aquest congrés es van repetint i ampliant any rere any com ara la polifarmàcia, la necessitat d’una desprescripció racional, els cribratges i el sobrediagnòstic que aquestes intervencions de diagnòstic precoç comporten.

L’article destaca el caràcter encara jove d’aquesta iniciativa internacional però cada cop més atractiva: a Barcelona hi ha hagut un augment del 30% del nombre de comunicacions presentades respecte a l’any anterior i més de 500 inscrits, val a dir, amb gran predomini anglosaxó. També es destaca el paper de l’AQuAS en aquest corrent que mira d’apaivagar la hipèrbola mèdica en què ens trobem immersos.

Article